Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Tag Archives: Arxiu


by Deixa un comentari

Exposició “Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Arxiu Corona Aragó” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’any 1922, la jove de Terol Aurea Javierre s’incorporava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó com la primera arxivera de la seva plantilla. Tan sols un any abans havia ingressat per oposició en el Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. El centenari d’aquesta fita és l’origen de l’exposició Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que es pot visitar actualment al Palau del Lloctinent de Barcelona.

Aquesta exposició se suma a l’interès del Ministeri de Cultura, la Subdirecció General dels Arxius Estatals i els seus centres dependents, per difondre el patrimoni documental i científic femení.

Els Arxius Estatals han desenvolupat un projecte de visualització de les dones investigadores entre 1900 i 1970, amb l’objectiu de posar el focus en la ciència en femení durant el segle XX.

La mostra reuneix gairebé seixanta documents dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó relatius a tota mena de dones, en totes les èpoques i circumstàncies. Hi ha veus femenines del segle XI i del segle XIX.: dones religioses, treballadores, bruixes, professionals, propietàries, processades, empresonades, en risc de mort …

En evocar el primer segle d’arxiveres en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, es ret un homenatge a totes les professionals que, en els últims cent anys, han treballat en els arxius espanyols. Dones invisibilitzades entre les línies del Patrimoni Històric Documental i que tornen ara, gràcies a les investigadores del present, amb el seu incalculable llegat de saber, coneixement i sostinguda defensa de la igualtat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un fulletó: Javierre Mur, Aurea L. (Aurea Lucinda). Mi ideal feminista : conferencia dada en el Teatro Goya… por Aurea L. Javiere y Mur : el dia 26 de Septiembre de 1920… Barcelona: Tip. Vives, 1920, que surt publicat al catàleg i que també es troba exposat a l’últim bloc de documents de l’exposició que fa una remembrança a les arxiveres de l’Arxiu de la Corona d’Aragó mitjançant els seus inventaris i publicacions.

Moltes d’elles van obrir el camí a l’estudi de les fonts documentals relatives a dones en el patrimoni històric espanyol. Les seves tesis i estudis van inaugurar vies de recerca que la historiografia posterior va utilitzar per acostar-se a les figures femenines de la Corona d’Aragó i, a partir d’aquesta aproximació, propiciar la diversificació de la historiografia femenina i feminista a Espanya.

L’exposició es complementa amb un cicle de sessions acadèmiques i un altre de concerts, paral·lels a la seva exhibició.

Teniu temps fins al setembre per visitar-la: de dimarts a diumenge de 10.00 a 19.00 hores i és d’ accés lliure.


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Joan Ferrer i Farriol – Marcel Ferrer i Trull

El passat mes de febrer, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre del senyor Xavier Vilanova, a través del nostre usuari Albert Pons, documentació personal de Joan Ferrer i Farriol i del seu fill, Marcel Ferrer i Trull.

L’any 1978, en morir Joan Ferrer i Farriol, el seu fill Marcel va tornar a Igualada i va crear, a la seu de la reconstituïda CNT, la Biblioteca – Arxiu Joan Ferrer i Farriol. Aquesta biblioteca va desaparèixer arran de la dissolució de la CNT d’Igualada, però un net-nebot de Joan Ferrer, en Xavier Vilanova, va localitzar part dels seus fons i els va cedir a l’Arxiu Comarcal d’Igualada, a la Biblioteca de Montserrat, a l’Institut d’Igualada i a la Biblioteca Arús. Alguns dels llibres, juntament amb la documentació que avui descrivim en aquest post, han estat cedits al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 1896 – Montreuil, 1978). Fill d’una família obrera, va perdre el seu pare d’accident quan només tenia sis anys. Va començar a treballar als onze anys, primer a la fàbrica de teixits de Cal Font i, després, a la indústria de la pell.

L’any 1910, ja formava part de la Federació Obrera d’Igualada i el 1911 es va afiliar a la CNT igualadina, de la qual va esdevenir el màxim dirigent. El març de 1916 va ser empresonat a la Model i acusat de sedició per la vaga contra l’encariment de les subsistències. Va ser company del Noi del Sucre en les lluites socials de Barcelona (1917-1923), durant les quals també va ser empresonat. Durant el locaut de 1919-1920, que a Igualada va durar tres mesos, també va ser detingut.

