En Nil Molina, graduat com a il·lustrador a la Facultat de Belles Arts, en l’actualitat està cursant el Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Aquest semestre fa les pràctiques a la biblioteca i amb el temps que porta amb nosaltres s’ha convertit en un apassionat de la nostra col·lecció de cartells!
Per aquest motiu li hem ofert la possibilitat de poder escriure sobre la temàtica. El seu treball és tan fantàstic que no ens queda més que deixar-vos amb les seves paraules:
En aquesta entrada del blog us volem parlar d’Evarist Mora, un il·lustrador i dissenyador polifacètic que va estar molt actiu durant la dècada dels anys trenta i que es troba darrere de diversos documents que conservem al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. A continuació, us farem un recorregut per les diferents disciplines artístiques que va explorar, il·lustrant-lo amb exemples que podem trobar al nostre fons.
Evarist Mora i Rosselló (1904-1987) va cursar la seva formació a l’Escola La Llotja de Barcelona i va completar els seus estudis en l’àmbit del dibuix i la pintura a l’Escola Superior de Bells Oficis. Durant la vintena, va començar a rebre encàrrecs per il·lustrar portades de llibres, revistes i publicitat. Els exemples més primerencs d’obra seva que tenim a la col·lecció són dos llibres de la Colección Ideal, editada per l’Editorial Bauza, titulats El calvario de la clase media (escrit per Dominique Dunois i publicat l’any 1931) i Dante no vio nada: La vida en los presidios militares(amb text d’Albert Londres i publicat el 1932).
Portades dels llibres El calvario de la clase media i Dante no vio nada: La vida en los presidios militares, il·lustrades per Evarist Mora i publicades per l’Editorial Bauza l’any 1931 i 1932, respectivament. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
En aquestes dues portades, tal com podem observar també en altres cobertes que va fer per a la mateixa col·lecció, veiem que Mora s’inspira en el cartellisme d’influència soviètica, ideant composicions on es genera una sensació de tensió mitjançant l’ús de diagonals. Les tipografies que utilitza, de formes contundents i arrodonides, van ser molt recurrents en el disseny gràfic de la dècada de 1930. Tot i que aquestes imatges resulten molt estridents en comparació amb les composicions més plàcides que realitzarà després, ja es pot veure en elles un dibuix d’una certa ingenuïtat que caracteritzarà el seu estil. L’ús de la textura que podem apreciar a la segona portada també estarà present a moltes de les seves obres posteriors.
A continuació presentem dues altres mostres de les il·lustracions d’Evarist Mora. En aquest cas, les trobem a dos llibrets publicats per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, que va editar una sèrie de textos que retien homenatge a la tercera edat. El primer, escrit per Jesús R. Coloma i publicat l’any 1935, és un conte que publicita la Caixa de Pensions i que porta per títolL’avi. El segon, titulat Els vells, font de poesia, és un recopilatori de poesies d’autors diversos (hi trobem aportacions de Víctor Català, Josep Carner o Ignasi Iglésias, entre altres) publicat l’any 1934.
Dues pàgines de l’interior del llibret L’avi, il·lustrat per Evarist Mora i publicat per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis l’any 1935. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Dues pàgines de l’interior del llibret Els vells, font de poesia, il·lustrat per Evarist Mora i publicat per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis l’any 1934. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
En aquests exemples podem veure com Mora va optar per unes il·lustracions sòbries, impreses només amb tinta negra i grisa, que concorden amb el caràcter pausat del text. Aquí hi podem veure un exemple més proper a l’estil que el caracteritzaria, que el dissenyador Enric Satué qualificava de “noucentisme tardà, gestual i mediterrani”.
La faceta per la qual es coneix més a Evarist Mora, de la qual en tenim bons exemples a la col·lecció, és el cartellisme. Durant el transcurs de la Guerra Civil, Mora va realitzar diversos cartells litogràfics per encàrrec, dels quals al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República en conservem tres.
