Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Ens ha agradat


by 2 comentaris

Coneixeu l’Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat?

L’Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat (AMHDBLL) és una entitat que neix l’any 2005 amb la voluntat d’enllaçar amb la majoria d’associacions, per tal de coordinar el moviment memorialista i les activitats que es programin en aquest sentit. 

Es tracta d’una associació molt activa i és per aquest motiu que avui us la volem presentar. Us recomanem que feu una ullada a l’apartat de publicacions de la seva pàgina web, així com al recull de biografies i la selecció d’enllaços de les diferents associacions i entitats amb què mantenen contactes.

Aquesta associació consta entre els nostres amics i col·laboradors i des d’aquí volem aprofitar per felicitar-los per la feina feta i agrair-los que sempre ens tinguin presents quan editen els seus treballs.


by Deixa un comentari

Ens ha agradat l’article “Trípoli, primer raid de la historia”

Normalment no acostumem a comentar articles de premsa al nostre bloc, però avui ens volem fer ressò del que el periodista Plàcid Garcia-Planas va publicar el passat diumenge 27 de març de 2011 a La Vanguardia amb el títol  “Trípoli, primer raid de la historia”.

L’autor ens informa del primer bombardeig aeri de la història que va tenir lloc l’1 de novembre de 1911 en el context de la que es va anomenar “guerra italo-turca”, per la qual Roma va arrabassar als turcs les regions de la Tripolitània i la Cirenaica, és a dir, l’actual Líbia per tal de crear el seu imperi colonial.

Va ser un precedent important i també el primer banc de proves dels avanços tecnològics que després es consolidarien al llarg de la Gran Guerra, especialment en el camp de l’aviació.

La Vanguardia 27/03/2011

Però si ho hem volgut destacar, no és tant per la notícia en sí, sinó pel tractament i la presentació que se’n fa. Ens ha agradat que l’autor tracti un fet històric amb rigor i que al mateix temps sigui un article extremadament atractiu per les imatges que incorpora i per l’encertada vinculació d’un passat, que per a molts  pot semblar remot, amb la més candent actualitat.

Ens ha agradat també l’àmplia contextualització cultural que fa dels fets i que, segons el nostre punt de vista,  mostra la importància de conèixer el passat per entendre, una mica si més no, el present.

Per acabar, només comentar que l’autor no és familiar nostre i que, ni tan sols el coneixem, però ja que hi sóm, aprofitem l’oportunitat per convidar-lo a visitar la nostra biblioteca on, veient els seus interessos, segur que trobarà documentació abundant per a les seves cròniques. 

 

 


by 4 comentaris

“Que la prudència no ens faci traïdors”

Si existeixen frases mítiques en la nostra història, considerem que aquesta és una d’elles. Una frase contundent en un moment clau -l’Onze de Setembre de 1976-, d’una persona que ha mantingut al llarg de la seva vida un ferm compromís amb la lluita per les llibertats del nostre país: Jordi Carbonell.

El filòleg i polític Jordi Carbonell duu sobre les seves esquenes una més que rellevant trajectòria vital. Va ser, durant els durs anys de la dictadura, un afèrrim defensor de la cultura i de les llibertats nacionals de Catalunya i un abanderat de la lluita antifranquista. Entre d’altres activitats, va ocupar el càrrec de  director de la Gran Enciclopèdia Catalana, va participar de manera activa a l’Assemblea de Catalunya i va crear el moviment Nacionalistes d’Esquerra. Actualment és el President Honorífic d’Esquerra Republicana de Catalunya i, l’any 2001, li va ser concedida la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Considerem que només aquestes quatre pinzellades a la seva biografia justifiquen que ens fem ressò de la publicació de les seves memòries,  Entre l’amor i la lluita, presentades la passada setmana al Museu d’Història de Catalunya.

Es tracta d’unes memòries imprescindibles, que repassen la nostra història més recent, en la compilació de les quals ha col·laborat un dels nostres usuaris –Francesc Poblet-, i una de les nostres companyes –Gemma Caballer. La Fundació Josep Irla, artífex d’aquesta iniciativa, ha donat un exemplar d’aquestes memòries, que ja es troba disponible a la nostra biblioteca.


by Deixa un comentari

Esbart Català de Dansaires : 1908-2008, cent anys d’història

Amb motiu del centenari de l’Esbart Català de Dansaires, Montserrat Garrich -bibliotecària i companya de la Universitat de Barcelona-, ha fet donatiu a la nostra biblioteca del llibre Esbart Català de Dansaires : 1908-2008, cent anys d’història, obra de la qual és autora i en la que ha comptat amb la col·laboració de Montserrat Beseran.

Es tracta d’una obra amena, profusament il·lustrada amb fotografies de l’època i també amb reproduccions facsímil de cartells, portades de publicacions periòdiques, programes, fulls volants, etc. A més, el llibre s’acompanya d’un DVD que inclou moltes més imatges dels cent anys d’història de l’Esbart Català de Dansaires.

Des d’aquí felicitem la Montserrat Garrich per la publicació de l’obra i a l’Esbart Català de Dansaires per la seva llarga trajectòria!


by Deixa un comentari

Avui, la Biblioteca del Pavelló a “El Periódico de Catalunya”

Tornem del pont amb una molt bona notícia!

Si avui consulteu El Periódico de Catalunya podreu comprovar com, tant a l’edició en paper com a la versió digital, apareix una breu presentació de la Biblioteca del Pavelló de la República.

La secció Ruta d’aquest diari presenta cada dimecres un recorregut per diverses institucions destacades d’una zona concreta de Barcelona com ara: museus, centres cívics, etc. En aquesta ocasió han seleccionat la Biblioteca del Pavelló de la República juntament amb d’altres equipaments bibliotecaris de la zona. 

Celebrem ser avui una mica “protagonistes” de l’actualitat…


by 5 comentaris

Diari de la Biblioteca Ignasi Iglésias de Barcelona

Avui us volem presentar un recurs web ben interessant, el Diari de la Biblioteca Ignasi Iglésias de Barcelona.

La Biblioteca Ignasi Iglésias, situada al barceloní barri de Sant Andreu de Palomar, enguany celebra el seu 75è aniversari i, per festejar-ho, ha posat a disposició de tothom el diari que la bibliotecària Francesca Farró va escriure des del 1935 fins a l’any 1959 a través del web Diari de la Biblioteca Ignasi Iglésias de Barcelona.

Actualment podeu consultar els fragments més interessants del primer quadern del diari que engloba des del 1935 fins al 1944, un anys ben convulsos de la nostra història recent.  Hi trobareu un testimoni de primera mà sobre  fets cabdals succeïts durant la guerra com, per exemple, les paraules de la bibliotecària en relació als bombardeigs que va patir Barcelona el mes de març de 1938:

“Hem passat tres dies horrorosos perquè hem tingut un bombardeig que ha durat 24 hores. Més ben dit, han sigut deu bombardeigs amb dues hores de pau en els intèrvals. Per aquest motiu, la Biblioteca ha funcionat amb una mica d’irregularitat, encara que no ha tancat cap dia, del tot. Avui dissabte, hem respirat una mica. Ha cessat aquell horror”.

O bé la primera anotació al diari després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, ja en castellà, el dia 27.11.1939 :

“Hoy hemos abierto de nuevo la Biblioteca al público, después de un largo periodo de inactividad (…). Por órden superior también hemos retirado de la sala de lectura algunos libros, de las secciones de historia y ciencias sociales”.

Així com d’altres anotacions referents a la censura imperant, com aquesta de 1943:

“Cada dia resulta mas difícil contentar a los lectores de novelas, pues siempre les servimos las mismas. Sin renovación, y además las que hemos retirado,  por razones de censura, tenemos que hacer verdaderos equilibrios para conservar los lectores antiguos”.

