Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


Deixa un comentari

50 aniversari de la mort de Franco

Avui dia 20 de novembre de 2025 es commemora el 50 aniversari de la mort de Francisco Franco i Bahamonde (Ferrol, 1892 – Madrid, 1975), militar i dictador que va governar Espanya de 1939 fins al 1975.

El govern espanyol ha impulsat la iniciativa España en Libertad. 50 años  coordinada per un comissionat especial i la Secretaría de Estado de Memoria Democrática. Amb aquest projecte es pretén no tant recordar la mort de l’anomenat caudillo com commemorar l’inici de la democràcia i la recuperació de drets i llibertats.

La Generalitat de Catalunya ha constituït un Grup de Treball específic amb l’encàrrec d’elaborar un programa d’actuacions que s’han anat duent a terme al llarg d’aquest 2025 i continuaran el primer trimestre del 2026 i l’Ajuntament de Barcelona també ha programat diverses jornades i cursos amb el propòsit de commemorar l’efemèride.

I per descomptat, aquests darrers dies, són molts els articles apareguts a la premsa generalista que s’han dedicat al personatge així com diversos documentals que podeu trobar a la pàgina web de RTVE, a l’especial 50 años del gran cambio.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República fa uns quants anys vam elaborar un recurs web amb una selecció de material dels nostres fons bibliogràfics i documentals relacionats amb l’època del franquisme, el règim dictatorial que va estar vigent a l’estat espanyol des que va finalitzar la Guerra Civil, l’any 1939, fins que va morir el dictador l’any 1975 i va començar l’etapa de l’anomenada Transició democràtica.

Hi trobareu:

Si voleu més informació també podeu consultar la nostra pàgina sobre la Guerra Civil.

Esperem que la informació us sigui d’utilitat.


Deixa un comentari

Esther Bussot Liñon i la recerca de brigadistes internacionals a S’Agarò.

Avui us volem parlar d’Esther Bussot Liñon, historiadora i col·laboradora del projecte SIDBRINT, Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals amb l’objectiu de donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República.

Des de l’any 2008 l’Esther fa recerca d’un tema molt concret: els  brigadistes enterrats al Cementiri de Sant Feliu de Guíxols que varen morir a l’Hospital de S’Agaró. Es tracta d’un episodi de la Guerra Civil espanyola poc tractat per la historiografia en general: no se sabia res de totes aquestes persones i, només pels seus noms, es podien deduir les seves procedències. 

De mica en mica, a través d’estudis sobre la matèria de sanitat i hospitals de les Brigades Internacionals, l’Esther va connectar amb nombrosos especialistes en la temàtica, associacions del país i de l’estranger a més de conèixer familiars directes dels voluntaris. Va començar a treballar en el projecte de SIDBRINT esdevenint una de les seves principals col·laboradores.

La investigació es va centrar molt en el recull de dades biogràfiques i l’objectiu principal era trobar familiars dels voluntaris, en un principi eren cinc brigadistes sobre els quals es basava la recerca.  Més tard, va venir la principal descoberta  tres tombes més de brigadistes, una d’elles d’una infermera, morts el gener de 1939.  Al llarg del temps s’ha pogut reunir familiars al voltant d’algun d’ells.

Va datar, amb fonts primàries i secundàries, la instal·lació de l’Hospital número 4 a S’Agaró i la seva ubicació en hotels i viles que conformaven la clínica i va elaborar les biografies de metges i infermeres que formaven part de l’hospital, identificant a la directora de l’hospital a través de creuar les fotografies del Fons Fotogràfic de Vicenç Gandol i Jordà i diverses fonts primàries que també li van permetre identificar les comitives de dol i els principals comissaris.

L’any 2015 va formar part del comissariat de l’exposició La guerra civil a Farners de la Selva, Clínica Militar N. 5 de les Brigades Internacionals i el 2018 va publicar, al número 37 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, el treball Les Brigades Internacionals. L’Hospital Militar Clínica Núm. 4 de S’Agaró. Biografia de vuit Brigadistes que hi moriren i a la revista cultural l’Arjau de Sant Feliu de Guíxols l’article Els Brigadistes Internacionals de Guíxols i la Vall d’Aro, participant en el mateix any a l’Homenatge del 80è Aniversari de les Brigades Internacionals de la Vall d’Aro.

Gràcies al seu treball de recerca i a aquestes publicacions va ser possible aquesta commemoració que va suposar una honra a la memòria dels Brigadistes enterrats al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.

Des de fa uns quants anys, fins a l’actualitat, fa visites històriques a espais de memòria relacionats amb els brigadistes.  

Aquest passat mes d’octubre l’Esther ha participat en el I Congrés Brigades Recerca i Memòria de les Brigades Internacionals amb la presentació de dues ponències: una sobre l’evacuació de dones a l’Hospital número 4 de les Brigades Internacionals de S’Agaró i l’altre sobre el fons fotogràfic d’aquest mateix hospital.

I està pendent de publicar noves investigacions sobre S’Agaró.

Aquesta mateixa setmana Alexandre Weltz, antropòleg, va ser entrevistat pel telenotícies comarques de 3CAT com a guanyador d’una de les beques que atorga Fundació Jordi Comas i va parlar sobre l’hospital, sense fer cap referència al treball publicat per l’Esther, ni a la tasca feta per ella prèviament.

Des d’aquí, ens fem ressò d’aquesta omissió i l’encoratgem a seguir amb les seves recerques.

Molta sort, Esther!


1 comentari

Concessió de la nacionalitat espanyola als descendents dels voluntaris de les Brigades Internacionals

Recentment, amb data 5 de novembre de 2025, ha sortit publicat al BOE un reial decret aprovat pel Consell de Ministres que concedeix la nacionalitat espanyola, per carta de naturalesa, a 171 descendents de brigadistes internacionals que van participar en la Guerra Civil espanyola per defensar la República.

Són 54 fills i 117 nets de països com Cuba, Estats Units, Albània, Polònia, Austràlia, Itàlia, França o el Regne Unit. Tots ells són membres de l’associació memorialista Amigos de las Brigadas Internacionales.

Les cartes de naturalesa són nacionalitzacions per via ràpida que s’aproven “cuando en el interesado concurren circunstancias excepcionales”.

La llei de memòria democràtica 20/2022 de 19 d’octubre, va establir a l’article 33 que la participació en les Brigades Internacionals és una d’aquestes “circumstàncies excepcionals” i a més, en aquest cas, no s’ha de renunciar a la seva altra nacionalitat.

Recordem que el Reial decret 39/1996, de 19 de gener, concedia la nacionalitat espanyola als combatents de les Brigades Internacionals basant-se en aquest argument:  “Es de justicia reconocer la labor en pro de la libertad y de la democracia llevada a cabo por los  voluntarios integrantes de las Brigadas Internacionales durante la guerra española de 1936 a 1939. Los supervivientes de la contienda merecen ver de un modo patente la gratitud de la Nación y para ello nada más justo que entender que se dan en ellos las circunstancias excepcionales previstas en el artículo 21 del Código Civil a los efectos de la concesión de la nacionalidad española por carta de naturaleza”.

Pocs brigadistes es van poder acollir a aquest dret perquè, en aquest cas, havien de renunciar a la seva nacionalitat d’origen. Aquest obstacle ha estat rectificat per la llei de memòria històrica aprovada per les Corts espanyoles l’any 2022 que va fer extensiu el dret de nacionalitat als descendents dels voluntaris internacionals.

Amb aquest reconeixement s’honra el llegat dels brigadistes que van representar els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat i van defensar la democràcia a Espanya.

Contents de poder-vos donar aquesta notícia, us recordem que en un altre post del nostre blog ja us vam parlar d’aquesta llei i de la tasca que ha dut a terme el projecte SIDBRINT Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals en relació amb aquesta qüestió.

L’equip de SIDBRINT ha proporcionat, mitjançant la recerca documental, fonts que acrediten que una persona va combatre a les Brigades Internacionals, gestionant, sovint amb la col·laboració del bufet Stratego Abogados, més d’una quinzena de sol·licituds.

Del llistat de persones a les quals s’ha concedit la nacionalitat destaquem el cas d’Inga Oleksiuk neta de Mihail Oleksiuk, voluntari ucraïnès que va deixar la seva vida a la Batalla del Segre. Inga és professora de la Universitat de Varsòvia i bona amiga nostra: ha vingut moltes vegades a la biblioteca a fer recerca i ha fet donació de material divers per al nostre arxiu.

