Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Franquisme


by 2 comentaris

Nova col·lecció digital: “Banderins del Pavelló de la República”

Ja teniu a la vostra disposició una nova col·lecció digital del nostre fons a la Memòria Digital de Catalunya! Es tracta de la col·lecció Banderins del Pavelló de la República, que ofereix l’accés i la consulta en línia dels banderins conservats a la Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

Aquesta col·lecció consta de 97 unitats documentals que daten dels anys 60 i 70 del segle XX i pertanyen majoritàriament  a agrupacions i associacions polítiques, culturals, socials, sindicals i religioses. Des del punt de  vista històric, constitueixen una font molt important per a l’estudi de la iconografia  i la imatge de la vida social, política i econòmica a l’Estat espanyol durant el període Franquista.

Aquest projecte de digitalització ha permès posar a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut fins ara pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.

Amb Banderins del Pavelló de la República  ja són quatre les col.leccions de la Biblioteca del Pavelló de la República a la Memòria Digital de Catalunya –Cartells dels Pavelló de la República, Paper Moneda del Pavelló de la República i Segells del Pavelló de la República– i set les col·leccions totals del CRAI de la UB a la MDC.

Trobareu informació sobre aquesta col.lecció al Web del CRAI > Recursos d’informació > Patrimoni UB > Col·leccions digitals > Banderins del Pavelló de la República.

Consulteu aquesta col·lecció a la MDC des del Web de la Biblioteca del Pavelló de la República > Banderins del Pavelló de la República o des  del  Web del CRAI > E-dipòsits de la UB > Memòria Digital de Catalunya > Banderins del Pavelló de la República.


by Deixa un comentari

Diari d’una postguerra: la Vanguardia Española (1939-1946)

L’Editorial Afers acaba de publicar Diari d’una postguerra: la Vanguardia Española (1939-1946), una obra col·lectiva dirigida i realitzada per diversos historiadors i investigadors estretament vinculats al Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona, que formen també part del nostre grup d’usuaris habituals.

L’objectiu principal de la recerca ha estat l’anàlisi de la institucionalització del règim franquista a Catalunya a través de La Vanguardia, realitzat a partir del buidatge exhaustiu i sistemàtic del període 1939-1946, a partir de la col·lecció del diari dipositada a la Biblioteca del Pavelló de la República.

Trobareu més informació sobre aquesta obra, que ja podeu consultar a la nostra biblioteca, al Bloc del CEHI!


by Deixa un comentari

Avui fa… 70 anys de l’assassinat de Lluís Companys

En el 70è aniversari de l’assassinat de Lluís Companys  i Jové pel règim franquista, la Biblioteca del Pavelló de la República vol sumar-se a aquesta commemoració, d’una banda denunciant la incapacitat de l’estat espanyol  per anul·lar la pena de mort al President Companys, de l’altra recordant-vos  que, ara fa 10 anys, vam elaborar el recurs web Lluís Companys 1882-1940 on recollíem la nombrosa documentació (material d’arxiu, cartells, adhesius, bibliografia i publicacions periòdiques) sobre aquest President de Catalunya  dipositada als nostres fons.

En un post que vam publicar el passat mes de maig,  vam informar-vos de tota una sèrie d’actes organitzats per la Comissió de la Dignitat per recordar i reivindicar la figura del President des de la denúncia per la negació de l’actual règim espanyol a anul·lar judicialment la seva sentència a mort.

El primer acte, va tenir lloc el dia 13 d’agost a Baule (Bretanya),  i va consistir en la col·locació d’una placa en la casa on fou detingut per la Gestapo l’any 1940.

El segon acte, que va tenir lloc a Madrid el 18 de setembre, es va haver de fer al carrer ja que Esperanza Aguirre no va facilitar l’accés a l’actual seu de la presidència de la Comunitat de Madrid a la Puerta del Sol i antic edifici  de la Dirección General de Seguridad del Estado on Companys va ser detingut, vexat i torturat abans de ser traslladat a Barcelona.

El tercer acte tindrà lloc avui 15 d’octubre a les 8 del vespre a l’església de Sant Agustí de Barcelona on se celebraran unes exèquies civils a Companys. Finalment el dia 17 d’octubre diverses corals cantaran en homenatge al President al castell de Montjuïc.