El primer cartell que mostrem va ser elaborat l’any 1937 per encàrrec del Servei Forestal del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, amb el propòsit de conscienciar els excursionistes per prevenir els incendis forestals. Hi podem veure una composició complexa i agosarada, on les formes arrodonides flotant per l’espai ens poden arribar a remetre al surrealisme. La barreja de tipografies ajuda a crear un fort impacte visual sobre el missatge, alhora que l’ús de diagonals, altra vegada, aconsegueix crear tensió. La presència d’un vermell intens enmig de tons apagats contribueix a transmetre un missatge de perill i urgència.
Aquest cartell, realitzat l’any 1937, era un encàrrec de la Direcció General d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya per conscienciar als productors de la conveniència de distribuir els seus productes a través dels Sindicats Agrícoles per evitar l’especulació. A la imatge s’hi pot veure un pagès i una pagesa acompanyant una sèrie de personatges que representen personificacions dels productes fruit del seu treball, representats amb cos d’infants. Els personatges s’estan endinsant en un bosc on aguaita l’especulació, encarnada en la figura d’un llop, perill inherent del mercat lliure, segons se’ns aclareix al cartell lligat a l’arbre. En aquest cas, l’il·lustrador opta per una composició més convencional que en el cartell anterior, i l’estil de dibuix té un aire més infantil. El recurs de personificar conceptes abstractes o recórrer a metàfores, sovint evidenciant-les amb text escrit, el trobem constantment en l’humor gràfic de principis del segle XX.
Cartell i fragment ampliat del cartell Fêtes Catalanes. Fet l’any 1937 per Evarist Mora per encàrrec de Joan Prats. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
L’últim dels cartells que mostrem és el que Mora va realitzar per encàrrec del promotor artístic Joan Prats per ser exposat al Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París de 1937. En aquesta imatge de caràcter folklòric hi podem veure un noi i una noia, vestits amb roba d’aire tradicional, que subjecten un ciri i un càntir o setrill d’oli. D’aquest cartell i de l’anterior que hem mostrat, crida l’atenció l’àmplia gamma cromàtica que s’hi ha utilitzat: és un fet poc habitual en la impressió litogràfica, ja que per cada color s’ha d’elaborar una planxa diferent, resultant en una impressió molt més lenta i cara. En aquesta imatge hi hem comptat nou tintes diferents i, en l’anterior, set.
També volíem destacar dos exemples en els quals veiem a Evarist Mora com a il·lustrador publicitari: són els anuncis que va fer pels grans magatzems El Dique Flotante (1899 – 1988), una firma d’alta costura amb diversos establiments a Barcelona. Alguns altres il·lustradors que van treballar per aquesta empresa van ser Junceda, Josep Obiols o Emili Grau Sala. Podem trobar els anuncis d’El Dique Flotante a les pàgines de la revistaD’ací i d’allà.
Il·lustració publicitària dels magatzems El Dique Flotante realitzada per Evarist Mora. Trobada al número de l’estiu de 1934 de la revista D’ací i d’allà. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Il·lustració publicitària dels magatzems El Dique Flotante realitzada per Evarist Mora. Trobada al número de la primavera de 1935 de la revista D’ací i d’allà. CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
La primera il·lustració destaca per la senzillesa de les figures, representades de forma sintètica i estilitzada. L’estil avantguardista de la representació concorda amb la imatge de modernitat que volia donar la marca. En el cas de la segona, amb un tipus de dibuix més amable, crida l’atenció la forma d’integrar les imatges i el text.
Finalment, tot i que al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República no en conservem cap testimoni, no volíem deixar de mencionar la faceta d’Evarist Mora com a interiorista: va iniciar la seva carrera en aquest àmbit duent a terme (probablement l’any 1939) el redisseny de la botiga d’El Dique Flotante al Portal de l’Àngel i, en pocs anys, ja eren onze els establiments de Barcelona que duien la seva firma, entre els que es comptaven Santa Eulàlia, Gonzalo Comella, La Providència o El Salón Rosa.
Esperem haver-vos despertat la curiositat sobre aquest artista que, malgrat ser tan poc recordat, alguns reconeixen com un pioner del disseny gràfic català. Per a més informació sobre la faceta d’Evarist Mora com a interiorista, al Centre de Documentació del Disseny Hub disposeu del Fons Evarist Mora.
