Avui us volem parlar d’una altra iniciativa d’aquesta xarxa de treball multidisciplinari.
El curs passat a l‘Institut Quatre Cantons del barri del Poble Nou de Barcelona van dur a terme un projecte pedagògic de treball de la Memòria Històrica sobre l’episodi del pas de les Brigades Internacionals per Barcelona.
En aquest projecte també hi col·laborà l’artista urbà, dissenyador gràfic i il·lustrador Roc Blackblock que va pintar uns murals que, al cap de pocs dies, foren vandalitzats amb pintades feixistes i quedaren malmesos durant tot l’estiu.
Per esborrar els missatges d’odi i restaurar la memòria dels brigadistes que van lluitar pels drets i les llibertats durant la Guerra Civil, l’artista ha realitzat un nou mural inspirat amb fotografies de Walter Reuter.
L’alumnat ha estat, durant uns quants mesos, treballant, investigant i coneixent més sobre aquest episodi, el seu context i les seves implicacions. Per aquest motiu van visitar el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i van estar aprenent el funcionament de la base de dades de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta precisament de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.
El resultat d’aquestes investigacions s’afegirà als continguts de l’alumnat del curs anterior a la web de Mursdebitacola.com.
És el número 4 de la col·lecció Faro de la Memoria que promou la difusió d’estudis que suposin un avenç en el coneixement de la Memòria Històrica i de la Història Social a les àrees relacionades amb les Ciències Socials i les Humanitats. El principal objectiu de la col·lecció és donar llum sobre les vivències de la gent que de vegades naufraguen a les aigües de la història oficial, rescatant-les de l’oblit i del silenci perquè les seves perspectives del passat, les seves aportacions culturals i la reivindicació de les seves veus contestatàries sobrevisquin als estralls del temps, il·luminant el present.
L’any 1937, 35.000 joves procedents de diferents punts del món van acudir de manera voluntària a Espanya, per a formar part de les Brigades Internacionals, contra el feixisme que s’anava estenent per Europa.
Ja en aquell temps, els diaris locals van parlar del concepte “Babel de la Manxa” però a diferència del que va passar amb la ciutat del relat bíblic, on afrontar un desafiament va acabar en la manca d’entesa, les Brigades Internacionals van tenir com a punt de partida un esforç per superar les barreres idiomàtiques per poder assumir un repte comú.
Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades han indagat en fonts documentals primàries: premsa de l’època, documents d’arxiu i en escrits de memòries dels mateixos voluntaris, per donar forma a aquest llibre, ple d’anècdotes, records i vivències i que analitza diferents aspectes relacionats amb la comunicació i les Brigades Internacionals: des de com s’organitzaren en la lluita contra l’analfabetisme a la creació d’escoles i mètodes de formació, la relació amb la població civil o el paper de la premsa i la ràdio.
Parlem diferents idiomes, però una mateixa llengua, no és, en paraules dels seus autors, «una obra historiogràfica sobre la formació dels voluntaris» sinó un «llibre d’agraïment, de memòria, de percepcions, d’opinions en primera persona, de records, sentiments i sensacions d’aquells homes i dones que van venir a Espanya a lluitar contra el feixisme».
Enguany tenim el plaer de comunicar-vos que n’hem signat dos nous!
Per una banda, amb el COMEBE o Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, entitat que té per objectiu principal recuperar la memòria històrica de la Batalla de l’Ebre, contribuint al coneixement, la difusió dels espais i fets històrics de la Guerra Civil, per tal de fomentar la sensibilització envers la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat.
La recuperació de la història i la memòria i la gestió patrimonial de la Batalla de l’Ebre la duen a terme mitjançant la preservació, la conservació, el manteniment, la recerca, la documentació, la planificació i la difusió dels espais de memòria vinculats a aquest esdeveniment bèl·lic.
Per tal d’assolir aquests objectius, desenvolupen, entre altres, la relació, la cooperació i l’establiment de vincles amb institucions i entitats de caràcter similar que treballin entorn de la Guerra Civil, així com amb altres institucions i entitats especialitzades que treballin amb els conflictes civils armats i la guerra en general com a fenomen polític, social i cultural a escala global.
És en aquest darrer punt on encaixa l’acord signat amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, per desenvolupar projectes i activitats relacionades amb la recuperació i la difusió de la memòria democràtica.