Avui també s’inaugura a El Tarròs, poble natal de Lluís Companys, l’exposició “Per Catalunya! vida i mort de Lluís Companys”, organitzada pel Consell Comarcal de l’Urgell.  La Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció de diversos cartells: “Camperol! : la collita és la reraguarda dels que lluiten“, “Auca dels rabassaires“, entre altres.

El Congrés desl Diputats va tornar a rebutjar el passat 17 de setembre una moció d’ERC per aconseguir la nul·litat del judici a Lluís Companys.


by Deixa un comentari

Cartografies silenciades: espais de repressió franquista

A tots aquells afortunats que puguin gaudir del proper pont us fem una proposta que potser us interessarà. Es tracta d’una visita a la ciutat de València, on la passada setmana va inaugurar-se l’exposició fotogràfica d’Anna Teresa Ortega Cartografies silenciades: espais de repressió franquista, al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València (Carrer Universitat, 2) .

L’exposició, que podrà visitar-se fins al dia 7 de novembre de 2010,  es basa en una exhaustiva investigació en els arxius de l’exèrcit, l’Arxiu del Regne de València, el del Tribunal de Comptes i els arxius d’altres organismes que custodien documentació de diversa índole sobre la Guerra Civil. Anna Teresa Ortega va identificar en els fons d’aquests arxius  la localització exacta dels edificis i espais que van ser utilitzats com a camps de concentració o llocs de repressió durant i després de la sublevació franquista.

Nosaltres encara no l’hem visitada, per això agrairem enormement els vostres comentaris!


by 4 comentaris

Avui fa … 35 anys de l’afusellament de Txiki

Jon Paredes Manot (1954-1975) va ser militant d’ETA políticomilitar durant la dictadura de Franco. Juntament amb el seu company de militància, Àngel Otaegui, i els militants del FRAP José Luís Sánchez, Ramon García Sanz i Humberto Baena, va ser condemnat a mort i executat el 27 de setembre de 1975 a Cerdanyola del Vallès. Van ser les últimes execucions del règim franquista i van desencadenar una gran onada de protestes i condemnes contra el govern d’Espanya, tant des de l’interior com a nivell internacional.

Txiki va néixer a Zalamea de la Serena (Badajoz). La seva família va emigrar a Zarauz a principis dels anys 60. El 1972 va entrar a EGI-Batasuna i el 1973 va integrar-se al Front Militar d’ETA. El 1975 va formar part dels comandos especials i l’1 d’abril se’l va relacionar amb l’atemptat mortal contra un subinspector de policia a Donostia. Al maig va ser traslladat a Catalunya i el 30 de juliol va ser detingut a la plaça de Llucmajor de Barcelona. Interrogat, torturat i incomunicat durant diversos dies, finalment els seus advocats Magda Oranich i Marc Palmés van aconseguir que s’aixequés el decret d’incomunicació i va ingressar a la presó Model de Barcelona.

A l’agost es va fer públic l’ordre de processament  on se l’imputava en diverses accions. Pocs dies després l’autoritat militar va obrir una nova causa en la qual es demanava la pena de mort en judici sumaríssim. El 19 de setembre es va celebrar el Consell de Guerra en què s’acusava Txiki de la mort d’un policia durant un atracament al Banc de Santander de Barcelona. La sentència  el va condemnar a mort. Va ser executat al cementiri de Cerdanyola del Vallès a les 8.30 del 27 de setembre de 1975. Va morir cantant l’Eusko Gudariak

El  judici va ser totalment irregular: va ser un Consell de Guerra sumaríssim  i no un procés civil, la defensa va tenir 4 hores per preparar-se i només 2 hores per presentar recurs i no va poder presentar cap prova. Franco el volia matar.

Va ser enterrat al cementiri de Cerdanyola envoltat de centenars de persones -malgrat que el cementiri estava acordonat per policies- que van llençar clavells vermells  mentre cridaven Gora Euskadi Askatuta, Visca Catalunya, Visca Txiki. El trasllat de les seves despulles a Zarauz no es va poder fer fins al cap d’un any. 