Philippe Gaussot (Belfort, 1911- Chamonix, 1977) va ser un destacat fotògraf i humanista, que va capturar imatges poderoses i emotives durant la Guerra Civil Espanyola, centrant-se en els refugiats i les seves experiències.
Aquesta exposició presenta una col·lecció impressionant de més d’un centenar de fotografies inèdites, que testimonien la duresa de la guerra i el dia a dia de les persones que van buscar refugi en aquells temps difícils. Documenten el pas dels refugiats republicans espanyols pels llocs fronterers, pels camps o per les colònies infantils, i a la vegada permeten resseguir l’esforç que el Comitè Nacional Catòlic, del qual Gaussot era el màxim delegat, va realitzar en aquells dies de la retirada.
Les imatges van ser fetes entre 1937 i 1940 i van aparèixer en una maleta que va guardar el fill de Gaussot Jean-Philippe.
El director, realitzador i guionista Felip Solé (Lleida, 1948) profund i apassionat coneixedor de l’exili ha comissariat la mostra amb la col·laboració de l’associació 24 Août 1944 de París.
S’ha editat un catàleg on consten totes les imatges de la mostra i, alhora, una reproducció de documents procedents de diferents arxius. La publicació ha comptat amb la col·laboració d’experts en la matèria com la professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Queralt Solé i la investigadora i companya del CRAI de la Universitat de Barcelona Gemma Caballer.
Són testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals de Josep Maria Trias i Peitx, polític català que va ocupar el càrrec de secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República, i que fou líder del Comité National Catholique de Secours aux Réfugiés d’Espagne, un cop exiliat a França el gener de 1939. Escrits que parlen sobre la situació de Catalunya durant la guerra civil, els seus contactes amb el govern basc i els problemes de caràcter religiós existents en aquells moments en són un exemple.
La mostra es podrà visitar al museu de la Jonquera fins al 18 de febrer de 2024. L’entrada és gratuïta. No us la perdeu!
Avui us volem mostrar dues col·leccions: una sobre futbol i l’altre sobre boxa de la Donació Ramon Bertrand, una petita mostra del ric patrimoni gràfic que constitueixen els cromos, reflex de la història de la publicitat i l’evolució de les arts gràfiques de l’època.
De fet, fa poc hem adquirit aquesta publicació que ens ha estat de molta utilitat per classificar el material. Un llibre molt recomanable per a tots aquells que siguin amants de l’ephemera.
A principis del segle XX empreses xocolateres com Eduardo Pi o Jaime Boix oferien col·leccions de cromos amb temàtiques esportives, de cinema, etc.
Xocolates Jaime Boix, empresa fundada el 1754 a Barcelona, als anys 1920 publicava una col·lecció anomenada Enseñanza del juego del Foot-Ball on destacava, entre d’altres, aquest bonic collage amb la imatge de Climent Gràcia davanter centre del Futbol Club Barcelona format per 18 cromos (del número 73 al 90).
Es van produir col·leccions de cromos amb sèries sobre grans jugadors que il·lustren a color la imatge del futbolista i al revers la seva biografia, de grans partits de futbol, amb il·lustracions de passes o jugades i al revers amb les tècniques de joc, de grans equips catalans, amb les alineacions completes com és el cas del Futbol Club Barcelona, campió de la lliga de 1922 o d’altres com el CD Europa, FC Martinenc… La mida dels cromos és de 6,6 x 10,2 centímetres. Al revers tots porten la publicitat de la casa.
En aquesta presentació us ensenyem les col·leccions que conservem al nostre arxiu:
D’altra banda, us volem mostrar també aquesta altra col·lecció que tracta sobre l’esport de la boxa: concretament sobre els boxejadors Georges Carpentier i Battling Siki campions mundials de les primeres dècades del segle XX i els seus combats més destacats.
