Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Franquisme


by Deixa un comentari

Nous taulells al nostre Pinterest!

En diversos posts del nostre blog us hem parlat de Pinterest, la xarxa social que permet trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges. Des que ens hi vam subscriure, ara farà un any, hem anat afegint taulells nous periòdicament.

Al principi vam començar publicant únicament les novetats bibliogràfiques que ens arriben a la biblioteca cada mes.

Després vam voler destacar algunes  col·leccions especials que tenim al nostre fons com les postals de l’època de la República o del Franquisme, els cartells de la Segona República i la Guerra Civil, els segells dels “Amigos de la Unión Soviètica”, etc.

Amb el temps vam elaborar reculls especials com el de xapes de la Transició, i vam publicar la col·lecció de banderins que tenim també dipositada a la Memòria Digital de Catalunya.

Darrerament hem volgut publicitar els donatius que rebem a la biblioteca d’institucions com el CSIC, la Fundació Anselmo Lorenzo, l’Institut d’Estudis Vallencs, l’Ajuntament de Barcelona… o de particulars com el de l’historiador alcoià Ángel Beneito, o l’editorial Media Vaca.

Destaquem, per la seva singularitat, els taulells dedicats a l’Onze de Setembre i als cartells d’època franquista de les Festes de la Mercè.

Els dos últims que hem elaborat són, un amb motiu del 80è aniversari de la fundació del POUM i un altre dedicat al Cas Scala, amb una selecció d’adhesius referents a aquest obscur episodi de la Transició espanyola.

Feu un cop d’ull a la nostra pàgina de Pinterest i de ben segur que gaudireu de tots aquests taulells!


by Deixa un comentari

Ens ha agradat! “Només són dones” de Carmen Domingo

donesFeia temps que no escrivíem cap post sobre teatre al nostre blog. Avui volem recomanar-vos un espectacle contra l’oblit que recull text, dansa, audiovisual i música en directe. Es tracta de l’obra Només són dones de la dramaturga Carmen Domingo que aquests dies es pot veure a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Carme Portaceli.

És una obra que parla de les dones durant la Guerra Civil i el començament del franquisme. Són cinc històries entrellaçades sobre els sofriments de milers de dones a les presons espanyoles. Esposes, mares, filles i germanes i, sobretot, militants, sindicalistes, guerrilleres… que van lluitar per la democràcia i pels drets adquirits durant la Segona República.

La República va significar per a les dones la conquesta de drets i llibertats com el dret a vot, l’educació, el divorci…

Amb la dictadura franquista, sota la influència del nacionalcatolicisme i el nacionalsindicalisme, es discrimina a la dona que queda expulsada del mercat laboral i  el seu paper principal es relega a les tasques domèstiques i de maternitat. Moltes van ser reprimides, jutjades i condemnades per tribunals militars i empresonades o executades a causa de la seva lluita durant la guerra.

La lluita i el patiment d’aquestes dones molts cops ha estat invisible. Aquest text es una crida al reconeixement de milers de dones immerses en conflictes bèl·lics de diversa índole. L’autora barreja realitat i poesia per dramatitzar aquestes històries que ens han colpit i que creiem que mereixen ser vistes.

La combinació de les quatre formes d’expressió: veu i cos (Míriam Iscla), dansa (Sol Picó), música (Maika Makovski) i audiovisual (Laia Gomà) funciona a la perfecció, es complementen i aporten emoció al conjunt.

És una obra de teatre que cal anar a veure per conèixer una part de la nostra historia, però també perquè es tracta d’un muntatge molt ben fet, molt ben estructurat, molt ben dirigit i amb unes interpretacions que atrapen des del primer moment.

Sortirem del teatre contents d’haver-la vist i tristos perquè va passar. Així, com la vida.

Teniu temps fins al dia 8 de novembre! No us la perdeu!


by Deixa un comentari

El diari Ara regala reproduccions de cartells del president Companys que pertanyen al fons del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Aquests darrers dies proliferen els 2700-Factes  i publicacions d’homenatge al President Lluís Companys que recorden el 75è aniversari del seu afusellament.

Bona part d’aquests actes els hem publicitat al nostre compte de Twitter.

Avui ens volem fer ressò de com el diari Ara recordarà la figura del president Companys.

El proper diumenge inclourà un dossier especial, realitzat amb la col·laboració d’historiadors, majoritàriament usuaris i amics de la nostra Biblioteca, com Manel Risques, Arnau González, Josep Cruanyes, Xavier Domènech, Joaquim Aloy i Josep M. Figueres.

I regalarà quatre cartells i un adhesiu de la col·lecció del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

El primer cartell s’entregarà amb el diari del proper diumenge 11 d’octubre i un cartell més cada dia fins al dijous 15, data de  l’afusellament del President a Montjuïc pel règim franquista l’any 1940.

