Fa uns quants dies vam rebre una visita molt especial a la biblioteca. Va venir Charles Coutelle, fill dels doctors Carl Coutelle i Shoshsnnah Sussmann, ambdós brigadistes internacionals.
Carl Coutelle va néixer a Elberfeld, Alemanya el 1908 i després de graduar-se com a metge a la Universitat de Freiburg im Greisgau, va passar a formar part del Partit Comunista Alemany.
Procedent de l’URSS, Coutelle va arribar a Espanya l’any 1937 i va ser nomenat tinent mèdic de la 35a Divisió i més tard capità mèdic de la XIV Brigada, servint a diversos hospitals.
Casat amb la també metgessa Shoshnnah Sussmannn va tenir una trajectòria vital apassionant, destacant que va treballar per la Creu Roja xinesa i que a la Segona Guerra Mundial es va unir a l’exèrcit americà per lluitar contra els japonesos.
En acabar la guerra va tornar a la República Democràtica Alemanya on va morir l’any 1993.
Va estudiar medicina a Praga i es graduà el 1936. L’any següent arriba a Espanya i va ser nomenada tinent mèdic internista a l’hospital de les Brigades Internacionals.
En acabar la guerra, embarassada, va marxar a França i posteriorment a Anglaterra.
A partir de l’any 1945 viu a la República Democràtica Alemanya on va morir el 2004.
Aquestes són algunes pinzellades de les històries d’aquests dos metges brigadistes. El seu fill, en Charles, pocs dies després de la seva visita a la biblioteca, ens van fer arribar una publicació sobre sanitat de guerra editada al camp de concentració d’Argelers, França, l’any 1939 i que porta per títol La voz de la Sanidad.
Va estudiar a l’Escola de Llotja i va ser deixeble d’Alexandre de Riquer. Format al costat de Pompeu Fabra, renovà la pedagogia artística catalana durant el noucentisme, esdevenint el mestre de tota una generació d’artistes des de la seva Escola d’Art, on formà, entre d’altres, a Joan Miró o Llorens Artigas i l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.
Com a pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador, la seva obra travessa tota la modernitat catalana: el modernisme, el simbolisme, el noucentisme i l’avantguarda.
De la seva activitat artística destaquen els frescos de l’edifici de Correus de Barcelona de l’any 1928, els de la cúpula del Palau Nacional fets amb el motiu de l’Exposició Universal de 1929 i les pintures de la Sala del Quixot de la Casa de la Ciutat de Barcelona de l’any 1958.
Fou membre del Consell de l’Escola Nova Unificada des de la seva fundació el juliol de 1936, fins al juliol de 1937, quan es proposà la disminució dels sindicats en els òrgans de govern. Tot i el breu temps que estigué Galí al CENU, fou el responsable del pla d’estudis dels ensenyaments artístics.
La Guerra Civil va estroncar la trajectòria de Galí. Com a director general de Belles Arts de la República, va ser un dels responsables de traslladar les obres del Museu del Prado fins a la frontera francesa, el 1938. En acabar la guerra va estar exiliat a Londres durant deu anys.
La mostra reconstrueix el tràgic moment de la seva marxa a Londres i la relació amb la pintora surrealista Ithell Colquhoun, que transformarà la seva trajectòria vital i artística.
Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que ja fa uns quants anys, concretament el 2008, per a celebrar el trenta aniversari del referèndum, vam fer un recurs web monogràfic sobre el tema que si us ve de gust podeu revisar.
Hi trobareu informació sobre els antecedents de la carta magna, en quin context internacional es va gestar, sobre els anomenats “pares” de la constitució, els moviments populars en contra i a favor de la seva aprovació, les campanyes a favor del SI, del NO i l’abstenció, etc.
S’hi recullen també un conjunt d’enllaços web relacionats amb la temàtica.
El repositori de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) ha superat els 5 TB d’informació emmagatzemada. El creixement es deu a la incorporació de noves col·leccions i contingut els darrers mesos, que han fet ampliar la subscripció anual amb la contractació d’1 TB d’espai extra. D’aquesta manera, l’MDC disposa ara de 6 TB per acollir futures col·leccions que s’afegeixin a les 214 que ja hi ha disponibles i els més de 3 milions d’objectes digitalitzats de 42 institucions.
