Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Author Archives: Biblioteca


by Deixa un comentari

El campament republicà de la Guerra Civil del poble de Pujalt completat amb un Centre d’interpretació turística

En el terme municipal de la població de Pujalt, es troben les restes del que va ser campament d’instrucció del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República durant la Guerra Civil. Fa uns quants anys l’Ajuntament de la vila va endegar el projecte de convertir  les restes en un equipament cultural obert al públic que integra la visita a un Centre d’Interpretació, al campament i al casc urbà del poble.

Va funcionar entre 1937 i 1939 com a camp d’entrenament i és el primer campament republicà de l’Estat que ha obert portes museïtzat per mostrar com era el dia a dia dels soldats.

Al centre d’Interpretació trobareu una exposició permanent on podreu veure entre d’altres objectes, un llibret amb els poemes escrits per  Joan Olivé Porter, secretari personal del Comandant del campament Santiago González Artigas.

Al campament es poden veure els espais conservats tal com eren durant la guerra. Hi ha refugis, barracons, latrines i defenses antiaèries. Així com diferents estris dels soldats i material recuperat a la zona. El Centre d’interpretació ajuda a millorar i potenciar aquesta proposta cultural per dinamitzar el turisme al municipi.

pujalt

Per a més informació podeu visitar la web del Memorial de l’exercit popular de Pujalt. I us recordem que podeu trobar més informació sobre l’exercit popular de la República al CRAI Biblioteca Pavelló de la República.


by 14 comentaris

Casa Beleta: una altra troballa al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Fa uns quants dies, catalogant una revista dels anys 20, Academia Calasancia, vam trobar, en el seu interior, un fulletó que ens va sorprendre. Era un catàleg il·lustrat amb uns fantàstics dibuixos de senyors molt ben vestits. A la portada hi apareix el nom de “Casa Beleta” i l’adreça “Avenida Puerta del Angel 35. Barcelona”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En la pàgina següent ens diu que són els creadors del “traje tipo marinero para niños” i que la casa “atiende con especial esmero los ramos de sastrería, camisería y géneros de punto”. A les altres pàgines trobem imatges de senyors vestits amb esmòquings, fracs, abrics, barrets de copa, guants, camises … tots elegantíssims!

Vam voler trobar informació sobre la citada casa Beleta i vam consultar l’hemeroteca de La Vanguardia. Ens van sortir una noticia del dijous dia 8 de juny de l’any 1933, que diu que el proper dissabte a les sis i mitja de la tarda, al restaurant Patria de Barcelona, s’oferirà un vi en honor al diputat  don Manuel Carrasco i Formiguera amb motiu  de la campanya que ha dut a terme contra la llei de congregacions religioses i que es posen a la venda els tiquets al preu de 2,50 pessetes a diversos establiments entre els que trobem mencionat “Casa Beleta, avenida de la Puerta del Angel 35”.

També vam trobar un altre anunci publicat al diari La Humanitat , número 358 de l’any 1932. En un requadre publicitari surt el nom “Casa Beleta, el millor assortit en camises, corbates, pijames, bates, plumes, sueters. Preus econòmics” i torna a donar la mateixa adreça de l’avinguda Portal de l’Àngel 35.

En una notícia del 20 de maig l’any 1934 també de La Vanguardia i en un altre requadre publicitari diu “Mañana tarde inauguración Casa Beleta, Calle Fontanella 20”. No sabem si és la mateixa casa. El que si sabem és que també es dediquen a la sastreria perquè en un altre anunci de La Vanguardia, aquest cop de l’any 1964, segueix existint una Casa Beleta al carrer Fontanella número 20 de Barcelona que “precisa aprendices” per a la secció de sastreria.

L’origen de la casa podria tenir relació amb el El Dique Flotante un establiment de Barcelona, dedicat a la venda de teixits, confecció i alta costura, fundat l’any 1889 per Joaquím Beleta Mir, al barri de la Ribera. Anys després, el negoci es va traslladar a l’avinguda Portal de l’Àngel, 9 i més tard es va traslladar al passeig de Gràcia, 21, cantonada amb Diputació, fins que la casa va tancar cap al el final de la dècada de 1980. Els seus inicis van ser en la sastreria masculina, els vestits de mariner i la confecció infantil, a més de la venda de teixits que els va obrir el camp de la modisteria. Cap a l’inici de la dècada de 1920 va iniciar una secció d’alta costura.

