Els dies 5 i 6 d’abril de 2025 tindran lloc les Jornades Internacionals sobre Memòria Democràtica amb el títol Les Brigades Internacionals a les terres de Lleida. Defensant les llibertats.
Aquest esdeveniment es durà a terme a la Sala Jaume Magre de la ciutat de Lleida i reunirà experts, historiadors de la memòria històrica per reflexionar sobre el paper crucial de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.
Durant les jornades, es presentaran ponències, taules rodones i exposicions que exploraran les experiències dels brigadistes, les seves contribucions i els reptes que van afrontar. També es discutiran les implicacions contemporànies de la seva lluita i com la seva memòria pot inspirar les generacions actuals a defensar els valors democràtics.
Dins el programa, el dissabte a les 14 hores, al claustre de l’hemeroteca de la Biblioteca Pública de Lleida, hi haurà la inauguració de l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a càrrec de Lourdes Prades i Ramon Naya, investigadors de SIDBRINT.
Lourdes Prades intervindrà també la mateixa tarda a la Taula Rodona Reflexions sobre l’impacte i les conseqüències de la Guerra. Estratègies per preservar la Memòria, en base al Coneixement, el Reconeixement i la No repetició, amb la ponència SIDBRINT. Molt més que una base de dades per recuperar la memòria de les Brigades Internacionals.
Aquestes jornades no només seran una oportunitat per recordar i honorar els brigadistes, sinó també per fomentar el diàleg sobre la importància de la memòria històrica en la construcció d’una societat més justa i democràtica.
Aprofitem per recordar-vos que estan obertes les inscripcions! Podeu formalitzar-les enviant un correu a amicalbrigadesinternacionals@gmail.com
L’any 2014 es va obrir al públic un espai museístic dedicat a la figura de Lluís Companys, ubicat al Tarròs, municipi de Tornabous a l’Urgell, poble natal de qui fou president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1933 i 1940.
Aleshores se’l va anomenar Centre d’Interpretació Lluís Companys i fou impulsat, entre d’altres, per la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tornabous.
Adherit a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic, actualment, es coneix com a Espai Lluís Companys i ofereix una visió completa de la vida i el llegat de Companys, així com del context històric en què va viure.
Lluís Companys i Jover va ser una figura clau en la història de Catalunya, especialment durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil.
El centre d’interpretació explora el període històric que va des del regnat d’Alfons XIII, passant per la Mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, fins a arribar a la primera etapa de la dictadura franquista. Ofereix una exposició permanent que inclou documents, fotografies i objectes personals de Companys. També s’organitzen activitats educatives i culturals per aprofundir en el coneixement de la seva figura i el seu impacte en la història de Catalunya.
Aquest centre no només és un lloc de record, sinó també un espai de reflexió sobre la història i la identitat catalana. Si teniu l’oportunitat de visitar-lo, segur que serà una experiència enriquidora i educativa!
Aquesta mostra forma part del projecte Memòria en Xarxa impulsat per la Diputació de Barcelona que compta amb la participació de més d’una vintena de museus i del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, i és una aportació a la recuperació de la memòria històrica que vol destacar la importància dels museus com a dipositaris d’un llegat històric comú.
La mostra presenta una selecció de documents, fotografies i objectes provinents de les col·leccions dels museus locals i dels arxius municipals relacionats amb la contestació social al règim franquista, iniciada els anys 60 pels moviments sindicals i les organitzacions clandestines d’esquerra.
I recordeu també que teniu a la vostra disposició el servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
A la xarxa social Pinterest hi ha una presentació de les novetats:
Aprofitem per agrair a totes aquestes institucions i particulars que ens han donat llibres per als nostres fons:
Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes
Fundació Bosch i Cardellach
Harry Owens
Arxiu Comarcal del Maresme
Fundación Unicaja
Catàleg de l’exposició amb imatges de diversos cartells de la nostra col·lecció.
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Catàleg de l’exposició amb material del nostre fons.
I en darrer lloc, en aquesta publicació hi ha un article de la historiadora Gemma Caballer sobre quàquers, il·lustrat amb diverses imatges dels nostres fons d’arxiu.
S’ha inaugurat el nou Portal de les dones, que dona accés als fons patrimonials des d’una perspectiva de gènere, amb l’objectiu de fer valdre i donar visibilitat a les dones més destacades dels àmbits temàtics i disciplines que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona a partir del seu fons patrimonial bibliogràfic i fer-ho de forma conjunta des d’un únic portal web.
A més, s’ha posat el nom de Juliana Morell, dona polifacètica que es va convertir en la primera doctora de la història, a l’edifici Baldiri Reixac 2, seu de diverses unitats del CRAIUB.
El passat dia 25 de febrer va tenir lloc l’acte de cessió a la Universitat de Barcelona del Fons de José Antonio González Casanova i Maria Rosa Virós per part dels seus hereus.