Quan el 26 de setembre el Consell de Ministres va aprovar l’afusellament de Txiki i de 4 presos polítics més, les protestes, tant a l’estat espanyol com a l’estranger, van ser nombrosíssimes: vaga general a Euskadi en ple estat d’excepció, informes contra les irregularitats del procés per part de la Federació Internacional dels Drets Humans i de la Liga Suïssa dels Drets Humans,  retirada de 12 ambaixadors de Madrid, sol·licitud d’expulsió d’Espanya de les Nacions Unides, etc. La resposta del govern:  convocar una manifestació d’adhesió al règim a la plaça d’Oriente de Madrid.  Va ser l’última aparició pública del dictador.

A la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu quantitat de bibliografia, publicacions periòdiques i material d’arxiu relacionats amb les últimes execucions del franquisme.


by Deixa un comentari

El Pavelló col·labora en l’exposició “Espagne: les années sombres, 1945/1960”

A partir del 17 de juny podeu visitar al Musée de Gajac (Villeneuve-sur-Lot, França), l’exposició “Espagne: les années sombres, 1945/1960”. Es tracta d’una mostra dels moviments artístics apareguts a Espanya després de la Guerra Civil que exposa com Franco va utilitzar l’art al servei de la propaganda a favor del règim i en contra de qualsevol activitat subversiva.

L’exposició mostra que, malgrat tot,  també van existir una certa capacitat de resistència i una voluntat creadora per part dels artistes espanyols que desitjaven que el seu país sortís de l’estancament cultural.

En aquest sentit, en el marc de l’exposició, es realitzaran dos homenatges: un, als grans mestres de la causa republicana, com Pablo Picasso, Joan Miró, Oscar Domínguez, Luis Fernández, Francisco Bores i Julio González; l’altre, a Fermín Aguayo, artista exiliat i un dels primers d’aquesta generació en abordar l’abstracció.

L’exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració d’institucions com el Musée d’Art moderne de la Ville de Paris, el Centre Georges-Pompidou, el Musée Fabre de Montpellier, Les Abattoirs de Toulouse, la Galerie Jeanne-Bucher de Paris, el Musée National Picasso de Paris o el Musée des Beaux-Arts d’Angers. Concretament, la Biblioteca del Pavelló ha col·laborat amb el préstec de 13 cartells com Més homes, més armes, més municions per al front, –de Lorenzo Goñi, que reproduïm en aquest post-, Treballadors, el feixisme és l’explotació i l’esclavatge: 100.000 voluntaris –de Bardasano-, Obreros este es vuestro porvenir si triunfa el fascismo –de Monleón– o Obrer! Camperol! Unitat per la victòria –de Bofarull-, entre d’altres.

Ja sabem que la població francesa de Villeneuve-sur-Lot, situada a la regió d’Aquitània, no queda precisament a prop, però també és cert que tenim tot l’estiu per endavant (l’exposició restarà oberta fins al 17 d’octubre), així que aquesta seria la nostra primera proposta de cara a les vacances, que cada dia estan més a prop!


by 1 comentari

Demà s’inaugura l’exposició “Repressió i Resistència, restes de dictadura al carrer i a la memòria”

El dijous 10 de juny, a les 11:30 hores, tindrà lloc a la Plaça Nova (Plaça de la Catedral) de Barcelona, la inauguració de l’exposició fotogràfica Repressió i Resistència, restes de dictadura al carrer i a la memòria.

Aquesta exposició, que consta de 12 fotografies de gran format ubicades al mateix lloc on van ser realitzades en el passat, ha comptat amb la col·laboració de la Biblioteca del Pavelló, que ha facilitat la reproducció d’una de les dotze imatges.

Es tracta d’un passeig pels carrers del centre de la nostra ciutat en els quals hi trobarem reproduïdes, en petits grups, imatges dels darrers 40 anys. El passeig esdevé  així un escenari on hi conviuen i s’enfronten l’oblit i la memòria.

