Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Víctor Ballester Lancis

El passat mes de maig, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Jordi Bages Ballester documentació del seu avi matern, Víctor Ballester Lancis.

Víctor Ballester Lancis, republicà i comunista, va estar exiliat a França durant 39 anys i va morir sense poder tornar al seu país, on va deixar la seva dona i dos fills.


Amb paraules del seu net, Jordi Bages, Víctor Ballester Lancis: nació en Seseña (Toledo), o en algún pueblo de Murcia, el 9 de abril de 1903. Se trasladó a Cartagena, en la región de Murcia, cerca de Alhama de Murcia, donde conoció a mi abuela, su mujer. Murió como refugiado español en Lectoure (Gers) en Francia, con el nombre Víctor Ballester Martínez, después de pasar por todo tipo de penurias por defender sus ideas y pasar por varios lugares, incluido un campo de refugiados francés. Con el tiempo fue acogido y contratado, me parece, por mi tío como masovero de una casa donde le ofrecieron también alojamiento. Tomó el primer apellido de mi abuela (supongo que para proteger su verdadera identidad) Agustina Martínez, quien se quedó en España sola y lo pasó muy mal como mujer de comunista “rojo” en esa época, el enemigo del gobierno franquista. Para criar sola a sus dos hijos, mi tío Pepe y mi madre Lina, vivieron en un piso en Cornella del Llobregat, en la calle Rubio i Ors nº 35. Ese piso lo heredé de mi tío y aún lo conservo; lo tengo alquilado. Mi abuela, al morir mi abuelo, cobraba una pensión de Francia, un gesto que agradeció y compensó de alguna manera su dolor y sufrimiento.

El fons conté les memòries escrites per Víctor Ballester entre els anys 1966 i 1967 i documentació personal diversa com una fotografia del seu casament, un carnet de l‘Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad Estado y Generalidad on consta que era Guàrdia dels cossos de seguretat de l’Estat, un carnet de refugiat emès l’abril de 1974 a París per l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides, un permís de residència de la Prefectura de Gers de l’any 1967, un extracte de defunció de l’any 1977 amb el segell del Consolat d’Espanya a París on encara hi ha l’àliga franquista i una fotografia de les nou llibretes on Víctor Ballester va anar escrivint les seves memòries.


Les memòries (en format pdf), van ser escrites a mà en nou llibretes i han estat transcrites pel seu net Jordi Bages. Cadascuna duu un títol diferent (“La bandera republicana y Mariana Pineda”, “Vernet d’Ariège”, “Pablo Casals”, “Ideas extraviadas”, “Dos vías de desarrollo para España”, “Momento actual”, “La enajenación del obrero español”, “Cristianismo y libertad” i “El cuadro nacional según el Manifiesto Comunista”) i en elles parla de multitud de temes: Guerra Civil espanyola, camps de concentració i exili, franquisme, guerra del Vietnam i dels Sis Dies, capitalisme i comunisme, l’URSS, la Xina i els Estats Units, ensenyament, religió, etc.


Aquí teniu algunes de les seves opinions:


Cuando la proclamación de la República el 14 de Abril de 1931 el pueblo creyó que la libertad había llegado pero nosotro veíamos que tal entusiasmo no duraría mucho tiempo pues el capitalismo y la política quedaban bajo el poder militarista. Meses después la Guardia Civil ametrallaba trabajadores.
Si todas las guerras civiles son atroces, la de España se caracterizo por su ferocidad. Las perdidas humanas fueron enormes, unas 900000 personas, entre las que 150000 fueron, técnicamente, asesinadas. En el plano económico la destrucción fue también catastrófica: regiones enteras devastadas como por un terremoto. La rebelión que la produjo tuvo un origen ilícito que la victoria no basto para legitimar. Quizás si para la burguesía oportunista, la aristocracia y la mayoría del clero católico pero nunca para la clase obrera.
El fascismo es una institución de asesinos y bandoleros y luchar contra esta clase de sádicos es ser un hombre digno, valeroso y solidario.
De un artista, un intelectual, un hombre de ciencias, de uno que tiene hambre puedes tener confianza, por lo contrario, de un burgués nada bueno esperes, éste no tiene ni Dios ni patria, es un explotador.
Los fascistas tienen el corazón de lobo, ni los muertos respetan, y son como los grajos, disfrutan en presencia de la carne muerta.
Los que quedamos en el Campo de Vernet, no sólo acertamos al preservar una alta moral, sinó incluso culminamos en oponernos a sus cancerberos haciéndoles frente en una revuelta incruenta en la que se apuntara victoria. Las Brigadas Internacionales, que habían transferido a Vernet nos salvaron la vida. Si no hubiera sido por ellos nos habríamos muerto todos.
A treinta kilómetros de Berlín y en el centro de un bosque de pinos se levantaba un muro de cuatro metros de alto. Los centinelas disponían de un arsenal de armas, ametralladoras, fusiles, bombas de mano y pistolas, un paraíso de exterminio. Contamos hasta cuarenta y dos nacionalidades, había niños de ocho años, viejos de hasta ochenta, mancos, sordos, ciegos y mudos, hombres de todas las profesiones manuales e intelectuales, catedráticos, médicos, ex ministros, diplomáticos, escritores, artistas de teatro, pintores, periodistas, abogados, sacerdotes católicos y protestantes, obreros de todos los oficios, y todos estábamos juntos.
Pienso en un dicho chino citado por Andre Mauraux durante la guerra contra Hitler: “Que la victoria sea para aquellos que detesten la guerra”.
Contar con un nivel cultural lo mas alto posible es condición indispensable para la planificación racionalizada de la economía, para la consolidación de la democracia, la convivencia ordenada.
Los comunistas no ocultamos nuestra firme voluntad de esforzarnos por orientar el desarrollo de España por la vía democrática, revolucionaria y creemos necesario establecer con claridad ante unas y otras fuerzas y ante el pueblo como concebimos, en sus grandes lineas.