Aquestes són les tres col·leccions que ha afegit recentment la Universitat de Barcelona:
Àlbums de guerra. Aquesta col·lecció reuneix fotografies que testimonien les experiències de guerra viscudes per tres personatges diferents: Herminio Monzo Hernàndez (1899-1987), que va participar a la Guerra del Rif, José del Barrio Navarro (1909-1989), tinent coronel de l’exèrcit popular de la República durant la Guerra Civil espanyola, dirigent obrer, polític, militant comunista i dissident a l’exili, i Jaume Roig, artiller durant la Guerra del Marroc.
Dones de l’Espanya del segle XX. Aquesta col·lecció aspira a reunir diferents llegats de dones que van formar part de la societat catalana i espanyola del segle XX, posant en relleu el seu paper social i polític. S’inicia amb les fotografies de Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 1944 – Barcelona, 2021) que documenten la seva participació en organitzacions franquistes, destacant el seu rol com a monitora d’educació física de la Sección Femenina. També inclou el seu període a la Cátedra Ambulante Francisco Franco, on va exercir una funció adoctrinadora amb la missió de difondre la ideologia de la Falange Española arreu dels pobles d’Espanya.
Fotografies de Toni Vidal. Es tracta d’un recull d’imatges en blanc i negre del fotògraf Antoni Vidal, que va immortalitzar figures rellevants de la cultura catalana durant els últims anys del franquisme. Les seves fotografies ofereixen una visió dels escriptors, artistes i altres personalitats que, en un context polític advers, van lluitar per la preservació i desenvolupament de la cultura catalana.
Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hem actualitzat els inventaris dels diversos fons d’arxiu relacionats amb aquestes noves Col·leccions Digitals (Fons personals Hermínio Monzo, Jaume Roig, José del Barrio, Raimunda Maiz Blanco i l’Arxiu Gràfic Toni Vidal) afegint el nom de la còpia digital donada per la MDC a cada una de les fotografies descrites als inventaris. També hem vinculat les fotografies d’aquests fons disponibles al nostre Banc d’Imatges amb els diferents títols proporcionats per la MDC.
Les col·leccions estan catalogades al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i formen part del portal de les col·leccions especials.
El passat 19 de novembre es va estrenar a TV3-Televisió de Catalunya la docusèrie que porta per títol Murs de silenci. Gran Escala 2000, una investigació dels vincles entre l’explotació sexual, càrrecs públics i funcionaris de l’Estat a un prostíbul de Ventalló, l’Alt Empordà.
L’any 1992, dues menors d’edat van denunciar que havien estat explotades sexualment al club Gran Escala 2000. Els Mossos d’Esquadra van detenir una vintena de persones relacionades amb el cas.
El procés judicial, excepcionalment curt i mediàtic, va condemnar els propietaris i alguns treballadors i va absoldre els clients, perquè va considerar que no sabien l’edat de les noies. La decisió del tribunal no fou unànime i, tot i el recurs de la Fiscalia, la sentència va ser ferma.
“Murs de silenci. Gran Escala 2000” sintetitza els obstacles que ha trobat la investigació periodística per aclarir les vinculacions entre els que regentaven el negoci i els càrrecs i personatges públics de l’època.
Trenta anys després, aquest cas encara genera moltes preguntes: realment van seure al banc dels acusats tots els que hi estaven implicats? Hi havia altres càrrecs públics o funcionaris de l’Estat? Com es va fer el pacte de silenci entorn de l’explotació de les menors? són, entre d’altres, qüestions que es planteja aquest documental i que intenta resoldre a través d’una recerca exhaustiva que inclou diversos arxius, com el del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Xavier Vinader (1947-2015), periodista d’investigació especialitzat en l’extrema dreta, extrema esquerra i corrupció, entre d’altres, va publicar un article a la revista Interviu la tardor de l’any 1992 on parlava del Gran Escala 2000 com a prostíbul de la jet-set i aportava documentació als fets.
