Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Fons d’arxiu


by Deixa un comentari

Exposició “Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 30 de novembre es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició que porta per títol Francesc d’Assis Galí: Exili i Evasió, comissariada per Albert Mercadé.

Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965) fou un pintor, dibuixant i pedagog, vinculat al moviment noucentista.

Va estudiar a l’Escola de Llotja i va ser deixeble d’Alexandre de Riquer. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art, on formà, entre d’altres, a Joan Miró o Llorens Artigas i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya. 

Com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador, la seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda.

De la seva activitat artística destaquen els frescos de l’edifici de Correus de Barcelona de l’any 1928, els de la cúpula del Palau Nacional fets amb el motiu de l’Exposició Universal de 1929 i les pintures de la Sala del Quixot de la Casa de la Ciutat de Barcelona de l’any 1958.

Fou membre del Consell de l’Escola Nova Unificada des de la seva fundació el juliol de 1936, fins al juliol de 1937, quan es proposà la disminució dels sindicats en els òrgans de govern. Tot i el breu temps que estigué Galí al CENU, fou el responsable del pla d’estudis dels ensenyaments artístics.

La Guerra Civil va estroncar la trajectòria de Galí. Com a director general de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera francesa, el 1938. En acabar la guerra va estar exiliat a Londres durant deu anys.

La mostra reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra una felicitació de Nadal il·lustrada per Galí que data de 1939 i que pertany al Fons de Documents d’Exili del nostre arxiu.

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que organitzarà una exposició dedicada al mateix artista amb el títol de Francesc d’A. Galí. El mestre invisible, entre el 9 de maig i el 14 de setembre de 2025. 

Teniu temps per visitar la del MUME fins al 13 de juliol de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

La Constitució espanyola

Avui és el Dia de la Constitució que commemora que el 6 de desembre de 1978 es va votar en referèndum la Constitució espanyola vigent en l’actualitat.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que ja fa uns quants anys, concretament el 2008, per a celebrar el trenta aniversari del referèndum, vam fer un recurs web monogràfic sobre el tema que si us ve de gust podeu revisar.

Hi trobareu informació sobre els antecedents de la carta magna, en quin context internacional es va gestar, sobre els anomenats “pares” de la constitució, els moviments populars en contra i a favor de la seva aprovació, les campanyes a favor del SI, del NO i l’abstenció, etc.

S’hi recullen també un conjunt d’enllaços web relacionats amb la temàtica.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat!


by Deixa un comentari

La Memòria Digital de Catalunya creix amb tres noves col·leccions dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El repositori de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) ha superat els 5 TB d’informació emmagatzemada. El creixement es deu a la incorporació de noves col·leccions i contingut els darrers mesos, que han fet ampliar la subscripció anual amb la contractació d’1 TB d’espai extra. D’aquesta manera, l’MDC disposa ara de 6 TB per acollir futures col·leccions que s’afegeixin a les 214 que ja hi ha disponibles i els més de 3 milions d’objectes digitalitzats de 42 institucions.

La Unitat de Procés Tècnic i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han fet una contribució significativa a la preservació i accés al patrimoni documental de la Universitat de Barcelona amb la publicació de tres noves col·leccions digitals sobre el segle XX a la Memòria Digital de Catalunya. Creades a partir de fons fotogràfics conservats en aquest CRAI Biblioteca, ofereixen una visió reveladora de diferents personatges del segle XX del nostre país.

Aquestes són les tres col·leccions que ha afegit recentment la Universitat de Barcelona: 

  •  Àlbums de guerra. Aquesta col·lecció reuneix fotografies que testimonien les experiències de guerra viscudes per tres personatges diferents: Herminio Monzo Hernàndez (1899-1987), que va participar a la Guerra del Rif, José del Barrio Navarro (1909-1989), tinent coronel de l’exèrcit popular de la República durant la Guerra Civil espanyola, dirigent obrer, polític, militant comunista i dissident a l’exili, i Jaume Roig, artiller durant la Guerra del Marroc.

  • Dones de l’Espanya del segle XX. Aquesta col·lecció aspira a reunir diferents llegats de dones que van formar part de la societat catalana i espanyola del segle XX, posant en relleu el seu paper social i polític. S’inicia amb les fotografies de Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 1944 – Barcelona, 2021) que documenten la seva participació en organitzacions franquistes, destacant el seu rol com a monitora d’educació física de la Sección Femenina. També inclou el seu període a la Cátedra Ambulante Francisco Franco, on va exercir una funció adoctrinadora amb la missió de difondre la ideologia de la Falange Española arreu dels pobles d’Espanya.