El 1920 es va casar civilment amb Elvira Trull i Ventura (Barcelona, 1894-Montreuil, 1990), igualadina d’adopció des de molt petita i obrera del tèxtil, i van ser pares de Marcel Ferrer i Trull (Igualada, 1921-2021).

El 1923 va començar a treballar repassant llambordes i el 1926, quan l’empresa va plegar, va continuar treballant a la brigada d’empedrats municipal, almenys fins al 1934. En aquests anys va desenvolupar una intensa tasca periodística a Igualada i el 1926, amb Josep Anselmo, va editar les publicacions anarquistes Germinal i El Sembrador. Durant els anys de la Segona República, va realitzar mítings a diversos municipis de l’Anoia i va formar part del Comitè Comarcal de la CNT.

Durant la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista d’Igualada. El 30 d’octubre de 1936, un cop constituït de nou l’ajuntament, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde i de conseller d’Agricultura. Va participar activament en la gestió municipal, en l’organització de les col·lectivitzacions i en la tasca periodística, i va polemitzar amb molta duresa amb els responsables igualadins del PSUC-UGT.

Després va anar a viure a Barcelona fins a mitjans de 1938 per fer de redactor al diari Catalunya. Més tard, va marxar al front com a corresponsal de Solidaridad Obrera, publicació de la qual era corresponsal des de 1910, i com a director d’El Frente, periòdic de la Columna Durruti.

Un cop acabada la guerra, va passar la frontera amb el seu fill Marcel cap a França i va estar internat dotze mesos als camps d’Argelers -on va ser secretari de la Regional Catalana que van organitzar els cenetistes-, Barcarès i de nou a Argelers. Més tard va treballar en multitud d’oficis i va passar moltes vicissituds. El maig de 1947, va poder reunir-se amb la seva família.

Després de la II Guerra Mundial, es va encarregar de la infraestructura dels grups de combat antifranquistes als Pirineus. A Pau i a Font-romeu (1945-1946), va ser responsable i locutor de l’emissora Ràdio CNT. Més tard va viure a Tolosa de Llenguadoc, on va ser membre del comitè clandestí de la CNT per a la zona ocupada i director del setmanari CNT. El 1954 va marxar a París, on va trobar feina de manobre i de guàrdia en una fàbrica de transformadors elèctrics. També va col·laborar amb el Casal de Catalunya.  El març de 1960 va ser deportat un mes a Còrsega preventivament a causa d’una visita oficial de Khrusxov a París. El 1962 va ser membre del Comitè Regional de Catalunya a l’Exili.  Poc abans de la seva mort va tornar a Catalunya i va participar en la reconstrucció de la Federació Local de la CNT d’Igualada.

Com a escriptor i periodista va utilitzar nombrosos pseudònims (Ferrer d’Igualada, Joan Farriol, Robert el Diable, Roberto el Diablo, Rovellat, Sigla, Zigla, Joan del Pi, etc.), va publicar nombrosos llibres i treballs (Costa amunt (1975), on explica bona part dels seus records i de la seva activitat anarcosindicalista, Vida sindicalista (1957), Conversaciones libertarias (1965), De l’Anoia al Sena sense pressa (1966), etc.), va ser redactor o va dirigir diversos periòdics (Cultura Libertaria, Catalunya, El Frente, Solidaridad Obrera, Umbral, etc.) i va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries com AEP, Boletín Confederal,  Cenit, Le Combat Syndicaliste, etc.). També és autor d’algunes poesies.

El fons conté documentació personal de Joan Ferrer i Farriol: un carnet d’identitat emès per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1937, el seu nomenament com de redactor de la publicació Catalunya, un salconduit emès pel Comissari del Grupo de Ejércitos de la Zona Oriental que l’autoritza a circular lliurement per fer propaganda antifeixista, un carnet i una targeta d’afiliació a la Confederació Nacional del Treball a l’exili dels anys 1947 i 1957 i un certificat de refugiat emès per l’Oficina de Protecció de Refugiats i Apàtrides de la República Francesa.

