Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

El manuscrit d’Argelers

Ens agradaria presentar-vos un llibre molt especial que ha estat catalogat a la nostra biblioteca. Es tracta de El Manuscrit d’Argelès-sur-Mer, de Pietat Roig Miralles, que reprodueix el diari d’un refugiat català, en Mariano Roig, conegut a L’Aldea, el seu poble natal, com Mariano ‘el barber’, el seu ofici, que serveix per reconstruir la història de les lluites per la supervivència dels refugiats.

El relat parteix d’un descobriment de fa només uns anys a Paziols (França) del diari que el Mariano va escriure al camp de concentració d’Argelers-sur-Mer, a França, i que serveix a la seva filla Pietat, professora a Tarragona, per reconstruir la història de la seva família i, alhora, dels refugiats en general. Va ser trobat al fals sostre d’una casa, una antiga barberia que havia comprat un matrimoni anglès per habilitar-la com a habitatge.

El llibre, amb gran valor documental i sentimental, es pot llegir com una història o una novel·la, del dia a dia d’en Mariano al camp, on narra les seves vivències, els seus sentiments…

El diari manuscrit ha estat reproduït de manera facsímil i conté dibuixos, cartes, trossos de dietari i apunts de salut. Isabelle Wibratte i Marie Neige Rivière, filles de republicans espanyols al Rosselló i promotores d’activitats socials divulgatives en relació a l’exili republicà espanyol, escriuen a la part introductòria del llibre i Reginald & Loïs Wincott, propietaris de la casa, a la teulada de la qual es va trobar el manuscrit, també hi tenen una intervenció. Els textos estan escrits en català, castellà i francès.

Us en recomanem la seva lectura i us mostrem, a tall d’exemple alguns dels curiosos dibuixos que il·lustren les pàgines d’aquesta meravellosa obra!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


8 comentaris

José Luis Rey Vila “SIM” al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Amb motiu de la publicació a la revista L’Avenç d’un article sobre José Luis Rey Vila, més conegut amb l’àlies SIM, artista que entre els anys 1936 i 1937 va signar les seves obres amb aquest acrònim, vam decidir-nos a escriure un post al nostre bloc sobre aquest cartellista i il·lustrador, nascut a Cadis l’any 1900, amb una trajectòria vital i artística força desconeguda.

De jove se sap que va viure a Gibraltar i allí va estudiar en una escola anglesa. Va fer el servei militar a la Marina i va començar a simpatitzar amb les idees llibertàries amb motiu de la Guerra del Rif al 1921. Es va formar com a pintor a l’acadèmia de Bellas Artes de Cádiz  i posteriorment a la de Barcelona, on va treballar com a reporter gràfic i dibuixant il·lustrador i publicista. Entre els anys 1936 i 1937, per exemple, va treballar per Nova Ibèria i Moments, revistes de temes d’actualitat molt vinculades amb les avantguardes artístiques, i amb la prestigiosa firma barcelonina de roba Santa Eulàlia per la que va fer diversos catàlegs i cartells durant el període de 1925 al 1932.

Quan esclata la Guerra Civil va recórrer els carrers de Barcelona prenent apunts  al natural amb un traç enèrgic i vigorós. D’aquesta activitat van sorgir els àlbums Estampas de la revolución española editat per Grafos i subvencionat per la CNT i la FAI, que es va reproduir als Estats Units i distribuir també per bona part d’Europa, i Doce escenas de Guerra i España, Jornadas heroicas julio 1936 amb important valor testimonial. Va fer cartells per encàrrec de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social  com el de la Setmana de l’Infant de 1936.

L’any 1937 es va haver d’exiliar a París quan els anarquistes deixaren el govern de la Generalitat. Va continuar la seva trajectòria artística malgrat l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Al llarg dels anys va exposar en diversos salons i galeries i continuà com a il·lustrador de llibres i revistes fins que va morir, a la mateixa ciutat de París, l’any 1983.

Si us interessa aprofundir en la vida i la obra d’aquest personatge, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu trobar més informació sobre l’artista consultant el nostre catàleg i el nostre fons d’arxiu.

Us deixem amb les magnífiques imatges d’un calendari de l’any 1938 il·lustrat amb les Doce escenas de Guerra i España, Jornadas heroicas julio 1936 i que podeu trobar en el nostre fons d’arxiu:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Jornada “Manuel Serra i Moret política, justícia social i ciutadania (1884-1963)”

El proper dimarts dia 12 de novembre, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics  presenten  la jornada acadèmica Manuel Serra i Moret política, justícia social i ciutadania (1884-1963) per analitzar l’obra i el pensament del polític i escriptor català amb motiu del cinquantenari de la seva mort.

Destaquem la conferència  que farà el nostre usuari i amic Miquel A. Velasco, doctor en Història Contemporània, sobre l’exili de Manuel Serra i Moret. Precisament aquest va ser el tema de la seva tesi doctoral, presentada l’any 2011 a la Universitat de Barcelona.

Us recordem que podeu consultar el Fons Personal Serra i Moret  del nostre arxiu i us recomanem també el recurs monogràfic sobre la seva persona que trobareu a la pàgina web del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

La jornada es farà a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, a les 19 hores (Plaça de Pau Vila, 3 de Barcelona).

