El passat dijous, dia 19 d’octubre, es va fer la presentació del dossier Rutes de la Memòria. Una selecció dels espais de la Guerra Civil per visitar amb nens al Pavelló de la República davant el mural del Guernica de Picasso.
Per primera vegada, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la revista de divulgació històrica Sàpiens han editat conjuntament un dossier dedicat als Espais de Memòria de la Guerra Civil i adaptat al públic infantil. La selecció d’espais i el registre estan pensats per a generacions que ja estan molt allunyades cronològicament d’aquell trist esdeveniment i, per consegüent, el seu accés al passat es fonamenta en la memòria heretada i en una construcció narrativa dels fets que es transmet a través de diversos canals i mitjans.
En la presentació, el director del Memorial Democràtic Jordi Font Agulló i Àlex Novials, director de Petit Sapiens, han donat a conèixer el contingut i la manera en què ha estat elaborat el dossier, així com la novetat que aporta en la difusió de la memòria democràtica i com a proposta educativa.
El disseny del dossier s’ha elaborat a partir d’una tria de museus, espais històrics, paisatges i indrets agrupats a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica. Com no podia ser d’una altra manera, inclou l’edifici del Pavelló de la República!
Està il·lustrat amb nombroses imatges procedents dels fons de la nostra biblioteca com cartells, segells, calendaris, revistes i altres materials d’arxiu.
A l’acte de presentació hi han participat professors i alumnes de l’Escola del Mar. Precisament, la imatge que il·lustra la portada del dossier va ser feta durant una visita al Pavelló que van fer alumnes d’aquesta escola de Barcelona ja fa uns quants anys. Havien tractat a classe la relació del Gernika amb l’escola: el quadre mostra el bombardeig d’un poble i recordem que l’antiga seu de l’Escola del Mar, al barri de la Barceloneta, va ser bombardejada i destruïda l’any 1938 durant la Guerra Civil espanyola.
Ben aviat trobareu el dossier al cercabib del CRAIUB per si el voleu consultar!
Inaugurada per la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i els historiadors Tono Vizcaino i Miguel Garau, comissaris de la mostra, es podrà veure fins al dia 18 de gener de 2024.
L’exposició proposa una aproximació a l’anarquisme, un dels moviments socials més importants en la Catalunya contemporània, resseguint la seva influència en els seus diferents vessants, des del sindicalisme fins a la cultura i l’educació, passant per l’economia, l’organització sociopolítica… dels seus inicis fins a l’actualitat, amb l’objectiu de refer i divulgar tota aquesta memòria col·lectiva, truncada especialment per la dictadura franquista.
Des del primer terç del segle XX aquest moviment va esdevenir un dels corrents emancipadors amb més acceptació entre les classes populars catalanes. En una societat polaritzada socialment i econòmicament i marcada per les desigualtats, l’anarquisme era considerat per a molts sectors obreristes com una alternativa cultural i política a l’ordre capitalista establert. El potencial del moviment era tan gran que ben aviat les instàncies dominants hi van reaccionar amb repressió i marginació. Tot i la noblesa i les raons objectives de les aspiracions de la militància anarquista, la violència política també va contaminar aquesta ideologia que es reclamava antimilitarista i de llinatge humanista. Això explica, també, per què històricament ha estat combatut feroçment fins que se n’ha distorsionat la percepció en l’imaginari col·lectiu del país.
Segons Jordi Font, director del Memorial Democràtic, l’exposició pretén trencar tòpics i presentar l’anarquisme més enllà de les visions esbiaixades que s’han centrat sovint en la violència. Tanmateix, es reconeix la importància del llegat històric de figures molt destacades del moviment, com Salvador Seguí, Federica Montseny o Quico Sabaté.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per aquesta mostra. Des d’adhesius, fins cartells i revistes com aquests que us mostrem a continuació.
No us perdeu aquesta mostra! Té, a més, l’al·licient que és la darrera exposició que el Memorial Democràtic exhibeix a l’actual emplaçament ubicat al barri del Raval, abans del trasllat al nou edifici a la plaça Sant Jaume, previst per a 2025. A més l’entrada és gratuïta!
Els espais de memòria són indrets on es relaciona i es fomenta la reflexió sobre la memòria i el patrimoni. Aquest terme fou creat per l’historiador Pierre Nora, que va distingir entre llocs de memòria i patrimoni, conceptualitzant els primers com a llocs on s’expressa la memòria nacional.
