Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

Exposició “En aire commogut…” al CCCB amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir, 8 de maig, es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la mostra que porta per títol En l’aire commogut… comissariada per Georges Didi-Huberman, filòsof, historiador de l’art i pensador interdisciplinari.

El vers “En el aire conmovido” del Romancero gitano de Federico García Lorca inspira l’exposició, que explora el pensament crític sobre les emocions i els sentiments, i reivindica el poder transformador de les imatges.

Federico García Lorca obria el seu Romancero gitano, publicat l’any 1928, amb el «Romance de la luna, luna», un poema construït a partir d’una poderosa imatge simbòlica central que relacionava la figura d’un nen i la presència de la lluna sobre l’espai de l’enclusa d’una farga. El primer vers de la segona estrofa –«En el aire conmovido…»– conjugava dos elements invisibles –un d’ells atmosfèric (l’aire) i l’altre psíquic (l’emoció)– en una poderosa imatge que trobaria el seu ressò, pocs anys després, en el contingut de la conferència Juego y teoría del duende que el poeta va impartir el 20 d’octubre de 1933 al teatre Avenida de Buenos Aires. García Lorca intentaria trobar en l’esquiu concepte del duende una clau per desxifrar la naturalesa de la commoció, entesa com un esdeveniment capaç d’afectar una comunitat i un entorn i no només un subjecte psicològic aïllat. En el context del cante jondo, el cantaor sembla connectar amb una força profunda i primitiva que li recorre el cos i que, en ser exhalada en forma de cant, li esquinça la veu, commou l’aire i transforma emocionalment el receptor.

A la mostra s’hi exposen fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques, totes relacionades amb el concepte de duende de Lorca.

Coproduïda pel CCCB, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, convida a viure una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de figures clau de la cultura europea, des de Bertold Brecht i Camarón, fins a Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin…, sustentades, en bona part, en una acurada selecció bibliogràfica que es presenta al llarg del recorregut. 

El CRAI de la Universitat de Barcelona hi ha participat amb el préstec de dotze obres, que són un reflex del caràcter polièdric del fil expositiu i que pertanyen a diverses biblioteques:

CRAI Biblioteca del Campus Clínic

CRAI Biblioteca de Fons Antic

CRAI Biblioteca de Lletres

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat aquesta revista cultural dirigida per José Bergamín, editada per un grup d’intel·lectuals catòlics entre els anys 1933 i 1936, i on van col·laborar grans escriptors de la literatura espanyola del segle xx, com el mateix Lorca, Luis Cernuda, Eugenio Ímaz Echeverría Ramón Sijé o Miguel Hernández.

Es podrà veure fins al 28 de setembre de 2025. No us la perdeu!


Deixa un comentari

Commemoració de la proclamació de la Segona República espanyola

Avui es commemoren 94 anys de la proclamació de la Segona República espanyola.

En primer lloc, us mostrem una al·legoria de la República que va arribar al nostre fons fa pocs mesos, de la qual no hem pogut esbrinar encara res (procedència, autoria…). A diferència de les altres representacions d’aquesta etapa que ja tenim al nostre fons, aquesta està feta en blanc i negre, amb un efecte de gravat.

Però enguany volem dedicar el nostre post de blog a la carta magna que va acompanyar aquest procés democràtic.

Després de la proclamació del 14 d’abril, durant el mes de juny es van produir unes eleccions a les Corts Constituents amb l’establiment d’un govern provisional, donant lloc finalment a l’aprovació de la Constitució el dia 9 de desembre d’aquell mateix any 1931.

Aquesta fita es produïa després de mig any de treball i durs enfrontaments entre els diferents grups polítics sobre qüestions tan controvertides com les autonomies, l’educació, la religió, la propietat privada o el vot femení.

Formada per 125 articles repartits en nou títols més el preliminar que definia Espanya com una República democràtica de treballadors.

Algunes de les millores més rellevants van ser:

  • Establiment d’un règim democràtic i republicà

-Com hem dit, es va proclamar Espanya com una República democràtica de treballadors de tota classe.