El seu net Jordi Bages ha volgut que destaquéssim un paràgraf de la llibreta número dos que “el va deixar marcat per sempre” i que diu: Por entrar en aquella maldita Guerra que declararon tuve que dejar mi oficio, mi casa, esposa e hijos, y 32 meses después mi patria. Se que aprendí el ejército, se que estudié la ordenanza, se que en compañía de esos que están mordiendo la tierra, tuve que defender mis derechos, y en fin, francamente al oído os digo, que he muerto como he nacido. Sin saber porqué ni cuando.

El fons personal Víctor Ballester és en format digital i abasta cronològicament els anys 1903 a 1977. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI. El carnet d’associat a l’ASOCS de Víctor Ballester, s’ha incorporat al Fons ASOCS que custodiem al nostre arxiu.


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Associació Cultural Helios Gómez

El fons Associació Cultural Helios Gómez (ACHG) fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Gabriel Gómez i Plana, president de l’Associació Cultural Helios Gómez i fill de l’artista, el maig de 2023.

L’Associació Cultural Helios Gómez es va constituir legalment el 20 de juliol de 1998 a Barcelona amb l’objectiu de:

Recollir dades sobre la vida i l’obra de l’artista gràfic Helios Gómez; rescatar, protegir i divulgar les obres de l’artista, salvaguardar els frescos de l’oratori conegut com la Capella Gitana de la presó Model de Barcelona; ampliar el fons documental de l’Associació amb testimonis orals i escrits de documents històrics, periodístics, fotogràfics i gràfics; elaborar un catàleg raonat de la seva obra; fomentar la publicació d’articles, assaig o documentació iconogràfica en relació amb Helios Gómez; fer exposicions itinerants sobre la vida i l’obra de l’artista i realitzar una pel·lícula sobre la vida d’Helios Gómez.

És dirigida per una Junta elegida pels socis i presidida per Gabriel Gómez i Plana, fill de l’artista.


Helios Gómez Rodríguez (Sevilla, 1905 – Barcelona, 19 de setembre de 1956), conegut també com l'”artista de corbata vermella”, va ser un sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX. Es formà professionalment aprenent l’ofici de decorador de ceràmica en alguna de les nombroses terrisseries de Triana i estudiant a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla.


