Un any més ha arribat Nadal i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República us vol desitjar que passeu unes Bones Festes i que tingueu un feliç any 2014.
La biblioteca estarà tancada fins al dia 7 de gener. Podeu consultar els horaris de les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona obertes durant aquest període a aquest enllaç.
Us deixem amb unes imatges del nostre fons d’arxiu que, a molts de vosaltres, us portaran un grat record!
Bones Festes i feliç any nou!
El nostre bon amic Antonio Castán Sanclemente acaba de publicar el llibre 3819, huellas imborrables. Podeu consultar el text complet des del nostre catàleg a través de l’enllaç a la pàgina de la col·lecció Pegaso-memòria obrera (Universitat de Barcelona), de recent incorporació a la Memòria Digital de Catalunya com us anunciàvem, fa pocs dies, en un altre post del nostre blog.
Antonio Castán, treballador jubilat de la fàbrica Pegaso (Enasa), fou mecànic, militant obrer i lluitador antifranquista, i un dels impulsors de la primera comissió obrera estable a les empreses Pegaso i OSSA i de la vaga del metall a Barcelona l’any 1976. El desembre de 1977, després de promulgar-se una amnistia laboral, es va reincorporar a la fàbrica Pegaso i va seguir el combat social i polític sempre des de la base.
L’any 2011 va fer donació al CRAI Biblioteca Pavelló de la República, junt amb el seu company Santiago Medina, de documentació escrita i fotogràfica relacionada amb la lluita obrera i sindical, juntament amb gairebé una seixantena d’entrevistes gravades a treballadors de la fàbrica Pegaso Enasa. Amb una part d’aquest material s’ha creat la col·lecció digital Pegaso-Memòria Obrera, ara complementada amb aquesta obra autobiogràfica.
Us deixem amb aquestes fantàstiques paraules de l’Antonio que serveixen de colofó al seu llibre:
“Por lo general la historia la han escrito los vencedores, la suya, y los herederos de sus privilegios se aferran a la versión adecuada a sus intereses. La historia real es la de los pueblos y sus gentes casi siempre en silencio y siempre silenciados, por eso los poderes conservadores se oponen a la memoria, por eso es tan importante que los de a pie recuperemos la nuestra.”
Segur que heu sentit a parlar de la sèrie de televisió “El Tiempo entre costuras“, basada en una novel·la del mateix nom, que s’emet a Antena 3 els dilluns al vespre.
És la història de Sira Quiroga, una jove modista a la que el destí empeny cap a conspiracions històriques i polítiques. Tot i que el fil conductor de la trama de la novel · la és pura ficció, el rerefons de la mateixa és històric i alguns dels personatges van existir en el seu moment.
Els documentalistes de la sèrie fa uns quants dies es van posar en contacte amb el CRAI Biblioteca Pavelló de la República per a demanar informació pel programa especial “Más de El tiempo entre costuras” que emeten just quan acaba el capítol. En aquest programa expliquen amb detall com es va rodar el capítol i es contextualitza el moment històric.
Després d’haver consultat el recurs monogràfic sobre l’Exili a la pàgina web de la biblioteca, van seleccionar unes quantes imatges del nostre fons d’arxiu: reproduccions de salconduïts, passaports i certificats de bona conducta. També fotografies del vaixell Sinaia, transatlàntic francès que va traslladar refugiats de la Guerra Civil Espanyola de França a Amèrica, i sobretot, imatges de l’Àlbum Souvenir que recull un conjunt de postals de l’èxode republicà pels Pirineus orientals.
Aquesta nit seran emeses. No us ho perdeu!
S’acaba de publicar el llibre Pistolas y subfusiles de la república producción de guerra. Els seus autors, Josep Mª Abad, Manuel Estirado i Francisco Fuentes, han volgut reflectir el paper de les indústries de guerra a la zona republicana durant el període de 1936 al 1939.
El llibre, de més de cinc-centes pàgines, amb imatges de gran qualitat, és fruit de tres anys d’investigacions i visites a importants col·leccionistes.
Segons Josep Maria Abad es tracta d’un treball on s’ha aplicat un rigor científic al tema evitant les impressions personals.