També destaquem el cas de la família d’un dels brigadistes més anomenats, l’americà Alvah Bessie que va formar part de la Brigada Lincoln i va combatre al front d’Aragó a la batalla de l’Ebre. Als anys quaranta va ser un destacat guionista a Hollywood i una de les primeres víctimes de l’anomenada cacera de bruixes. Els seus nets, Adam i Timothy Bessie, va contactar amb nosaltres, ja fa uns anys, per demanar-nos ajut, van agrair la nostra col·laboració i ens van donar les gràcies per mantenir viva la memòria del seu avi.

Janak Ramakrishnan net de William Susman, Deena i Mitchell Poll, nets de Harry Poll, ambdós brigadistes nord-americans, i Julie Murray, neta de l’escocès Sam Hannah, són també altres familiars que han estat assessorats per nosaltres!

Des d’aquí donem l’enhorabona a totes aquestes persones!


Deixa un comentari

Exposició “Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica” al MACBA amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir es va inaugurar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, l’exposició Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica que es podrà visitar fins al 6 d’abril de 2026.

Comissariada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, juntament amb Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky, és la primera gran mostra internacional que analitza les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l’actualitat i parteix d’un projecte impulsat conjuntament per l’Art Institute of Chicago en col·laboració amb el Barbican Centre de Londres i el KANAL Centre Pompidou de Brussel·les.

L’exposició pren com a punt de partida la data del primer Congrés Panafricà l’any 1919 i, amb prop de 350 peces d’un centenar d’artistes diferents, aborda l’art de la diàspora africana com la clau d’una sèrie d’estètiques d’anada i tornada, entre la producció artística del continent africà i les propostes de comunitats negres disperses per la geografia mundial.

Artistes, escriptors i altres agents culturals han reaccionat al llarg de més d’un segle a les històries de supremacia, conflicte i ruptura que han afectat el món: esclavitud, colonialisme i discriminació racial, entre d’altres.  

El resultat és una col·lecció de peces de diferents materials i suports que, sense jerarquia, mostra les belles arts, la música i les cultures vernacles o populars de l’Àfrica, el Brasil, el Carib, l’Amèrica del Nord i l’Europa occidental. També recull objectes visuals i sonors que es mostren en diàleg amb textos i proclames polítiques. 

Al llarg de tota la mostra, l’efímera: diaris, revistes, cartells, fullets… té una gran rellevància i esdevé crucial per entendre la importància dels materials impresos i gràfics en la distribució i la formació del panafricanisme. L’equip organitzatiu ha dut a terme una gran tasca de recerca de materials rellevants i revolucionaris sobre l’alliberament al catàleg de biblioteques i arxius.  

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb la cessió d’aquesta obra:

A Negro nurse in republican Spain un fullet editat durant la Guerra Civil espanyola, possiblement l’any 1938, a la ciutat de Nova York pel Negro Committee to Aid Spain. Medical Bureau and North American Committe to Aid Spanish Democracy.

En breu es publicarà un catàleg, que té com a objectiu ser un referent acadèmic per a la investigació artística, que inclourà assaigs filosòfics, informació biogràfica i context històric relacionat amb les obres o instal·lacions presentades a l’exposició.

També s’editarà un volum de caràcter acadèmic que recollirà aportacions i bibliografia sobre la presència del panafricanisme a l’estat espanyol en moments crucials de la història.

Paral·lelament a la proposta expositiva s’han programat un seguit d’activitats que podeu consultar al web de l’exposició.

No us la perdeu!


Deixa un comentari

Comença el I Congrés Internacional Recerca i Memòria de les Brigades Internacionals!

Demà comença el I Congrés Internacional Recerca i Memòria de les Brigades Internacionals  que es perllongarà fins divendres dia 31 d’octubre de 2025.

Organitzat pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb el suport de l’equip de SIDBRINT Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals, tindrà com a seu la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i compta amb la participació de diversos professors de la Secció d’Història Contemporània d’aquesta facultat i la col·laboració d’organismes com el Ministerio de Política Territorial y Memória Democrática, la Diputació de Barcelona, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya o el Centre d’Estudis Històrics Internacionals.

Podeu consultar el programa definitiu del congrés, on trobareu tota la informació sobre les comunicacions que es presentaran.

Les inscripcions encara estan obertes i us recordem que a la sessió del divendres 31 d’octubre a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història hi haurà, de 8:30 a 10:30 hores, la Taula EUROM: Memòries en conflicte: perspectives internacionals sobre les Brigades i hi podrà accedir tothom que hi estigui interessat de manera gratuïta!