-Es reconeixia la sobirania popular: el poder emanava del poble i no del rei.

-Divisió de poders clara: legislatiu (Corts), executiu (govern) i judicial.

  • Ampliació de drets i llibertats

-Sufragi universal, incloent-hi per primer cop el dret de vot de les dones (encara que es va aplicar per primera vegada el 1933).

-Igualtat legal entre homes i dones.

-Dret al divorci.

-Drets laborals com la jornada de 8 hores, dret a vaga i protecció del treballador.

-Llibertat religiosa, d’expressió, reunió i associació.

  • Reforma educativa i cultural

-Educació laica, obligatòria i gratuïta.

-Gran aposta per la construcció d’escoles públiques i per reduir l’analfabetisme (missions pedagògiques).

  • Laïcitat de l’Estat

-Separació clara entre Església i Estat.

-Prohibició de subvencionar ordes religiosos i regulació de la seva activitat, especialment en l’ensenyament.

-Es va limitar el poder de l’Església en la vida pública.

  • Reconeixement de l’autonomia de les regions

-Es preveia la possibilitat que regions amb una identitat pròpia poguessin constituir-se en autonomies (com Catalunya, que va aprovar el seu Estatut el 1932).

  • Reforma agrària i social

-Es plantejaven reformes per a redistribuir la terra, molt desigual a Espanya.

-Es va començar a legislar per millorar les condicions dels pagesos i jornalers.

Aquesta carta magna va esdevenir, en aquell moment, una de les més avançades d’Europa, tot i que també va generar molta controvèrsia i resistència per part de sectors conservadors, monàrquics i eclesiàstics.

Es van publicar diverses edicions i formats, dels quals tenim algunes mostres en el nostre catàleg, així com publicacions que en parlen.

De totes elles volem destacar una edició publicada el 1933 per l’editorial Aiccal de Madrid. Destaca per tenir les pàgines a dues columnes i ornamentada amb caplletres i miniatures, imitant els manuscrits medievals.

A part del text de la Constitució, inclou facsímils de dedicatòries manuscrites de diversos personatges il·lustres de l’època: el mateix president de la República, Niceto Alcalá Zamora; el primer ministre Manuel Azaña; Alejandro Lerroux, el Dr. Gregorio Marañón o Margarida Xirgu.

A continuació, us oferim la possibilitat de consultar aquest document a partir d’una digitalització que hem realitzat de l’exemplar que conservem al nostre fons:

Ismael Molero Genado.

Estudiant en pràctiques del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia


Deixa un comentari

Espai Lluís Companys

L’any 2014 es va obrir al públic un espai museístic dedicat a la figura de Lluís Companys, ubicat al Tarròs, municipi de Tornabous a l’Urgell, poble natal de qui fou president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1933 i 1940.

Aleshores se’l va anomenar Centre d’Interpretació Lluís Companys i fou impulsat, entre d’altres, per la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tornabous.

Adherit a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, actualment, es coneix com a Espai Lluís Companys i ofereix una visió completa de la vida i el llegat de Companys, així com del context històric en què va viure.

Lluís Companys i Jover va ser una figura clau en la història de Catalunya, especialment durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil.

El centre d’interpretació explora el període històric que va des del regnat d’Alfons XIII, passant per la Mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, fins a arribar a la primera etapa de la dictadura franquista. Ofereix una exposició permanent que inclou documents, fotografies i objectes personals de Companys. També s’organitzen activitats educatives i culturals per aprofundir en el coneixement de la seva figura i el seu impacte en la història de Catalunya.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República  ha col·laborat en aquest projecte des dels seus inicis.

A l’exposició permanent trobareu la reproducció digital de nombrós material dels nostres fons com:  revistes de l’època: El Be NegreMundo GráficoCatalunya…, documentació d’arxiu (cartes, relació de detinguts al vaixell l’Uruguai) , i sobretot cartells de la nostra col·lecció com:  El president Companys ha parlat…., o  Catalunya: consigna donada per sa excel·lència el president de Catalunya Lluís Companys.