En aquesta presentació us expliquem detalls sobre l’il·lustrador Albert Mestre i Moragas (Barcelona, 1891-1977), la impremta, la tècnica d’impressió, etc. que resulten molt interessants:
Esperem que us hagin agradat! Sapigueu que en tenim uns quants més, la majoria relacionats amb el món del cinema, amb col·leccions sobre grans estrelles cinematogràfiques, que anirem classificant i ordenant per tal de crear un altre recurs virtual i fer-los visibles al públic en general.
Comissariada per l’artista i crític d’art Pedro G. Romero, l’exposició reuneix més de 1500 peces, entre gravats, audiovisuals, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, llibres i altra documentació, que prové, en la seva gran majoria, dels fons del mateix IVAM.
La mostra es completa amb algunes peces procedents de la col·lecció Michael Jenkins & Javier Romero del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), de l’Arxiu Lafuente que forma part dels fons del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), així com de diferents col·leccions privades.
Al dossier de premsa elaborat pels organitzadors ens expliquen què és el concepte Popular:
El popular no és la fama ni el famós. El popular no són els productes de la cultura de masses. El popular no és el pop. El popular no és l’art del poble, ni la identitat del país, ni els símbols de la nació. El popular no és producte del proletariat ni l’artesania de les classes treballadores. El popular no és el folklore. El popular no són els tòpics ni els souvenirs per a turistes. El popular no són les llepolies visuals, les mercaderies de tot a un euro, les regalies de la publicitat. El popular camina entre tot això, per davall de tot això, però és una altra cosa. Popular és una exposició i és una investigació –ensenyar és una forma de coneixement–, que pretén respondre a aquesta pregunta.
El passat dilluns dia 30 d’octubre de 2023, Harry Owens, sindicalista i activista social irlandès va fer donació pel fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República d’una col·lecció de més de dues-centes entrevistes amb brigadistes internacionals que va fer ell mateix, ja fa uns quants anys.
A l’acte de donació que va tenir lloc al pati del Pavelló de la República, davant de la rèplica del Guernica de Picasso, hi van estar presents, entre d’altres, Eduard Amouroux, president de l’Amical de les Brigades Internacionals, la responsable de la biblioteca Lourdes Prades i els historiadors, especialitzats en Brigades Internacionals i Guerra Civil Espanyola, Alan Warren i Clàudia Honefeld.
També hi va assistir Andy Ottlett, net del brigadista internacional Dave Goodman, un dels milers de voluntaris anglesos que van lluitar amb l’exèrcit de la República i que va ser capturat a Calaceit l’any 1938 i internat a la presó de San Pedro de Cardeña Burgos. Si voleu saber més sobre aquest brigadista podeu consultar la seva fitxa a la base de dades de SIDBRINT(Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.
Un cop tot el material donat per Owens hagi estat digitalitzat i inventariat passarà a ser l’Oral Archive Harry Owens F.I.B.I. (Friends of the International Brigades Ireland) i els documents s’integraran al nostre fons d’arxiu.
Estarà disponible per als investigadors que desitgin fer recerca i es trobarà també a la base de dades de SIDBRINT.
El passat dijous, dia 19 d’octubre, es va fer la presentació del dossier Rutes de la Memòria. Una selecció dels espais de la Guerra Civil per visitar amb nens al Pavelló de la República davant el mural del Guernica de Picasso.
Per primera vegada, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la revista de divulgació històrica Sàpiens han editat conjuntament un dossier dedicat als Espais de Memòria de la Guerra Civil i adaptat al públic infantil. La selecció d’espais i el registre estan pensats per a generacions que ja estan molt allunyades cronològicament d’aquell trist esdeveniment i, per consegüent, el seu accés al passat es fonamenta en la memòria heretada i en una construcció narrativa dels fets que es transmet a través de diversos canals i mitjans.
En la presentació, el director del Memorial Democràtic Jordi Font Agulló i Àlex Novials, director de Petit Sapiens, han donat a conèixer el contingut i la manera en què ha estat elaborat el dossier, així com la novetat que aporta en la difusió de la memòria democràtica i com a proposta educativa.
El disseny del dossier s’ha elaborat a partir d’una tria de museus, espais històrics, paisatges i indrets agrupats a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica. Com no podia ser d’una altra manera, inclou l’edifici del Pavelló de la República!
