Tenim a tocar l’estiu 2025! En època de vacances es disposa de més temps per a la lectura. Si voleu veure les novetats bibliogràfiques d’aquest mes de juny que ens han arribat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República segur descobrireu títols que us poden interessar!
Si feu ús del Servei de Préstec del CRAI us podeu endur els exemplars a casa. També teniu el servei de préstec consorciat PUC, que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
Al Pinterest hi trobareu una presentació visual de les novetats:
Com és habitual donem les gràcies a les següents persones i institucions per donar-nos tot aquest material:
Després de gairebé 30 anys al torn de tarda al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, aquesta és la teva darrera setmana de treball.
Per fi ha arribat l’hora de jubilar-se, Fuen!
No puc creure que ja no compartirem la nostra rutina diària, no seuràs a la taula del costat ni dinarem davant de la carmanyola.
Costa trobar paraules per resumir tot el que hem viscut juntes durant aquest temps. Han estat molts anys de complicitat, d’aprenentatge mutu, compartint moments intensos, i de moltes rialles.
Perquè ens ho hem passat molt bé! Hem rigut i també hem plorat, però afortunadament, els riures han superat amb escreix els plors!
La teva professionalitat, la teva paciència i el teu bon humor han estat un pilar fonamental per a mi. T’has convertit en la millor companya que he tingut mai i un suport constant en aquests darrers 15 anys de feina que hem viscut plegades.
No som amigues, ni falta que fa! Som i serem les millors companyes, tot i ser dues persones absolutament diferents. Ens hem compenetrat i complementat a la perfecció, funcionant com un engranatge d’una maquinària perfecta i formant un gran equip.
Hem tingut punts de vista molt diferents, però sempre hem arribat a una entesa, i en tots aquests anys només ens hem enfadat una vegada. Vam estar una setmana sense parlar-nos gaire i ho vam passar tan malament que vam decidir que mai més volíem repetir aquella experiència.
I m’has ensenyat tantes coses… en l’àmbit professional és impossible enumerar-ho tot, i en l’àmbit personal m’has aportat bons consells que sempre he tingut en compte. Ens hem ajudat, i sobretot, respectat: el tàndem perfecte!
Sempre passant desapercebuda, discreta i sense voler protagonismes, qui et coneix bé sap que ets una de les millors bibliotecàries de la plantilla del CRAI de la Universitat de Barcelona. T’has estimat la teva feina, la biblioteca i els seus fons com ningú!
Treballadora infatigable, és admirable la teva capacitat de treball. El teu mestratge m’ha deixat una empremta tan profunda que serà impossible d’oblidar: un llegat de feina ben feta i de compromís amb el servei públic.
Quina gran sort tenir l’oportunitat de treballar amb una de les persones més íntegres i autèntiques que he conegut. T’emportes la meva estima per sempre més.
Et desitjo una jubilació ben merescuda, plena de nous horitzons, de descans, de temps per a tu i per als teus.
Gràcies per tot Fuen! Ets magnífica, que tothom ho sàpiga!
L’estiu passat el CRAI de la Universitat de Barcelona va estrenar nova pàgina web, amb un disseny modernitzat i incorporant una navegació més intuïtiva per tal que els usuaris accedeixin a la informació amb menys nombre de clics.
Dins aquest marc de millora, des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hem adaptat també la nostra pròpia pàgina i, sobretot, els nostres recursos web amb reculls temàtics que són una eina molt valuosa per a iniciar recerques relacionades amb les temàtiques de la biblioteca. Us recordem que s’actualitzen periòdicament, sobretot pel que fa a la inclusió de noves publicacions periòdiques i bibliografia en general.
Hi trobareu la història del pavelló, els plànols de l’edifici, tant els antics com els actuals, documentació i pàgines web que parlen d’aquesta arquitectura racionalista obra de Josep Lluis Sert i Luis Lacasa.