La signatura es va fer efectiva per part del rector de la UB, Joan Guàrdia, d’una banda, i d’Itziar González Virós, filla dels juristes i representant de la família, d’una altra.
Es compon de llibres, correspondència, escrits acadèmics i literaris, articles publicats en premsa i àlbums fotogràfics, entre altres materials, dels dos catedràtics, que van tenir una gran trajectòria universitària, intel·lectual i política al llarg de la seva vida.
José Antonio González Casanova(Barcelona, 1935-2021) va ser catedràtic de Teoria de l’Estat i de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i un reputat constitucionalista que va participar en la redacció de la Carta Magna de 1978.
Fou un dels grans teòrics del Federalisme i membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Del 2003 al 2006 ocupà el càrrec de síndic de greuges de la Universitat de Barcelona. Va escriure nombrosos articles d’opinió a diaris com La Vanguardia i El País. De la seva obra acadèmica destaca el manual Teoría del Estado y Derecho Constitucional .
El seu fons està centrat en temes jurídics i polítics del darrer franquisme, la transició i els anys de democràcia. L’arxiu consta de més de 1.100 cartes que mostren la relació epistolar establerta amb centenars de personalitats de l’època, com Alfons Comín o Pasqual Maragall. El conjunt documental també inclou originals, fitxes i esborranys de llibres i estudis sobre altres aspectes del seu interès, com la música, el cinema, l’astrologia i la mitologia, i diverses carpetes i arxivadors per l’elaboració de les seves memòries autobiogràfiques.
Maria Rosa Virós (Barcelona, 1935-2010) es va doctorar en Dret per la Universitat de Barcelona. Va ser catedràtica de Teoria de l’Estat a la UB i catedràtica de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra, universitat de la qual fou rectora durant el període 2001-2005, convertint-se en la primera dona en ocupar un rectorat d’una universitat catalana.
El fons de Maria Rosa Virós recopila el treball acadèmic de la catedràtica, centrat en l’estudi sociològic del comportament electoral a Catalunya i els mètodes per l’elaboració dels seus estudis.
El fons, que consta de 14 caixes corresponents a arxius de J.A. González Casanova i 2 a Maria Rosa Virós, té una gran rellevància a l’hora de conèixer la personalitat dels dos destacats juristes.
Quan estigui tot catalogat i inventariat ja us ho farem saber!
Aquesta campanya és una iniciativa, a escala internacional, que es va iniciar el 15 de gener de 2016, per commemorar el 15è aniversari de la iniciació del projecte Wikipedia que va tenir lloc precisament un 15 de gener de l’any 2001.
Els organitzadors de la campanya, que forma part del projecte Bibliowikis i és promoguda per Amical Wikimedia, van estimar que si cada bibliotecari, arxiver o documentalista dedicava al voltant de 15 minuts per afegir tan sols una referència a la Wikipedia, l’enciclopèdia milloraria notablement.
Des de la nostra biblioteca, enguany hem entrat referències a aquestes entrades de la Viquipèdia, totes elles relacionades amb els fons que custodiem a l’arxiu:
Al correu de la biblioteca, tot sovint ens arriben peticions d’informació específica relacionada amb les principals temàtiques dels nostres fons que requereixen acurades cerques bibliogràfiques.
Aquestes peticions, en molts casos, es podrien haver resolt si s’hauria tingut coneixement dels recursos que oferim al web de la biblioteca.
Tenim reculls temàtics que són una eina molt valuosa per a iniciar una recerca. Aquí us mostrem els més destacats:
S’actualitzen periòdicament, sobretot pel que fa a les publicacions periòdiques, i són una excel·lent font d’informació que convé tenir present!
Tenim a tocar el cap de setmana i, per si no teniu encara plans, us oferim la possibilitat de visitar totes aquestes exposicions on trobareu material dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Han desenvolupat un projecte, dins el que s’emmarca aquesta mostra, de visualització de les dones investigadores entre 1900 i 1970, amb l’objectiu de posar el focus en la ciència en femení durant el segle XX.
Aquesta mostra s’ocupa de les relacions que van tenir un dels crítics d’art i arquitectura més important de la segona meitat del segle XX, Michel Ragon (Marsella, 1924 – Suresnes, 2020) i el GIAP Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva, fundat per un col·lectiu de joves arquitectes a París, l’any 1965.
A prop de Barcelona, concretament a Sant Cugat del Vallès, al Museu del Monestir, podeu veure l’exposició itinerant Estiueig de proximitat, 1850-1950 que reflexiona sobre els canvis socials, urbanístics i patrimonials derivats de les vacances d’estiu des de mitjans de segle XIX fins a mitjans del segle XX.
La ciutat de Barcelona ha estat històricament un escenari de lluites veïnals, especialment durant la segona meitat del segle XX, quan la pressió urbanística, les mancances en infraestructures i la voluntat de millorar les condicions de vida van mobilitzar diverses associacions de veïns.