Són llocs físics o iniciatives destinades a recordar i preservar la memòria col·lectiva d’esdeveniments històrics que han tingut un impacte significatiu en una societat determinada. Aquestes iniciatives solen centrar-se en períodes de dictadura, conflictes armats o altres episodis traumàtics que han tingut lloc en el passat.
El seu objectiu principal és garantir que les generacions futures tinguin accés a la informació i al coneixement sobre aquests esdeveniments, amb la finalitat de prevenir que es repeteixin i de promoure una cultura de respecte pels drets humans, la pau i la democràcia.
Aquests espais poden prendre diverses formes, com ara museus, monuments, centres de documentació, llocs commemoratius, arxius orals i digitals, entre d’altres. També poden incloure activitats educatives, exposicions, conferències i altres esdeveniments destinats a difondre la memòria històrica i fomentar la reflexió crítica sobre el passat.
És important assenyalar que aquests espais sovint sorgeixen com a resultat de processos de transició democràtica o de reconciliació després de períodes de repressió o conflicte. Poden ajudar a reparar les víctimes, promoure la justícia transicional i construir una societat més inclusiva i democràtica. També contribueixen a la preservació de la memòria col·lectiva com a part integral de la identitat d’una nació o d’una comunitat.
La lluita per les llibertats ha deixat arreu de Catalunya una gran quantitat d’empremtes que constitueixen un valuós patrimoni memorial. Aquests espais són escenaris de record, de reflexió i d’homenatge, sent instruments vius per a la divulgació històrica i la pedagogia social.
A la nostra terra, l’objectiu dels espais de memòria és explicar, recuperar, senyalitzar i museïtzar indrets i vestigis, materials i immaterials que fan referència a un llarg període cronològic que compren de 1931 a 1980.
Catalunya ha estat pionera en establir polítiques de memòria històrica. L’any 2007 es va crear el Memorial Democràtic, institució pública de la Generalitat de Catalunya que persegueix el respecte dels drets humans, que serà la principal impulsora de l’anomenada Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya creada l’any 2010.
Aquesta xarxa està formada per un conjunt patrimonial heterogeni d’espais que han estat testimoni de la nostra història recent.
Inclou centres expositius de referència, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol, fosses comunes, etc.), camins de memòria (rutes de l’exili, cap a la llibertat, etc.), llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació i monuments memorials.
Aquests espais de memòria són llocs vius, on el pas del temps permet reviure, escoltar i sentir les emocions dels protagonistes de la Segona República, comprendre el moviment dels fronts i el cost humà de la Guerra Civil i familiaritzar-se amb els efectes de la postguerra espanyola i la transició democràtica.
L’objectiu principal és la recuperació d’un patrimoni memorial –tangible i intangible– representatiu de la lluita i els conflictes per a la consecució dels drets i les llibertats democràtiques del nostre país durant el període que abasta la proclamació de la II República fins a la transició democràtica.
Des del nostre blog volem donar les gràcies a tots els que han fet possible la restauració del panell que recorda, a l’exterior del Pavelló de la República, la significativa història d’aquesta magnífica obra arquitectònica.
És un autèntic plaer poder gaudir dels panells altra vegada i recuperar aquest entorn dedicat a preservar la memòria i promoure la reflexió sobre els esdeveniments històrics de la Guerra Civil Espanyola, amb l’objectiu de construir una societat basada en valors democràtics i en el respecte pels drets humans.
Fa força temps que no editem un post al blog amb les publicacions recents que han utilitzat material dels nostres fons.
Avui aprofitem per mostrar-vos les obres que hem rebut a la biblioteca i que contenen materials de la biblioteca i, de pas, també destacarem els llibres que han escrit els nostres usuaris i que ens han fet arribar els propis autors molt amablement!
El catàleg de l’exposició sobre Gaudí que ha estat donat del MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya i la gran obra sobre Pau Casals donació d’Enciclopedia Catalana amb nombroses imatges de materials diversos dels nostres fons, sobre tot cartells:
Estem molt agraïts tant als autors com a les entitats editores per haver-nos proporcionat totes aquestes obres! Aprofitem l’avinentesa per felicitar-los a tots per la feina feta!