Podem donar fe que els seus autors han investigat moltes hores sobre el tema i s’han documentat a bastament. Han treballat llargues jornades al CRAI Biblioteca Pavelló de la República i han utilitzat les imatges de dos cartells del nostre fons per il·lustrar aquesta magna obra:
Indústria de Guerra. Potente Palanca de la victoria de Josep Renau i Camarada! Tu, al front jo, al treball de Rafel Tona.
A part de les pistoles i els subfusells, hi ha un capítol sobre la indústria de guerra i un altre dedicat al paper que van jugar les dones a la rereguarda. A cada capítol dedicat a un tipus d’arma, s’ explica l’empresa que la va fabricar, les seves característiques tècniques, els seus marcatges coneguts, les variants de fabricació, el d’especejament complet i una explicació del seu funcionament.
És una obra molt recomanable per a totes aquelles persones interessades en el tema de la indústria de guerra i de l’armament utilitzat durant la Guerra Civil espanyola. Creiem que pot ser un bon regal de Nadal o de Reis! Si us interessa adquirir-lo podeu enviar un e-mail a maquinasrepublica@gmail.com o bé trucar al telèfon 96 3619407.
Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República estem catalogant fullets de teatre i ens agradaria ensenyar-vos-en una mostra.
N’hem seleccionat alguns de curiosos, per la temàtica que tracten, perquè ens han agradat les il·lustracions, etc.
El presoner de guerra, drama pacifista en tres actes, original de P. Maurí Ribas, que es va estrenar “amb sorollós èxit” el dia 3 de febrer de 1935 per l’elenc artístic del C.T. del P. N. i ambientada a les acaballes de la Primera Guerra Mundial
Las huelgas o els amos y els dependents de Jaume Piquet, comèdia en un acte i en vers estrenada al teatre Odeón al 1879.
El rei per força comèdia en quatre actes de Lluís Capdevila, estrenada en el Teatre Català (Novedades) el dia 10 de Gener de 1928, amb una imatge de l’autor i els intèrprets de l’obra al final del tercer acte.
Milicianos al Frente!… comedia en un acte, de Ignacio Zugadi, amb pròleg i epíleg de José Castilla, estrenada “con extraordinario éxito” el dia 26 de septembre de 1936 a l’Ateneu Hispanic de Nova York i editat pel Comité Antifascista Español de Brooklyn. Es va publicar com “elemento artístico de propaganda antifascista”, i s’adverteix al lector: “Tiene la obra momentos de comicidad y emoción que levantan entusiasmo y afirman los principios básicos que dieron origen a la Gloriosa Revolución Española”.
La falç al puny obra lírica en dos actes i quatre quadres. El llibret és de Lluís Capdevila i R. Homedes Mundo i la música de Manuel Blancafort. L’obra fou estrenada per la companyia lírica-catalana dirigida per Josep Llimona al Teatre Nou el mes de febrer de 1931.
L’ultim conceller Rafel de Casanova, quadre dramàtic històric premiat en el concurs obert pel “Circol Literari de Barcelona” l’any 1893. L’obra original és de Joaquim Ayné Rabell, escrita al 1889 per la companyia de Teatre de Novetats i dirigida per Antoni Tatau.
Santa Rusia de Jacinto Benavente, premi Nobel de Literatura al 1922. És la primera part d’una trilogia original, estrenada al Teatre Beatriz de Madrid la nit del 6 d’octubre de 1932.
Unificación d’un autor que firma amb el pseudònim “El Fugitivo”, i amb unes boniques il·lustracions de Teodoro Delgado col·laborador de la revista Vértice, sobre les peripècies d’un requetè i un falangista.
Esperem que us agradin!
Les cooperatives l’Apòstrof i La ciutat invisible són les autores de Cooperatives 1842-1939 / BCN, la tretzena guia d’història urbana que edita el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que ha col·laborat també en el projecte.
La guia consta d’un pla de Barcelona on apareixen assenyalades les cooperatives de la ciutat fins al 1939, juntament amb fotografies d’edificis històrics de cooperatives que encara queden dempeus, molts d’ells abandonats o deteriorats, així com de diversos textos i imatges que expliquen la història del cooperativisme barceloní d’aquells anys.