Aquest centre no només és un lloc de record, sinó també un espai de reflexió sobre la història i la identitat catalana. Si teniu l’oportunitat de visitar-lo, segur que serà una experiència enriquidora i educativa!


1 comentari

Els recursos web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Al correu de la biblioteca, tot sovint ens arriben peticions d’informació específica relacionada amb les principals temàtiques dels nostres fons que requereixen acurades cerques bibliogràfiques.

Aquestes peticions, en molts casos, es podrien haver resolt si s’hauria tingut coneixement dels recursos que oferim al web de la biblioteca.

Tenim reculls temàtics que són una eina molt valuosa per a iniciar una recerca. Aquí us mostrem els més destacats:

S’actualitzen periòdicament, sobretot pel que fa a les publicacions periòdiques, i són una excel·lent font d’informació que convé tenir present!


Deixa un comentari

Incorporació de nou material al Fons Documents Històrics del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada

El passat mes d’octubre els germans Lluís i Fanny Estapé Castelló van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material de la fàbrica Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada.


A mitjans del segle XIX, el rebesavi de Lluís i Fanny Estapé, Gerard Estapé Iglesias, va fundar l’empresa Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala) que fabricava veles per a vaixells. En morir, la fàbrica va passar a mans del seu net, Pau Estapé i Maristany (1845-1918), el qual es va associar amb Pere Cros i Casanova de Vilassar de Mar i va ampliar el ventall de productes de veles comercials (teles encerades, tendes per a l’exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió). La nova empresa, anomenada Estapé, Cros i Companyia, va rebre la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Pau Estapé i Maristany va ser alcalde del Masnou dos cops (l’any 1886 i de 1897 a 1899). L’any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l’assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents. Es va casar amb Estrella Millet Oliver i va tenir diversos fills.

Gerard Estapé i Millet, germà de l’avi de Lluís i Fanny Estapé Castelló, va instal·lar l’empresa al Passeig de Sant Joan de Barcelona l’any 1912 i es va associar amb les fàbriques Canut y Gracia. Així va néixer Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima, unes Fábricas de hilados algodón de lonas y lonetas, tintorería, manufactura de toldos, marquesinas, tiendas de campaña, banderas, etc. etc.

Durant la Guerra Civil espanyola l’empresa va ser col·lectivitzada per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936 i va passar a anomenar-se Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. Cada una de les seccions (tintoreria, teixits, filats, despatx, etc.) va passar a formar part de la Indústria de Guerra i va estar subjecta a un Comitè de control, organisme que va assumir les funcions de l’antic consell d’administració.

En acabar la Guerra Civil espanyola, es va fer un inventari de bens i sembla que l’empresa va passar gairebé tota a mans de l’empresari Gracia. Només Joan Estapé Millet, germà de Gerard Estapé i avi de Lluís i Fanny Estapé, es va quedar a l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima com a treballador. L’empresa va seguir funcionant fins que l’any 1971 va ser destruïda per un incendi.

El fons conté:

  • Documentació diversa relacionada amb l’activitat de l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima (publicitat, catàleg de productes, expedient relacionat amb els treballs realitzats per a les Fires Oficials de Mostres de Barcelona celebrades entre els anys 1923 i 1925, etc.) des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola.
  • Documentació diversa generada i rebuda per Estapé, Canut i Gracia, E.C., durant els anys en què va estar col·lectivitzada: comunicat per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936, creació del Comitè de Control Obrer, convocatòria d’una Junta per a nomenar els membres del Consell d’Empresa, correspondència i comunicacions entre el Comitè d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i l’Empresa Col·lectivitzada, correspondència i comunicacions diverses entre les organitzacions sindicals (UGT, CNT, CADCI, etc.) i l’Empresa Col·lectivitzada relacionats amb les condicions laborals dels treballadors, etc.

La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals, abasta cronològicament els anys 1871 fins al 1941 i ja es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Tots Sants i Castanyada 2024!