Des dels anys 60 i 70, els barris populars de Barcelona van experimentar un fort creixement urbà no sempre acompanyat de serveis adequats. La manca d’infraestructures bàsiques va motivar la creació d’associacions de veïns, que van esdevenir una eina fonamental per a la pressió política i social. Durant la transició democràtica, aquests moviments van tenir un paper destacat en la millora de les condicions de vida i en la configuració d’una ciutat més inclusiva.
L’exitosa pel·lícula El 47 (2024), dirigida per Marcel Barrena, vol representar aquestes lluites i la seva relació amb la tradició reivindicativa de la ciutat. S’inspira en fets reals i narra la història de Manolo Vital, un conductor d’autobús que, el 6 de maig de 1978, va segrestar un vehicle de la línia 47 d’autobús, per exigir la millora del transport públic al barri de Torre Baró, a Barcelona.
Torre Baró va ser un dels barris autoconstruïts a l’extraradi barceloní des de principis del segle XX, però amb més força durant els anys 50 i 60, amb l’arribada de població migrant, majoritàriament d’origen andalús i extremeny.
La pel·lícula mostra com la resistència ciutadana pot modificar les decisions administratives i defensar els drets col·lectius. Amb una forta càrrega emotiva, Barrena utilitza diversos recursos narratius per reflectir l’esperit de la mobilització ciutadana. Se centra en personatges arquetípics dels moviments veïnals: gent gran que coneix la història del barri, joves compromesos amb la lluita i treballadors afectats per la manca de transport. I la posada en escena recrea amb detall els espais de trobada i de protesta, com les assemblees veïnals, les manifestacions i les interaccions amb les autoritats municipals.
Tot i l’enorme èxit de la pel·lícula i la rellevància històrica de l’esdeveniment narrat, s’ha comentat que es podria haver aprofundit més en les complexitats socials i polítiques de l’època i haver aportat una visió més crítica i menys idealitzada dels fets.
Aquesta història no narra un fet aïllat. Entre els mesos de maig i juliol del 1974, els veïns de Verdum i Roquetes, van segrestar fins a tres vegades l’autobús 11 després d’enviar onze cartes demanant una línia d’autobús pels barris a l’Ajuntament que deia que era impossible que arribés el transport públic al barri. A la Prosperitat, tres anys després, van segrestar el 12, el van passejar per tot Barcelona, per reclamar habitatges provisionals per a les persones que encara vivien a barraques. L’any 1978, el mateix dia del segrest del 47, el veïnat de Ciutat Meridiana també va requisar l’autobús 2. Als setanta i vuitanta, més enllà de Barcelona, en concret a Santa Coloma i a Badalona, va haver-hi altres segrestos d’autobusos com forma de protesta veïnal. Fins i tot als anys noranta, després dels jocs olímpics, va haver-hi altres intents com a forma de protesta i demanda de transport públic als barris de la Teixonera i Sant Genís dels Agudells, ambdós del districte d’Horta Guinardó.
Actualment seguint aquesta tradició associacionista existeix 9 Barris Acull associació formada per persones i entitats de diversos àmbits amb la finalitat de treballar de forma coordinada per afavorir la convivència del veïnat en la diversitat que caracteritza els barris i el territori.
Dins aquesta associació hi ha el Centre d’Estudis Populars i Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris entitat sense ànim de lucre fundada oficialment el 20 de novembre de 1983 a l’Escola d’Adults Freire, que fa més de quaranta anys que preserva i divulga la memòria del districte. Neix del moviment associatiu veïnal i, no només compta amb un extens arxiu, sinó que també organitza activitats com passejades, debats i exposicions dirigides al públic local.
El segrest del 47, Vital va comptar no només amb l’ajuda del veïnat, sinó també amb la complicitat de Comissions Obreres (CCOO) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Precisament en aquest context volem comentar que al Fons DPP de documentació de partits polítics del nostre arxiu que conté documentació relacionada amb diverses organitzacions polítiques i sindicals trobareu moltíssima informació sobre el tema.
A tall d’exemple direm que a la subsèrie OCE (Br) dins la documentació cedida per Pep Martínez i Barceló, activista urbà i defensor de l’associacionisme a Trinitat Nova, actual Nou Barris hi ha informació diversa relacionada amb associacions de veïns i la seva lluita.
Us en mostrem alguns exemples concrets de Torre Baró:
Destaquem una carpeta amb un informe sobre la remodelació de les barraques de l’any 1974 amb plànols i fotografies:
Malgrat tot, recomanem, per qui encara no l’hagi vist, anar al cinema a veure El 47 una eina cinematogràfica de memòria històrica, testimoni de la importància dels moviments veïnals a Barcelona que reforça el discurs sobre la necessitat de preservar la identitat col·lectiva davant els desafiaments del present.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 