El 1923 es va unir a la CNT, va publicar els seus primers treballs al diari anarquista Páginas Libres i va il·lustrar obres d’escriptors sevillans com Rafael Laffon i Felipe Alaiz. El 1925 va exposar per primera vegada al Kursaal de Sevilla i, un any després, a l’Ateneo de Madrid i a la Galeria Dalmau de Barcelona.
Fermament convençut de la necessitat d’un canvi polític, s’adhereix als grups anarquistes. Des del primer moment, decideix parlar, pintar i escriure d’acord amb la seva opció política. En paraules de Jean Cassou “era artista per ser revolucionari i revolucionari per ser artista”.
El 1927, forçat a abandonar Espanya per raons polítiques, s’exilia a París. Expulsat per la seva participació en els actes de protesta per l’execució de Sacco i Vanzetti, s’instal·la a Brussel·les, on exposa a diferents galeries, treballa com a decorador i il·lustra l’obra Rien qu’un homme de Max Deauville. El 1928 viatja a Amsterdam, Viena, Berlin i, durant dos mesos, a la Unió Soviètica. El 1929, s’instal·la a Berlin on, a banda d’exposar, col·labora en algunes publicacions com el Berliner Tageblatt, i segueix cursos de formació en tipografia i interiorisme. A principis de 1930, l’Associació Internacional del Treball (AIT) publica a Berlin el seu primer àlbum Días de ira.
A finals de 1930, després de la dictadura de Primo de Rivera, Helios torna a Espanya. Primer s’instal·la a Barcelona, on col·labora amb nombroses revistes republicanes i comunistes -com L´Opinió, La Rambla, La Batalla, L’Hora, Bolívar i Nueva España– i realitza portades i il·lustracions de llibres, fonamentalment per a organitzacions d’esquerra. És l’any en el qual publica el manifest Por qué me marcho del anarquismo i ingressa a la Federació Comunista Catalano-Balear i al Bloc Obrer i Camperol, del qual serà expulsat poc després.
El 1931 ingressa al Partido Comunista de España i col·labora com a il·lustrador a Mundo Obrero. Detingut a Madrid el 1932 per la seva militància, és empresonat i traslladat a la presó de Jaén. Aconsegueix la llibertat provisional i escapa a Brussel·les. Allà assisteix a les grans vagues mineres del Borinage i publica un dibuix al Drapeau Rouge.

Més endavant marxa a l’URSS convidat pel VOKS a participar com a representant espanyol al Congreso Internacional de Artistas Proletarios. Fins al febrer de 1934 viu a la Unió Soviètica: viatja a Leningrad i Sibèria, el 1933 exposa al “Museo Pushkin” i publica el seu segon àlbum, Revolución Española. La seva obra abandona els elements abstractes per a cercar un realisme impactant, de fàcil lectura i fort contingut social, allunyat del realisme socialista que sempre va criticar.
Torna a Barcelona durant la primavera de 1934, però és novament detingut i ingressat en un vaixell presó per participar en la Revolució de 1934. Un cop alliberat, torna a Brussel·les on, a principis de 1936, es publica el seu tercer àlbum sobre els fets de 1934, Viva Octubre.

El 1935 funda amb altres artistes el grup Els Sis i el 1936 el Sindicat de Dibuixants Professionals i que va impulsar el cartellisme militant durant la guerra amb una producció intensiva de cartells anarquistes i republicans. Dibuixa també per a nombroses publicacions i pinta quadres sobre la guerra.


Al principi de la Guerra Civil lluita a les barricades per a la defensa de Barcelona i s’adhereix a l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes de Catalunya. Nomenat comissari polític de la UGT, es va encarregar d’organitzar la columna Ramón Casanellas, va participar en l’expedició Bayo per alliberar Eivissa i Mallorca i va intervenir als fronts d’Aragó, Madrid i Andalusia. El 1937 va ser expulsat del PSUC, perseguit pels estalinistes que l’acusaven de trotskista i llibertari i va retornar a la seva antiga militància anarquista a la Confederació Nacional del Treball. El 1939 va ser nomenat Milicià de Cultura de la 26a Divisió, antiga Columna Durruti, on s’encarregava de la direcció i maquetació del diari portaveu d’aquesta columna, El Frente. També va ser el responsable de l’organització a Barcelona de l’acte d’homenatge a Durruti.
Entre febrer de 1939 i maig de 1942, va passar per diversos camps de concentració a França (Argelers, Bram, Vernet i Montolieu) i a Algèria (Djelfa). Va ser alliberat i es va traslladar a França.

El 1942 torna a Barcelona i crea l’efímer grup LNR (Liberación Nacional Republicana) i la “Casa de Andalucía”. El 1948 presenta una exposició a la Galería Arnaiz amb obres de caràcter surrealista i durant els seus últims anys realitza murals decoratius com els del “Jazz Colón” i el de la “Residencia San Jaime” de Barcelona. Entre els anys 1945-1946 i 1948-1954 és arrestat i empresonat a la Model de Barcelona, on pinta un oratori conegut com la Capella Gitana i compon un corpus poétic.

Malgrat que l’ordre d’alliberament va ser signada el 1950, va ser retingut a la presó 4 anys més. Va morir el 19 de setembre de 1956 a Barcelona.


La presó Model i la Capella Gitana.