Pot ser  algun dels seguidors del nostre blog ens pot aportar més informació!


by Deixa un comentari

Amicale des Anciens Guérilleros

portada_amicaleEl CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha rebut, com a donació de l’Amicale des Anciens Guérilleros Espagnols “F.F.I Gard-Lozére”, el llibre d’Anne-Marie Garcia Adiós guerrillero : Joaquín Arasanz Raso “Villacampa” : un vie et un parcours d’exception,   que narra la vida de Joaquin Arasanz “Villacampa”.

L’ Anne ha volgut retre homenatge al seu padrastre i ha escrit la història novel·lada de la vida d’aquest maqui amb 30 anys de lluita a les seves espatlles.  Al llarg de la Guerra Civil va estar  a diversos fronts. Durant el mes de febrer de 1939 va passar a França amb la mítica 43 Divisió. Intern a quatre camps de concentració (Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, Le Barcarès i Bram), i a dues presons (Carcassonne i Marsella), va participar activament a la Resistència i va tornar a l’estat espanyol l’any 1944 per lluitar contra el franquisme. Més tard fou detingut, torturat i condemnat a mort, pena que commutà per anys a la presó al penal de Burgos.  Va escriure un llibre sobre la seva experiència editat el 1994, un any abans de morir.

L’associació Amicale des Anciens Guérrilleros espagnols en France es va crear el 1945 per la defensa de la memòria dels republicans espanyols i de la Resistència espanyola a França, però va ser prohibida el 1950. No va ser fins l ‘any 1976 que va poder tornar a les seves activitats i avui dia està reconeguda per l’estat francès i participa en totes les  cerimònies oficials i actes de memòria que es fan tant a França com a l’estat espanyol.

L’Amicale organitza actes d’homenatge i memòria, exposicions, conferències sobre la guerra civil espanyola, l’exili, la resistència … La secció “FFI Gard-Lozère” ofereix una exposició itinerant “Guérilleros les soldats oubliés” amb 33 panells, 28 dibuixos i un gran nombre de documents originals, que va acompanyada de debats, visites guiades, espectacles. Si voleu més informació podeu escriure a joachim.anne.garcia@wanadoo.fr


by Deixa un comentari

Antonina Rodrigo “Mujeres olvidadas. Las grandes silenciadas de la Segunda República”

antoninaAmb Mujeres olvidadas. Las grandes silenciadas de la Segunda República, Antonina Rodrigo, usuària i amiga del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, tanca una tasca que va iniciar fa molts anys:  la de recuperar i donar a conèixer la vida i l’obra de les grans dones de la Segona República espanyola, excloses de la història  d’Espanya a causa de la guerra, la repressió posterior i l’exili.

En aquesta nova edició revisada,  l’autora rescata la vida i els èxits de quinze dones que van formar part de la avantguarda intel·lectual, política i artística d’Espanya: les revolucionàries Dolors Ibárruri, Margarita Nelken, Vitòria Kent, Federica Montseny i Maruja Ruiz, la periodista María Luz Morales; les actrius Margarida Xirgu, Antonia Mercé i María Casares, les mestres Maria de Maeztu i Enriqueta Otero Blanc, la pintora María Blanchard, les escriptores Maria Goyri, Zenobia Camprubí i María Teresa León.

Totes elles van trencar els motlles establerts i van aconseguir conciliar la rebel · lió personal amb la solidaritat universal dels drets humans.

Antonina Rodrigo va néixer a Granada, al barri de l’Albaicín, el 1935, i des de fa dècades viu a Barcelona. Entre les seves nombroses publicacions cal destacar les dedicades a Mariana de Pineda, a García Lorca, Salvador Dalí i personatges de la República, la guerra i l’exili, com Margarida Xirgu, el doctor Trueta, Federica Montseny, Manuel Ángeles Ortiz, Amparo Poch i Gascón, Maria Teresa Toral Peñaranda … i dones anònimes represaliades.

Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes i ha rebut diversos premis com el Premi a la Lleialtat Republicana de l’Associació Manuel Azaña (Madrid, 2000) o la Creu de Sant Jordi que, a l’any 2006, la  li va atorgar la Generalitat de Catalunya.

Moltes felicitats per la feina feta Antonina! T’esperem al Pavelló.


by Deixa un comentari

Ja es poden consultar en línia els fons gràfics i documentals de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya

Fa uns quants dies la Filmoteca de Catalunya va posar en marxa el nou Repositori digital, que permet consultar en línia els fons gràfics i documentals de la Biblioteca del Cinema d’aquesta institució i que té com a objectius recollir, difondre i preservar el patrimoni digital cinematogràfic de la Filmoteca.