La documentació del seu fill, Marcel Ferrer i Trull, inclou una targeta identificativa del Camp de concentració d’Argelers de l’any 1939, un certificat de nacionalitat, amb l’escut franquista, emès pel vice-consolat d’Espanya a Carcassona l’any 1942 i un certificat d’alliberament del Bureau de Controle de la main-d’oeuvre étrangère de l’any 1945.

El fons personal Joan Ferrer i Farriol, és en format digital i abasta cronològicament els anys 1937 a 1954. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by Deixa un comentari

#11F 2023 Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència i la figura de la Teresa Buira Sabaté

Demà dia 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. La Universitat de Barcelona, a través dels vicerectorats d’Igualtat i Gènere i de Recerca, s’adhereix, un any més, a aquesta efemèride i ha programat una sèrie d’actes a diferents campus per tal de donar veu i visibilitat a la tasca de les dones investigadores que formen part de la comunitat universitària.

El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència va ser establert l’any 2015 per l’Assemblea General de l’ONU, en la Resolució 70/474/Add.2, amb l’objectiu de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions. 

La igualtat de gènere ha estat sempre un tema central de les Nacions Unides. La igualtat entre els gèneres i l’apoderament de les dones i de les nenes contribueix decisivament no només al desenvolupament econòmic del món, sinó també al progrés respecte de tots els objectius i metes de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem adherir-nos a la celebració donant a conèixer la figura de Teresa Buira Sabaté.

Filla de l’intendent i professor mercantil Joan Buira, últim president de l’ACC Associació de comptables de Catalunya, extingida pel franquisme l’any 1940, es va graduar, l’any 1949, com a Intendent i professora mercantil, l’única dona de la seva promoció i, el 29 de desembre del 1956 va ser nomenada, a Madrid, Catedràtic Numerari d’Escoles de Comerç, més tard d’Escoles Universitàries, la primera dona catedràtica de comptabilitat, a tot l’estat.

El 1955 es va casar amb Manuel Ibars, comptable d’origen mequinensà i amb qui va tenir 3 filles i 2 fills (1956-1964), com corresponia a una dona casada d’aquella època, però no a una professora catedràtica destinada ben lluny de casa, primer a Màlaga i després a València (a 300 km del seu marit i primera filla). 

Embarassada de la segona filla, va demanar excedència i el trasllat a Barcelona i va aconseguir la càtedra de comptabilitat a l’Escola Universitària d’Empresarials de Sabadell on va donar classe des del 1959 -i en va ser directora els cursos 81-83 -, fins al 1983, any que va prendre possessió finalment de la Càtedra de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, davant del rector Antoni Maria Badia i Margarit, com li agrada recordar!

Entre els cursos 1972-1983 va ser també professora de Comptabilitat, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB. Sempre en parla com l’etapa més important i feliç de la seva vida, quan podia compatibilitzar l’apassionant vida professional, social i cultural dels anys setanta, amb la seva vida familiar més tradicional.

El 1992, per edat, i – com ella diu- no per capacitat intel·lectual, li va arribar la jubilació forçosa, però va continuar la seva activitat docent que tant l’apassiona, va impartir Cursos i Màsters de comptabilitat a la UB i a altres centres fins al 2006.

La UB la va nomenar professora emèrita, amb caràcter honorífic, el 2004. I va continuar sempre la seva investigació i recerca sobre temes econòmics: societats sense ànim de lucre, sobre l’ICF, la base per la futura hisenda d’una Catalunya Independent, entre d’altres.

Estimada pels seus exalumnes companys, professors i amics, pel seu esperit sempre jove, inquiet i combatiu: impartia les classes en català a la Facultat malgrat rebre amenaces, portava les seves filles i fills de ben petits als concerts de Raimon, Ovidi i Llach i se’n penedia quan arribaven els grisos… 

Apassionada per la música clàssica, la literatura, el teatre (de jove, n’havia fet, per vèncer la seva timidesa). Sempre ha dit que ella era de lletres, però els temps i les circumstàncies que li van tocar viure, l’havien portada pel camí dels números. Impressionant el càlcul mental que té, fins i tot actualment. 