Comissariada per Narcís Selles, filòleg i doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa els artistes i moviments artístics i culturals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, des de la perspectiva de la imatge impresa: gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de discos, entre d’altres.
La mostra posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Les imatges aplegades tenen en comú el fet que van prendre forma mitjançant la impressió gràfica. Aquest fet va ser decisiu per afavorir-ne la seva popularitat.
La cinquantena d’obres reproduïdes a l’exposició corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, però també incorpora algunes de les propostes més interessants generades en altres zones com el País Valencià o les Illes Balears, que van tenir una repercussió notable en el conjunt del territori.
La mostra s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives.
En paral·lel a l’exposició, s’ha publicat un llibre amb el mateix títol, a càrrec del comissari de l’exposició, que analitza i valora aquesta producció visual. El teniu a la vostra disposició al catàleg del CRAI de la UB.
Us deixem amb un vídeo publicat pel Memorial en col·laboració amb l’Escola Massana: Centre d’Art i Disseny amb motiu de l’exposició:
Teniu temps fins l’1 de juny per visitar-la! No us ho perdeu!
Teniu plans per aquest cap de setmana? No sabeu que fer? Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us proposem un recorregut per diferents exposicions on podreu contemplar material del nostre fons i que us poden resultar interessants!
Comencem per una exposició que, degut al seu èxit de públic, s’ha prorrogat fins el dia 1 de març.
També podeu optar per pujar fins a Montjuïc i visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya on, entre d’altres, hi ha l’exposició Gaudí, dedicada a l’arquitecte català més popular i reconegut internacionalment. Inaugurada el passat 19 de novembre de 2021 es podrà veure al MNAC fins el dia 6 de març de 2022.
Si us podeu permetre fer una escapada més llarga recordeu que a Tolosa de Llenguadoc hi ha l’exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles, dedicada a aquest psiquiatre català (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que després de la Guerra Civil va viure exiliat a França, i que es considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.
La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.
L’antany de l’enguany
Segons l’IEC Història és “Exposició sistemàtica dels esdeveniments que afecten un poble, una institució, un ciència, un art”, però alguns maliciem que sol ser una ben peculiar versió del passat engiponada en els nostres dies.
Mai podrem saber que hauria dit fra Ginebró Serra d’assabentar-se que les seves missions tingueren un catastròfic efecte, una hecatombe, sobre la població nadiua; ni els milions de víctimes de les atzagaiades de Mao de poder visitar l’exposició a Beijing del centenari de la creació del PCCh.
Pel que fa a un altre centenari, el Memorial Democràtic acaba d’estrenar l’esplèndida exposició “Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política”, en realitat la crònica d’ERC i dels seus personatges i protagonistes.
Qualsevol interessat per un període tan engrescador del nostre ahir hauria desenvolupat alguns esdeveniments que la mostra no amplia. La victòria popular sobre els alçats del 18 de juliol, en estroncar la destorbadora baluerna estatal, política, eclesiàstica, econòmica o cultural, va afavorir el protagonisme d’una ingent quantitat de persones, col·lectius i entitats fins aquell moment negligides o acuitades, les dones o la munió de pedagogs innovadors marginats o perseguits, cartellistes i altres artistes, economistes o metges, de la qual cosa en sorgiren el CENU o la Comissió d’Indústries de Guerra, Mujeres Libres o el Consell de Sanitat de Guerra.
Diria que les mudances i reemplaçaments foren possibles per que polítics com Tarradellas assoliren, durant un any, coordinar-se amb la sorprenent abundor de suggeriments i alternatives de tota mena. Després el Pep del Gel “mandó a parar”, doncs no pensava permetre les experiències que ell anorreà amb tota la violència imaginable i possible a la URSS.
A un altre nivell s’hauria pogut ressenyar la tasca duta a terme per tants exiliats en força indrets de la diàspora provocada pel franquisme; per citar-ne un sol cas que conec la duta a terme per Marc Aureli Vila i altres en el Centre Català de Caracas.
Miquel Izard
Teniu temps de visitar-la fins a finals d’any. No us la perdeu!
La mostra explica l’actuació humanitària que dugué a terme durant la Guerra Civil la mestra i activista Ruth von Wild.