Entre els fons que són consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d’empresa.

Els continguts s’aniran enriquint progressivament amb altres materials documentals i bibliogràfics.

filmoteca

Entre els fons més destacats de la Biblioteca, hi ha les revistes Arte y Cinematografia, Mundo Cinematográfico i El Cine, o Popular Film, publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d’Adrià Gual i els germans Baños; cartells de Mac (Macari Gòmez); fotografies de l’estudi Sabaté, i llibres editats durant la primera meitat del segle XX.

El Repositori està organitzat en comunitats i col·leccions d’acord amb la tipologia, l’origen i l’objecte dels documents. Cada comunitat conté una o més col·leccions.

Es poden fer cerques generals o avançades a tot el repositori, a una comunitat o a una col·lecció, o bé es pot accedir directament a les comunitats i, un cop a dins, entrar en cada col·lecció i després fer la cerca. També es pot fer servir l’eina Discover, que ajuda l’usuari a delimitar de manera eficient la cerca. Per últim, també és possible fer una cerca que proporcioni el resultat indexat per autor, títol, matèria, etc.

El Repositori digital no permet la descarrega d’imatges, s’han de sol·licitar a través del correu electrònic a: repositori.bibliofilmoteca@gencat.cat .


by Deixa un comentari

El cementiri de Teba: la segona fossa d’afusellats més important de l’Estat espanyol

Fa uns quants mesos vam llegir a la premsa que el cementiri municipal de Teba a la província de Màlaga, acull els treballs d’exhumació de la que es considera la segona fossa comuna més important de l’estat espanyol pel nombre de restes, després de la de Sant Rafael, a Màlaga capital.

Es preveu que es trobin més d’un centenar de veïns de la localitat afusellats per les tropes franquistes durant la Guerra Civil.

L’arqueòleg Andreu Fernández dirigeix les excavacions i, fins al moment, s’han trobat les restes de 35 persones que van ser afusellades entre 1936 i 1949.

Entre el 12 i el 14 de setembre de 1936, les tropes franquistes van prendre el poble i molts habitants van fugir a la recerca del front republicà, situat entre Peñarrubia i Ardales, en direcció a Casarabonela on es van refugiar fins al febrer de 1937.

Quan el front republicà estava a punt de caure fugiren en direcció a Màlaga, però el 6 de febrer de 1937 van ser interceptats a Campanillas per les tropes franquistes que els van assegurar que les persones que no tinguessin delictes de sang podien tornar a casa sense que els passés res. Així molta gent va emprendre el viatge de tornada.

Entre els dies 7 i 10 de febrer, van arribar al poble i van ser detinguts gairebé tots els homes. La nit del 23 de febrer van portar al cementiri 81 homes i 3 dones, en grups de deu, i els van afusellar.

La tasca de desenterrar i identificar les restes és molt dificultosa, perquè les víctimes van ser llançades unes sobre les altres sense cap mirament. El coordinador d’aquesta investigació, Juan Fuentes, membre de la Asociación por la Memoria Històrica de Antequera  està en contacte amb més de 30 famílies del municipi, que desitgen poder enterrar els seus éssers estimats en un lloc digne.

Esperem que ho aconsegueixin!

Us recordem que al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu trobar nombrosa bibliografia sobre el tema de les fosses comunes.


by Deixa un comentari

Els nostres usuaris publiquen…

Avui ens tornem a fer ressò de les darreres publicacions dels nostres usuaris. En aquesta ocasió en destaquem les següents:

Des del nostre blog volem felicitar-los per la feina feta i donar-los les gràcies per  haver facilitat un exemplar de la seva obra a la biblioteca!


by Deixa un comentari

VIII Trobada Internacional d’Investigadors del Franquisme

Páginas desdeVIIIEncuentroFranquismo_2Els propers dies 21 i 22 de novembre de 2013 tindrà lloc al Pati Manning, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona, la VIII Trobada Internacional d’Investigadors del Franquisme.

Organitzada pel Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica  de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEFID-UAB) i la Fundació Cipriano García-CCOO de Catalunya  i amb la col·laboració de la Xarxa d’Arxius Històrics de CCOO i la Diputació de Barcelona.