Esperem que aquest petit tast us animi a continuar passejant per les pàgines del Diari de la biblioteca Ignasi Iglésias de Barcelona!


by Deixa un comentari

Oficio de Carroñero: un periodista en la calle

Fa uns dies vam rebre una visita ben especial a la Biblioteca del Pavelló. El periodista Pablo-Ignacio de Dalmases, ara ja jubilat però col·laborador encara de Radio Nacional de España, va aprofitar la consulta del nostre fons per a fer-nos donació del seu darrer llibre Oficio de Carroñero: un periodista en la calle.

El llibre recull l’experiència de Dalmases com a periodista i fa una repàs molt interessant i proper de la vida social barcelonina des dels anys seixanta fins a l’actualitat, gràcies als contactes i a les entrevistes que Dalmases ha realitzat, al llarg de la seva vida, a personatges famosos de tota mena com Salvador Dalí, Alfonso Guerra, Antonio Gala, Pasqual Maragall o Jordi Pujol, entre d’altres.

Es tracta d’un llibre amè i divertit alhora, del que destacaríem anècdotes molt curioses,  com la descripció que Dalmases  fa de l’ofici de periodista durant l’època de la postguerra, quan aquest era especialment ben valorat, ja que les invitacions per assistir a actes oficials -que sempre acabaven amb una copa de vi i alguns entrepans- eren considerades un privilegi en aquella època de penúries econòmiques.

Pablo-Ignacio de Dalmases, periodista en actiu des dels 18 anys, va exercir com a director de Radio Sàhara i com a redactor -especialitzat en turisme- de Radio Nacional de España, entre d’altres activitats. Ha publicat diverses obres com La Prensa anarcosindicalista en Catalunya: 1835-1939, Los Últimos de África: crónica de la presencia española en el continente africano,  i recentment, Islas, sirenas y navegantes, aprofitant les seves experiències viatgeres.

Des d’aquí volem felicitar Dalmases pel seu darrer llibre i agraïr-li ben sincerament haver donat un exemplar a la nostra biblioteca.


by 3 comentaris

Coneixeu el bloc “Arqueologia del punt de vista”?

Avui us parlarem d’una iniciativa ben peculiar, l’endegada pels amics d’Arqueologia del punt de vista, un bloc que recupera fotografies antigues de la ciutat de Barcelona –fins aquí res d’especial-, però que posteriorment les reprodueix a tamany original i les reubica (a vegades físicament, a vegades virtualment) al lloc on van ser preses.

En aquest bloc trobareu post tan curiosos com Los caballos de Centelles. La fotografía de los Guardias de Asalto en la calle Diputació, on podem observar algunes de les conegudes fotografies d’Agustí Centelles en el seu emplaçament original més de 70 anys després, o Sant Felip Neri, la primera bomba trampa, amb imatges de la plaça després del cruent bombardeig del que va ser víctima el 30 de gener de 1938.

Per animar-vos a obrir boca, els amics d’Arqueologia del punt de vista ens han enviat aquesta imatge. Reconeixeu el context de les dues fotografies que la formen?

La fotografia central correspon al nostre fons d’Arxiu Gràfic-CEHI -Manifestació de l’11 de setembre de 1977 a la Plaça Sant Jaume de Barcelona-, i està muntada sobre una fotografia presa pels companys d’Arqueologia del punt de vista el passat 25 d’abril, durant l’acte convocat per a la revisió dels crims franquistes. El fil que uneix aquestes dues imatges de l’any 1977 i 2010 es troba escenificat en el punt elevat on es va situar el fotògraf per fer la fotografia de 1977, que encara existeix, i que és precisament la barra de marbre de l’antic bar que hi ha al costat de la botiga Deulofeu. 