Interessada per l’actualitat política, social econòmica i cultural, devoradora de diaris en paper i de les rodes informatives del 324.

El 18 d’octubre del 2006 l’ACCID, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, hereva de l’ACC, li atorgava el premi a l’excel·lència acadèmica, en un acte a la Llotja de Mar, de Barcelona, acompanyada dels seus fills, exalumnes i companys professors.

Malauradament, a 91 anys, un parell d’ictus la van retirar de la vida activa i en l’actualitat viu tranquil·la en una petita residència, entre converses i visites dels seus fills, filles, gendres, nores, nets i netes i algun company de la Universitat.

Apunt biogràfic escrit per Teresa Ibars Buira, la seva filla, que va cedir, l’any 2020, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una col·lecció de monografies, la majoria llibres de text de la Segona República i del Franquisme, que trobareu al nostre catàleg, i tota una sèrie de documents que s’han incorporat als Fons Personals Diversos del nostre arxiu i que comprenen uns quaderns d’exercicis d’italià i d’anglès dels anys 1940, publicitat de l’època franquista i fulls volants del període de la Transició democràtica relacionats amb la qüestió nacional de Catalunya (restabliment de la Generalitat de Catalunya, Estatut de Catalunya, etc.)

La donació constava també d’alguns cartells i mapes que s’han incorporat a les col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. 

Aviat incorporarem als fons diversos documents i fotografies relacionats amb la biografia de Teresa Buira que la seva filla està seleccionant.

Presentant-vos la figura de la Teresa volem reivindicar l’accés i la participació plena de les dones i nenes en aquest sector on representen menys del 30 % dels investigadors en tot el món.


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Carme Via Pros

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mary Nash, material d’arxiu de la senyora Carme Via Pros que li havia donat la seva neboda Maria Teresa Martínez Via.

Carme Via Pros (Vilafranca del Penedès, 1920 – El Prat de Llobregat, 1995), va viure al Prat de Llobregat. L’any 1947 es va comprar una màquina de cosir i es va dedicar a la costura tota la seva vida. L’any 1948 l’Àngel i la Carme es van casar i van anar de viatge de noces a Blanes.
Angel García Vidal (El Prat de Llobregat, 1923 – 2016), va ser un Il·lustrador que va destacar com a dibuixant i director de dibuixos animats. El 1944, amb 21 anys, va fer el servei militar. Aquell mateix any el van operar i va estar ingressat a l’Hospital Militar de S.E. el Generalísimo de Barcelona. L’any 1947 va acabar els estudis de Dibuix Artístic.

dav

El fons conté papers personals relacionats amb les seves vivències i la seva vida professional i, sobretot, correspondència entre Carme Via i Angel Garcia. Destaca la que van intercanviar mentre ell feia el Servei militar (abril 1944 – gener 1945). Com a sapador va estar destinat a diversos batallons de muntanya (quarter de Lepant a Barcelona, Grup Alpinista a Canfranc (Osca), quarters de Gardeny i Talarn a Lleida i d’Agullana a Girona).

A les cartes, curiosament escrites en català, s’intueix que a causa de la censura s’expliquen poques coses del context en què viuen. Ella li pregunta si necessita diners, els girs postals que li ha fet arribar, que li guarda dos cigarrets i un bombó, que li envia mostres d’una bata que s’ha fet, que és molt fosca però que així no es veurà la brutícia i escalfarà més, etc.

Ell li explica que farà 100 km de maniobres, que està en un campament on hi ha unes 60 tendes de campanya per a capacitat, cada una d’elles, de 27 homes, que li han donat xocolata desfeta per esmorzar i per sopar dues llaunes de sardines i un pot de carn amb gelatina, que el 18 de juliol els han fet desfilar carregats amb fusells i cordes, que l’han destinat a infermeria, que allà dorm en una habitació i menja en una taula, no com els altres que mengen i dormen a terra, etc.

L’octubre del 1944, malalt, està ingressat a l’Hospital Militar S.E. el Generalísimo de Barcelona i explica que intenta que el declarin inútil per al servei militar.