  • Fotografies de Toni Vidal. Es tracta d’un recull d’imatges en blanc i negre del fotògraf Antoni Vidal, que va immortalitzar figures rellevants de la cultura catalana durant els últims anys del franquisme. Les seves fotografies ofereixen una visió dels escriptors, artistes i altres personalitats que, en un context polític advers, van lluitar per la preservació i desenvolupament de la cultura catalana.

Aquestes col·leccions són el resultat de la col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya dins el projecte d’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, destinat a la digitalització i difusió de fons bibliogràfics patrimonials. Es vol agrair a tot l’equip de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI per la rigorosa tasca de planificació i descripció, un esforç sovint invisible però fonamental per tenir accés als documents.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hem actualitzat els inventaris dels diversos fons d’arxiu relacionats amb aquestes noves Col·leccions Digitals (Fons personals Hermínio Monzo, Jaume Roig, José del Barrio, Raimunda Maiz Blanco i l’Arxiu Gràfic Toni Vidal) afegint el nom de la còpia digital donada per la MDC a cada una de les fotografies descrites als inventaris. També hem vinculat les fotografies d’aquests fons disponibles al nostre Banc d’Imatges amb els diferents títols proporcionats per la MDC.

Les col·leccions estan catalogades al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i formen part del portal de les col·leccions especials. 


by Deixa un comentari

Docusèrie “Murs de Silenci. Gran Escala 2000” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 19 de novembre es va estrenar a TV3-Televisió de Catalunya la docusèrie que porta per títol Murs de silenci. Gran Escala 2000, una investigació dels vincles entre l’explotació sexual, càrrecs públics i funcionaris de l’Estat a un prostíbul de Ventalló, l’Alt Empordà.

L’any 1992, dues menors d’edat van denunciar que havien estat explotades sexualment al club Gran Escala 2000. Els Mossos d’Esquadra van detenir una vintena de persones relacionades amb el cas.

El procés judicial, excepcionalment curt i mediàtic, va condemnar els propietaris i alguns treballadors i va absoldre els clients, perquè va considerar que no sabien l’edat de les noies. La decisió del tribunal no fou unànime i, tot i el recurs de la Fiscalia, la sentència va ser ferma.

“Murs de silenci. Gran Escala 2000” sintetitza els obstacles que ha trobat la investigació periodística per aclarir les vinculacions entre els que regentaven el negoci i els càrrecs i personatges públics de l’època.

Trenta anys després, aquest cas encara genera moltes preguntes: realment van seure al banc dels acusats tots els que hi estaven implicats? Hi havia altres càrrecs públics o funcionaris de l’Estat? Com es va fer el pacte de silenci entorn de l’explotació de les menors? són, entre d’altres, qüestions que es planteja aquest documental i que intenta resoldre a través d’una recerca exhaustiva que inclou diversos arxius, com el del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Xavier Vinader (1947-2015), periodista d’investigació especialitzat en l’extrema dreta, extrema esquerra i corrupció, entre d’altres, va publicar un article a la revista Interviu la tardor de l’any 1992 on parlava del Gran Escala 2000 com a prostíbul de la jet-set i aportava documentació als fets.

Teresa Ibars, documentalista de la sèrie i usuària habitual de la nostra biblioteca, identifica, gràcies al Fons Xavier Vinader que està dipositat a la nostra biblioteca, a l’autor de l’havanera “El meu avi”, José Luís Ortega Monasterio, com a soci d’un dels principals proxenetes de la Costa Brava.

La investigació deixa al descobert una xarxa de clubs on era habitual explotar menors d’edat, amb més d’un centenar de dones explotades a tot Espanya.

En aquestes imatges podeu veure a la Teresa Ibars, just fa un any, el mes d’octubre de 2023, consultant els fons al Pavelló de la República i essent filmada per un equip de TV3.

I aquí una de les notes manuscrites per Vinader on apareix el nom d’Ortega Monasterio.

Si voleu saber més coses sobre el cas us recomanem visioneu aquesta magnífica docusèrie!


by Deixa un comentari

Exposició “50 anys per Gràcia” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 4 de novembre es va inaugurar al Centre de Cultura Popular La Violeta, del barri de Gràcia de Barcelona, una exposició que commemora el 50è aniversari de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, degana de les entitats d’aquest caire al districte.

La mostra porta per títol 50 anys per Gràcia i es podrà veure fins al 30 de novembre.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb la cessió de material del nostre fons relacionat amb la temàtica.

Bona part d’aquest material prové del Fons Personal Toni Mañané que conté documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural (Barcelona, 1957) durant els anys setanta i vuitanta.

Són majoritàriament fotografies i documents com aquests que us mostrem a continuació:

No us ho perdeu! L’entrada és gratuïta!


by Deixa un comentari

Exposició sobre els testimonis de la “Generació TOP” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Enguany es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal de Orden Público (TOP) a Espanya, una jurisdicció especial que va comportar un canvi en les formes de la persecució dels delictes polítics durant l’etapa del tardofranquisme.

Per aquest motiu, el passat dia 20 de novembre es va inaugurar a l’Espai Memorial La Model de Barcelona l’exposició Generacions Top: Resistir, protestar, conquerir organitzada per L’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del franquisme amb la col·laboració, entre d’altres, del Memorial Democràtic, la Fundació Cipriano Garcia, el CEHI Centre d’Estudis Històrics Internacionals, EUROM European Observatory on Memories i la Fundació Solidaritat UB.

Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, és un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició democràtica espanyola, centrada en la resistència quotidiana i el protagonisme de la gent organitzada.

Es mostra la lluita social per aconseguir drets i llibertats i reivindica la democràcia com a conquesta col·lectiva. A la vegada es convida a la reflexió pública i vindica la memòria democràtica del país, on descobrim com les persones van alçar-se davant la repressió i contra la dictadura, bastint una societat més justa i lliure.

En definitiva, és un homenatge a la gent que va defensar la dignitat i la llibertat en un dels períodes més foscos de la història de l’estat espanyol.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de material divers dels nostres fons relacionat amb la temàtica de la repressió franquista. Aquí en teniu una petita mostra amb diferents tipologies: fulls volants, cartells, adhesius, fotografies…

No us perdeu la visita a aquesta mostra que podeu veure fins al 31 de gener de 2025!


by Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada

El passat mes d’octubre els germans Lluís i Fanny Estapé Castelló van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material de la fàbrica Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada.


A mitjans del segle XIX, el rebesavi de Lluís i Fanny Estapé, Gerard Estapé Iglesias, va fundar l’empresa Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala) que fabricava veles per a vaixells. En morir, la fàbrica va passar a mans del seu net, Pau Estapé i Maristany (1845-1918), el qual es va associar amb Pere Cros i Casanova de Vilassar de Mar i va ampliar el ventall de productes de veles comercials (teles encerades, tendes per a l’exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió). La nova empresa, anomenada Estapé, Cros i Companyia, va rebre la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Pau Estapé i Maristany va ser alcalde del Masnou dos cops (l’any 1886 i de 1897 a 1899). L’any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l’assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents. Es va casar amb Estrella Millet Oliver i va tenir diversos fills.

Gerard Estapé i Millet, germà de l’avi de Lluís i Fanny Estapé Castelló, va instal·lar l’empresa al Passeig de Sant Joan de Barcelona l’any 1912 i es va associar amb les fàbriques Canut y Gracia. Així va néixer Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima, unes Fábricas de hilados algodón de lonas y lonetas, tintorería, manufactura de toldos, marquesinas, tiendas de campaña, banderas, etc. etc.

Durant la Guerra Civil espanyola l’empresa va ser col·lectivitzada per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936 i va passar a anomenar-se Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. Cada una de les seccions (tintoreria, teixits, filats, despatx, etc.) va passar a formar part de la Indústria de Guerra i va estar subjecta a un Comitè de control, organisme que va assumir les funcions de l’antic consell d’administració.

En acabar la Guerra Civil espanyola, es va fer un inventari de bens i sembla que l’empresa va passar gairebé tota a mans de l’empresari Gracia. Només Joan Estapé Millet, germà de Gerard Estapé i avi de Lluís i Fanny Estapé, es va quedar a l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima com a treballador. L’empresa va seguir funcionant fins que l’any 1971 va ser destruïda per un incendi.