Agraïm la col·laboració en aquesta tasca de l’Ester Gomà Juncosa, estudiant en pràctiques del Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Esperem que aquestes informacions us siguin d’utilitat!
Ja teniu disponibles les novetats bibliogràfiques del mes de maig al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República! Us animem a descobrir els nous títols que s’han incorporat al nostre fons.
Recordeu que podeu fer ús del Servei de Préstec del CRAI per endur-vos a casa els exemplars que us interessin. A més, teniu a la vostra disposició el servei de préstec consorciat PUC, que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
A la nostra xarxa social Pinterest hi trobareu una presentació visual de les novetats, per fer-vos una idea general dels nous materials incorporats.
Aquest mes, volem agrair sincerament els donatius rebuts per enriquir el nostre fons bibliogràfic. Gràcies a la generositat de diverses institucions i particulars, continuem ampliant els recursos disponibles per a la recerca i la consulta. El nostre agraïment especial a:
Joan Marin
El mateix Joan Marin ens ha fet arribar una col·lecció de catàlegs de fotografies d’exposicions del destacat fotògraf català Ricard Terré (1928-2009). N’hem volgut fer un taulell especial que us presentem a continuació:
Considerat una figura clau dins de la renovació de la fotografia documental a Espanya durant la segona meitat del segle XX, Terré, nascut a Sant Boi de Llobregat, va iniciar-se en el món de l’art a través del dibuix i la pintura, però a mitjans dels anys cinquanta es va decantar definitivament per la fotografia, un mitjà amb el qual aconseguiria una expressivitat i una profunditat excepcionals.
Va formar part del col·lectiu AFALAgrupación Fotográfica Almeriense, un dels nuclis més importants de la nova fotografia espanyola de postguerra, juntament amb figures com Gabriel Cualladó, Ramón Masats o Xavier Miserachs. La seva obra es caracteritza per una mirada humanista, sovint melancòlica, que explora temes com la mort, la religió, la infància i els rituals populars, especialment en l’Espanya rural de postguerra. El seu estil destaca per un ús intens del blanc i negre, composicions molt acurades i un fort component emocional.
Tot i la seva intensa activitat fotogràfica durant la dècada dels 50 i 60, Terré es va allunyar del món públic de la fotografia durant anys, tot i que mai va deixar de fotografiar. A partir dels anys 90 va reaparèixer amb força, i la seva obra va ser redescoberta i revalorada, amb exposicions importants i la inclusió en col·leccions de prestigi com les del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o el Museu Reina Sofia.
Ricard Terré va destacar per la seva capacitat de capturar l’essència humana des d’una òptica lírica i reflexiva. La seva fotografia transcendeix el documental per esdevenir una exploració poètica de la condició humana.
Us animem a visitar-nos i a descobrir totes aquestes novetats!
Es tracta del fons personal Joan Montraveta i Montraveta (Rinner, 1947) que consta de documentació sindical i política dels últims anys del franquisme i dels primers anys de la Transició política espanyola relacionada amb l’activisme polític de Joan Montraveta durant aquests anys.
Aquest empresari, conegut per la seva contribució al desenvolupament de la premsa en català en l’àmbit comarcal, fou el cofundador i editor del diari Regió7 i el promotor de l’edició en català d’El Periódico.
Ha participat activament en moviments sindicalistes i en organitzacions polítiques clandestines com la Lliga Comunista Revolucionària.
L’any 1976 fou detingut i empresonat a la presó Model de Barcelona per la seva participació en diverses vagues en defensa de la millora de les condicions laborals al sector del metall.
Amb un grup de periodistes de Manresa, va fundar l’any 1978, Regió7, el primer diari de la Catalunya Central.
En l’etapa del president Pasqual Maragall, fou nomenat director general de difusió per a supervisar la comunicació corporativa de la Generalitat de Catalunya.