I, per altra banda, també s’ha signat un acord amb La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna AICVAS, associació que inicialment estava formada per supervivents voluntaris italians que van participar, a les Brigades Internacionals, a la Guerra Civil Espanyola. Actualment, formen part de l’associació familiars dels lluitadors i els que comparteixen els seus principis i valors. Ens són membres també altres lluitadors antifeixistes, així com d’historiadors, escriptors, artistes, intel·lectuals i estudiants.
L’Associació té la seu a Milà i té com a objectius:
La promoció i difusió dels ideals que van portar els voluntaris antifeixistes, no només italians, a lluitar i arriscar la vida a Espanya, durant la guerra civil i en altres escenaris europeus i no europeus, abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial.
Preservar la memòria dels lluitadors voluntaris antifeixistes, que a Espanya i altres països europeus van donar un exemple inoblidable de coherència i valentia, enfrontant-se a la mort, la mutilació, l’empresonament en camps de concentració i mantenint-se sempre fidels a les seves conviccions democràtiques.
Destacar dels valors de democràcia i solidaritat promoguts pels voluntaris antifeixistes italians a Espanya i, posteriorment, pels partidaris a Itàlia, en el context de la lluita d’alliberament nacional contra el nazifeixisme.
La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna, i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, han establert un acord de col·laboració que inclou entre d’altres els següents punts:
Intercanvi de publicacions
Col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre les Brigades Internacionals: amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris italians de la Guerra Civil espanyola.
Conservació i incorporació al nostre fons documental de la informació rebuda per part de l’AICVAS, sobre els voluntaris italians.
Difusió a través de les nostres xarxes socials (Instagram, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) de les activitats executades per l’AICVAS, també de forma recíproca.
Ben segur aquestes col·laboracions seran beneficioses per ambdues parts!
Del 25 de gener al 15 de febrer, com cada any, s’ha celebrat la campanya#1Lib1Ref1 Bibliotecari, 1 Referència de l’anglès, One Librarian, One Reference.
Es tracta d’una campanya internacional on bibliotecaris d’arreu del món fan servir la seva expertesa per afegir una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia de manera que mantingui i augmenti la seva fiabilitat. La campanya forma part del projecte Bibliowikis i és promoguda per Amical Wikimedia.
La campanya #1Lib1Ref es va iniciar el 15 de gener de 2016, per commemorar el 15è aniversari de la iniciació del projecte Wikipedia el 15 de gener de 2001. Els organitzadors de la campanya van estimar que si cada bibliotecari, arxiver o documentalista dedicava al voltant de 15 minuts per afegir tan sols una referència a la Wikipedia, l’enciclopèdia milloraria notablement.
Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ens hem adherit enguany afegint referències bibliogràfiques a les entrades en català de les següents dones brigadistes internacionals:
comunista britànica que, junt amb el seu marit George, va participar, al bàndol republicà, en la Guerra Civil Espanyola treballant en diversos hospitals. Va ajudar a inventar un sistema de gràfics per classificar les lesions dels soldats que va ser utilitzat durant la Segona Guerra Mundial.
Infermera estatunidenca afroamericana, una de les dues úniques infermeres negres que formaren part de l’American Medical Brigade, l’associació nord-americana d’ajut sanitari que acompanyà el contingent nord-americà de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.
Filòsofa, humanista, escriptora i activista política francesa formar part de la columna Durruti durant la Guerra Civil Espanyola, on un accident la força a tornar a França.
Activista holandesa, per les seves accions de combat durant la Guerra Civil Espanyola i la seva habilitat amb les armes va ser coneguda, en articles de premsa, com la “reina de la metralladora”.
Activista política espanyola, militant del Partit Comunista d’Espanya, fou rellevant la seva presència i activitat al quarter general de les Brigades Internacionals.
Britànica que va treballar com a infermera durant la Guerra Civil Espanyola i com a espia durant la Segona Guerra Mundial. Fou cap d’infermeria en un monestir situat a prop d’Uclés, a Castella-La Manxa. Al final de la guerra, el 1939, va ser empresonada, però finalment se li va permetre marxar després d’una petició del govern anglès.
Estem molt contents de contribuir a millorar la Viquipèdia, d’aquesta manera també fem valdre la nostra feina ajudant als usuaris que demanen informació d’una font fiable, ajudant entre tots a fer més accessible la informació!
Entre els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murciaper a la recuperació de la memòria històrica.
Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals. N’hi havia quatre que atenien als voluntaris ferits. En concret, l’hospital Pasionaria, actualment és l’IES Francisco Cascales, l’hospital Casa Roja, situat al carrer Trapería, davant el Real Casino de Múrcia, l’hospital Frederica Montseny, a l’actual Facultat de Dret i, en darrer lloc, l’hospital Ràdio avui desaparegut, situat al Plano de San Francisco.
Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol ‘Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny’, comissariada per Pedro María Egea Bruno que fa poc ha descobert que el cèlebre fotògraf i realitzador francès Henri Cartier-Bresson va explicar al documental ‘Victòria de la vida’, de l’any 1937, com funcionava el taller de pròtesis de l’hospital instal·lat al Claustre de la Mercè. Aquell documental sobre els hospitals de l’Espanya republicana conté, segons Egea Bruno, una de les parcel·les més interessant de l’hospital Frederica Montseny, que és la creació d’un taller de pròtesi.
El dissabte, entre altres actes, va tenir lloc la taula rodona ‘La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos’, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia.
El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri alberga 789 represaliats en 138 fosses.
Segons els organitzadors de les jornades, la gran majoria d’aquestes fosses ja no existeixen, i les restes de moltes de les víctimes van ser traslladades a l’ossera i altres cementiris al llarg dels anys.
Us deixem amb les imatges dels edificis actuals que anteriorment foren hospitals de les Brigades Internacionals a Múrcia:
Corresponent a l’Hospital Frederica Montseny, l’ Hospital Casa Roja i l’ Hospital La Pasionaria respectivament.
El passat 27 de gener de 2023 van arrencar els actes de commemoració del bombardeig a La Garriga durant la Guerra Civil Espanyola. Enguany, l’eix vertebrador del programa és el paper que el municipi va jugar en la història de les Brigades Internacionals amb l’objectiu de valorar la solidaritat, fraternitat, compromís i sacrifici d’aquestes persones, que van defensar unes llibertats i uns ideals gairebé perduts en mans del feixisme.
És poc conegut el fet que a La Garriga les Brigades Internacionals es van reagrupar, el gener de 1939, després de ser desmobilitzades el novembre de 1938. A partir d’aquí, van tenir un paper importantíssim en l’alentiment de l’ocupació del país i en la protecció dels milers de persones que marxaven cap a la frontera francesa. A més, van protagonitzar l’última batalla de la guerra a Catalunya.
Es tracta d’un episodi molt important i molt desconegut de la història, amb implicacions a tot el món, per la transcendència de les Brigades Internacionals.
Els actes de commemoració del bombardeig s’allargaran fins al març, i compten amb xerrades, visites guiades, itineraris especials, teatre i presentacions de llibres.
Entre aquests destaquem que entre els dies 30 de gener i 3 de febrer, l’artista Roc Blackblock pintà un mural d’homenatge a les Brigades Internacionals a la Pista número 1, a la paret de sobre la graderia.
L’objectiu és realitzar murals en espais públics de les zones significatives del recorregut que van fer les Brigades Internacionals, des de les zones de combat i rereguarda, fins a la seva retirada, passant per La Garriga, i retorn als seus llocs d’origen.
El mural de Roc Blackblock mostra quatre escenes diferents, on apareixen un aviador, desenes de brigadistes, treballadores de l’hospital de sang de la Garriga i l’estació de tren bombardejada per l’aviació feixista. També s’hi pot llegir la frase: “La lluita no ha acabat”. La iniciativa forma part del projecte Murs de bitàcola (de recuperació de la memòria col·lectiva).
Blackblock ha utilitzat pintura plàstica per fer el mural: amb grisos pels dibuixos i vermell per les tipografies i la bandera dels brigadistes.
El dissabte 25 de febrer, a les 12 del migdia, es farà la presentació de l’obra. L’acte comptarà amb un petit tast de cuina de guerra, a càrrec de Xavi Sòria. El mural té una placa amb un codi QR que dirigeix al web mursdebitacola.com, on hi ha informació, fotografies i altres materials sobre l’episodi històric pintat.
No us perdeu aquesta filmació de Fer Alcalà que mostra el mural ja acabat, i que va acompanyada de la música del Cant dels Partisans Francesos interpretat per Marina Rossell i Paco Ibáñez.
Totes les imatges que apareixen en aquest post són fetes per Quim Fornés i Antoni Vicente Gras als que agraïm ens les hagin fet arribar.