Ruth von Wild (1912-1983) va néixer a Barcelona, filla d’una família suïssa instal·lada a la ciutat. Era mestra de professió i l’any 1938 fou voluntària al Servei Civil Internacional, entitat pacifista que liderava el Comitè Suís d’Ajuda als Nens d’Espanya, conegut també com l’Ajuda Suïssa, creat el 1937 i que aplegava diferents ONG suïsses. Concentrava la seva acció en la població vulnerable i especialment en els infants.
A l’exposició es mostren les fotografies que von Wild realitzà durant els anys de guerra i exili. Eren en un àlbum de fotos que va ser trobat a la casa familiar trenta-cinc anys després de la seva mort, amb imatges majoritàriament preses per ella mateixa i datades entre els anys 1938 i 1940.
Totes elles documenten i mostren la tasca del Comitè Suís d’Ajuda als Nens d’Espanya. Es tracta de fotografies fins ara inèdites i que la comissària de l’exposició, la historiadora Maria Ojuel, ha aconseguit localitzar després d’anys de recerca.
Fa uns quants dies el nostre usuari i bon amic l’historiador Miquel Izard, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, va anar a veure la mostra i ens ha fet arribar les seves impressions per a ser publicades al nostre blog.
Us deixem amb les seves paraules:
Si els creuats franquistes és consagraven devotament a assassinar mestres i dones embarassades o robar les criatures de les preses en la guerra que ells encetaren, meravella la quantitat d’entitats estrangeres solidàries amb els més dèbils, el SCI suís, la Central Sanitaire Internationale, els quàquers i moltes més, així com el tan perllongat oblit de les seves intervencions.
“L’àlbum de la Ruth. Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra” excel·lent mostra al Memorial Democràtic, fruit de la recerca documental de la historiadora Maria Ojuel Solsona, omple una d’aquestes omissions. Ruth (1912-1983), mestre nascuda a Barcelona, filla d’un enginyer suís de la Central Catalana de Electricitat, torna, agost del 38, per col·laborar amb el SCI, assolint productes bàsics, arranjant menjadors, endegant l’evacuació de menuts dels fronts de guerra cap a llocs més segurs o recolzant entitats locals que organitzaven refugis i colònies. També ajudà en la retirada de febrer de 1939, així a Magdalena, nena de set anys que amb la mare i un germanet havien fugit de Madrid a Tortosa i de Barcelona a Figueres, bona part a peu; en un de tants bombardejos dels de Franco morí el germà, ella i la mare resultaren greument ferides, ella perdé una cama i traslladades a Perpinyà, als tres dies morí la mare. A França Ruth endegà una colònia al Château du Lac, Sigean, a prop de la maternitat d’Elna.
L’exposició és conseqüència de la incansable i tossuda investigació de Maria Ojuel que sabia del Château, on havia estat la seva mare. Feia temps que cercava referències, la neboda de Ruth li comunicà que aquesta havia depositat informació a l’arxiu de la Universitat de Zurich, localitzà més infants de les colònies. Però l’inesperat fou fa dos anys quan dita neboda de Ruth li va fer saber que s’havia localitzat un àlbum amb 300 fotografies, preses per Ruth, durant la seva tasca a Barcelona, la retirada i Sigean, amb anotacions manuscrites detallant les imatges y els noms de les criatures.
Miquel Izard
Us recordem que teniu temps fins el 30 d’abril per anar-la a veure! No us la perdeu…
El passat dia 18 de juliol de 2018 es va inaugurar l’exposició Víctimes 1936-1945 que convida a reflexionar sobre la dimensió, l’abast i la diversitat de significats dels conceptes víctima, resilència i resistència i sobre les conseqüències de la Guerra Civil espanyola.
L’exposició, comissariada per Jordi Barra, usuari i bon amic de la biblioteca, i produïda pel Memorial Democràtic, proposa conèixer episodis tràgics del conflicte com ara els morts, la vida a la rereguarda, la persecució religiosa, la destrucció del patrimoni, els ferits, els bombardeigs, els refugiats, els camps de concentració, l’exili, la repressió judicial i les fosses, però també mostra aspectes encoratjadors, com ara les organitzacions d’ajuda, la salvació del patrimoni, la defensa passiva, l’assistència sanitària o les persones que van salvar vides.
La reflexió es porta a terme a través d’objectes, d’imatges i sobretot de la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat de manera entenedora.
El mapa permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza.