Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Franquisme


by Deixa un comentari

Nou itinerari urbà: la Ruta Quico Sabaté

Si fa unes setmanes publicàvem el post 50 anys de la mort de Quico Sabaté, l’últim maqui, avui tornem a reemprendre la biografia d’aquest personatge per fer-vos una proposta de cap de setmana, ja que l’Ajuntament de L’Hospitalet ofereix un itinerari urbà molt interessant: la Ruta Quico Sabaté.

La ruta ha estat preparada per Dolors Marín, una de les nostres usuàries, i comprèn un total de 15 punts d’interès relacionats amb la vida de Sabaté, en un recorregut a peu de gairebé dues hores per diferents carrers del Centre i de Sant Josep.

Dins el recorregut destaquen la casa del carrer del Xipreret on Sabaté va viure; el carrer del Baró de Maldà, on hi havia la seu de l’antiga Coral la Campestre “el Coro”, on es reunien els cenetistes; la vella casa de Just Oliveras i l’antiga sucursal del Banc Hispano Colonial –avui la Casona Asturiana– que el Quico va atracar l’any 1949 i l’antiga llauneria Charles, al carrer d’Enric Prat de la Riba, on Sabaté va treballar de jove.

La ruta -gratuïta, prèvia inscripció-, s’ofereix en hores concertades als centres educatius de la ciutat i, al públic en general, els caps de setmana. Preneu nota perquè les dues primeres estan programades pels diumenges 14 i 28 de març a les 11 hores. Trobareu més informació al document Ruta Quico Sabaté. Bona passejada! 


by 5 comentaris

50 anys de la mort de Quico Sabaté, l’últim maqui

El passat 5 de gener va fer 50 anys de la mort a Sant Celoni (Vallès Oriental) de Quico Sabaté, un dels maquis més coneguts que van lluitar contra el franquisme.

Francesc Sabaté i Llopart (1915-1960), mecànic d’ofici, es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball amb només 17 anys. Durant la Guerra Civil va lluitar en diverses columnes anarquistes i el 1939 va passar a França on va ser confinat durant un temps al camp de Le Vernet (Ariège). Un cop alliberat es va instal·lar amb la seva família a Costoja (Vallespir) des d’on va estudiar possibles rutes clandestines cap a l’Estat espanyol. El 1944 es va incorporar als grups d’acció contra el règim franquista, va formar la partida de maquis Quico Sabaté i  fins al 1959 va combinar diversos treballs  (lampista, agricultor) amb l’activitat antifranquista: robatoris per a finançar accions contra el règim, reorganització de la CNT a l’interior, trasllats de propaganda antifranquista, sabotatges, col·laboració amb altres grups guerrillers llibertaris com els de Marcel·lí Massana i de Josep Lluís Facerias, etc.

A finals del 1959, va decidir entrar amb els seus homes a l’Estat espanyol per ajudar un company que havia estat arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó. Tot i evitar durant uns dies la policia,  el 4 de gener van ser acorralats per la Guàrdia Civil a “Mas Clarà”, prop de Banyoles. Després d’un intens tiroteig tots els seus homes van morir i ell, molt malferit, va aconseguir  fugir,  però el 5 de gener, després d’un tiroteig amb el somatent Abel Rocha, va caure mort a  Sant Celoni. Tenia 44 anys.

A la Biblioteca del Pavelló de la República podeu consultar els articles que El Caso : semanario de sucesos,  va dedicar a l’assassinat del guerriller qualificant-lo de “bandido español”, així com nombrosa bibliografia sobre el maquis i les guerrilles antifranquistes.

Coincidint amb el cinquantenari de la mort de Quico Sabater, el Casal Popular Independentista Quico Sabaté de Sant Celoni, ha organitzat tota una sèrie d’actes per dignificar la seva figura.


by 1 comentari

El Nadal que no vam tornar a casa

Aquesta setmana tan nadalenca volem fer-nos ressò d’un llibre que acaba de sortir a la venda i que té un títol ben il·lustratiu: El Nadal que no vam tornar a casa. Es tracta de la petita història del primer Nadal d’exili, el Nadal del 1939, a través d’un recull de proses i poesies que es van escriure llavors, i que es van publicar a diaris i revistes de fora de Catalunya.

