El passat mes de febrer, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre del senyor Xavier Vilanova, a través del nostre usuari Albert Pons, documentació personal de Joan Ferrer i Farriol i del seu fill, Marcel Ferrer i Trull.
L’any 1978, en morir Joan Ferrer i Farriol, el seu fill Marcel va tornar a Igualada i va crear, a la seu de la reconstituïda CNT, la Biblioteca – Arxiu Joan Ferrer i Farriol. Aquesta biblioteca va desaparèixer arran de la dissolució de la CNT d’Igualada, però un net-nebot de Joan Ferrer, en Xavier Vilanova, va localitzar part dels seus fons i els va cedir a l’Arxiu Comarcal d’Igualada, a la Biblioteca de Montserrat, a l’Institut d’Igualada i a la Biblioteca Arús. Alguns dels llibres, juntament amb la documentació que avui descrivim en aquest post, han estat cedits al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 1896 – Montreuil, 1978). Fill d’una família obrera, va perdre el seu pare d’accident quan només tenia sis anys. Va començar a treballar als onze anys, primer a la fàbrica de teixits de Cal Font i, després, a la indústria de la pell.
L’any 1910, ja formava part de la Federació Obrera d’Igualada i el 1911 es va afiliar a la CNT igualadina, de la qual va esdevenir el màxim dirigent. El març de 1916 va ser empresonat a la Model i acusat de sedició per la vaga contra l’encariment de les subsistències. Va ser company del Noi del Sucre en les lluites socials de Barcelona (1917-1923), durant les quals també va ser empresonat. Durant el locaut de 1919-1920, que a Igualada va durar tres mesos, també va ser detingut.
El 1920 es va casar civilment amb Elvira Trull i Ventura (Barcelona, 1894-Montreuil, 1990), igualadina d’adopció des de molt petita i obrera del tèxtil, i van ser pares de Marcel Ferrer i Trull (Igualada, 1921-2021).
El 1923 va començar a treballar repassant llambordes i el 1926, quan l’empresa va plegar, va continuar treballant a la brigada d’empedrats municipal, almenys fins al 1934. En aquests anys va desenvolupar una intensa tasca periodística a Igualada i el 1926, amb Josep Anselmo, va editar les publicacions anarquistes Germinal i El Sembrador. Durant els anys de la Segona República, va realitzar mítings a diversos municipis de l’Anoia i va formar part del Comitè Comarcal de la CNT.
Durant la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista d’Igualada. El 30 d’octubre de 1936, un cop constituït de nou l’ajuntament, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde i de conseller d’Agricultura. Va participar activament en la gestió municipal, en l’organització de les col·lectivitzacions i en la tasca periodística, i va polemitzar amb molta duresa amb els responsables igualadins del PSUC-UGT.
Després va anar a viure a Barcelona fins a mitjans de 1938 per fer de redactor al diari Catalunya. Més tard, va marxar al front com a corresponsal de Solidaridad Obrera, publicació de la qual era corresponsal des de 1910, i com a director d’El Frente, periòdic de la Columna Durruti.
Un cop acabada la guerra, va passar la frontera amb el seu fill Marcel cap a França i va estar internat dotze mesos als camps d’Argelers -on va ser secretari de la Regional Catalana que van organitzar els cenetistes-, Barcarès i de nou a Argelers. Més tard va treballar en multitud d’oficis i va passar moltes vicissituds. El maig de 1947, va poder reunir-se amb la seva família.
Després de la II Guerra Mundial, es va encarregar de la infraestructura dels grups de combat antifranquistes als Pirineus. A Pau i a Font-romeu (1945-1946), va ser responsable i locutor de l’emissora Ràdio CNT. Més tard va viure a Tolosa de Llenguadoc, on va ser membre del comitè clandestí de la CNT per a la zona ocupada i director del setmanari CNT. El 1954 va marxar a París, on va trobar feina de manobre i de guàrdia en una fàbrica de transformadors elèctrics. També va col·laborar amb el Casal de Catalunya. El març de 1960 va ser deportat un mes a Còrsega preventivament a causa d’una visita oficial de Khrusxov a París. El 1962 va ser membre del Comitè Regional de Catalunya a l’Exili. Poc abans de la seva mort va tornar a Catalunya i va participar en la reconstrucció de la Federació Local de la CNT d’Igualada.
Com a escriptor i periodista va utilitzar nombrosos pseudònims (Ferrer d’Igualada, Joan Farriol, Robert el Diable, Roberto el Diablo, Rovellat, Sigla, Zigla, Joan del Pi, etc.), va publicar nombrosos llibres i treballs (Costa amunt (1975), on explica bona part dels seus records i de la seva activitat anarcosindicalista, Vida sindicalista (1957), Conversaciones libertarias (1965), De l’Anoia al Sena sense pressa (1966), etc.), va ser redactor o va dirigir diversos periòdics (Cultura Libertaria, Catalunya, El Frente, Solidaridad Obrera, Umbral, etc.) i va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries com AEP, Boletín Confederal, Cenit, Le Combat Syndicaliste, etc.). També és autor d’algunes poesies.
El fons conté documentació personal de Joan Ferrer i Farriol: un carnet d’identitat emès per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1937, el seu nomenament com de redactor de la publicació Catalunya, un salconduit emès pel Comissari del Grupo de Ejércitos de la Zona Oriental que l’autoritza a circular lliurement per fer propaganda antifeixista, un carnet i una targeta d’afiliació a la Confederació Nacional del Treball a l’exili dels anys 1947 i 1957 i un certificat de refugiat emès per l’Oficina de Protecció de Refugiats i Apàtrides de la República Francesa.
La documentació del seu fill, Marcel Ferrer i Trull, inclou una targeta identificativa del Camp de concentració d’Argelers de l’any 1939, un certificat de nacionalitat, amb l’escut franquista, emès pel vice-consolat d’Espanya a Carcassona l’any 1942 i un certificat d’alliberament del Bureau de Controle de la main-d’oeuvre étrangère de l’any 1945.
El fons personal Joan Ferrer i Farriol, és en format digital i abasta cronològicament els anys 1937 a 1954. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.
M'agrada S'està carregant...
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 