Tenim a tocar la festivitat de Tots Sants. És el moment de l’any en què es recorda els difunts i també hi ha el costum de menjar castanyes i de fer panellets i moniatos.

De fet, la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del Semain en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

Retre culte als morts és un tret comú en moltíssimes cultures del món.

Amb l’arribada del cristianisme la festa va adoptar connotacions religioses i quan es va estendre per terres americanes la festa de Tots Sants es va barrejar amb les creences indígenes de culte als morts.

Encara que avui ja gairebé s’hagi perdut, la festa de Tots Sants ha tingut en el curs de la història una rica tradició teatral.

Hi ha una representació estretament vinculada amb la festa de Tots Sants: Don Juan Tenorio, l’obra de José Zorrilla, publicada el 1844 que narra les aventures d’un galant mític que ja era present en peces del segle XVII, com ara El burlador de Sevilla y convidado de piedra, atribuïda a Tirso de Molina, o Le festin de Pierre, de Molière. Com que els difunts tenen un paper destacat en la resolució de l’argument, les representacions de Don Juan Tenorio esdevingueren una tradició de Tots Sants.

De fet, com a exponent del romanticisme castellà va adquirir una gran fama i, sobretot, a la segona meitat del segle XIX, es representava any rere any en dates pròximes a l’1 de novembre a la majoria de teatres de Barcelona. També va començar a interpretar-se en mans d’actors amateurs en un gran nombre d’ateneus i societats populars.

Amb el pas dels anys es va fer popular representar-lo a l’exterior, sobretot en escenificacions adients amb el to de la festa. Això vol dir sota la llum de torxes i, sobretot, en cementiris com el modernista del barri del Poblenou de Barcelona.

A la nostra hemeroteca hem trobat aquest número del 30 d’octubre de 1931 de L’Esquella de la Torratxa setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona l’any 1872 dedicat a Tots Sants.

A la portada s’hi pot veure la mort de la monarquia d’Alfons XIII amb el títol: La mort que fa temps s’esperava. I ha arribat gràcies a la recentment proclamada República.

I a l’interior hi apareixen aquestes divertides imatges del president Azaña com a Don Juan.

En una el podem veure recitant a la República i en l’altre al cementiri enfrontant-se als seus fantasmes polítics.

Ens han semblat molt divertides i un bon exemple del que hem explicat sobre aquesta tradició teatral. Bona Castanyada a tothom!


Deixa un comentari

Exposició “Los Machado. Retrato de família” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Aquesta setmana s’ha inaugurat a Sevilla l’exposició Los Machado. Retrato de Família que commemora el 150è aniversari del naixement del poeta Manuel Machado i l’any que ve del seu germà Antonio.

L’exvicepresident del Govern i expert en l’obra dels Machado Alfonso Guerra i la periodista Eva Díaz Pérez comissarien la mostra.

Antonio Machado era defensor dels principis de la República i va acabar a l’exili. Manuel es va veure sorprès per l’alçament militar a Burgos el juliol de 1936, i després de ser detingut, va passar a formar part del bàndol revoltat.

Aquest fet va provocar que s’utilitzessin com a representació de les dues Espanyes i es popularitzés el seu suposat enfrontament.

Amb la intenció de desmentir aquesta falsedat, la mostra presenta per primera vegada junts dels dos grans fons documentals dels dos germans (el d’Antonio sempre ha estat a Sevilla i el de Manuel a Burgos). A partir de manuscrits originals, textos inèdits i tresors personals mai mostrats es pretén donar a conèixer la realitat del seu vincle: ple d’admiració i respecte.

Es reuneixen 200 obres i peces originals que pertanyen a la Real Academia Burgense de Historia y Bellas Artes i el fons de la Fundación Unicaja i amb la col·laboració de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, la Universidad de Sevilla i l’Hemeroteca Municipal.

La Universidad de Sevilla aporta més de 30 peces, entre elles l’expedient acadèmic de Manuel Machado i llibres i treballs de recerca de l’avi Antonio Machado Núñez que va ser rector de la mateixa universitat.

Un cop l’exposició finalitzi a Sevilla, viatjarà en els mesos vinents a Burgos, on es podrà veure a la Sala d’Exposicions Pedro Torrecilla de la Fundación Círculo Burgos i a Madrid, a la Real Academia Española de la Lengua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra cedint la reproducció de cinc cartells de la seva col·lecció:

Es pot visitar de manera gratuïta fins al 5 de gener de 2025 al Centro Magallanes de Industrias Culturales y Creativas de Sevilla.


Deixa un comentari

Incorporades dues noves col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya.

Recentment, s’han incorporat dues noves col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu, en accés obert, de col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

La primera són les Publicacions de la Generalitat Republicana, una col·lecció fruit de la col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte de digitalització de les publicacions de la Generalitat Republicana, entre els anys 1931 i 1939.

Entre els documents, que constitueixen un important testimoni de la intensa activitat editorial del Govern de la Generalitat i dels anys més convulsos de la II República Espanyola, hi ha textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada. Els publicats amb el nom de Butlletí de la Generalitat de Catalunya, inclouen, per exemple, les disposicions generals sobre assistència social, protecció o enderroc d’edificis afectats pels bombardejos, aspectes mèdics de la guerra química, consells sanitaris, programes per a la instrucció militar dels ciutadans.

L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i, al mateix temps, posar en evidència la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà.

La col·lecció es complementa amb la que pertany a la Biblioteca de Catalunya, també consultable a la Memòria Digital de Catalunya.

La segona és la col·lecció Helios Gómez fruit de la generosa donació feta per l’Associació Cultural Helios Gómez al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, l’any 2023.

Inclou una selecció del material gràfic produït per aquest artista, nascut a Sevilla l’any 1905 i mort a Barcelona el 1956. També hi ha algunes entrevistes realitzades per Gabriel Gómez, fill d’Helios Gómez, a diversos personatges relacionats amb la seva vida i obra, com Abel Paz, Emili Granier Barrera, Joaquim Ventalló, Josep Bartolí, Eduard Pons Prades, Josep Tarradellas i Luís Romero, entre d’altres.

Les gravacions estan fetes en condicions molt precàries i amb una infraestructura molt casolana, per tant, són habituals els sorolls, els talls, etc. Malgrat això, l’interès històric del contingut justifica a bastament la creació d’aquesta fonoteca digital.

Des del punt de vista històric, aquest material constitueix una font molt important per a conèixer més a fons la vida i l’obra d’aquest sindicalista antifranquista, pintor, cartellista i poeta gitano, representant de l’avantguarda artística de principis del segle XX.

Amb aquestes dues, són un total de deu les col·leccions amb fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que es poden trobar a la Memòria Digital de Catalunya. Aquí teniu el llistat:

Feu-hi una ullada que segur us agradaran!


1 comentari

Nova exposició al Palau Robert de Barcelona sobre els llibres de la Generalitat republicana amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de desembre es va inaugurar al Palau Robert de Barcelona l’exposició que porta per títol: Els llibres de la Generalitat republicana (1931–1939).

Aquesta mostra es du a terme després de la tasca duta a terme durant l’any 2022 per l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, EADOP, que va catalogar i digitalitza​​​r bona part de les més de 700 publicacions editades per la Generalitat des de l’abril de 1931 al gener de 1939, durant la Segona República, per encàrrec del Govern.

Els documents es poden consultar al Catàleg de Publicacions de la Generalitat de Catalunya que conté un cercador que permet fer cerques per paraula, autor/a, any, matèria, etc.

Els arxius de les publicacions s’hostatgen i preserven majoritàriament als repositoris corporatius Memòria Digital de Catalunya (MDC), Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) i Arxius en línia.

El projecte el va dur a terme un grup de treball liderat per l’Entitat, amb la participació de la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Nacional (Departament de Cultura) i el Memorial Democràtic.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi va participar deixant llibres, opuscles i publicacions periòdiques. Entre els documents hi ha textos del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, publicacions periòdiques i autors com Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols o Lola Anglada.