Està il·lustrat amb nombroses imatges procedents dels fons de la nostra biblioteca com cartells, segells, calendaris, revistes i altres materials d’arxiu.
A l’acte de presentació hi han participat professors i alumnes de l’Escola del Mar. Precisament, la imatge que il·lustra la portada del dossier va ser feta durant una visita al Pavelló que van fer alumnes d’aquesta escola de Barcelona ja fa uns quants anys. Havien tractat a classe la relació del Gernika amb l’escola: el quadre mostra el bombardeig d’un poble i recordem que l’antiga seu de l’Escola del Mar, al barri de la Barceloneta, va ser bombardejada i destruïda l’any 1938 durant la Guerra Civil espanyola.
Ben aviat trobareu el dossier al cercabib del CRAIUB per si el voleu consultar!
Aquest passat mes d’agost s’han complert 135 anys de la fundació de la Unió General de Treballadors (UGT), un dels sindicats majoritaris de l’estat espanyol. Concretament, va ser un 12 d’agost de 1888 a la ciutat de Barcelona. El principal fundador fou Pablo Iglesias, (1850 -1925), dirigent socialista espanyol, fundador també del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
El març de 1933, al IX Congrés de la Federació Regional de la UGT, es va aprovar una reforma organitzativa que va culminar amb la constitució del Secretariat de Catalunya de la UGT. Aquest congrés, per tant, es considera el Primer Congrés de la Unió General de Treballadors i Treballadores de Catalunya.
Dins els actes de commemoració del 135è aniversari de la UGT de Catalunya, el passat mes de setembre es va inaugurar, a l’Espai 1888 de la seu del sindicat a Barcelona, l’exposició permanent sobre la història de l’organització.
El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, i el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, van ser els encarregats d’inaugurar la mostra. A l’acte hi va participar també una representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.
Aquest nou espai inclou l’exposició permanent sobre la història de l’organització, comissariada per l’historiador Antonio Rodríguez, sota la direcció i revisió històrica de Josep Antoni Pozo. Un espai que pretén retre homenatge a la llarga història del sindicat i recuperar la memòria històrica de la lluita dels treballadors per als drets laborals.
Inaugurada per la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i els historiadors Tono Vizcaino i Miguel Garau, comissaris de la mostra, es podrà veure fins al dia 18 de gener de 2024.
L’exposició proposa una aproximació a l’anarquisme, un dels moviments socials més importants en la Catalunya contemporània, resseguint la seva influència en els seus diferents vessants, des del sindicalisme fins a la cultura i l’educació, passant per l’economia, l’organització sociopolítica… dels seus inicis fins a l’actualitat, amb l’objectiu de refer i divulgar tota aquesta memòria col·lectiva, truncada especialment per la dictadura franquista.
Des del primer terç del segle XX aquest moviment va esdevenir un dels corrents emancipadors amb més acceptació entre les classes populars catalanes. En una societat polaritzada socialment i econòmicament i marcada per les desigualtats, l’anarquisme era considerat per a molts sectors obreristes com una alternativa cultural i política a l’ordre capitalista establert. El potencial del moviment era tan gran que ben aviat les instàncies dominants hi van reaccionar amb repressió i marginació. Tot i la noblesa i les raons objectives de les aspiracions de la militància anarquista, la violència política també va contaminar aquesta ideologia que es reclamava antimilitarista i de llinatge humanista. Això explica, també, per què històricament ha estat combatut feroçment fins que se n’ha distorsionat la percepció en l’imaginari col·lectiu del país.
Segons Jordi Font, director del Memorial Democràtic, l’exposició pretén trencar tòpics i presentar l’anarquisme més enllà de les visions esbiaixades que s’han centrat sovint en la violència. Tanmateix, es reconeix la importància del llegat històric de figures molt destacades del moviment, com Salvador Seguí, Federica Montseny o Quico Sabaté.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per aquesta mostra. Des d’adhesius, fins cartells i revistes com aquests que us mostrem a continuació.