El mateix dijous dia 15, es repartirà amb el diari de paper un adhesiu commemoratiu de la nostra col·lecció.El diari Ara organitza també un acte al CCCB  on Antoni Bassas moderarà un debat sobre Companys amb la participació de Joan B. Culla i altres personalitats.

Us recordem que una part destacada de la col·lecció de cartells del CRAI Biblioteca Pavelló de la República és pot veure a la Memòria Digital de Catalunya i també al nostre Pinterest.


by Deixa un comentari

Donatiu de l’historiador Àngel Beneito Lloris al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

L’historiador Àngel Beneito Llopis, doctor en Geografia i Història, especialitzat en Didàctica de les Ciències Socials, i autor de nombroses monografies, ha fet donació de diversos llibres al CRAI Biblioteca Pavelló de la República, tots ells relacionats amb la ciutat d’Alcoi, d’on n’és oriund.

Com ja és habitual hem publicat al nostre Pinterest la selecció.

Des del nostre blog volem agrair un cop més a l’Àngel Beneito la seva generositat. Gràcies Àngel per col·laborar a enriquir els nostres fons bibliogràfics!

Esperem que us resultin interessants!


by Deixa un comentari

Nou número de la col·lecció “Els Papers del Pavelló de la República”

perez_baroA principis d’aquest estiu es va publicar el darrer número de la col·lecció «Els papers del Pavelló de la República» que porta per títol Fons Albert Pérez i Baró (1902-1989), amb edició, introducció i notes a cura de Carolina Rúa Fernández. L’editorial Afers i el Centre d’Estudis Històrics  Internacionals de la Universitat de Barcelona publiquen conjuntament aquest volum, el número catorze de la col·lecció, que ens endinsa en el món de les col·lectivitzacions a Catalunya durant la Guerra Civil.

 El contingut del Fons personal Albert Pèrez Baró que forma part de l‘Arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República consta de correspondencia, rebuda o escrita pel polític i sindicalista Albert Pérez i Baró, articles de premsa sobre la seva persona, conferències, documents relacionats amb Manuel Serra i Moret i escrits sobre col·lectivitzacions.

Albert Pérez i Baró (Barcelona, 1902 – 1989) fou un escriptor i sindicalista català que va pertànyer a la CNT. Va col·laborar a Solidaridad Obrera i a El Diluvio. Com a cap de negociat de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, va participar en la redacció i posada en marxa del Decret de Col·lectivitzacions aprovat el 24 d’octubre de 1936, un dels fets més innovadors i originals de la història del moviment obrer.

Acabada la guerra, l’any 1939, a l’exili, va seguir defensant l’autogestió obrera i en tornar fou un dels capdavanters de la reactivació de les cooperatives.

Va publicar, entre d’altres, obres tan rellevants com El moviment cooperatiu a Catalunya (1961), en col·laboració amb Joan Ventosa i Roig, Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya (1970), on explica l’experiència de la guerra civil, i els volums de memòries Els “feliços” anys vint (1974) i D’aquell temps, d’aquest país (1982).

Des del nostre blog felicitem  la seva autora, Carolina Rúa,  per la feina feta!


by Deixa un comentari

Les Festes de la Mercè

Ens apropem al dia 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, i la ciutat de Barcelona celebra la seva Festa Major que concentra gran nombre d’activitats de tot tipus, per a tots els gustos i per a totes les edats!

L’any 1687 Barcelona  va patir una plaga de llagosta que va finalitzar poc després que la ciutat s’encomanés a la Mare de Déu de la Mercè. El Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de la ciutat, però no fou fins dos segles més tard, quan el Papa Pius IX ho va ratificar, que es van començar a celebrar festes en el seu honor durant el mes de setembre.

A principis de segle XX aquestes festes van assolir un impuls definitiu gràcies a la figura de Francesc Cambó, principal dinamitzador. Durant la Guerra Civil i el Franquisme van perdre volada, i amb l’arribada de la democràcia es va anar recuperant l’esperit festiu fins que avui dia podem dir que es troben en un moment de màxim esplendor. Centenars d’activitats omplen els carrers de la ciutat (concerts, castellers,  correfoc, piromusical…)

El pregó, normalment a càrrec d’algun personatge il·lustre de la ciutat i el cartell també són dos elements representatius de la festa.

Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República volem sumar-nos a la celebració de les festes mostrant-vos una sèrie de cartells d’època franquista, editats entre els anys 1952 i 1974, que pertanyen al nostre fons d’arxiu. Els hem publicat al nostre Pinterest. Esperem que us agradin!