Teresa Ibars, documentalista de la sèrie i usuària habitual de la nostra biblioteca, identifica, gràcies al Fons Xavier Vinader que està dipositat a la nostra biblioteca, a l’autor de l’havanera “El meu avi”, José Luís Ortega Monasterio, com a soci d’un dels principals proxenetes de la Costa Brava.
En aquestes imatges podeu veure a la Teresa Ibars, just fa un any, el mes d’octubre de 2023, consultant els fons al Pavelló de la República i essent filmada per un equip de TV3.
I aquí una de les notes manuscrites per Vinader on apareix el nom d’Ortega Monasterio.
El passat dia 4 de novembre es va inaugurar al Centre de Cultura Popular La Violeta, del barri de Gràcia de Barcelona, una exposició que commemora el 50è aniversari de l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, degana de les entitats d’aquest caire al districte.
La mostra porta per títol 50 anys per Gràcia i es podrà veure fins al 30 de novembre.
Bona part d’aquest material prové del Fons Personal Toni Mañané que conté documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural (Barcelona, 1957) durant els anys setanta i vuitanta.
Són majoritàriament fotografies i documents com aquests que us mostrem a continuació:
Enguany es compleixen 60 anys de la creació del Tribunal de Orden Público (TOP) a Espanya, una jurisdicció especial que va comportar un canvi en les formes de la persecució dels delictes polítics durant l’etapa del tardofranquisme.
Comissariada pels historiadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Gerard Rodríguez i Carlota Vidal, és un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició democràtica espanyola, centrada en la resistència quotidiana i el protagonisme de la gent organitzada.
Es mostra la lluita social per aconseguir drets i llibertats i reivindica la democràcia com a conquesta col·lectiva. A la vegada es convida a la reflexió pública i vindica la memòria democràtica del país, on descobrim com les persones van alçar-se davant la repressió i contra la dictadura, bastint una societat més justa i lliure.
En definitiva, és un homenatge a la gent que va defensar la dignitat i la llibertat en un dels períodes més foscos de la història de l’estat espanyol.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de material divers dels nostres fons relacionat amb la temàtica de la repressió franquista. Aquí en teniu una petita mostra amb diferents tipologies: fulls volants, cartells, adhesius, fotografies…
No us perdeu la visita a aquesta mostra que podeu veure fins al 31 de gener de 2025!
Recordeu que podeu feu servir el Servei de Préstec del CRAI de la Universitat de Barcelona per endur-vos a casa tots aquells exemplars que us interessin, amb una novetat important: s’ha posat en marxa el nou servei de préstec consorciat PUC que permet sol·licitar, de manera gratuïta, documents físics, articles, capítols o fragments de llibres electrònics o digitalitzats, tant de les institucions del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) com d’institucions acadèmiques internacionals.
Com és habitual us fem saber que a la xarxa social Pinterest teniu una presentació de les novetats:
I entre totes volem destacar especialment aquests catàlegs d’exposicions que contenen materials del nostre fons:
El passat mes d’octubre els germans Lluís i Fanny Estapé Castelló van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República material de la fàbrica Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada.
A mitjans del segle XIX, el rebesavi de Lluís i Fanny Estapé, Gerard Estapé Iglesias, va fundar l’empresa Estapé del Masnou (coneguda popularment com a Can Xala) que fabricava veles per a vaixells. En morir, la fàbrica va passar a mans del seu net, Pau Estapé i Maristany (1845-1918), el qual es va associar amb Pere Cros i Casanova de Vilassar de Mar i va ampliar el ventall de productes de veles comercials (teles encerades, tendes per a l’exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió). La nova empresa, anomenada Estapé, Cros i Companyia, va rebre la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Pau Estapé i Maristany va ser alcalde del Masnou dos cops (l’any 1886 i de 1897 a 1899). L’any 1899 va fundar la Casa Benèfica del Masnou, un asil benèfic dedicat a l’assistència de malalts pobres, ancians i nens desemparats i indigents. Es va casar amb Estrella Millet Oliver i va tenir diversos fills.