El Nadal que no vam tornar a casa inclou textos de Francesc Trabal, Pere Carbonell i Fita, Eugeni Xammar, Avel·lí Artís, Jordi Vallès, Francesc Trabal, August Pi i Sunyer, Jordi d’Argent, Carles Pi i Sunyer, Emili Vigo, G. Sánchez Boxa, Pere Coromines, Ambrosi Carrion, Gràcia B. de Llorenç, Ventura Gassol, Agustí Bartra, Joan Ferrer, Josep Pous i Pagès, Joan Oliver i Xavier Benguerel. També recull els articles que els presos del camp de concentració de Sant Cebrià van editar a L’ilot de les arts, setmanari que s’imprimia i es distribuïa al mateix camp i del qual disposem d’una còpia a l’hemeroteca de la Biblioteca del Pavelló.

Es tracta del darrer llibre d’A contra vent, editorial dirigida per Quim Torra, un dels nostres usuaris i que fa uns mesos també va publicar Fantasmones Rojos. La venjança contra Catalunya, un recull dels articles que, amb aquest nom, van publicar-se a la Solidaridad Nacional durant els anys 39 i 40.

Farem una crida al tió perquè ens cagui aquests dos llibres!

 


by 1 comentari

Barcelona-Madrid 40 anys d’acció veïnal

Aquest és el nom de l’exposició que ha estat organitzada conjuntament per les federacions veïnals de Barcelona (FAVB)  i Madrid (FRAVM) i que proposa un recorregut pels diversos àmbits de lluita i reivindicacions de les associacions de veïns, des del franquisme i la Transició democràtica fins a l’actualitat.

L’exposició pretén fer visible la història del moviment veïnal i la seva influència a les ciutats de Barcelona i Madrid en els darrers 40 anys, ja que, tal i com manifesten els seus organitzadors, “la memòria de les associacions de veïns i veïnes sintetitza la història dels barris i la dels milers d’homes i dones que han lluitat i lluiten per fer-los habitables”.

La inauguració de Barcelona-Madrid 40 anys d’acció veïnal tindrà lloc el divendres 27 de novembre a les set de la tarda al saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) (Plaça del Rei, s/n) i l’exposició podrà veure’s del 28 de novembre de 2009 a l’1 de febrer de 2010 a la Capella de Santa Àgata (Plaça del Rei-Conjunt Monumental).

A la Biblioteca del Pavelló de la República hem col·laborat en aquesta exposició facilitant la reproducció de cartells i adhesius, ja que disposem de nombrosos fons d’arxiu (FV i F-FV, FP (Huertas-Fabre), DPP (UCL), DPP (LCR-Arx.2), etc.) amb documentació relacionada amb l’activitat política, social i cultural de les associacions de veïns des dels últims anys del franquisme fins a l’actualitat. Podeu consultar els inventaris d’aquests fons a la nostra pàgina: Inventaris dels fons d’Arxiu.


by Deixa un comentari

Jornades “Les dones a la guerra civil i a la dictadura franquista”

Els propers dies 13 i 14 de novembre tindran lloc les jornades Les dones a la guerra civil i a la dictadura franquista, organitzades per l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates (ACJD), i que es celebraran a la seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona (Carrer Mallorca, 283).

Dins el marc d’aquestes jornades, el dijous 12 novembre, a les 19 hores, es projectaran a l’Ateneu Barcelonès (Carrer Canuda, 6) els documentals “Neus Català, la veu de la consciència”, de Montse Armengou, i “Camino de libertad”, de Lisa Berger. Posteriorment tindrà lloc un debat amb les directores, ambdues usuàries de la nostra biblioteca.