La militància politica d’Helios Gómez i la publicació dels seus dibuixos caracteritzats per la denúncia social portaren a aquest singular artista a la presó en nombroses ocasions al llarg de la seva vida.
El 1950, durant un d’aquests períodes de presó, gràcies a la insistència del director espiritual de la presó Model de Barcelona, el sacerdot mercedari Bienvenido Lahoz, Helios Gómez va pintar uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè, patrona dels presos i de la ciutat de Barcelona.
Aquest oratori es troba a la cel·la número 1 del primer pis a la quarta galeria i, a causa dels trets gitanos dels personatges que componen la pintura, és conegut com la Capella Gitana. Aquesta obra d’art constitueix un testimoni i un patrimoni cultural de la ciutat.


Els frescos, que es conservaven des d’aleshores, foren tapats el 1998 amb una mà de pintura sota la direcció de l’aleshores consellera de Justícia senyora Núria de Gispert, adduint “raons d’higiene” i contravenint frontalment la Llei de Propietat Intel·lectual. La demanda de rehabilitació de l’obra realitzada per l’Associació Cultural Helios Gómez no fou atesa. Ni els nombrosos articles publicats a la premsa ni l’adhesió a aquesta reivindicació per part de nombroses persones i entitats no van servir per a res: la Capella Gitana continua tapada amb una capa de pintura i tot i que en aquests moments es podrien iniciar amb tota comoditat els treballs de restauració, no ho volen fer. Amb paraules de Gabriel Gómez: Sembla que la censura i l’oblit persegueixen, després de 72 anys, la figura i l’obra d’Helios Gómez.

El fons Associació Cultural Helios Gómez conté:


1- Diversos dossiers de premsa elaborats per l’Associació Cultural sobre Helios Gómez, la presó Model de Barcelona, la Capella Gitana i el projecte “Presó Model: un espai de memòria”.
2- Documentació digitalitzada procedent dels arxius francesos d’Aix en Provence, Marsella i Foix relacionada amb camps de concentració a França (Vernet, Bram, Mille, Montoliu) i a Algèria (Djelfa) on va estar internat Helios Gómez. Els documents inclouen, entre altres, nombrosos llistats de refugiats espanyols i catalans deportats en aquests camps. Destaca la informació sobre Max Aub, internat, com Helios Gómez, al camp de Djelfa. Aquesta documentació està disponible en format digital al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
3- Més de 50 entrevistes a personatges relacionats d’alguna manera amb la vida i l’obra d’Helios Gómez (Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas, Luís Romero, Pelai Pagès i un llarg etcètera). Les entrevistes, fetes per Gabriel Gómez, sovint acompanyat d’Ursula Tjaden (autora d’una tesi doctoral sobre l’obra gràfica d’Helios Gómez), es van fer entre els anys 1985 i 2007, estan enregistrades en cassets que s’han passat a format mp3 i ja estan a disposició dels usuaris.


El fons ocupa 0,10 metres lineals en format paper, abasta cronològicament des dels anys 20 del segle passat fins al 2014 i l’inventari ja està a disposició dels investigadors que el poden consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i a través de la pàgina web de la nostra biblioteca i del Cercabib del CRAI.


Deixa un comentari

Celebració de la Setmana Internacional dels Arxius 2024 al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El Dia Internacional dels Arxius es commemora el 9 de juny arreu del món, coincidint amb la fundació del Consell Internacional d’Arxius de la UNESCO l’any 1948.

Molts arxius catalans se sumen a aquesta iniciativa amb la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius que conté una programació d’activitats per a tota mena de públic i que aquest any tindrà lloc del 3 al 9 de juny.

És una magnífica manera de fer valdre el patrimoni documental apropant-lo al gran públic i donar-lo a conèixer, preservar la memòria històrica i l’accés a la informació i el coneixement.

Enguany sota el lema “Som present, som històries”, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ens tornem a adherir a aquesta iniciativa amb una activitat que hem publicat a la pàgina web de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya:

L’activitat “Endevina on és!” consisteix a descobrir d’on és la imatge que mostren les postals antigues d’indrets del món del nostre fons d’arxiu que anirem mostrant durant tota la setmana a les nostres xarxes socials: X i Instagram.

Us recordem que tenim una col·lecció de postals que pertanyen a diferents períodes històrics i són de temàtica diversa que podeu consultar en aquest recurs web:

Dir-vos també que estem treballant en una nova interfície per a poder presentar-les millor. Ja us anirem informant!

Animeu-vos a participar! Bona Setmana Internacional dels Arxius a tothom!