L’Amber és neboda neta del brigadista William Newton Miller i ha viatjat dels Estats Units a Catalunya per aprofundir en la història del seu oncle avi.
La família només sabien que havia marxat de Dayton per viatjar a Espanya i lluitar a la Guerra Civil, i que havia mort a la Batalla de l’Ebre. La decisió de marxar la va prendre tan bon punt va tenir coneixement de la situació que es vivia al país. L’Ambert explica que la família el va intentar convèncer per quedar-se a casa i no ho van aconseguir.
La seva visita a la biblioteca va permetre a l’Amber conèixer moltes més dades sobre el seu oncle avi.
Lourdes Prades, responsable de la biblioteca i de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) li va mostrar dues fotografies i un document provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI que disposa d’un important fons sobre Brigades Internacionals.
L’Amber va quedar molt sorpresa perquè en desconeixia l’existència i en veure les fotografies es va emocionar molt.
Van estar introduint noves dades a la fitxa del brigadista de SIDBRINT aportades per la mateixa Amber. D’aquesta manera s’ha pogut completar la història de Miller.
Miller era mariner de professió, membre del Partit Comunista Nord-americà, de la Youth Communist League i pertanyia al ILWU (International Longshore Workers Union).
Abans d’arribar a Espanya, va ser arrestat a bord del vaixell “Joven Teresa”, per mariners francesos del vaixell “Grabit”, prop de Port-Vendres. Més tard fou alliberat
Va arribar a Espanya el 22 de juny de 1937 i va ser destinat a la XV Brigada, al Batalló Mac-Pap, al batalló Lincoln-Washington, a la 3a Companyia.
Va morir en combat durant la Batalla de l’Ebre, a Serra de Cavalls. Segons els companys, va ser capturat i executat. No se sap amb seguretat si va morir el 5 o el 7 de setembre de 1938.
Posteriorment, l’Amber va participar, el passat diumenge dia 20 de novembre, a l’acte que es va dur a terme al Memorial de les Camposines de la Fatarella on s’han incorporat 62 noms de combatents de la Batalla de l’Ebre que han estat inscrits al Cens de desapareguts a la Guerra Civil Espanyola.
Retrobar-se amb l’espai on el seu oncle avi va viure els seus darrers dies va ser també molt emotiu!
Una altra de les històries que ens agradaria compartir és la relacionada amb aquesta obra, una reproducció de l’oli sobre tela que porta per títol “Michael O’Riordan, brigadista internacional irlandès creuant l’Ebre a Vinebre amb una senyera el 25 de juliol del 1938” que es troba al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa i és obra del pintor català Pere Piquer.
El quadre representa la història ocorreguda a la matinada del 25 de juliol de 1938, quan el brigadista Micheál O’Riordan va travessar el riu Ebre amb una senyera a l’esquena. Una imatge que, anys més tard, es va convertir en un símbol del començament de la batalla. Aquest jove irlandès de 21 anys, empès pels ideals socialistes i el compromís amb combatre el feixisme, havia decidit d’anar-se’n de casa seva, a Cork, per passar a formar part d’un batalló britànic i lluitar per la república espanyola com a membre de la quinzena Brigada Internacional.
Tenien com a objectiu alliberar l’altre costat de l’Ebre i portar la bandera tan endins com fos possible del territori recuperat. El batalló al qual pertanyia O’Riordan formava part de la columna James Connolly, en honor al dirigent de la classe obrera irlandesa, i era l’única que tenia un fort component antiimperialista.
O’Rioridan va combatre fins que va ser ferit el primer d’agost de 1938 al turó 481, a la Serra de Cavalls. Va ser enviat a l’Hospital de Mataró abans de ser repatriat i no va tornar a Catalunya fins cinquanta anys després, per a la inauguració del monument a les Brigades Internacionals de Barcelona.
L’any 1979 va escriure el llibre Connolly Columnen què explicava la seva experiència i la història dels irlandesos que van lluitar per la república espanyola. Va morir l’any 2006 i la família va portar les cendres a Catalunya.
L’any 2021, amb motiu del 83è aniversari de la Batalla de l’Ebre, es va inaugurar un retrat d’O’Riordan al Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre de Gandesa, també obra de Piquer i encarregat per la Comissió per la Dignitat, que es va col·locar al costat de l’obra del brigadista travessant el riu amb la bandera. Totes dues es complementen i tenen la voluntat de fer perdurar la figura i la història d’aquest personatge en la memòria col·lectiva.