El fons conté:

  • Documentació diversa relacionada amb l’activitat de l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima (publicitat, catàleg de productes, expedient relacionat amb els treballs realitzats per a les Fires Oficials de Mostres de Barcelona celebrades entre els anys 1923 i 1925, etc.) des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola.
  • Documentació diversa generada i rebuda per Estapé, Canut i Gracia, E.C., durant els anys en què va estar col·lectivitzada: comunicat per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936, creació del Comitè de Control Obrer, convocatòria d’una Junta per a nomenar els membres del Consell d’Empresa, correspondència i comunicacions entre el Comitè d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i l’Empresa Col·lectivitzada, correspondència i comunicacions diverses entre les organitzacions sindicals (UGT, CNT, CADCI, etc.) i l’Empresa Col·lectivitzada relacionats amb les condicions laborals dels treballadors, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals, abasta cronològicament els anys 1871 fins al 1941 i ja es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


by Deixa un comentari

Estrena de la sèrie “Asalto al Banco Central”amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  

Avui divendres dia 8 de novembre s’estrena a la plataforma Netflix la sèrie Asalto al Banco Central dirigida per Daniel Calparsoro, produïda per Brutal Media i que narra, en cinc episodis, un cas real succeït a Barcelona, el 23 de maig de 1981.

Havien passat tres mesos exactes des de l’intent de cop d’estat al congrés dels diputats, quan onze homes encaputxats van entren a la seu del Banc Central a la Plaça Catalunya. El que comença com un espectacular atracament aviat es converteix en un autèntic desafiament per a la recent democràcia espanyola.

Els atracadors retenen més de 200 ostatges i amenacen de matar-los si el govern no accedeix a alliberar el coronel Tejero i altres tres responsables del 23F. La situació s’allargà pràcticament 37 hores.

Protagonitzada pels actors Miguel Herrán, María Pedraza i Hovik Keuchkerian, narra la història d’aquest grup d’homes armats i paral·lelament la d’una periodista que intenta esbrinar els veritables motius dels assaltants.

 Els motius d’aquest assalt no han estat completament esclarits i les hipòtesis van des de l’intent d’atracament a l’obtenció de documents comprometedors entorn dels fets del 23-F.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material d’arxiu, majoritàriament cartells i adhesius que es poden veure en diferents ambients de la trama.

Aquí teniu una mostra d’alguns dels materials que hem deixat:

No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició: “Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”, amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 3 de novembre es va inaugurar l’exposició Pagesos contra Franco, 1974-1979: La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia, amb motiu del 50è aniversari de la fundació del sindicat Unió de Pagesos organitzada pel Memorial Democràtic i amb la col·laboració del Museu de la Terra i de la Fundació Carulla.

Comissariada per l’historiador Guillem Puig Vallverdú, aquesta exposició s’emmarca dins de la Jornada del 50è Aniversari de la Unió de Pagesos que ha tingut lloc a l’Espluga del Francolí.

L’Organització Sindical Espanyola, més conegut popularment com a Sindicat Vertical va ser l’única organització sindical legal a Espanya durant el franquisme.

Al camp, aquest sindicalisme vertical es coneixia com a Hermandad de Labradores y Ganaderos i ocupava, els locals de les antigues cooperatives agràries.
A finals de la dècada de 1960, van sorgir les primeres organitzacions agràries independents de l’estructura del sindicat vertical. Aquestes organitzacions van tenir el primer intent de reorganització amb Comissions Pageses, el sindicalisme agrari impulsat pel PSUC el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Les lluites del sector, encara territorialitzades, van prendre una nova dimensió amb les conseqüències de la crisi del petroli de 1973, i van acabar confluint el 1974 per donar una resposta unitària als problemes als quals s’enfrontaven la majoria de pagesos catalans.

El Manifest de Pontons, del 3 de novembre de 1974, va significar un nou impuls per a les lluites agràries, que, des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Aviat els problemes sectorials es van vincular amb l’existència de la dictadura. Posar-hi fi es va entendre com la manera de revertir aquella situació. Calia democratitzar les institucions al camp, començant per un moviment sindical real, que no tingués res a veure amb les Hermandades, i on les Cambres Agràries fossin l’expressió de la realitat de cada territori.

El primer congrés va tenir lloc el 28 de novembre de 1976 a l’Espluga de Francolí, que va aplegar uns 2.000 pagesos sota el lema “Volem viure de la terra”.

La mobilització i la formació de la Unió de Pagesos van forjar uns nous quadres dirigents que, en molts casos, van contribuir, també, a la democratització dels ajuntaments quan es van presentar per diferents candidatures a les eleccions municipals de 1979.