Deixa un comentari

La col·lecció de xapes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La col·lecció de xapes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de més de 500 unitats i prové de donacions de particulars i d’entitats col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger.

Des del punt de vista històric, constitueix una font important i poc coneguda per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des del final del franquisme fins als nostres dies.

La col·lecció està digitalitzada i es pot consultar en un recurs web. Les xapes estan agrupades per diferents categories creades en funció de la temàtica que tracten: organitzacions polítiques, sindicats, associacions, etc.

També les tenim recollides en un taulell de Pinterest i en una base de dades interna on es troben classificades en fitxes com aquesta:

Es tracta d’un objecte que té un marcat contingut publicitari i és de molta utilitat per campanyes polítiques, socials, educatives, etc.

Aquest tipus de material, és desconegut per als investigadors tot i ser una eina de difusió però en els últims anys ha anat adquirint certa rellevància.

De fet aquest curs, en Xevi, un estudiant del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha estat fent les pràctiques al nostre arxiu classificant la darrera donació de xapes que hem rebut: la de Rosa Miró Rodríguez. Li ha interessat tant el material que ha decidit fer el treball final de Màster sobre aquests objectes de metall.

Per tal d’obtenir millors resultats en la recerca, vam facilitar el contacte entre en Xevi i la Rosa, que van tenir una trobada a la biblioteca on van poder intercanviar impressions sobre diversos aspectes del col·leccionisme de xapes que seran una molt bona font d’informació pel treball final d’en Xevi.

Estem contents d’haver col·laborat en aquesta sinergia!


1 comentari

Exposició sobre Brigades Internacionals i Multilingüisme al Museu d’Història de Sabadell

El dia 8 de maig es va inaugurar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició itinerant sobre Brigades Internacionals i Multilingüisme  produïda per la Universitat de Barcelona, en el marc del programa d’activitats de Memòria Democràtica sobre la Segona República, la Guerra Civil i les Brigades Internacionals que ha dut a terme l’Ajuntament de Sabadell des del passat mes d’abril.

Aquesta mostra és el resultat de la recerca dels historiadors i també comissaris de la mostra, Ramon Naya Ortega i Lourdes Prades Artigas, sobre l’aprenentatge de llengües i la lluita contra l’analfabetisme entre els voluntaris internacionals que van participar en la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’un estudi innovador, des del punt de vista històric i memorialístic, tant pels seus continguts, com per la interpretació historiogràfica que fan els dos investigadors.

Com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra? Aquesta és la gran pregunta! Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar els voluntaris internacionals, hi havia un denominador comú entre tots ells: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”

L’exposició està documentada amb fonts d’arxiu, memòries i premsa de l’època, principalment la generada pels mateixos brigadistes, tant al front com a la rereguarda. Aquestes fonts primàries de gran valor per l’estudi del multilingüisme pertanyen al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es divideix en quatre àmbits temàtics.

  • Introducció sobre el que van ser les Brigades Internacionals, repassant la seva història i contextualitzant-les.
  • La lluita contra l’analfabetisme duta a terme dins de l’Exèrcit Popular, i concretament dins d’aquest contingent multicultural integrat pels voluntaris internacionals.
  • Com es va dur a terme l’aprenentatge de llengües.
  • Darrer àmbit dedicat als hospitals, per la seva singularitat doncs van ser utilitzats també com a centres d’ensenyament.

Inclou a més a més, documents originals de l’època, exposats a una vitrina.

Es podrà veure fins al 30 de juny.

Dir-vos també que, dijous, 16 maig, el mateix Museu d’Història de Sabadell, va acollir la presentació del llibre Hablamos diferentes idiomas, pero una misma lengua. Multilingüismo y pedagogías en las Brigadas Internacionales que va anar a càrrec de Lourdes Prades Artigas, Doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i de Ramón Naya Ortega, llicenciat en Història i Documentació,  autors del llibre i directora i investigador, respectivament, del projecte Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals SIDBRINT i, com ja hem mencionat anteriorment, comissaris de l’exposició!


Deixa un comentari

Documental “La red Ponzán” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, milers de persones van escapar de la persecució dels nazis a Espanya i França gràcies a una complexa xarxa que n’assegurava el salconduit. Aquesta xarxa era l’anomenat Grupo Ponzán, liderat per Francisco Ponzán que, juntament amb una trentena de companys, van aconseguir fer un extraordinari treball de rescat humanitari a banda i banda de la frontera espanyola. Eren majoritàriament anarquistes que van actuar a Occitània i a Espanya i el seu centre d’operacions radicava a Tolosa de Llenguadoc.