Després d’aquest petit tast, si voleu veure què més ens ofereix Arqueologia del punt de vista, us recomanem que visiteu la seva pàgina web!


by 4 comentaris

Dos articles de les bibliotecàries del Pavelló traspassen fronteres

Avui estem d’especial enahorabona, ja que dues de les nostres companyes de la biblioteca –Lourdes Prades i Gemma Caballer– han estat coautores de dos articles publicats a França i Itàlia.

Lourdes Prades, juntament amb la professora de la UB Montserrat Sebastià, ha publicat l’article “I Miliziani delle Brigate Internazionali della Guerra civile spagnola e la memoria storica: SIDBRI, un sistema di informazione digitale” al núm. 36 de la revista Spagna contemporanea.

L’article, síntesi de la tesi doctoral de Lourdes Prades, Els Brigadistes de la Guerra Civil espanyola en les fonts documentals, reivindica la necessitat de desenvolupar sistemes d’informació digital per a la recuperació de la memòria històrica, en concret, del període de la Guerra Civil espanyola. 

D’altra banda, Gemma Caballer, juntament amb la professora de la UB Queralt Solé, ha publicat l’article “El Comitè Nacional Catòlic de Socors als Refugiats d’Espanya, una aproximació”, un estudi realitzat a partir del Fons personal de Josep Maria Trias Peitx, dipositat a la nostra biblioteca.

L’article centra la seva atenció en l’ajuda oferta als refugiats als camps de concentració francesos per part de l’esmentat Comitè i té el seu origen en la comunicació presentada a la Journée d’études de l’association Maitron Languedoc-Roussillon, que va tenir lloc a Perpinyà el 7 de febrer de 2009. La totalitat de les comunicacions presentades a aquesta jornada es poden consultar a Catalans du Nord et languedociens at l’aide à la République Espagnole, 1936-1946. Trobareu una ressenya d’aquesta obra a L’Indépendant de Perpinyà.


by 4 comentaris

Ja heu vist “La bomba del Liceu”?

Amb La bomba del Liceu, el darrer documental de Carles Balagué, ens situem a la Barcelona de finals del segle XIX, la ciutat que va rebre el qualificatiu alhora terrible i bellíssim de La Rosa de Foc.

Els corrents més violents de l’anarquisme actuaven arreu d’Europa. Seguint aquesta línia a Barcelona, l’any 1893, es va produir l’atemptat sense èxit contra el capità general Martínez Campos i va ser també el 1893 quan Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini des del cinquè pis del Liceu cap a la platea. Només en va esclatar una, deixant però darrera seu un llegat considerable de morts i de ferits.

Les bombes van continuar esclatant fins ben entrada la següent dècada com a manifestació extrema d’un malestar social que evidenciava l’opulència de les classes dirigents i econòmicament potents en front de la misèria dels obrers.  

Carles Balagué ens ofereix un  excel·lent treball que organitza a partir dels testimonis i les opinions d’un nombrós grup d’experts en el tema. Roger Alier,  Jaume Tribó i Enid Negrete ens parlen del teatre i de l’òpera que s’hi representava.  Antoni Dalmau, Francisco González Ledesma, Eduardo Mendoza, Guillem Martínez,  Lluis Permanyer i Dolors Marín, entre d’altres, van aportant informació rellevant sobre el paper del  Gran Teatre del Liceu com a lloc d’exhibició i de relació de la burgesia barcelonina i sobre les difícils relacions entre classes socials.

També Joan de Déu Domènech  i Josep Camprubí aporten informació sobre l’atemptat i el posterior empresonament i execució de Santiago Salvador.

Menció apart correspon a l’excepcional treball de fotografia de Carles Gusi.

En definitiva, creiem que tant els que no sàpiguen gran cosa d’aquest fet i del seu context històric com els que ja en tenen un coneixement més precís, passaran una molt bona estona amb aquest documental que manté un bon ritme des del primer fins a l’últim minut. 

Antoni Dalmau, escriptor i usuari de la biblioteca, ens ha fet donació del DVD de la pel·lícula. Aprofitem per agrair-li des d’aquí.