El mig segle del Manifest de Pontons ofereix l’oportunitat per visualitzar aquesta contribució a la construcció de la democràcia i al desmantellament del règim franquista al camp, però sobretot permet situar al focus de la història una pagesia que va retrobar l’autoestima i la dignitat devastades per la dictadura.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de nombrós material sobre la Unió de Pagesos que es troba als nostres fons bibliogràfics, hemerogràfics i d’arxiu: adhesius, fulls volants, cartells…

L’exposició es podrà veure a la Sala Maria Font del Museu de la Terra de l’Espluga de Francolí fins al 25 de febrer de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

50è aniversari de la mort de Pere Bosch i Gimpera

L’any 2024 es commemora el 50è aniversari de la mort de Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 1891 – Ciutat de Mèxic, 1974), un dels arqueòlegs més destacats del segle XX i figura cabdal de la vida acadèmica i política catalana del segle XX.

Format a Alemanya, se’l considera impulsor de l’Escola Catalana d’Arqueologia. Va dur a terme importants excavacions, i va ser el fundador i primer director del Museu d’Arqueologia de Catalunya. També va ser rector de la Universitat de Barcelona (1933-1939), impulsant l’autonomia i la modernització de la institució malgrat que, arran dels fets d’octubre de 1934, va ser destituït temporalment i empresonat.

Com a conseller de Justícia de la Generalitat republicana (1937-1939), va treballar per mantenir l’ordre jurídic en temps de guerra.

Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a Mèxic, on va desenvolupar una intensa activitat acadèmica com a professor a la  Universidad Nacional Autónoma de México i a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història. Del 1948 al 1952 va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO.

A l’exili, va continuar la tasca com a intel·lectual i referent de la cultura catalana, va mantenir vius els vincles amb Catalunya, i va prendre part també en iniciatives culturals i polítiques de la diàspora republicana.

El passat divendres dia 25 d’octubre la Universitat de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans van donar el tret de sortida a una sèrie d’actes institucionals per commemorar el 50è aniversari de la mort de Bosch i Gimpera.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres, el Memorial Democràtic i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB també col·laboren en aquesta efemèride.

El primer acte que s’ha celebrat va ser a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Joan Guàrdia, rector de la UB, va inaugurar l’homenatge i, tot seguit, va intervenir Josep M. Fullola, comissari de l’Any Bosch Gimpera, seguit d’una glossa sobre Bosch Gimpera a càrrec de Francisco Gracia, catedràtic de prehistòria la UB i coautor, amb Josep M. Fullola i Francesc Vilanova, de 58 anys i 7 dies. Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974) (Edicions UB, 2003), i autor de Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (Marcial Pons, Madrid, 2011) i Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (Edicions UB, 2015).

Va assistir també a l’acte l’antropòloga mexicana Cecília Bosch, besneta de Bosch i Gimpera que va visitar la galeria de rectors, on es conserven tant el retrat, com les insígnies acadèmiques del seu besavi.
​​​​​​​
El Museu d’Arqueologia de Catalunya retrà també homenatge a Bosch i Gimpera amb la mostra temporal El museu somiat. Pere Bosch i Gimpera i el MAC, amb una selecció de fotografies conservades a l’arxiu històric del centre per conèixer i la seva vida i la seva activitat acadèmica i museística. A més, es presentarà una placa commemorativa feta per l’artista Xavier Medina Campeny.

L’exposició es podrà visitar del 14 de novembre al 16 de març de 2025 i està comissariada per Àngels Casanovas Romeu, arqueòloga.

Finalment, el 21 de novembre tindrà lloc la Jornada Bosch i Gimpera: «Una visió polièdrica», a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans. Teresa Cabré, presidenta de la institució, inaugurarà aquesta trobada acadèmica, que n’analitzarà l’obra i la trajectòria de Bosch i Gimpera des de múltiples perspectives, amb intervencions destacades com les de Borja de Riquer, Josep M. Fullola, Oriol Dueñas, Francisco Gracia, i Mari Carmen Serra Puche, deixeble de Bosch i Gimpera a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre d’altres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb el Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni que organitza els actes cedint la reproducció d’aquest cartell de la nostra col·lecció:

Tot i que el Fons Personal Bosch i Gimpera està dipositat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, als nostres fons també podeu trobar nombrosa documentació sobre la seva figura. A tall d’exemple us mostrem aquest altre cartell:

I aquest meravellós fulletó sobre protecció del patrimoni cultural editat l’any 1937 durant la Guerra Civil espanyola que porta la seva signatura:

En darrer lloc, dir-vos que a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya dedicada a l’Any Bosch Gimpera  trobareu més informació.