L’objectiu de la digitalització és preservar i difondre aquestes obres i valora la tasca de “transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa” de la Generalitat en el període republicà, reflectida en les seves publicacions oficials. També es vol reivindicar “la qualitat i l’afany de progrés, la civilitat i la modernitat que va caracteritzar la producció editorial de la Generalitat i la vigència dels seus plantejaments i continguts”.

En definitiva, la mostra recupera els volums més emblemàtics que van actuar com a propagadors de l’activitat transformadora de la Generalitat republicana i van contribuir a refermar-la simbòlicament, tota una obra extraordinària que el franquisme va voler engolir.

L’exposició és d’accés lliure i gratuït i es podrà veure fins al dia 1 d’abril de 2024 a la sala 4 de Palau Robert.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Exposició: “Obert per Vacances” al Museu d’Història de Catalunya amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 8 de juny de 2023 es va inaugurar l’exposició Obert per Vacances al Museu d’Història de Catalunya que ens convida a fer un recorregut per la història del turisme a Catalunya, des dels orígens a finals del segle XIX, com a fenomen lligat a l’excursionisme i a les classes benestants i la seva generalització entre les classes populars durant els anys de la Segona República fins a arribar al turisme de masses iniciat als anys 60 del segle XX, que tant impacte ha generat en el país tant des del punt de vista socioeconòmic com paisatgístic.

La mostra, repassa cronològicament els diferents moments històrics destacant fets rellevants com ara la instauració de les vacances pagades per a totes les persones assalariades l’any 1931 així com la implantació del model de turisme de sol i platja que es va acabar imposant a les darreres dècades del segle XX i que ha acabat transformant la fisonomia del país.

Després de les olimpíades de Barcelona que van tenir lloc l’any 1992, el turisme es va convertir en un dels principals motors econòmics del país. Des d’aleshores s’han anat accentuant fenòmens de gentrificació i s’han generat moviments com la turismofòbia, que incideixen en les conseqüències negatives que comporta aquesta activitat. L’exposició, formada per cartells, documents, imatges, filmacions i objectes diversos, vol promoure la reflexió crítica sobre la sostenibilitat del model turístic actual i les seves possibles alternatives.

Per aquest motiu és important entendre què vol dir ser turista o fer turisme, i de les múltiples definicions s’ha triat un fragment que va escriure Antoni Muntanyola (Barcelona, 1883-1951) dibuixant humorístic, autor teatral, il·lustrador i editor de llibres infantils, a la seva obra Organització turística de Catalunya, escrita a Barcelona l’any 1932 que citem a continuació:

Alguns economistes defineixen el turista com aquella persona que viatja moguda per un interès no lucratiu, això és, sense actuar com a productora. La conveniència, però, de facilitar l’estadística i les dificultats que presenta una classificació precisa de mòbils de cada viatger, ha fet que avui es doni el nom de turista d’una manera general a tot aquell qui sojorna fora de la seva residència acostumada.

[…] El turisme és practicat des dels temps més remots, per imperatius de salut, per esperit religiós, per interès d’estudi i pel plaer de contemplar tot allò que existeix de monumental, d’exòtic, de pintoresc. Modernament, per efecte de la difusió cultural i pels nous mitjans de comunicació, són tantes les forces motores d’aquest esport universal, que la seva pràctica ha vingut a generalitzar-se com a necessitat de l’esperit i l’equilibri, principalment, per a aquells que viuen dintre del clos trepidant de les grans ciutats […]

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció tres cartells per aquesta mostra:

La Ciutat de repòs que necessita Barcelona: exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … de l’època de la Segona República

La Repoblació de les platges és una barrera contra les invasions també de la Segona República

I Excursionistes: sigueu prudents amb el foc!: la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc aquest darrer editat pel Departament d’Agricultura. Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya l’any 1937.

La mostra es podrà veure fins al pròxim 1 d’octubre. No us la perdeu!