Fa unes quantes setmanes vam iniciar un fil en el nostre blog per tal de visibilitzar la recerca que fan els joves historiadors en l’àmbit de les Brigades Internacionals, i el vam començar amb el cas de la Celia Villar Oviedo, una estudiant de la Universitat de Burgos.

Avui continuem amb un jove historiador de casa nostra!

El passat dia 15 d’abril de 2024 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona es va llegir la Tesi Doctoral La sanitat de les Brigades Internacionals a Catalunya d’Oriol Gonzàlez Moyano, dirigida per la Dra. Queralt Solé Barjau i Dr. Joan Villarroya Font del Departament d’Història Contemporània.

Aquest treball s’emmarca dins el programa Societat i Cultura: Història, Antropologia, Art i Patrimoni, iniciat el curs 2014-2015 amb l’objectiu donar una oferta de qualitat i referència en diverses especialitats en els camps de la Història, l’Antropologia, les Arts, el Patrimoni i la Gestió Cultural.

Al tribunal hi havia, entre altres experts en la matèria, Lourdes Prades i Artigas, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT.

L’Oriol González, que havia estat estudiant en pràctiques del Grau d’Història de la biblioteca a la nostra biblioteca i també col·labora amb SIDBRINT, el portal sobre Brigades Internacionals, va triar un tema innovador per a la seva recerca doctoral: el de la sanitat entorn el món de les Brigades Internacionals a Catalunya.

Com ens diu ell mateix al resum de la tesi:

La present investigació mostra com es va dur a terme l’establiment del Sistema Sanitari Internacional, dintre del territori català, al llarg de tot el període comprès per la Guerra Civil Espanyola. Partint d’aquest supòsit, analitzarem com el trencament del front d’Aragó i la posterior batalla de l’Ebre no van ser l’única causa de la instal·lació d’hospitals, infermeries, centres de convalescència i evacuació, sinó que ens haurem de traslladar fins als primers mesos de la contesa per comprendre l’establiment sanitari internacional a Catalunya.

Per aquesta raó, situarem geogràfica i cronològicament tots els hospitals i centres mèdics per a internacionals que van existir a Catalunya per, a continuació, comprendre l’abastament real de la xarxa sanitària. Tanmateix, dintre d’aquesta xarxa sanitària, també ens interessarà tractar les vies d’evacuació i les problemàtiques sorgides de les evacuacions cap als països d’origen i la relació amb França per poder-les dur a terme. En aquest sentit, veurem que molts d’aquests ferits van ser atesos o redirigits cap a hospitals republicans, per ser tractats, abans de ser transportats a un dels cinc grans centres mèdics de referència per a internacionals, que tenien situats a la rereguarda. En conseqüència, podrem observar com la independència del Servei Sanitari Internacional (SSI) dit fins aleshores Ajuda Mèdica Estrangera (AME) es perdrà, quedant subjugat a la Sanitat Militar Republicana, alhora que s’establirà un control administratiu, sanitari i militar de la Sanitat Internacional.

Finalment, tractarem l’estructura interna, gestió i funcionament dels centres hospitalaris posant èmfasi en aspectes com l’alimentació, el subministrament, l’entreteniment i el control moral i polític. Tanmateix, també tractarem la influència i relació que van tenir aquests hospitals sobre la població civil. Tot, per poder demostrar que va existir un control republicà de la sanitat internacional que va acabar condicionant el trasllat i moviment dels pacients al territori català.

L’equip de la biblioteca volem donar felicitar el nou doctor i desitjar-li molts èxits en les seves pròximes recerques!