El fons consta també d’un diari de memòries i una agenda de Carme Via, on detalla el seu dia a dia (visites a familiars, els dies de festa major al Prat de Llobregat, etc.), d’uns quaderns escolars de cal·ligrafia, dibuix, aritmètica i ortografia del període de la Segona República espanyola i uns de l’any 1940 on, curiosament, encara hi ha exercicis d’ortografia i de redacció en català, i d’uns quaderns de costura dels anys 1944 a 1948.

També hi ha notes diverses relacionades amb el casament de Carme Via i Angel Garcia (1948), entrades a espectacles diversos, felicitacions de Nadal, publicitat, factures (compra d’una màquina de cosir de l’any 1957), un carnet de l‘Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona a nom d’Àngel Garcia de l’any 1946 amb el segell franquista i un salconduit per poder circular per Agullana, zona fronterera amb França, a nom de Carme Via (1944).

En definitiva, el fons constitueix una font molt interessant per a l’estudi de la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme.

El fons personal Carme Via Pros ocupa 0’40 metres lineals i abasta cronològicament des de l’any 1931 fins al 1995, any en què va morir Carme Via. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia)

El fons DPP (PTE-PTC_Arxiu Manuel Gràcia), fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Manuel Gràcia Luño l’any 2021.

Conté tota mena de documentació del Partit del Treball d’Espanya, a Catalunya i a altres territoris de l’estat espanyol, des dels seus orígens a finals dels anys 60 fins a la seva dissolució l’any 1980, compilada per Manuel Gràcia al llarg dels seus anys de militància en aquest partit. També inclou documents de diverses organitzacions de l’esquerra comunista maoista (PCE(i), CSUT, JGRE, etc.) que van tenir una vinculació estreta amb el PTE-PTC.

Manuel Gràcia en un míting del PTE, al barri del Bon Pastor de Barcelona, durant la campanya electoral de les eleccions generals del març del 1979

El fons consta fonamentalment de: documentació interna del PTE-PTC generada pels seus diferents òrgans polítics interns (resolucions, comunicats, informes, ponències a congressos, dossiers dels diferents moviments sectorials en què intervenia el partit,  correspondència, etc.); material relacionat amb les diverses escissions i unificacions viscudes per aquest partit; documents sobre els diferents processos electorals en què va participar; textos teòrics sobre els diversos temes que impulsava el partit (moviment veïnal, feminista, estudiantil, juvenil i universitari, democratització de les forces armades, etc.).

Cal destacar els informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona, relacionats amb el control, seguiment i  repressió patits per les organitzacions d’extrema esquerra i els seus militants entre els anys 1967 i 1980, així com els materials relacionats amb l’organització i realització de les Jornades catalanes de la dona celebrades a Barcelona el maig de 1976.

La documentació inclou també fulls volants i documents d’altres organitzacions polítiques actives durant aquests anys.

El fons ocupa 2’70 metres lineals i consta de 8 subsèries creades en funció dels diferents partits vinculats a la història del Partit del Treball d’Espanya.

  • Subsèrie 1: Partido Comunista de España (internacional) / Partido Comunista de España (internacional-Línea Proletaria)
  • Subsèrie 2: Partido del Trabajo de España / Joven Guardia Roja de España / Partido del Trabajo de España – Partido Comunista de Unificación (PTE-PCU)
  • Subsèrie 3: Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores (CSUT )
  • Subsèrie 4: Partit del Treball de Catalunya (PTC)
  • Subsèrie 5: Partido del Trabajo de España _Organización Revolucionaria de Trabajadores (ORT-PT) / Partido de los Trabajadores de España (Unificación ORT_PT)
  • Subsèrie 6: Altres organitzacions polítiques
    • Organitzacions polítiques vinculades al PTE – PTC
    • Organitzacions polítiques diverses
  • Subsèrie 7: Informes policials dipositats al Govern Civil de Barcelona (1967-1980)
  • Subsèrie 8: Manuel Gràcia. Materials per a treballs d’investigació sobre el PTE – PTC