No us perdeu aquesta mostra! Té, a més, l’al·licient que és la darrera exposició que el Memorial Democràtic exhibeix a l’actual emplaçament ubicat al barri del Raval, abans del trasllat al nou edifici a la plaça Sant Jaume, previst per a 2025. A més l’entrada és gratuïta!
La mostra, que comença amb els inicis de l’esport a Catalunya, des de l’últim terç del segle XIX fins a l’organització de l’Olimpíada Popular i l’esclat de la Guerra Civil, explica l’evolució social dels esports, una pràctica exclusiva de les classes benestants que es democratitza i converteix en un fenomen de masses. També tracta l’evolució de la dona en la pràctica esportiva, els considerats esports tradicionals, i l’aparició dels nous esports fills dels avanços científics, tècnics i industrials.
L’exposició itinerant complementa el discurs historiogràfic amb uns quants vehicles com un automòbil Sima Violet (1925), una motocicleta JFC (1924), una motocicleta Villalbí (1904), un velocípede de l’últim quart del segle XIX, i diversos materials esportius, així com trofeus, llibres i cartells, entre els quals destaquem un del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de l’Olimpíada Popular del 1936, realitzat per l’artista alemany Fritz Lewy.
La mostra, produïda pel MNACTEC, ha comptat amb la col·laboració de la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret, el Reial Club Marítim de Barcelona, la Fundació Barcelona Olímpica, l’Arxiu Històric del CD Terrassa Hockey, la Col·lecció Montoliu Valor, entre d’altres que han cedit material i objectes.
Així mateix, s’ha comptat amb la cessió de material gràfic i audiovisual de la Filmoteca de Catalunya, la Federació Catalana de Bàsquet, l’Arxiu Municipal de Terrassa (AMAT) i l’Editorial Postermil.
El juliol de 2023 l’historiador local Josep Fabra Llahí va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un àlbum amb 91 fotografies de la Campanya d’Àfrica (1921-1922). L’àlbum pertanyia al senyor Jaume Roig, artiller del 1r Regiment de Muntanya durant la Guerra del Marroc, i va arribar a mans de Josep Fabra a través de la seva esposa Lurdes Casanovas, veïna del Poble-Sec de Barcelona.
Les fotografies son un recorregut per les diverses localitats i territoris del Rif (Marroc) on va fer estada o va lluitar el primer Regiment d’Artilleria de Muntanya de l’exèrcit espanyol després del desastre d’Annual: Melilla, Nador, Segangán, Zoco-el-Had (Beni-Sicar), Tauima, Zeluán (Selouane), Mont-Arruit (Al Aaroui), Istiuen, Laraix, Alcazarquivir (Kasr al-Kabir), Teffer i Mexerah.
Les fotografies mostren diferents situacions del dia a dia de les tropes (el campament, el repartiment de ranxo, les quadres, els barracons, el regiment en acció o descansant, etc.) així com la vida quotidiana de la població local (un casament magrebí, la festa del Ramadà, una mesquita, etc.).
Les últimes fotografies de l’àlbum estan dedicades a dos companys del regiment: Francesc Basté, mort el 10 d’agost de 1921 d’una malaltia fulminant, i Ferran Delort, que morí ofegat a la platja de Ras er Rmel després d’haver rebut l’ordre de repatriació.
L’àlbum inclou un llistat amb la descripció de totes les fotografies i els noms dels qui les van fer, Rius, Pons i Oriol, companys de Jaume Roig al 1r Regiment de Muntanya de l’exèrcit espanyol a la Campanya d’Àfrica.
La col·lecció s’ha incorporat al Fons Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja està a disposició dels investigadors que la vulguin consultar a través de l’inventari (p.87-89) que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al Cercabib del CRAI. Les fotografies estan totes digitalitzades i es poden visualitzar al nostre Banc d’Imatges.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia, també, una col·lecció de fotografies d’Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació en la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923 i que podeu consultar al Banc d’Imatges i a l’inventari del seu Fons Personal, així com nombrosa bibliografia sobre que trobareu al Cercabib del CRAI.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 