Gerard Estapé i Millet, germà de l’avi de Lluís i Fanny Estapé Castelló, va instal·lar l’empresa al Passeig de Sant Joan de Barcelona l’any 1912 i es va associar amb les fàbriques Canut y Gracia. Així va néixer Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima, unes Fábricas de hilados algodón de lonas y lonetas, tintorería, manufactura de toldos, marquesinas, tiendas de campaña, banderas, etc. etc.
Durant la Guerra Civil espanyola l’empresa va ser col·lectivitzada per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936 i va passar a anomenar-se Estapé, Canut i Gracia, Empresa Col·lectivitzada. Cada una de les seccions (tintoreria, teixits, filats, despatx, etc.) va passar a formar part de la Indústria de Guerra i va estar subjecta a un Comitè de control, organisme que va assumir les funcions de l’antic consell d’administració.
En acabar la Guerra Civil espanyola, es va fer un inventari de bens i sembla que l’empresa va passar gairebé tota a mans de l’empresari Gracia. Només Joan Estapé Millet, germà de Gerard Estapé i avi de Lluís i Fanny Estapé, es va quedar a l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima com a treballador. L’empresa va seguir funcionant fins que l’any 1971 va ser destruïda per un incendi.
El fons conté:
Documentació diversa relacionada amb l’activitat de l’empresa Estapé, S.A. y Canut y Gracia Reunidas – Sociedad Anónima (publicitat, catàleg de productes, expedient relacionat amb els treballs realitzats per a les Fires Oficials de Mostres de Barcelona celebrades entre els anys 1923 i 1925, etc.) des de finals del segle XIX fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola.
Documentació diversa generada i rebuda per Estapé, Canut i Gracia, E.C., durant els anys en què va estar col·lectivitzada: comunicat per a donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya del 24 octubre 1936, creació del Comitè de Control Obrer, convocatòria d’una Junta per a nomenar els membres del Consell d’Empresa, correspondència i comunicacions entre el Comitè d’Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya i l’Empresa Col·lectivitzada, correspondència i comunicacions diverses entre les organitzacions sindicals (UGT, CNT, CADCI, etc.) i l’Empresa Col·lectivitzada relacionats amb les condicions laborals dels treballadors, etc.
La documentació s’ha incorporat al Fons DH, Sèrie Documents Històrics com una nova subsèrie, ocupa 0’10 metres lineals, abasta cronològicament els anys 1871 fins al 1941 i ja es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.
El passat dia 7 de novembre es va inaugurar, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, l’exposició Pere Calders. Escriptor i dibuixant, comissariada per Julià Guillamon (Barcelona, 1962) escriptor i crític literari, especialista en la història cultural dels anys trenta del segle XX.
La mostra, que ha estat organitzada per Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una aportació al coneixement de l’obra de Pere Calders (Barcelona, 1912 – 1994) i a la cultura dels anys trenta.
Hi trobem publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny, en un relat que canvia la manera d’entendre les relacions entre escriptura i dibuix, en una època daurada de la creació barcelonina.
Calders, conegut per llibres com Cròniques de la veritat oculta (1955) i Ronda naval sota la boira (1966) s’ha convertit en un dels clàssics de la literatura catalana del segle XX. Acabada la Guerra Civil espanyola es va exiliar i va viure a Mèxic entre 1939 i 1962. Va escriure nombrosos articles sobre la relació entre el món mexicà i el món dels exiliats.
Precisament en aquesta exposició, s’han reunit molts materials inèdits de l’època de l’exili de l’escriptor. Calders va treballar com il·lustrador del Diccionario Enciclopédico UTEHA, dissenyador de llibres i va tenir muntar un estudi de publicitat que feia anuncis de mobles i cerveses.
Guillamon i el dissenyador de l’exposició Àngel Uzkiano, també són autors del llibre que acompanya l’exposició, editat per Barcelona Llibres, el segell editorial de l’Ajuntament de Barcelona, amb més de 300 il·lustracions d’aquesta faceta menys coneguda de Calders: dibuixant publicitari, ninotaire, dissenyador de cobertes de llibres i autor de gravats d’enciclopèdia. Tot plegat és fruit d’un treball de recerca que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 