Aquest fenomen arrelà als barris obrers de Barcelona entre mitjans del segle XIX i 1939 per tal de fer front a les dificultats econòmiques que patien els obrers. Les cooperatives de consum garantiren l’abastiment alimentari de les poblacions treballadores allunyades del centre de la ciutat i contribuïren a crear la identitat cultural dels antics pobles del pla de Barcelona. Van acabar protagonitzant la vida quotidiana dels seus territoris, amb edificis propis que albergaven no solament relacions econòmiques fraternals, sinó també una rica vida social i cultural.
La guia recull igualment alguns projectes cooperativistes singulars com és el cas de les farmàcies populars, o la creació de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista.
Us animem a consultar-la i us recordem que al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu trobar nombrosa documentació sobre el tema de cooperativisme i cooperatives.
De nou us mostrem una selecció de les novetats destacades que podreu trobar al nostre fons si veniu a visitar-nos al CRAI Biblioteca Pavelló de la República.
Us recordem que podeu consultar també el llistat complet de novetats al catàleg, així com subscriure-us al fil RSS.
L’arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República no deixa de donar-nos sorpreses agradables!
Avui us volem mostrar una sèrie d’imatges publicitàries seleccionades per la nostra arxivera.
Destaquem una bonica imatge del Balneari de Cardó de Benifallet (Tarragona), amb les seves “aguas arsenicales y nitrogenadas” i que fou Hospital de l’exèrcit republicà a la Batalla de l’Ebre. Va tornar a ser balneari des del 1940 fins al 1967 i, a finals del segle XX, va funcionar com a planta embotelladora d’aigua mineral. Actualment es troba en procés de restauració.
O “Las Matronas” que suposem era el nom amb què es fabricava un tipus de paper de la fàbrica d’Antonio Bonastre y Marqués, situada al carrer Mercedes 26 i al passeig Colón 19 de Barcelona. La imatge de dues deesses, amb corones de llorer a la mà, una amb el pit descobert, i amb un gran nombre d’elements simbòlics al seu voltant: un vaixell, una àncora, una falç i un martell, una roda dentada, una locomotora de vapor… podria ser de finals del segle XIX.
Curiosa és també la imatge de la fàbrica de paper de fumar de La Riba, a Tarragona, “José Gomà e Hijos”, amb la marca registrada “Lo Pages”, que advertia “ojo con las falsificaciones”!!!
El que més ens ha agradat és el cartell publicitari de la marca de cotxes Mercedes Benz editat per l’Exposició Internacional de l’Automovil de 1933 per “Automoviles Fernandez S.A” un concesionari que es trobava a l’avinguda del 14 d’abril número 399 de Barcelona.
Un anunci oferint un regal en cas de completar un álbum sobre “Curiosidades del Universo”, editat l’any 1933 per la casa Nestlé, o el del conyac “Decano” de la casa Caballero amb un aire molt decimonònic, un altre per viatjar a París en “autocar pul·lman” i butaques individuals extensibles, que sortien de Barcelona el 29 d’octubre de 1932, o el de productes de la Casa Viuda de J. Ravés, fundada al 1900, amb seu al carrer Comerç 33 de Barcelona, casa especialitzada en la fabricació d’aliments per a animals domèstics, completen el curiós catàleg fotogràfic que us mostrem i que esperem us agradi!
Amb motiu de la publicació a la revista L’Avenç d’un article sobre José Luis Rey Vila, més conegut amb l’àlies SIM, artista que entre els anys 1936 i 1937 va signar les seves obres amb aquest acrònim, vam decidir-nos a escriure un post al nostre bloc sobre aquest cartellista i il·lustrador, nascut a Cadis l’any 1900, amb una trajectòria vital i artística força desconeguda.