L’ entrada és lliure. Us animem a participar-hi!


Deixa un comentari

Gabriel Escudé Martí: un personatge anònim de la Guerra Civil

Gabriel Escudé Martí és un dels tants personatges anònims que va patir les vicissituds de la Guerra Civil  espanyola i que va morir el 18 d’octubre de 2005.

La seva filla Maria José Escudé Valera ha volgut fer donació a l’arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la documentació del seu pare, sobretot fotografies que va fer als camps de concentració on va estar, i d’aquesta manera retre homenatge a la seva persona.

La Maria José va venir a la biblioteca amb la certesa que els fons serien ben rebuts. Tenia bones referències. Ens va explicar la història del seu pare i, molt emocionada, va marxar prometent-nos que tornaria per portar-nos més documentació perquè passés a formar part de la sèrie de fons personals del nostre arxiu.

L’any 1937 Escudé treballava a les Indústries Mecàniques com a llister. Fabricava obusos i bombes d’aviació. El van cridar a files amb la lleva del 1932. El consell d’empresa va sol·licitar que no fos incorporat a files perquè considerava que els seus serveis eren indispensables.

Us mostrem el document on es fa aquesta petició, que és interessant, entre d’altres coses, pels segells que conté.

Des del nostre bloc agraïm a la Maria José la seva donació i animem totes aquelles persones que tinguin a casa seva documentació relacionada amb els nostres fons, que facin el mateix que va fer ella.


Deixa un comentari

Commemoració del 50è aniversari de la mort de Manuel Serra i Moret amb la participació del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

serra_moret_exposicio_2013Amb motiu de la commemoració del cinquantenari de la mort del polític i escriptor Manuel Serra i Moret (1884-1963), l’Ajuntament de Pineda de Mar ha posat en marxa tot un seguit d’iniciatives que tenen com a objectiu donar a conèixer la seva obra literària i fer balanç del que va ser l’obra de govern de Manuel Serra i Moret a Pineda, que va ser alcalde d’aquesta població entre els anys 1914 i el 1923, i entre el 1930 i el 1934.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha col·laborat activament en aquest projecte. Un primer acte, organitzat per la La Fundació Tharrats d’Art Gràfic de l’Ajuntament de Pineda, va ser l’exposició “Manuel Serra i Moret, vida i obra”. Tot seguit es va editar llibre “La memòria de l’Esteve Albert. Vivències amb Manuel Serra i Moret”, un recull escrits que havia fet el poeta i historiador Esteve Albert sobre diversos personatges, entre ells Manuel Serra i Moret.

També estan enllestint l’enorme tasca de recopilació, transcripció i correcció dels articles escrits per Serra i Moret des de 1901 fins a 1925. Això conformarà una extensa monografia prologada per Isidre Molas en la qual la documentació de l’arxiu del CRAI Pavelló de la República estarà àmpliament  representada.

Si esteu interessats en obtenir més informació sobre la figura de Manuel Serra i Moret us recordem que podeu consultar el recurs web elaborat per la  biblioteca amb motiu del 125è aniversari del seu neixament i que recull tota la informació sobre el seu fons personal.


2 comentaris

Nou llibre d’Arnau Gonzàlez i Vilalta: La tercera catalunya (1936-1940)

LaterceraCatalunyaGEl nostre usuari i amic Arnau Gonzàlez i Vilalta acaba de publicar el llibre La tercera catalunya (1936-1940)   un recull de la correspondència entre Ramon Sugranyes de Franch, professor i dirigent catòlic que durant la República va participar en la reforma educativa catalana i en moviments estudiantils catòlics i el seu amic Carles Eugeni Mascareñas Portusach, catalanista i catòlic, membre de la Joventut Universitària de la Lliga Regionalista i de la Federació Nacionalista d’Estudiants de Catalunya (FNEC). Podem considerar l’obra, amb una documentada introducció, com una novel·la amb el transfons de la guerra civil espanyola.

A través de les cartes publicades es  veu la posició que tot dos personatges mantenen des de l’exili. Potser Mascareñas fou més proper a la República però mai no es van vendre a cap dels dos bàndols.

Per elaborar aquesta obra els seu autor ha consultat documents del Fons Personal Josep Maria Trias i Peitx del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

Arnau Gonzàlez és professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB.  Ha centrat les seves investigacions en diversos aspectes del nacionalisme català dels anys trenta del segle XX. Ha publicat nombrosos articles  i actualment treballa en una obra que explicarà quina fou la visió de la diplomàcia i premsa europea de la Catalunya en guerra del 1936-1939.

Moltes felicitats per la feina feta Arnau!


7 comentaris

Nou llibre de Miquel Izard: “Entre la ira, la inquietud y el pánico”

izardTenim el plaer de presentar-vos un nou llibre del nostre estimat usuari i amic Miquel Izard.