Les imatges són de Manuel Armengol, Paco Elvira, Carlos Pérez de Rozas, Josep Maria Perez Molinos i Ricard Terré, així com d’altres fotògrafs que no s’han pogut identificar. Atès que la major part de les fotografies que integren aquesta exposició són obra de destacats fotògrafs barcelonins, aquesta acció vol ser també un homenatge als autors d’aquests testimonis gràfics de primera línia.

L’exposició s’emmarca dins el II Col•loqui Internacional Memorial Democràtic: La repressió franquista i la revisió jurídica de les dictadures, i ha estat una iniciativa del Memorial Democràtic conjuntament amb l’entitat Arqueologia del Punt de Vista, a la que vam dedicar un post fa uns dies.

La instal·lació estarà exposada fins al 18 de setembre i ofereix la possibilitat, a qui ho desitgi, de participar en les visites guiades que es realitzaran a partir del dissabte 12 de juny. Podeu inscriure-us a recepciomemorial@gencat.cat o trucant al telèfon 93 551 63 00.

Esperem els vostres comentaris!


by 2 comentaris

Ahir es va presentar el “Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo”

El Ministerio de Cultura va presentar ahir un projecte de difusió del patrimoni documental sobre les víctimes de la guerra i els represaliats pel règim franquista. Es tracta del Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo, que es constitueix com un memorial virtual en el que es poden consultar els noms d’aquelles persones que van patir la conculcació dels seus drets humans des de 1936 fins a 1977. El propòsit d’aquest portal és fer possible que els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol puguin recuperar tots aquells qui directament van patir les injustícies i greuges produïts per motius polítics, ideològics o religiosos.

La individualització de les víctimes, que actualment s’eleva a unes 750.000 persones, ha estat possible gràcies al buidat sistemàtic de la documentació repressiva conservada en els arxius estatals gestionats pel Ministerio de Cultura. Al portal s’hi han afegit també les dades relatives a la presència de refugiats espanyols en els camps de concentració i extermini nazis a partir, en aquest cas, del buidat de fonts estrangeres. En aquesta base de dades, al costat dels noms de les persones represaliades, s’hi indiquen les referències documentals existents . Els  ciutadans podran demanar còpies d’aquesta documentació en els respectius arxius o,  si els documents ja han estat prèviament digitalitzats, descarregar-los a l’ordinador.

Amb la difusió i posada a disposició dels ciutadans del Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo, el Ministerio de Cultura pretén complir un dels mandats més significatius de la Llei de la Memòria Històrica: facilitar l’accés als documents relatius a les víctimes de la Guerra Civil, l’exili i les seves conseqüències, així com la repressió durant la dictadura franquista.


by Deixa un comentari

Congrés internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim”

Aquest proper dimecres, dia 21 d’abril, s’inaugura el Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim”, que tindrà lloc  del 21 al 23 d’abril a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6).

El congrés ha estat organitzat pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals amb la col·laboració del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i ha estat impulsat des del grup de recerca “El Franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició”, amb l’objectiu de reflexionar sobre els processos de consolidació de la dictadura franquista des que es produeix el Cop d’Estat fins al reconeixement internacional del règim, abastant els àmbits polític, econòmic, social i cultural.

Podeu consultar el programa del congrés, així com la relació de les comunicacions presentades a la pàgina web del congrés. Des de la Biblioteca del Pavelló de República desitgem que aquesta iniciativa endegada pels companys del CEHI sigui tot un èxit!


by Deixa un comentari

Dues noves publicacions sobre el franquisme a l’Alt Penedès

L’Institut d’Estudis Penedesencs, gràcies a la mediació de Ramon Arnabat, un els nostres usuaris, ens ha fet arribar dues noves publicacions sobre el franquisme a l’Alt Penedès.

Es tracta de La repressió del primer franquisme a l’Alt Penedès, de Ramon Arnabat, Jesús Castillo i Daniel Sancho i de La postguerra en un municipi de l’Alt Penedès: Sant Sadurní d’Anoia (1939-1952), de Lluís Eroles i Salvador Llorac.

Des d’aquí volem donar les gràcies a l’Institut d’Estudis Penedesencs per mantenir-nos al dia de les seves novetats bibliogràfiques i felicitar-los també per la quantitat i la qualitat de la feina feta fins ara!