De jove se sap que va viure a Gibraltar i allí va estudiar en una escola anglesa. Va fer el servei militar a la Marina i va començar a simpatitzar amb les idees llibertàries amb motiu de la Guerra del Rif al 1921. Es va formar com a pintor a l’acadèmia de Bellas Artes de Cádiz i posteriorment a la de Barcelona, on va treballar com a reporter gràfic i dibuixant il·lustrador i publicista. Entre els anys 1936 i 1937, per exemple, va treballar per Nova Ibèria i Moments, revistes de temes d’actualitat molt vinculades amb les avantguardes artístiques, i amb la prestigiosa firma barcelonina de roba Santa Eulàlia per la que va fer diversos catàlegs i cartells durant el període de 1925 al 1932.
Quan esclata la Guerra Civil va recórrer els carrers de Barcelona prenent apunts al natural amb un traç enèrgic i vigorós. D’aquesta activitat van sorgir els àlbums Estampas de la revolución española editat per Grafos i subvencionat per la CNT i la FAI, que es va reproduir als Estats Units i distribuir també per bona part d’Europa, i Doce escenas de Guerra i España, Jornadas heroicas julio 1936 amb important valor testimonial. Va fer cartells per encàrrec de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social com el de la Setmana de l’Infant de 1936.
L’any 1937 es va haver d’exiliar a París quan els anarquistes deixaren el govern de la Generalitat. Va continuar la seva trajectòria artística malgrat l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Al llarg dels anys va exposar en diversos salons i galeries i continuà com a il·lustrador de llibres i revistes fins que va morir, a la mateixa ciutat de París, l’any 1983.
Si us interessa aprofundir en la vida i la obra d’aquest personatge, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu trobar més informació sobre l’artista consultant el nostre catàleg i el nostre fons d’arxiu.
Us deixem amb les magnífiques imatges d’un calendari de l’any 1938 il·lustrat amb les Doce escenas de Guerra i España, Jornadas heroicas julio 1936 i que podeu trobar en el nostre fons d’arxiu:
Imatge de Pau Casals del nostre fons d’arxiu
CRAI Biblioteca Pavelló de la República
El 27 de novembre s’ inaugura al Teatre del Liceu una exposició sobre Pau Casals i els bombardeigs que va patir la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil. Es podrà veure fins al 7 de gener del 2014 i està produïda pel Memorial Democràtic amb la col·laboració del Gran Teatre del Liceu, el Conservatori del Liceu i la Fundació Pau Casals.
“Pau Casals i el compromís amb la pau. El concert del Liceu a favor de les víctimes dels bombardeigs de guerra” es fa ressò de l’activitat solidària i en pro del salvament de vides que féu el cèlebre músic del Vendrell. A través de fotografies, objectes i records posa en relleu una de les facetes menys conegudes del compositor i músic català, l’anhel de pau i harmonia entre els homes del món.
Pau Casals és un referent de la música mundial i un símbol de la pau. Va destacar pel seu compromís amb la democràcia, la llibertat i la solidaritat. Una mostra d’aquesta solidaritat va ser el concert que va oferir el 19 d’octubre de 1938, al Gran Teatre del Liceu en benefici de les víctimes de la guerra i dels bombardejos. Aquest concert, en el qual interpretà L’Atlàntida, fou el seu últim concert a Catalunya abans de marxar a l’exili.
En el 75è aniversari d’aquell concert, el Gran Teatre del Liceu tornarà a escoltar L’Atlàntida, la composició de la qual s’estén al llarg de mig segle: des de la primera idea que aflora en Manuel de Falla pels volts del 1926 fins a la “versió de Lucerna” definitiva, que signa Ernesto Halffter l’any 1976 que té el seus origen en el poema èpic de Jacint Verdaguer, premi especial dels Jocs Florals de Barcelona del 1877 i obra de referència de la Renaixença.
El CRAI Pavelló de la República ha col·laborat en aquest merescut homenatge al músic català amb la cessió de dos cartells de la nostra col·lecció:
Infants: el feixisme us llença bombes, Catalunya us ofrena joguines i
Barcelona: XIV festival de la Societat Internacional de Música Contemporània….
Us recordem que al nostre fons d’arxiu podeu trobar documentació sobre la figura de Pau Casals i l’exili.
Les persones interessades en l’exposició poden concertar una visita guiada al Liceu que inclou la mostra, o bé han de contactar amb el Memorial Democràtic, o trucar al telèfon 93 567 17 00.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 