Francisco Ponzán Vidal (Oviedo, 1911 – França, 1944) fou un mestre i militant llibertari responsable de la xarxa de guies i correus. Membre de la directiva de l’Ateneu Cultural Llibertari d’Osca va treballar pels serveis secrets francesos, belgues i sobretot anglesos dels quals rebia finançament, armes i contactes.

Exiliat a França el 1939, és internat en el camp de Vernet. Després de diverses detencions, el 6 de juny de 1944 és entregat a la Gestapo i executat.

En el context de la guerra i la França ocupada, als aliats els calia comptar amb passos clandestins de la frontera espanyola que els permetessin evadir persones en perill (particularment aviadors abatuts en sòl francès) i conduir correus a les seves ambaixades i consolats. Els anarquistes del Grup Ponzán pretenien estendre i enfortir la lluita contra Franco en tots els fronts possibles i la col·laboració amb els serveis secrets aliats els aportaven finançament, armes i contactes.

El grup va participar en l’evasió d’unes tres mil persones i va prestar un nombre indefinit de serveis de correu.

Foren col·laboradors destacats del Grup entre altres:  Pilar Ponzán, germana de Francisco, Joan Català, Floreal Barberà, Palmira Pla Pechovierto, Juan Manuel Barrabés, Juan Zafón, Manuel Huet, Josep Ester i Borràs, Agustín Remiro Manero, Vicente Moriones Belzunegui, Miguel Chueca, Amadeo Casares, i Eusebio López Laguarta.

La Red Ponzán és un documental, coproduït per RTVE i Playmedia Producciones que ens explica la història de Ponzán i la del seu grup. Va ser estrenat a la SEMINCI, la Setmana del Cinema de Valladolid.

Ismael Gutiérrez (Sevilla,1973) és el director del film que aplega testimonis i documentació relacionada amb la figura del mestre anarquista per donar a conèixer les seves grans gestes.

Una bona part de la filmació d’aquest documental es va dur a terme al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es van rodar diverses escenes amb la documentació del Fons Personal Francisco Ponzán que es conserva al nostre arxiu, una col·lecció que es compon principalment de correspondència, documents personals i escrits diversos sobre maquis i política en general.

No us perdeu aquesta obra que serveix per reivindicar la figura de Ponzán que, malgrat va ser reconegut i condecorat a títol pòstum pels governs i exèrcits de França, Anglaterra i Estats Units, aquest reconeixement mai li va arribar d’Espanya.

L’Ajuntament de Tolosa de Llenguadoc, presidit per l’alcalde M. Pierre Cohen, li va dedicar un passeig en el seu honor.


Deixa un comentari

Virtual Spanish Civil War Museum

Han passat 85 anys des del final de la Guerra Civil Espanyola i de l’inici de la dictadura franquista.

Tot i la importància d’aquest període històric, a l’estat espanyol no hi ha museus dedicats a la guerra civil, un dels conflictes més destacats del segle XX.

De fet, l’únic museu sobre la Guerra Civil que existeix està al Canadà i és virtual: el Virtual Spanish Civil War Museum o Museo Virtual de la Guerra Civil Española.

El museu virtual va ser fundat el setembre del 2022 per un equip d’investigadors internacionals. El seu objectiu és crear un espai públic per explorar i preservar la història i la memòria de la Guerra Civil Espanyola. Trobareu pàgines en anglès i castellà i s’estan treballant continguts també en català i francès.

Un dels cofundadors del museu és Antonio Cazorla, professor d’Història Contemporània a la Universitat de Trent del Canadà, que forma part d’un equip interdisciplinari de professionals adscrits a aquest projecte que està en contínua expansió.

Ara per ara consta d’un seguit de galeries amb temàtiques diverses: sobre els inicis de la guerra, el desenvolupament del conflicte, el context internacional, la rereguarda, etc. i recentment s’ha inclòs una Galeria Oberta on es recullen diversitat d’objectes i històries que hi ha darrere del conflicte i que han estat oferts al museu per particulars.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquest projecte cedint la reproducció d’un dels cartells de la col·lecció de Cartells Polítics i Històrics, que consta de més d’11.000 unitats documentals i, des del punt de vista històric, constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies.

Es tracta de l’obra del pintor i dibuixant català Martí Bas i Blasi que representa una dona amb un infant als braços i unes mans en primer terme. Va ser editat l’any 1937 pel Comitè Central d’Ajut als Refugiats de Catalunya i porta per títol Segell pro-refugiats compreu-lo: 5 cèntims.