La donació consta també de premsa, cartells, adhesius i material divers que s’ha incorporat a les diferents col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons s’ha incorporat a la Sèrie Documents Partits Polítics i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib. A causa del volum de la documentació i de què bona part són còpies hem elaborat un inventari sumari.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també els fons: Fons DPP, Subsèrie PTE, Partido del Trabajo de España, el Fons DPP. Subsèrie Partit del Treball de Catalunya (Arxiu Pa,Treball, Llibertat) i el Fons DPP, Subsèrie PTE (PT-ORT), Partido de los Trabajadores de España, Unificación PT-ORT, així com publicacions periòdiques i bibliografia relacionada amb aquestes organitzacions polítiques de l’esquerra comunista maoista i que trobareu al Cercabib.


by Deixa un comentari

8 de març de 2021: Dia Internacional de les Dones

Aprofitant que avui, 8 de març, commemorem el Dia Internacional de les Dones, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us vol presentar els fons personals de dones que custodiem al nostre arxiu amb aquest nou recurs web que conté un recull de documentació destacada de cada fons.

Aprofitem l’avinentesa per dir-vos que hem renovat la mostra bibliogràfica que ja teníem sobre la temàtica, amb l’ajut de Miquel Casellas, estudiant en pràctiques del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

Bona diada de la Dona a tothom!


by Deixa un comentari

Incorporació de nova documentació al fons personal Vicenç Guarner Vivancos

Vicenç Guarner i Vivancos (Maó, Menorca, 1893 – Mèxic, 1981) fou un militar menorquí.

Va obtenir els graus de tinent el 1911 i de capità el 1917. Entre el 1918 i el 1925 va participar en la guerra del Marroc. Proclamada la Segona República espanyola, es va establir a Catalunya. El 1935 fou nomenat cap superior dels serveis d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya i va reorganitzar les forces de seguretat, d’assalt i de policia.

Durant l’alçament militar del 1936 va restar fidel a la República i va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Nomenat sotssecretari de la Conselleria de Defensa l’agost del 1936, es va ocupar d’organitzar columnes per al front, d’establir indústries de guerra, escoles d’oficials i fortificacions.

El 1937 el nomenaren cap del front d’Aragó i va participar en nombroses accions a Belchite i Codo. Després fou cap d’estat major de l’Exèrcit de l’Est i va lluitar als fronts de Còrdova i Extremadura.

El 1938 el nomenaren director de l’Escola Popular d’Estat Major i agregat militar a la Legació d’Espanya a Tànger, on organitzà sabotatges i espionatge sobre el Marroc espanyol. Exiliat el 1939 al Marroc francès, fou detingut per la Gestapo i se salvà de la deportació a Espanya gràcies al general francès Vergès, antic professor seu. Aleshores s’exilià a Mèxic, on es nacionalitzà mexicà i s’incorporà a l’exèrcit mexicà com a coronel. Hi fou agregat militar de l’ambaixada de la Segona República Espanyola entre 1945 i 1949.

És autor de diversos llibres i articles.

El fons personal de Vicenç Guarner fou cedit per la seva família al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona l’any 1987. L’any 2001, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, també de la família, un recull de documents personals elaborat pel mateix Vicenç Guarner i, a finals del 2020, Enrique Guarner, fill de Vicenç Guarner, va fer una nova donació de material del seu pare al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a través de l’investigador Albert Pons. És d’aquesta documentació que volem parlar-vos en aquest post.

A grans trets, aquest material consta de:

La guerra secreta del espionaje: un manuscrit inèdit de més de 200 pàgines (hi falta un capítol sencer que potser el mateix Guarner va eliminar). Segons Albert Pons l’escrit original podria ser dels anys 1950-1960, però en no publicar-lo potser hi va estar treballant fins als anys 1970. El manuscrit va acompanyat d’una carta de Vicenç Guarner a Frederic Escofet, datada el 18 de juliol de 1971, on Guarner li explica que està a punt d’acabar aquest llibre inèdit.