En aquesta taula hi intervindran els següents especialistes:

  • Vjeran Pavlakovic de la Rijeka University de Croàcia.
  • Claudia Honefeld de la Universität Hamburg.
  • Rocío Velasco de la Universidad de Extremadura.
  • Francie Cate de la William and Mary University de Virginia.

Us deixem amb unes quantes imatges del personal de la biblioteca treballant de valent per muntar tota la logística que comporta l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques:

Ja us informarem de com ha anat tot plegat!


Deixa un comentari

Dones brigadistes al portal de les Dones de la Universitat de Barcelona

El passat mes de març el CRAI de la Universitat de Barcelona, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, va inaugurar el Portal de les dones que dona accés als fons patrimonials des d’una perspectiva de gènere, amb l’objectiu de fer valdre i donar visibilitat a les dones més destacades dels àmbits temàtics i disciplines que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona a partir del seu fons patrimonial bibliogràfic i fer-ho de forma conjunta des d’un únic portal web. 

Aquest portal dinàmic i en creixement constant, incorpora els registres de dones d’Autoritats UB agrupats per temàtiques: Dones pioneres UBProfessores UBDones al Fons Antic UBDones artistes UB+Autores de llibre de text UB, Matemàtiques i informàtiques i Doctores honoris causa UB.

Fa pocs dies es va incorporar un nou conjunt temàtic de Dones Brigadistes  que inclou dones vinculades a les Brigades Internacionals que van participar en la Guerra Civil Espanyola, presents a la base de dades de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona, gestionat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals, amb l’objectiu és donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República.

Aquestes dones de procedències diverses, eren infermeres, metgesses, traductores, periodistes… el seu compromís anava més enllà del suport sanitari o humanitari: moltes estaven afiliades a partits d’esquerres o sindicats, i compartien una forta convicció antifeixista, feminista i internacionalista.

Aquest recull busca reconèixer i difondre el seu llegat, sovint oblidat pels relats tradicionals.

A través del projecte SIDBRINT es pot accedir a les seves biografies, testimonis i aportacions, i entendre millor el paper que van jugar com a agents actives d’un canvi històric que va marcar el segle XX.

Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat per a les vostres recerques!


Deixa un comentari

Universitat de Barcelona: una història de futur

El curs 2025 – 2026 és especial a la Universitat de Barcelona. Enguany celebra el seu 575 aniversari i per aquest motiu s’han organitzat tot un seguit d’activitats culturals, acadèmiques i institucionals que commemoren aquests gairebé sis segles de vida.

El dia 3 de setembre de 1450, un privilegi reial d’Alfons el Magnànim va donar peu al naixement de la Universitat de Barcelona. Batejada en aquell moment com a Universitat de l’Estudi General de la Ciutat de Barcelona, inicialment la integraven les facultats de Filosofia i Arts, Dret, Medicina i Teologia.

575 anys després, la Universitat de Barcelona és la institució acadèmica amb la major trajectòria històrica a Catalunya. És també la primera universitat pel que fa al nombre d’estudiants i a l’oferta formativa, lidera la majoria de rànquings universitària i participa en les principals aliances universitàries internacionals.

També s’ha creat una magnífica pàgina web oficial de la celebració que recull, entre d’altres, la llarga trajectòria de compromís de la Universitat de Barcelona amb la defensa dels valors universitaris de la pau, la democràcia i els drets humans i ofereix una experiència visual i narrativa que connecta el passat amb el present i el futur de la institució.

La web inclou continguts audiovisuals, cronologies històriques, testimonis i propostes culturals que posen en valor el paper de la universitat com a motor de transformació social. Destaca per un disseny net i elegant, amb una navegació intuïtiva que facilita el recorregut cronològic per les diferents etapes de la universitat:

  • 1450–1714: Els orígens a la Rambla dels Estudis
  • 1714–1837: El període de la Universitat de Cervera
  • 1837–1900: La restauració universitària
  • 1901–1939: De l’optimisme a la tragèdia
  • 1939–1975: L’etapa franquista
  • 1975–2025: La UB contemporània

Cada secció ofereix una breu síntesi històrica que contextualitza els moments clau del desenvolupament institucional.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en l’elaboració d’aquesta síntesi històrica cedint material dels nostres fons relacionats amb les matèries tractades.