El trobareu reproduït a la galeria sobre la Guerra Civil a Catalunya del museu:

Feu-hi una ullada que segur us agradarà!

Podeu fer les vostres aportacions a la Galeria Oberta del museu, en cas que disposeu d’algun objecte o document que creieu que sigui rellevant per la seva història relacionada amb la Guerra Civil, enviant un correu a l’adreça vscw@yorku.ca amb les vostres dades i l’explicació pertinent de la peça proposada.

Animeu-vos!


Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Morente Luque

El passat mes de març, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Carmela Escribà Morente documentació del seu avi matern, Luis Morente Luque.

Luis Morente Luque va néixer a Porcuna (Jaén) el 6 d’agost de 1890. Estava casat amb Carmen Espino Espinosa de los Monteros i van tenir 7 fills, dos dels quals van morir.

L’any 1915 va ingressar a la Direcció General de Presons del Ministerio de Gracia y Justicia com a vigilant de 2a classe. Va servir, primer a la presó de Castuera (Badajoz) i, el 1916, va ser destinat a la presó d’Alcalà la Real (Jaén).

El 1921 va ser denunciat per l’alcalde accidental d’Alcalà la Real per abandonament de les seves funcions, però la denúncia va ser desestimada per manca de proves. Luís Morente va sol·licitar una excedència i fins que no va reingressar al Cos, el març de 1929, sembla que va formar part de l’escorta del rei Alfons XIII.

El març de 1929 va passar a formar part del Cos de Seguretat i Vigilància de la Direcció General de Seguretat com a agent de 2a classe i es va traslladar, primer a Madrid, fins al juny de 1933, després a Tànger, com a agregat al Consolat d’Espanya, fins al 17 juliol de 1936, un altre cop a Madrid, fins al novembre de 1936 i, finalment a València, fins al novembre de 1938.

Segons la seva neta, el juliol de 1936, en tornar precipitadament a la Península des de Tànger va ser empresonat un temps a Alacant.


L’any 1939 el règim franquista li va obrir un expedient de depuració. Va ser acusat de: ensalzar el Frente Popular… y hacía gala de tener amistad con Alcalá Zamora hasta el punto de tutear a sus hijas, mostrarse contrario al Movimiento Nacional… i demostrar una pasividad evidente ante los fines del Glorioso Movimiento Salvador, al pretender que desconoce hechos realizados por los demás funcionarios que sirvieran para enjuiciar la actuación de los mismos como opuesta al Movimiento Nacional. En una declaració jurada es va defensar argumentant, entre altres coses, que: silencié el paradero y ocultación de otras personas adictas al Movimiento Nacional…; como prueba documental que conservo en mi poder merece especial atención por cuanto significa de decidida voluntad para pasarme a la zona nacional, el pasaporte…; nunca exhibió, distintivos ni emblemas políticos o sindicales de ninguna clase…, etc.

L’expedient es va resoldre el 29 de juliol de 1940. Luis Morente va ser traslladat a Barcelona on va continuar la seva carrera com a funcionari treballant al cos de policia en posicions bàsicament burocràtiques fins a la seva jubilació l’any 1952.


La seva neta, Carmela Escribà Morente, el recorda com : “Un home del seu temps, autoritari, conservador, prou culte i gran admirador de Niceto Alcalá Zamora, amb la família del qual va mantenir contacte fins a la seva mort”. Luis Morente va morir a Barcelona el dia 21 de maig del 1979.

El fons conté documentació diversa (nomenament, notificacions, expedient de depuració, etc.) relacionada amb la carrera professional de Luis Morente entre els anys 1915 i 1952, primer com a vigilant de 2a classe i agent de 2a classe de la Direcció General de Presons del Ministerio de Gracia y Justicia i després, com a agent de 2a classe, agent de 1a classe, comissari de 2a classe, comissari de 1a classe i comissari jubilat de la Direcció General de Seguretat del Ministerio de Gobernación.

El fons personal Luis Morente Luque abasta cronològicament els anys 1915 a 1953. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Carmela Escribà va cedir també diversos llibres que s’han incorporat a la nostra biblioteca.


Deixa un comentari

Debriefing Garbo: un pòdcast de La Mira amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

LA MIRA, el magazín digital de continguts de no-ficció en català i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República han col·laborat aquests darrers mesos per publicar uns àudios inèdits que pertanyen al Fons Xavier Vinader del nostre arxiu i apareixen al pòdcast  Debriefing Garbo.