Cataluña y la Guerra 1936-1939: un manuscrit  d’unes 20 pàgines que és l’original del text publicat al Libro Blanco de Catalunya editat a Buenos Aires per Ediciones de la Revista de Catalunya l’any 1956. El manuscrit inclou els plànols originals fets per Vicenç Guarner. La versió en català d’aquest escrit, que es titulava Catalunya a la guerra d’Espanya, va rebre el Premi President Companys dels Jocs Florals  de la Llengua Catalana celebrats a Mèxic el setembre de 1957.

Mapes originals del llibre El Sáhara y el sur marroquí espanyoles:  mapespublicats  en un opusclet  a banda d’aquest llibre de l’any 1931 escrit pels germans Vicenç i José Guarner.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia també la documentació que Vicenç Guarner va cedir a la Fundació Figueras. Podeu consultar els inventaris FP Guarner i F-FP Guarner al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI, al Cercabib.


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Jordi Miralles Conte

Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d’abril de 1962 – Castelldefels, 14 d’octubre de 2015) va ser un polític comunista i diputat al Parlament de Catalunya (2003-2012). Llicenciat en Història contemporània, funcionari de correus de professió i afiliat al sindicat Comissions Obreres (CCOO), Miralles va ser dirigent del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) -després de ser Secretari General de la seva organització juvenil, els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC)-, director del diari del partit, Avant, i Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des de l’any 2000 fins l’any 2012. Entre els anys 2012 i 2015, després de la seva etapa com a parlamentari i màxim dirigent d’EUiA, va retornar a la seva antiga professió com a funcionari de correus a Viladecans, fins que a les eleccions municipals de 2015 es reincorporarà a l’activitat política com a regidor i cinquè tinent d’alcalde de Castelldefels, la seva ciutat de residència, dins la candidatura de Movem Castelldefels. Va morir el 14 d’octubre de l’any 2015 a causa d’una greu malaltia.

L’any 2016, la seva família va cedir els materials relacionats amb la seva activitat política (llibres i opuscles, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i documentació d’arxiu) al  Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Tota aquesta documentació s’ha incorporat al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i els documents d’arxiu han passat a constituir el fons personal  Jordi Miralles Conte.

El fons conté documentació interna (congressos, resolucions, informes, declaracions, comunicats, correspondència, etc.) de diverses organitzacions de l’esquerra comunista, fonamentalment a Catalunya, però també a Espanya, des de principis dels anys vuitanta fins al 2014. Ocupa 3,50 metres lineals i consta de 12 subsèries.

  • Subsèrie 1: Material divers: consta de papers personals de Jordi Miralles i de tota mena de material relacionat amb la seva vida d’activista i militant polític (Bons d’ajut, postals, identificadors, carnets d’afiliació, calendaris, etc.) dels anys 1980 al 2010
  • Subsèrie 2: Institucions polítiques: consta de documentació generada per institucions polítiques diverses (Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat, etc.) dels anys 1999 al 2010.
  • Subsèrie 3: Fulls volants diversos: consta de fulls volants de diverses organitzacions polítiques, sindicals, culturals de Catalunya, Espanya i Europa dels anys 1968 al 2014. La classificació i inventari d’aquesta subsèrie va ser realitzada per Francesc Escudero, estudiant del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
  • Subsèrie 4: Organitzacions polítiques (PSUC/JCC): consta de documentació interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya dels anys 1976 a 1990.
  • Subsèrie 5: Organitzacions polítiques (IC/ICVE/ICV): consta de documentació interna de les coalicions Iniciativa per Catalunya, Iniciativa per Catalunya – Els Verds i Iniciativa per Catalunya Verds, dels anys 1987 al 2008.
  • Subsèrie 6: Organitzacions polítiques (CJC-PCPE/CJC-PCC): consta de documentació interna dels Colectivos de Jovenes Comunistas a Espanya (vinculats al Partido Comunista de los Pueblos de Espanya) i dels Col·lectius de Joves Comunistes a Catalunya (vinculats al Partit dels Comunistes de Catalunya), dels anys 1986 al 2004.
  • Subsèrie 7: Organitzacions polítiques (PCPE/PCC): consta de documentació interna del Partido Comunista de los Pueblos de Espanya i del Partit dels Comunistes de Catalunya), dels anys  1982 al 2013.
  • Subsèrie 8: Organitzacions polítiques (EUA/EUA-ICV): consta de documentació interna de les coalicions Esquerra Unida i Alternativa i d’Esquerra Unida i Alternativa amb Iniciativa per Catalunya Verds, dels anys 1999 al 2014.
  • Subsèrie 9: Organitzacions polítiques (PCE/UJCE/IU): consta de documentació interna de les organitzacions d’àmbit estatal Partido Comunista de España i les seves joventuts, Unión de Juventudes Comunistas de España, i de la coalició Izquierda Unida, dels anys 1988 al 2010.
  • Subsèrie 10: Altres organitzacions comunistes o vinculades a partits comunistes  (PSUC-VIU/CCOO/PCUS): consta de documentació interna del Partit Socialista Unificat de Catalunya-Viu, del sindicat Comissions Obreres i del Partit Comunista de la Unió Soviètica, dels anys 1983 al 2004.
  • Subsèrie 11: Organitzacions polítiques diverses (PSC/PSOE/JSC): consta de documentació interna de diverses organitzacions no comunistes, dels anys 1988 al 2012.
  • Subsèrie 12: Textos polítics diversos: consta de textos teòrics sobre temes diversos (ecologisme, moviment veïnal, ideologia política, etc.) que no estan signats per cap organització.