Per exemple de la Guerra Civil:

O de l’etapa franquista:

Amb més de 70.000 membres entre estudiants, personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis, la Universitat de Barcelona continua sent una referència acadèmica a escala internacional, arrelada a la ciutat i oberta al món.

Li desitgem per molts anys i un futur ple d’encerts!


Deixa un comentari

Buscant a Chang: un xinés a l’exèrcit basc

Acabem de rebre el llibre: Buscando a Chang. Un chino en el ejercito vasco, publicat aquest mateix any per l’editorial Caligrama, amb el patrocini de l’Asociación hispano china para Intercambios y Desarrollos.

L’obra de la professora i investigadora Begoña Ariznabarreta, és fruit d’una recerca de l’autora a partir de la troballa, l’any 2020, d’uns manuscrits i documents del seu pare, Luis Ariznabarreta Zubiaurre on explicava la seva participació en la Guerra Civil espanyola i els anys de treballs forçats que va patir com a presoner de guerra.

Entre aquests manuscrits trobats, li van cridar l’atenció dos que portaven per títol: Un chino en el Ejército Vasco i Rusos y Chinos en el Ejército Vasco. En ambdós parlava d’un xinès, al que anomenava indistintament Shangai, Chen o Chan, que va estar amb ell al front, concretament a la zona d’Astúries i també quan el van empresonar a Trubia el 20 d’octubre de 1937.

Begoña va iniciar una recerca per descobrir qui era aquesta persona. Va començar investigant a través del llibre de referència sobre la matèria: Los brigadistas chinos en la guerra civil. Es va posar en contacte amb els seus autors Hwei-Ru Tsou y Len Tsou i fruit de la informació obtinguda va publicar diversos treballs sobre la relació del voluntari xinès i el seu pare.

Per què va venir Chang a lluitar amb l’exèrcit republicà? Què li va passar durant la guerra? A on va anar a parar un cop finalitzada?

Totes aquestes preguntes troben resposta en aquest llibre i a l’article Guerra Civil: Trauma, duelo y memoria en testimonios autobiogràficos. Juan Azcarate y Luis Ariznabarreta milicianos del batallon Amuategi en el Frente Norte.

Un dels objectius principals de Begoña era buscar la família de Chang per fer-la coneixedora d’aquesta història i entregar-los una còpia dels manuscrits del seu pare.

A la base de dades de SIDBRINT trobareu tota la informació d’aquest brigadista xinès que va néixer a Shanghai l’any 1913 i que als anys trenta va haver de fugir de la Xina perseguit pel Kuomintang, per haver creat un sindicat.

Aquesta recerca recupera una història personal que forma part de la nostra memòria històrica.

Si hi ha algú interessat a adquirir aquesta obra pot posar-se en contacta amb Begoña Ariznabarreta a través d’aquest correu begariz@gmail.com.

Des del nostre blog donem l’enhorabona a la Begoña per la feina feta i les gràcies per fer-nos arribar aquesta publicació!


Deixa un comentari

Exposició “Art dispersat pel franquisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Del 16 de juny al 18 de juliol de 2025, l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acull l’exposició Art dispersat pel franquisme. Les obres dipositades a la Universitat de Barcelona. Aquesta mostra, fruit d’una recerca inèdita, ofereix una oportunitat única per conèixer la història i el destí de les obres d’art que van ser confiscades, protegides i redistribuïdes durant i després de la Guerra Civil.

L’exposició posa llum sobre el destí d’obres d’art que, durant la Guerra Civil, van ser protegides, confiscades i, finalment, dispersades per tot l’Estat. El 1942, la Universitat de Barcelona va rebre dos importants dipòsits de pintures, escultures i objectes litúrgics procedents del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), l’organisme franquista encarregat de gestionar el patrimoni artístic confiscat o protegit per la II República i la Generalitat de Catalunya.

Aquestes peces, moltes d’elles amb històries plenes de peripècies, van ser traslladades, amagades o reubicades en diverses institucions, entre les quals vuit universitats espanyoles. L’exposició mostra com, malgrat els intents de protecció, la postguerra i la gestió del SDPAN –limitada per la manca de recursos i d’interès– van provocar una dispersió i, sovint, una pèrdua d’informació sobre l’origen i la propietat de moltes obres.