Bona Festa Major a tothom!

merce_pinterest

 


by Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició “Garbancito de la Mancha. 70 anys del primer llargmetratge europeu d’animació en color”, amb col·laboració del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Cartell Botiga A3 a baixa resEl proper dimarts dia 30 de juny, a les 7 de la tarda al Museu del Cinema de la ciutat de Girona, tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Garbancito de la Mancha. 70 anys del primer llargmetratge europeu d’animació en color”.

Aquesta mostra té per objectiu reivindicar un film que va marcar una fita en la història del cinema d’animació català i europeu i també valorar la feina dels professionals que la van fer possible.

La productora i distribuïdora catalana, Balet & Blay, dels empresaris Josep Maria Blay Castillo i Ramon Balet Raurich i el dibuixant i il·lustrador d’origen valencià, Artur Moreno (1909-1993), aixecaren una ambiciosa i costosa pel·lícula d’animació en plena postguerra i enmig de dificultats i penúries de tot tipus que es va estrenar a Barcelona ara fa 70 anys. Era un pamflet moralista, proper a la ideologia feixista, que narra la història de Garbancito, un nen orfe i exemple de bon cristià que viu en una granja i que salvarà  dos amics seus de les mans del gegant Caramanca amb l’ajut d’una fada Màgica.

L’exposició està dividida en tres àmbits. El primer sintetitza el desenvolupament de la indústria del cinema d’animació a Catalunya. El segon és el centrat en el film de Garbancito de la Mancha i en els fets històrics que van propiciar que es pogués fer la pel·lícula i el tercer analitza la carrera d’Artur Moreno, el seu realitzador, un il·lustrador, animador i caricaturista conegut amb el sobrenom d'”el Walt Disney espanyol”.

Es mostren materials originals relatius a la producció de la pel·lícula, com esbossos i dibuixos, materials de marxandatge, etc.  La gran majoria d’aquests materials provenen de la col·lecció Antoni Furnó, que es conserva al Museu del Cinema, i de la col·lecció Isabel Moreno, filla del realitzador de la pel·lícula.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió del llibre  “De quan escrivien les bèsties : lletres per a infants” escrit per Manuel Amat i editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’any 1937. El llibre està il·lustrat amb dibuixos d’Artur Moreno.

Està organitzada pel  Museu del Cinema de Girona i per l’Associació Tanta Tinta  i en són els comissaris Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal.

La mostra romandrà oberta fins al 24 de gener de 2016 i l’entrada és gratuïta. Us animem a fer-hi una visita!


by Deixa un comentari

Nou Fons Personal rebut al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Concha Marín Castillo, un petit fons personal amb material del seus familiars Rafael Marín Mira i Concepción García López, que hem incorporat a la Sèrie Fons Personals diversos [FP (Diversos) 1 (7) / B (Concha Marín Castillo)].

Rafael Marín Mira va ser alcalde d’Hellín (Albacete), membre del Partido Socialista Obrero Español i va fugir de l’Estat espanyol a bord del vaixell Stanbrook que va salpar del port d’Alacant carregat de refugiats republicans en direcció a Orà (Algèria) el 28 de març de 1939. El material consta d’un carnet d’afiliat al PSOE, amb els segells de les quotes corresponents als anys 1936-1938, d’una fotografía d’ell  amb altres exiliats davant del vaixell Stanbrook i d’unes notes manuscrites amb la ruta que va seguir en arribar a Orà: primer a l’hospital, després Boghari, Cherchell, Carnot i Alger.

Concepció García López, esposa de Rafael Marín, va ser jutjada per un Consell de Guerra, acusada de ser la dona “del Alcalde Rojo de Hellín”, de tenir “ideas izquierdistas muy avanzadas”, de fer una “activa y entusiasta propaganda de la causa marxista”, etc. i sentenciada a vint anys de presó pel Jutjat Militar de Madrid el 16 d’agost de 1939. Ingressada a la presó de dones de Saturrarán (Motrico, País Basc), el 20 de maig de 1943 se li va concedir la llibertat condicional. El 31 de desembre de 1947 el Jutjat Militar d’Albacete li va concedir l’indult. El material consta de la sentencia a vint anys de presó signada a Madrid (1939), del certificat de llibertat condicional emès pel director de la presó de dones (1943) i del Decret segons el qual es concedia l’indult a Concepción García (1947).

La documentació d’aquest petit fons personal reflecteix quin va ser el destí de molts republicans amb la victòria del règim franquista: l’exili o la presó. També és important el fet que il·lustra la història personal d’una dona, la Concepció García López.

Des del nostre blog volem agrair a la Concha el donatiu!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by Deixa un comentari

Exposició “Vencedors i vençuts” amb participació del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

1111163212407Vencedors i Vençuts és el títol de l’exposició inaugurada el passat dia 25 d’abril a la seu del Memorial Democràtic.