dones2

Aprofitem aquest post per recordar-vos que a la Biblioteca del Pavelló tenim material divers relacionat amb les dones durant la guerra civil i la dictadura, una mostra del qual és el cartell que hem reproduït, i que podeu consultar a la Memòria Digital de Catalunya, dins la col·lecció Cartells del Pavelló de la República. A més, precisament, a l’Arxiu del Pavelló tenim dipositat  el Fons Personal de Neus Català, l’inventari del qual el podeu consultar a: Pavelló de la República > Inventaris dels Fons d’Arxiu > Inventaris de la col·lecció CEHI >FP Neus Català i Pallejà.


by 4 comentaris

La Biblioteca del Pavelló de la República rep un nou fons: el “fons personal Felip Solé i Sabaté”

A través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, el periodista i realitzador de televisió Felip Solé i Sabaté (LLeida, 1948) ha cedit documentació relacionada amb l’Organització de la Lluita Armada (OLLA) a la Biblioteca del Pavelló de la República.

L’OLLA fou una organització armada, de tendència llibertària però amb una marcada sensibilitat nacionalista, sorgida l’any 1972 d’un grup escindit del Partit Socialista d’Alliberament Nacional anomenat Resistència. Per proximitat ideològica  va mantenir relacions amb altres grups armats del moment com el Movimiento Ibérico de Liberación o el Grupo de Acción Revolucionaria Internacionalista.  Felip Solé, militant de l’OLLA, en el llibre Compte enrera de Francesc Escribano explica que va coincidir amb Salvador Puig Antich en els primers atracaments en què va participar i que quan aquest va ser detingut, empresonat i condemnat a mort, l’Organització de la Lluita Armada va idear un  pla de fuga, va organitzar una campanya reivindicativa internacional amb l’ajut de grups anarquistes europeus i,  com a resposta a la condemna a mort, va atemptar amb 70 quilos de nogalita contra el monument als caiguts  de l’avinguda Diagonal de Barcelona.

olla

L’any 1974 la detenció d’alguns membres  de l’OLLA en un tren que es dirigia a França, va acabar amb l’activitat del grup. El fons cedit per Felip Solé conté documentació sobre la detenció, les diligències policials, el judici  militar i  la defensa dels militants Núria Ballart, Ramon Carrion, Joan J. Vinyoles i Georgina Nicolau, els quals van ser acusats d’activitats subversives i terrorisme i empresonats.

El fons personal Felip Solé i Sabaté constitueix, juntament amb l’Arxiu MIL i el fons de Salvador Puig Antich de la col·lecció del CEHI i  custodiats a la Biblioteca del Pavelló de la República, una molt bona font documental per a l’estudi de les organitzacions llibertàries i armades sorgides a Catalunya a finals del franquisme.

Felip Solé s’ha compromès a proporcionar a la Biblioteca del Pavelló  de la República més  documentació sobre l’Organització de la Lluita Armada així com a facilitar-nos més informació sobre aquesta organització  encara tan desconeguda. Li agraïm la seva col·laboració i us mantindrem informats sobre les noves incorporacions al seu fons personal.


by 1 comentari

Cum laude per a la tesi doctoral “La Italia fascista en la prensa española (1940-1945)”

Alberto Pellegrini, membre del Grup de recerca del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i usuari assidu de la nostra biblioteca, ha rebut la qualificació d’Excel·lent cum laude per la seva tesi doctoral llegida ahir, dia 21 d’abril.

La tesi La Italia fascista en la prensa española (1940-1945)  analitza l’evolució de la política franquista segons el ritme dels aconteixements bèl·lics que s’anaven produint.

mussolini5L’autor ha basat el seu treball en el buidatge exhaustiu de diversos títols de premsa diària com ara: ABC, Arriba, Correo Catalán, Diario de Barcelona, Solidaridad Nacional, La Vanguardia, Ya, etc., i amb el repàs selectiu d’altres publicacions tan destacades com: Destino, Mundo, Legiones y Falanges, Informaciones, etc.

El director de la tesi ha estat el professor Andreu Mayayo i Artal,  catedràtic del  Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i alhora vicedirector del CEHI.

Des de la Biblioteca del Pavelló volem felicitar el ja Dr. Pellegrini per la feina feta que, ens consta, ha estat molta.