L’acord signat l’any 2022 entre LA MIRA i el CRAI de la Universitat de Barcelona, que custodia la donació del patrimoni documental del periodista Xavier Vinader (Sabadell, 1947 – Barcelona, 2015), ha permès treure a la llum aquests àudios que no s’havien sentit mai fins ara.

Aquest pòdcast narra la història d’un dels espies més importants del segle XX: Joan Pujol Garcia, àlies Garbo, que va enganyar al mateix Hitler sobre el desembarcament de Normandia el juny de 1944, el punt d’inflexió definitiu de la Segona Guerra Mundial que acabaria amb la derrota nazi.

Són una sèrie de fragments seleccionats, d’un total de setze hores de gravacions, d’una entrevista que Vinader va fer a Joan Pujol l’any 1984 per a diversos reportatges publicats a la desapareguda revista Interviu. Al llarg dels deu episodis, que ja estan disponibles a la plataforma  3Cat, Pujol narra amb veu pròpia la seva història, un fet que permet conèixer les vivències en primera persona d’aquest singular personatge, mort l’any 1988 a Caracas.

Debriefing Garbo innova en el format de no-ficció amb una posada en escena sonora de pel·lícula, com la mateixa vida de l’espia català, i ho fa mitjançant la veu de l’actor Francesc Orella, que encarna el paper de Thomas Harris, l’agent de l’MI5 que es va assignar com a oficial del cas Garbo.

Segons la directora de LA MIRA i productora executiva del pòdcast, Magda Gregori, comptar amb aquests enregistraments ha estat un dels factors que ha permès aportar novetats a la història de Garbo.

La cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades Artigas, remarca la importància de donar visibilitat a uns enregistraments sonors totalment inèdits per al públic en general i treure a la llum històries personals desconegudes i alhora fer valdre la col·laboració entre els mitjans de comunicació i els arxius i les biblioteques.

Debriefing Garbo és una producció de Catalunya Ràdio amb la col·laboració de LA MIRA.

També el podeu escoltar a la plataforma Spotify.

No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “Esport, indústria i modernitat” al Museu de Mataró amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dijous dia 14 de març es va inaugurar a Can Marfà. Museu de Mataró l’exposició itinerant Esport, indústria i modernitat, produïda pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i que planteja un recorregut pels inicis de l’esport a Catalunya.

A través de vuit àmbits temàtics, es mostra l’estreta relació entre els orígens de l’esport modern i el desenvolupament científic, tecnològic i industrial.   

De fet, ja us havíem parlat amb anterioritat d’aquesta mostra que va estar al MNACTEC de Terrassa fins al passat mes de novembre.

El Museu de Mataró acull la primera itinerància d’aquesta exposició, i ha treballat en la producció de nous continguts que complementen la mostra per explicar els inicis de l’esport a Mataró i la relació amb el desenvolupament industrial de la ciutat. 

El naixement de l’esport modern se situa a l’últim terç del segle XIX i evoluciona, de manera molt ràpida, fins a l’esclat de la Guerra Civil, que suposa un trencament dels avenços tecnològics, socials i econòmics de la pràctica esportiva iniciats amb la revolució industrial. 

L’exposició explica com, en els seus inicis, l’esport era una activitat exclusiva de les classes benestants. Més endavant, cap als anys 1920 es va democratitzar en bona part gràcies a les millores laborals aconseguides pel moviment obrer.

La reglamentació dels esports, l’organització en clubs i federacions, així com la comercialització, la professionalització de la premsa esportiva i l’aparició de la ràdio van ser factors claus per al seu desenvolupament.

Per elaborar aquesta mostra s’ha comptat amb la col·laboració d’una desena d’entitats i particulars que han cedit objectes i documents que abasten des de l’últim terç del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil.   

Destaquem el cartell cedit pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de l’Olimpíada Popular del 1936, realitzat per l’artista alemany Fritz Lewy.

En la cessió d’objectes i documents també hi han col·laborat la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, la Fundació Barcelona Olímpica-Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Esport Ciclista Mataró, la Unió Excursionista de Catalunya (Mataró), la Unió Esportiva Mataró, l’Agrupació Científic-Excursionista de Mataró, la Fundació del Bàsquet Català i la Federació Catalana de Tenis.

Així mateix, s’ha comptat amb la cessió d’imatges i d’objectes procedents de col·leccions particulars, material gràfic i audiovisual a Filmoteca de Catalunya, la Federació Catalana de Bàsquet, l’Arxiu Municipal de Terrassa (AMAT) i l’Editorial Postermil.

No us la perdeu! L’entrada és gratuïta i teniu temps fins al mes de juny per visitar-la!