La mostra pretén acostar-nos a l’escenari de la postguerra a Catalunya i està dividida en 5 àmbits: “Ocupació militar a Catalunya”, “Retirada i exili”, “Els vencedors”, “Els vençuts” i “Esperances enfrontades”.

Ha estat concebuda per itinerar per Catalunya i consta de 20 rollers expositius que reprodueixen 90 fotografies.

Després de quasi tres anys de guerra, Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes. La fi del conflicte va ser doblement terrible per al territori. Per una banda, la derrota portaria desenes de milers de catalans a marxar a l’exili, a ser empresonats i, en el pitjor dels casos, a ser afusellats i enterrats en fosses comunes. Per l’altra, la fi de la guerra suposaria la supressió de l’autonomia catalana i la persecució de la seva llengua i cultura. D’aquesta manera, s’iniciaria la llarga nit del franquisme, una dictadura que separaria la societat, fins al darrer moment, entre vencedors i vençuts.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha facilitat la reproducció de diverses fotografies (Album souvenir de l’exode espagnole dans les Pyrénées Orientales), cartells com l’ Auca del Refugiat, i de nombrós material d’arxiu com una llista de presoners de guerra del camp de concentració de Lleida, una fitxa amb les dades d’un presoner de guerra internat al camp de concentració de la plaça de braus de Santander o cartilles de racionament emeses pel Ministeri d’Indústria i Comerç.

La tasca de documentació de l’exposició ha anat a càrrec d’ Elisenda Barbé Pou, doctorand de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i usuària i bona amiga del la nostra biblioteca.

La podeu visitar fins al proper 23 d’octubre. L’entrada és lliure! No us la perdeu!

Teniu també la possibilitat de visitar l’ exposició virtual!


by Deixa un comentari

“Una ullada a la història”, una col·lecció de l’editorial Ulleye al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Tornem, després del breu parèntesi de Setmana Santa, parlant-vos de la col·lecció Una ullada a la història de l’editora Ulleye llibres de Xàtiva, dirigida Antonio López Alemany que tracta temes d’història, art, política, economia… del País Valencià i més concretament de la Comarca de la Costera i Xàtiva.

L’escriptora i investigadora Cristina Escrivá Moscardó, especialitzada en la recuperació de la memòria col·lectiva, ha publicat en aquesta col·lecció el llibre: La infancia, el tesoro de la Segunda República. La colonia infantil de Bellús, 512 escolares salvados de la guerra, on presenta dades, documents, imatges i testimoniatges orals sobre aquesta colònia escolar d’hivern per a nens madrilenys que van ser evacuats i enviats a la rereguarda per evitar els bombardeigs feixistes a la ciutat i que es va convertir en la seva llar permanent fins a final de la guerra.

La Cristina ha fet donació de diverses de les seves obres al CRAI Biblioteca Pavelló de la República fet que agraïm públicament des del nostre blog i aprofitem per agrair també a l’editorial Ulleye el donatiu dels llibres següents:

Les actes del V Memorial Bombardeig de Xàtiva de 1939, simposi que des de fa 5 anys convoca Ulleye per a commemorar aquests fets i donar a llum a ponències i treballs de recerca sobre la memòria històrica relacionada amb la guerra civil i la dictadura franquista.

Llibre que sorgeix de les ponències presentades a la cinquena edició de les jornades sobre la Repressió Franquista a Llevant una trobada d’investigadors sobre temes de la memòria històrica  que va tenir lloc  els dies 22, 23 i 24 d’abril de 2013 en el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València.

 

Llibre que neix del Simpòsium “IV Memorial *Bombardeig de Xàtiva 1939” que va tenir lloc al febrer de 2013 a Xàtiva, amb un homenatge a Nicolàs David, un lluitador per la justícia i igualtat que va passar per Xàtiva en els anys 60 i 70.

La història dels set veïns d’Aielo de Malferit que van ser afusellats en el els terrenys militars de Paterna en 1939 una vegada finalitzada la Guerra Civil.

La història de cinc generacions de Casesnoves que a través de diverses militàncies polítiques van intentar portar la democràcia a Xàtiva.

Estudi que ens dóna a conèixer fins on va arribar la repressió franquista al País Valencià.

El 12 de febrer de 1939 Xàtiva va patir un dels més atroços bombardejos de l’aviació feixista de Mussolini. Van morir 140 persones  i altres 260 van ser ferides.

José Fabra i Torres, escriptor, advocat i director del setmanari local republicà “El Progreso” fou un intel·lectual xativí represaliat desprès de la guerra civil que va escriure aquesta obra que reflecteix la societat xativina de l’època.

Esperem que tots ells siguin del vostre interès!