Entre la ira, la inquietud y el pánico és el títol d’aquesta obra que ens parla sobre la retirada de Catalunya, tema poc tractat pels historiadors que conclouen les seves cròniques el 26 de gener amb la caiguda de Barcelona. Però des de finals de l’any 1938 a principis del 1939, durant poc més de quinze dies, davant l’avanç dels nacionals, van marxar del Principat mig milió de persones, més de la meitat refugiats de la resta d’Espanya, molts d’ells soldats ferits o mutilats.

Pels que no coneixeu a Miquel Izard (Barcelona, 1934), dir-vos que,  sota el mestratge de Vicens Vives, es va interessar pel món obrer i més tard, seguint a Pierre Vilar per la indústria cotonera. A partir de 1968, exiliat a Veneçuela, va esdevenir americanista i va investigar la resistència als colonitzadors i la formació de les societats cimarrones. Un cop jubilat com a professor de la Universitat de Barcelona ha tornat a dedicar-se a la història de Catalunya i, en concret, a la guerra i el franquisme. Bona part de les seves investigacions les du a terme des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

Moltes felicitats Miquel! esperem continuïs amb les mateixes ganes de treballar durant molt de temps.


2 comentaris

Nou volum de la col·lecció Papers del Pavelló: “Fons Josep Maria Trias Peitx (1900-1979)” de Gemma Caballer i Queralt Solé

triasS’ha publicat el desè volum de la col·lecció  Els papers del Pavelló de la República,  editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i  l’Editorial Afers.

La nostra companya del CRAI Gemma Caballer i Queralt Solé, professora del Departament d’Història Contemporània de la UB, han estat les responsables de l’edició, la introducció i les notes d’aquesta obra que reconstrueix i analitza el contingut de les sis caixes del Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979), que formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i que  ens ofereix una aproximació a un personatge poc conegut, protagonista destacat durant la guerra civil espanyola i l’exili.

Trias Peitx va ocupar el càrrec de primer secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República. Exiliat a França fou líder del Comité National Catholique d’Aide aux Refugiés de l’Espagne. Els documents del seu fons personal són testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat:  escrits que parlen sobre la situació de Catalunya durant la guerra civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caire religiós existents en aquells moments en són un exemple.

Des del nostre bloc felicitem a la Gemma i a la Queralt per la tasca feta!


1 comentari

Presentació del documental: “Transmissions. Memòries de Lluís Sala”, amb participació del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

algueEl passat mes de gener es va presentar el  documental Transmissions. Memòries de Lluís Sala amb participació del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

Dirigit per Jordi Algué Sala el documental, de 50 minuts de durada, gira entorn de les memòries del seu avi, Lluís Sala i Sala, excombatent republicà durant la guerra civil espanyola.

A 21 anys va ser cridat a files i va ser present en fronts com el de Saragossa, Terol i l’Ebre, entre d’altres. Va formar part d’una secció de transmissions, una tasca cabdal per a la comunicació entre comandaments. En acabar la guerra, es va haver d’exiliar a França, on va ser internat en dos camps de concentració.

El treball, també inclou els apunts acadèmics de destacats historiadors com Joan Villarroya.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República hem col·laborat en aquest projecte amb diferents materials: un cartell El receptor de radio es el portavoz de la cultura en el hogar obrero i diversos números de la revista El Ejército Popular editada a Barcelona per l’Escuela de Instructores de Guerra y Grupo de Transmisiones y Señales entre els anys 1937 i 1938.

Malgrat encara no disposem del material audiovisual tan bon punt arribi a la biblioteca i el puguem catalogar us ho farem saber!


2 comentaris

Publicat al Dipòsit Digital de la UB l’article “La voluntad del retorno: correspondencia desde el exilio catalán” de Gemma Caballer i Queralt Solé

articleAvui us anunciem que s’ha incorporat, dins d’ Articles publicats en revistes (Història Contemporània), del Dipòsit Digital de la UB, l’article “La voluntad del retorno: correspondencia desde el exilio catalán” publicat pel Bulletin of Spanish Studies: Hispànic Studies and Researches on Spain, Portugal and Latin America, 2012, vol. 89 núm. 7-8, p. 201-213. Actualment té tots els drets reservats per l’editor. En data de 01.06.2014 el document serà de lliure accès.

Les seves autores, les nostres amigues i usuàries del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Gemma Caballer i Queralt Solé, van presentar aquest estudi al congrés internacional celebrat entre el 13 i el 16 de juliol de l’any 2009 al Trinity College de Dublín sobre l’agonia republicana Agonía Republicana: Living the Death of an Era i organitzat pel Department of Hispanic Studies amb la col·laboració de l’ Instituto Cervantes.

El treball ens ofereix una aproximació al tema de l’exili republicà des d’un punt de vista poc tractat fins al moment: l’estudi, mitjançant els epistolaris existents, dels sentiments personals, les pors, les esperances, inquietuds.., d’aquelles persones que van haver de marxar i que només desitjaven tornar a casa. Per a la seva redacció van utilitzar fons primàries dipositades en arxius d’arreu de Catalunya i epistolaris ja editats. Estudiaren personatges catalans del període comprès entre 1939 i 1946, any en què es perd tota esperança que una victòria aliada provoqui la fi del règim franquista.

Enhorabona Gemma i Queralt!