Entre les obres més destacades de l’exposició hi ha una escultura del Sagrat Cor de Josep Llimona, La continència d’Escipió, atribuïda a l’escola de Luca Giordano, i diverses obres d’art sacre i de temàtica civil. Algunes d’aquestes peces han passat dècades sense contextualització pública, i ara es presenten en un nou marc d’investigació i recuperació històrica.

“Art dispersat pel franquisme” no només presenta les obres, sinó que també revela les cicatrius que la guerra i la dictadura van deixar en elles: quadres amb reversos marcats, etiquetes d’època, i altres testimonis materials que permeten reconstruir la seva història. Aquesta mirada detallada ens apropa a la realitat d’un patrimoni que, més enllà del seu valor estètic, és testimoni d’una època convulsa i d’una memòria col·lectiva sovint silenciada.

Els comissaris de la mostra Arturo Colorado i Santos M. Mateos, a partir de documentació procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, han reconstruït l’itinerari d’aquestes peces: quan van ser requisades, com van arribar a mans del SDPAN i quin paper van tenir en el projecte simbòlic del franquisme.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra dos cartells de la nostra col·lecció:

Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona per fer valdre el patrimoni universitari i recuperar la memòria històrica. L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 10:00 a 18:00 hores.

Podeu descobrir les obres exposades visitant la mostra presencialment o accedint a l’exposició virtual.

És una oportunitat única per reflexionar sobre la història recent, la protecció del patrimoni i la importància de la recerca en la reconstrucció de la nostra memòria col·lectiva. Una exposició imprescindible per a tots aquells interessats en l’art, la història i la justícia patrimonial. No us ho perdeu!


Deixa un comentari

Exposició “En aire commogut…” al CCCB amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir, 8 de maig, es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la mostra que porta per títol En l’aire commogut… comissariada per Georges Didi-Huberman, filòsof, historiador de l’art i pensador interdisciplinari.

El vers “En el aire conmovido” del Romancero gitano de Federico García Lorca inspira l’exposició, que explora el pensament crític sobre les emocions i els sentiments, i reivindica el poder transformador de les imatges.

Federico García Lorca obria el seu Romancero gitano, publicat l’any 1928, amb el «Romance de la luna, luna», un poema construït a partir d’una poderosa imatge simbòlica central que relacionava la figura d’un nen i la presència de la lluna sobre l’espai de l’enclusa d’una farga. El primer vers de la segona estrofa –«En el aire conmovido…»– conjugava dos elements invisibles –un d’ells atmosfèric (l’aire) i l’altre psíquic (l’emoció)– en una poderosa imatge que trobaria el seu ressò, pocs anys després, en el contingut de la conferència Juego y teoría del duende que el poeta va impartir el 20 d’octubre de 1933 al teatre Avenida de Buenos Aires. García Lorca intentaria trobar en l’esquiu concepte del duende una clau per desxifrar la naturalesa de la commoció, entesa com un esdeveniment capaç d’afectar una comunitat i un entorn i no només un subjecte psicològic aïllat. En el context del cante jondo, el cantaor sembla connectar amb una força profunda i primitiva que li recorre el cos i que, en ser exhalada en forma de cant, li esquinça la veu, commou l’aire i transforma emocionalment el receptor.

A la mostra s’hi exposen fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques, totes relacionades amb el concepte de duende de Lorca.

Coproduïda pel CCCB, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, convida a viure una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de figures clau de la cultura europea, des de Bertold Brecht i Camarón, fins a Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin…, sustentades, en bona part, en una acurada selecció bibliogràfica que es presenta al llarg del recorregut. 

El CRAI de la Universitat de Barcelona hi ha participat amb el préstec de dotze obres, que són un reflex del caràcter polièdric del fil expositiu i que pertanyen a diverses biblioteques:

CRAI Biblioteca del Campus Clínic

CRAI Biblioteca de Fons Antic

CRAI Biblioteca de Lletres

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat aquesta revista cultural dirigida per José Bergamín, editada per un grup d’intel·lectuals catòlics entre els anys 1933 i 1936, i on van col·laborar grans escriptors de la literatura espanyola del segle xx, com el mateix Lorca, Luis Cernuda, Eugenio Ímaz Echeverría Ramón Sijé o Miguel Hernández.

Es podrà veure fins al 28 de setembre de 2025. No us la perdeu!