La documentació donada està organitzada en dos grans blocs classificats i descrits pel mateix Montraveta:
El moviment sindical a Catalunya (1971-1977)
El moviment polític a Catalunya (1972-1977)
Segons les seves pròpies paraules, els documents reflecteixen les mobilitzacions obreres que van tenir lloc a Barcelona i l’Àrea Metropolitana entre els anys 1971 i 1976: reivindicacions sindicals i manifestacions dels empleats de la Seat, la vaga dels treballadors de Motor Ibèrica i les grans mobilitzacions de la metal·lúrgia i automoció dels anys 1976 i 1977.
D’entre tota la documentació cedida, Montraveta destaca especialment la que recull els esdeveniments del 1977, marcats per la dissolució del Sindicat Vertical (CNS) a causa de la pressió exercida per les assemblees de treballadors. Com subratlla, aquestes mobilitzacions sindicals també eren mobilitzacions polítiques contra les estructures franquistes i la repressió policial. Aquest factor les ha fet esdevenir un període clau en la història laboral del país.
El fons ocupa 0,30 metres lineals i abasta cronològicament els anys 1970 del segle XX. La donació inclou publicacions periòdiques i monografies que s’han incorporat a la biblioteca i l’hemeroteca del Pavelló de la República.
El vers “En el aire conmovido” del Romancero gitano de Federico García Lorca inspira l’exposició, que explora el pensament crític sobre les emocions i els sentiments, i reivindica el poder transformador de les imatges.
Federico García Lorca obria el seu Romancero gitano, publicat l’any 1928, amb el «Romance de la luna, luna», un poema construït a partir d’una poderosa imatge simbòlica central que relacionava la figura d’un nen i la presència de la lluna sobre l’espai de l’enclusa d’una farga. El primer vers de la segona estrofa –«En el aire conmovido…»– conjugava dos elements invisibles –un d’ells atmosfèric (l’aire) i l’altre psíquic (l’emoció)– en una poderosa imatge que trobaria el seu ressò, pocs anys després, en el contingut de la conferència Juego y teoría del duende que el poeta va impartir el 20 d’octubre de 1933 al teatre Avenida de Buenos Aires. García Lorca intentaria trobar en l’esquiu concepte del duende una clau per desxifrar la naturalesa de la commoció, entesa com un esdeveniment capaç d’afectar una comunitat i un entorn i no només un subjecte psicològic aïllat. En el context del cante jondo, el cantaor sembla connectar amb una força profunda i primitiva que li recorre el cos i que, en ser exhalada en forma de cant, li esquinça la veu, commou l’aire i transforma emocionalment el receptor.
A la mostra s’hi exposen fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques, totes relacionades amb el concepte de duende de Lorca.
Coproduïda pel CCCB, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, convida a viure una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de figures clau de la cultura europea, des de Bertold Brecht i Camarón, fins a Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin…, sustentades, en bona part, en una acurada selecció bibliogràfica que es presenta al llarg del recorregut.
El CRAI de la Universitat de Barcelona hi ha participat amb el préstec de dotze obres, que són un reflex del caràcter polièdric del fil expositiu i que pertanyen a diverses biblioteques:
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat aquesta revista cultural dirigida per José Bergamín, editada per un grup d’intel·lectuals catòlics entre els anys 1933 i 1936, i on van col·laborar grans escriptors de la literatura espanyola del segle xx, com el mateix Lorca, Luis Cernuda, Eugenio Ímaz Echeverría Ramón Sijé o Miguel Hernández.
L’1 de maig es commemora arreu del món com el Dia Internacional dels Treballadors, una jornada de reivindicació dels drets laborals i de memòria històrica de les lluites obreres.
L’origen d’aquesta diada es remunta als Estats Units, concretament a Chicago, a finals del segle XIX. L’1 de maig de 1886, milers de treballadors van iniciar una vaga general per reclamar una jornada laboral de vuit hores. Fins aleshores, era habitual treballar entre 10 i 16 hores al dia. Les protestes es van intensificar els dies següents, i el 4 de maig, durant una manifestació a Haymarket Square, una bomba va esclatar i va causar la mort de diversos policies i civils. La repressió va ser brutal: es van detenir i jutjar diversos líders obrers, i vuit d’ells van ser condemnats, quatre dels quals executats. Aquells homes van passar a la història com els Màrtirs de Chicago.
La vaga, Robert Koehler, 1886, oli sobre tela. Font: Wikimedia Commons
L’impacte internacional d’aquests fets va ser tan gran que, el 1889, el Congrés Obrer Socialista Internacional, celebrat a París, va establir l’1 de maig com a jornada de lluita reivindicativa a escala mundial.
Durant les primeres dècades del segle XX, el Primer de Maig a Espanya va ser marcat per manifestacions i actes que buscaven visibilitzar les demandes obreres, com la reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball. Aquestes mobilitzacions sovint es trobaven amb la resistència de les autoritats, que podien prohibir o limitar les activitats públiques, especialment durant períodes de tensió política.
Amb l’arribada de la Segona República el 1931, el Primer de Maig va ser reconegut oficialment com a dia festiu, permetent una major llibertat per a les manifestacions i actes públics. Aquest reconeixement institucional va representar un avenç en la legitimació de les demandes obreres i en la seva visibilització en l’esfera pública.
Durant el franquisme, el Primer de Maig va ser profundament transformat tant en el seu significat com en la seva forma de celebració, passant de ser una jornada de lluita obrera i reivindicació social a una festivitat controlada i desnaturalitzada pel règim.
Després de la Guerra Civil, es va prohibir qualsevol tipus de manifestació obrera i especialment les que tinguessin vinculació amb el moviment obrer internacional.
Es va establir el “Día del Trabajo”, però amb un enfocament totalment diferent: no com una jornada de reivindicació, sinó com una celebració de la unitat entre patrons i treballadors sota la tutela de l’Estat.
A partir de 1955, influït també per la pressió internacional i la política del Vaticà, el règim va recuperar l’1 de maig com a festivitat oficial, però buida de contingut reivindicatiu.
Es feien misses, actes folklòrics i discursos institucionals, sovint organitzats pel sindicat vertical, l’únic legal i integrat dins del règim franquista.
El protagonisme era per a la “pau social” i l’harmonia entre classes, una visió paternalista que negava el conflicte de classes.
Tot i la repressió, el moviment obrer clandestí (especialment CCOO i altres sectors opositors) continuà commemorant l’1 de maig de manera simbòlica o mitjançant accions subterrànies.
A partir dels anys seixanta, amb l’auge de les lluites obreres, van augmentar les mobilitzacions, sovint reprimides amb duresa, però cada cop més visibles i polititzades.
Així, l’1 de maig es va convertir en una doble jornada: oficialment celebrada com a festa del treball sota el jou del règim, i clandestinament viscuda com a dia de lluita i solidaritat obrera.
Durant la Transició, va recuperar el seu sentit original com a jornada de lluita i reivindicació social. Després de dècades de repressió i buidament simbòlic sota el franquisme, aquesta data es va convertir en un dels primers espais públics on la societat civil, i en particular el moviment obrer, va poder expressar obertament les seves demandes. La legalització dels sindicats, la celebració de les primeres manifestacions autoritzades a partir de 1977, i la participació massiva dels treballadors van convertir el dia en un símbol de llibertat recuperada. Així, va esdevenir no només una commemoració històrica, sinó també un reflex viu de l’esperit de canvi, pluralitat i democràcia que definia el nou temps polític.
Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República conservem un ampli fons documental que permet seguir l’evolució del moviment obrer des dels inicis del segle XX fins a l’actualitat. Des de les primeres manifestacions i vagues, passant per la proclamació de la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, la clandestinitat antifranquista i la transició democràtica.
Aquest 1r de maig us convidem a redescobrir la història de la lluita obrera a través dels nostres fons. Us animem a consultar el nostre catàleg i, si voleu aprofundir en algun tema o document, a visitar-nos o contactar amb nosaltres!
Si hi feu un cop d’ull podreu saber que hem fet a la biblioteca i a l’arxiu durant els darrers dotze mesos: l’activitat de les nostres xarxes socials, els projectes audiovisuals o exposicions on hem participat, les publicacions editades amb material nostre…
Veureu que tenen un protagonisme destacat els nombrosos d’estudiants han realitzat les seves pràctiques de Grau o Màster amb nosaltres. Sapigueu que venen de diferents universitats catalanes i alguna de forana com la de Torí.
Sabreu també les col·laboracions que hem fet amb institucions i organitzacions, tant de caràcter professional com social, així com els donatius i els intercanvis que hem rebut.
I una sèrie de xifres com per exemple quants llibres s’han prestat, o quants nous fons d’arxiu han estat inventariats.
La festivitat de Sant Jordi és una de les celebracions més emblemàtiques de Catalunya, i, sense cap dubte el 23 d’abril un dels dies més bonics i especials de l’any!
Sant Jordi és el patró de Catalunya, i la seva llegenda explica com va matar un drac per salvar una princesa. Aquesta història ha inspirat la tradició de regalar roses i llibres.
Molts carrers de ciutats i pobles catalans s’omplen de parades de llibres i roses, creant una atmosfera festiva i un moment ideal per promoure la lectura.
Les escoles i biblioteques organitzen activitats relacionades amb els llibres, com concursos literaris, tallers d’escriptura i sessions de contacontes. Els autors locals i internacionals signen exemplars dels seus llibres, i els lectors tenen l’oportunitat de descobrir novetats literàries i clàssics. Les llibreries i editorials organitzen esdeveniments especials, presentacions i lectures públiques.
Sant Jordi és una jornada que fomenta la lectura i la cultura. La tradició de regalar llibres contribueix a la difusió de la literatura i anima a la gent a llegir més. És una oportunitat per descobrir nous autors i gèneres, i per compartir l’amor pels llibres amb amics i familiars.
Enguany, per sumar-nos a aquesta celebració hem creat aquesta exposició virtual que ofereix un recorregut visual i històric per una selecció de cartells i adhesius conservats al fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la promoció de la lectura i les Fires del Llibre com a fil conductor. La mostra fa valdre el poder simbòlic del llibre com a eina de transformació cultural i social, i com a vehicle de reivindicació, festa i resistència.
El conjunt de peces abasta des de l’any 1930 —en ple període republicà— fins al 2016, i inclou cartells vinculats a la celebració del Dia del Llibre i la diada de Sant Jordi, principalment a Barcelona, però també a altres fires organitzades al llarg de l’any i arreu del territori. Hi trobem, per exemple, cartells de la Fira Internacional del Llibre Feminista, que ens parlen de la pluralitat d’iniciatives al voltant del llibre, més enllà de les efemèrides més conegudes.
Dels adhesius —amb cronologia més concentrada, entre 1979 i 2010— en destaquen especialment els dedicats a la Feria del Libro de Vallecas (1979 i 1980), així com a fires del llibre celebrades a Madrid, Barcelona, València o Salamanca. Petits en format, però amb una gran capacitat comunicativa, els adhesius van esdevenir una eina de difusió directa, popular i ambiciosa en la seva simplicitat.
Un dels aspectes més rellevants de la mostra és el buit temporal que s’hi detecta durant els anys més durs del franquisme. Aquest silenci gràfic evidencia la repressió cultural i política que va marcar aquell període, durant el qual la promoció pública del llibre —i més encara si estava vinculada a discursos alternatius o transformadors— va quedar profundament condicionada per la censura i el control ideològic del règim.
A través d’aquests materials, sovint efímers, recuperem la memòria visual de dècades d’activisme cultural i compromís amb la lectura. La seva força comunicativa, la riquesa gràfica i la diversitat de missatges que contenen ens permeten llegir, en paral·lel, la història del llibre i la història d’un país que, des de diversos àmbits, ha lluitat per fer del llibre una eina de llibertat.
Avui es commemoren 94 anys de la proclamació de la Segona República espanyola.
En primer lloc, us mostrem una al·legoria de la República que va arribar al nostre fons fa pocs mesos, de la qual no hem pogut esbrinar encara res (procedència, autoria…). A diferència de les altres representacions d’aquesta etapa que ja tenim al nostre fons, aquesta està feta en blanc i negre, amb un efecte de gravat.
Però enguany volem dedicar el nostre post de blog a la carta magna que va acompanyar aquest procés democràtic.
Després de la proclamació del 14 d’abril, durant el mes de juny es van produir unes eleccions a les Corts Constituents amb l’establiment d’un govern provisional, donant lloc finalment a l’aprovació de la Constitució el dia 9 de desembre d’aquell mateix any 1931.
Aquesta fita es produïa després de mig any de treball i durs enfrontaments entre els diferents grups polítics sobre qüestions tan controvertides com les autonomies, l’educació, la religió, la propietat privada o el vot femení.
Formada per 125 articles repartits en nou títols més el preliminar que definia Espanya com una República democràtica de treballadors.
Algunes de les millores més rellevants van ser:
Establiment d’un règim democràtic i republicà
-Com hem dit, es va proclamar Espanya com una República democràtica de treballadors de tota classe.
-Es reconeixia la sobirania popular: el poder emanava del poble i no del rei.
-Divisió de poders clara: legislatiu (Corts), executiu (govern) i judicial.
Ampliació de drets i llibertats
-Sufragi universal, incloent-hi per primer cop el dret de vot de les dones (encara que es va aplicar per primera vegada el 1933).
-Igualtat legal entre homes i dones.
-Dret al divorci.
-Drets laborals com la jornada de 8 hores, dret a vaga i protecció del treballador.
-Llibertat religiosa, d’expressió, reunió i associació.
Reforma educativa i cultural
-Educació laica, obligatòria i gratuïta.
-Gran aposta per la construcció d’escoles públiques i per reduir l’analfabetisme (missions pedagògiques).
Laïcitat de l’Estat
-Separació clara entre Església i Estat.
-Prohibició de subvencionar ordes religiosos i regulació de la seva activitat, especialment en l’ensenyament.
-Es va limitar el poder de l’Església en la vida pública.
Reconeixement de l’autonomia de les regions
-Es preveia la possibilitat que regions amb una identitat pròpia poguessin constituir-se en autonomies (com Catalunya, que va aprovar el seu Estatut el 1932).
Reforma agrària i social
-Es plantejaven reformes per a redistribuir la terra, molt desigual a Espanya.
-Es va començar a legislar per millorar les condicions dels pagesos i jornalers.
Aquesta carta magna va esdevenir, en aquell moment, una de les més avançades d’Europa, tot i que també va generar molta controvèrsia i resistència per part de sectors conservadors, monàrquics i eclesiàstics.
De totes elles volem destacar una edició publicada el 1933 per l’editorial Aiccal de Madrid. Destaca per tenir les pàgines a dues columnes i ornamentada amb caplletres i miniatures, imitant els manuscrits medievals.
A part del text de la Constitució, inclou facsímils de dedicatòries manuscrites de diversos personatges il·lustres de l’època: el mateix president de la República, Niceto Alcalá Zamora; el primer ministre Manuel Azaña; Alejandro Lerroux, el Dr. Gregorio Marañón o Margarida Xirgu.
A continuació, us oferim la possibilitat de consultar aquest document a partir d’una digitalització que hem realitzat de l’exemplar que conservem al nostre fons:
Ismael Molero Genado.
Estudiant en pràctiques del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 