Tota aquesta documentació, juntament amb els cartells i adhesius (descrits també per Francesc Escudero, estudiant del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB), i la biblioteca i hemeroteca cedits per la família Miralles, constitueix un material molt interessant per a l’estudi de l’esquerra comunista al nostre país entre els anys 1980 fins al 2014:  el seu ideari, les seves estratègies polítiques, les seves escissions i disputes, la seva organització interna, les relacions entre aquests partits, de signe polític similar, molt concretament de cara a concórrer a les eleccions, el seu posicionament respecte a molts temes socials, o el seu paper de protagonistes polítics com a parlamentaris o membres de governs.

El Fons personal Jordi Miralles s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI i la col·lecció de llibres i revistes del Cercabib.


by Deixa un comentari

Nou Fons Personal rebut al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Concha Marín Castillo, un petit fons personal amb material del seus familiars Rafael Marín Mira i Concepción García López, que hem incorporat a la Sèrie Fons Personals diversos [FP (Diversos) 1 (7) / B (Concha Marín Castillo)].

Rafael Marín Mira va ser alcalde d’Hellín (Albacete), membre del Partido Socialista Obrero Español i va fugir de l’Estat espanyol a bord del vaixell Stanbrook que va salpar del port d’Alacant carregat de refugiats republicans en direcció a Orà (Algèria) el 28 de març de 1939. El material consta d’un carnet d’afiliat al PSOE, amb els segells de les quotes corresponents als anys 1936-1938, d’una fotografía d’ell  amb altres exiliats davant del vaixell Stanbrook i d’unes notes manuscrites amb la ruta que va seguir en arribar a Orà: primer a l’hospital, després Boghari, Cherchell, Carnot i Alger.

Concepció García López, esposa de Rafael Marín, va ser jutjada per un Consell de Guerra, acusada de ser la dona “del Alcalde Rojo de Hellín”, de tenir “ideas izquierdistas muy avanzadas”, de fer una “activa y entusiasta propaganda de la causa marxista”, etc. i sentenciada a vint anys de presó pel Jutjat Militar de Madrid el 16 d’agost de 1939. Ingressada a la presó de dones de Saturrarán (Motrico, País Basc), el 20 de maig de 1943 se li va concedir la llibertat condicional. El 31 de desembre de 1947 el Jutjat Militar d’Albacete li va concedir l’indult. El material consta de la sentencia a vint anys de presó signada a Madrid (1939), del certificat de llibertat condicional emès pel director de la presó de dones (1943) i del Decret segons el qual es concedia l’indult a Concepción García (1947).

La documentació d’aquest petit fons personal reflecteix quin va ser el destí de molts republicans amb la victòria del règim franquista: l’exili o la presó. També és important el fet que il·lustra la història personal d’una dona, la Concepció García López.

Des del nostre blog volem agrair a la Concha el donatiu!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.