Amb motiu de la inauguració de l’exposició sobre Brigades Internacionals i Multilingüisme, el passat dia 17 de novembre, en Pere Piquer, l’artista, va venir expressament a Barcelona per entregar la rèplica en paper a Lourdes Prades durant l’acte inaugural.
Des del nostre blog li agraïm la donació d’aquesta obra que ja forma part del nostre arxiu.
Compartir històries tan fantàstiques i commovedores com aquestes ens agrada molt!
La mostra té com a comissaris a Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT.
Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.
Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra.
Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.
França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. El francès era una de les llengües destacades junt amb el polonès.
Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós.
No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … Una autèntica Torre de Babel!
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.
A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.
La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.
El passat cap de setmana es van dur a terme, a la ciutat de Barcelona, tot un seguit d’activitats amb motiu de la celebració del 84è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals que enguany, la 25a edició de l’homenatge, ha estat especialment dedicada a les dones brigadistes.
De fet, els actes van començar el dijous 20 d’octubre, amb la representació de l’obra: Una nova primavera: La història de les Brigades Internacionals de la companyia La Voz Ahogada Projecte Escènic, al Teatre Golen’s de Gràcia.
El divendres 21 va tenir lloc la presentació del llibre Coratge sota el foc, amb la participació de la seva autora, Helena G. Vancells. Aquesta obra recull la vida de 20 dones que van lluitar a la Brigada Lincoln durant la Guerra Civil espanyola.
Paral·lelament a aquests actes, s’han publicat un seguit d’articles a la premsa del país sobre el paper de les dones a les Brigades Internacionals i d’altres que es feien ressò dels homenatges. Lourdes Prades ha tingut, en molts casos, un marcat protagonisme.
El setmanari El Temps li va fer una entrevista i el Diari Ara va publicar un article sobre les dones brigadistes on es recollien les seves paraules i es feia també menció al SIDBRINT i a la informació que aporta el projecte pel coneixement d’aquesta temàtica.
Fins i tot Lourdes Prades va ser destacada com una de les cares del dia i semàfor verd de la publicació!
A més mitjans com Tot Barcelona o Betevé també van publicar notícies sobre l’homenatge a les Brigades Internacionals, fent referència altra vegada a SIDBRINT com a valuós instrument per a conèixer dades sobre brigadistes.
A la presentació hi va participar, a part del mateix autor, Lourdes Prades, doctora en història i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) la pàgina web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.
El POUM fou un partit molt arrelat a Sabadell des de principis dels anys 30. Milicians sabadellencs van lluitar al front d’Aragó-Osca amb l’exèrcit de la República, junt amb voluntaris internacionals que tenien residència a la ciutat i, en molts casos, treballaven a la indústria aeronàutica com els alemanys Hans-Johann Reiter, Waldemar Bolze, Karl Bräuning o Gottfried Kahn, aquest darrer d’origen jueu.
Amb motiu de la presentació del llibre, el Museu de Sabadell ha aprofitat l’avinentesa per exposar la bandera miliciana del POUM sabadellenc que ha estat cedida per la Fundació Andreu Nin.
La bandera, datada de l’any 1936, segons Durgan podria haver pertangut a una agrupació enquadrada en algunes de les dues columnes comandades, entre d’altres, per membres destacats del POUM sabadellenc: la columna “Balada-Oltra” (Josep Oltra Picó) o la columna “Iborra-Mañé” (Jesus Mañé Pascual).
L’octubre de 1936 aquestes columnes es van combinar amb la columna “Arquer-Picó-Grossi” per formar-ne una de nova amb el nom “Miquel Pedrola” per combatre al Front d’Aragó, a la zona d’Osca.
Bandera amb símbol comunista de la falç i el martell i lletres retallades amb roba de cotó blanc, cosides a màquina sobre teixit de cotó vermell.
Joan Comasòlivas, Director del Museu de Sabadell, Genís Ribé, Andy Durgan, Lourdes Prades, i el President de la Fundació Andreu Nin
Volem aprofitar aquestes línies per agrair a Genís Ribé el donatiu d’un fulletó que porta per títol Sabadel: El POUM, la Guerra i l’Exili, on trobareu més informació sobre la matèria en qüestió i que ja podeu consultar al nostre catàleg.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 