Com en les edicions anteriors, la Trobada pretén estimular el debat historiogràfic sobre la dictadura i l’època franquista, i en aquesta ocasió proposa incorporar una visió comparada que remeti a altres dictadures i altres societats. Esdevindrà d’aquesta manera l’espai idoni tant per a la presentació de recerques inèdites com per continuar avançant en la perspectiva de situar la història del franquisme en el context internacional.

S’estructurà en tres sessions, dins de les quals s’organitzaran espais de treball simultanis per al debat tant de les comunicacions com de les temàtiques que hi estiguin vinculades.

El termini d’inscripció és va obrir el passat 15 de gener i finalitza el 30 de setembre de 2013.

Per a més informació podeu contactar amb la Fundació Cipriano García:
fcg@ccoo.cat
http://www. fciprianogarcia.ccoo.cat

o amb el CEFID:
ce.efid@uab.cat
http://www.cefid.uab.cat

Us animem a participar!


by 2 comentaris

El catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques socials

Avui us volem presentar el catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques socials.

Si recordeu, no fa massa temps, us vam parlar  en un altre post de la Biblioteca Social d’Olot. Aquesta biblioteca és també una de les integrants d’aquesta xarxa de la que en formen part entre d’altres l’Associació Dones i Homes Lliures, la Fundació Salvador Seguí, l’Ateneu Llibertari del Palomar, el del Poble Sec, la Biblioteca Popular Llibre i Martell, la Biblioteca Libertaria Ferrer i Guardia…  totes elles lligades a moviments socials, amb un denominador comú: la importància que la cultura sigui lliure i accessible a tothom.

El catàleg col·lectiu permet fer cerques simples, avançades, per matèries i cercar també per etiquetes. Està fet amb programari lliure i posa en relació diverses biblioteques amb fons diferents però amb una base comuna i antiautoritària. És un projecte força ambiciós i molt necessari!

Si coneixeu alguna biblioteca autogestionada, social, popular… que no estigui integrada a la xarxa sapigueu que s’hi pot adherir. Només cal registrar-se com a usuari  i es poden afegir totes les localitzacions que es vulguin amb textos, imatges etc. D’aquesta manera queda garantida la catalogació dels seus fons i la seva millor difusió.


by Deixa un comentari

Diari de Guerra

Des de que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República estem al Twitter hem ampliat la nostra xarxa de contactes. Aquest fet ens ha servit per descobrir Diari de Guerra, una interessant plana web que us volem recomanar perquè ens ha agradat moltíssim!

Es tracta d’un projecte pioner, com a mínim a l’Estat Espanyol, que neix des de les Terres de l’Ebre i té com objectiu difondre informació al voltant de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra mundial.

Diari de Guerra neix d’un interès per explorar i donar a conèixer l’immens abast i importància d’aquests dos conflictes en la història d’Espanya i  la humanitat. També pretén recuperar la memòria d’una generació d’homes, dones i nens que van viure i patir l’horror que representa una guerra.

Amb aquesta filosofia trobem una web amb diferents seccions de noticies, reportatges, entrevistes, una agenda d’activitats, novetats editorials i cinematogràfiques, galeries d’imatges i vídeos, etc.

Una de les més destacades és la dels espais històrics amb l’objectiu de crear una base de dades el més àmplia possible dels espais històrics vinculats als dos conflictes. Totes les fitxes incloses es divideixen per àmbits territorials i antics fronts de guerra. Es tracta d’un treball inèdit tal i com s’ha plantejat.

Cada setmana s’ofereix una biografia concisa d’una personatge històric. S’escullen biografies poc conegudes però  d’alta transcendència històrica o simbòlica.

 Aquesta primavera han fet una cobertura especial sobre els esdeveniments de la batalla de l’Ebre amb reportatges, entrevistes, notícies, etc. Tota aquesta informació es comparteix a les xarxes socials utilitzant el hashtag #75batallaebre. De la mateixa manera, el 2014 pretén oferir una cobertura semblant del 70è aniversari del desembarcament de Normandia.

Diari de Guerra està disponible en dos idiomes català i castellà i l’accés a tots els continguts es gratuït. Actualment hi ha més de 1.500 documents disponibles al web amb accés lliure!

L’autor del projecte és Andreu Caralt redactor de la delegació de les Terres de l’Ebre al Diari de Tarragona  i ha comptat amb la col.laboració de Jordi Caralt dissenyador gràfic.

Des del nostre bloc volem felicitar-los per la feina feta i animar-los a seguir endavant amb aquest magnífic projecte!