Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Tag Archives: Fotografia


by Deixa un comentari

Exposició sobre el fotoperiodista Carles Bosch a l’Arxiu Nacional de Catalunya amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El divendres 6 de juny es va inaugurar l’exposició Transmet TRANSICIÓ. Carlos Bosch, 1976-1981, que es podrà visitar a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès fins al 5 de setembre.

La mostra presenta 62 fotografies del fotoperiodista argentí arrelat a Barcelona, que constitueixen una veritable síntesi sociopolítica i estètica del temps de la Transició política i ajuden a viatjar a aquell temps creatiu i a entendre el sentit ple de la seva obra.

L’exposició s’emmarca en el Festival Lumínic de Fotografia de Sant Cugat del Vallès i el comisari és el fotògraf i comunicador barceloní Manel Sanz.

El juliol de 2018 l’Arxiu Nacional va ingressar en donació de l’autor 62 originals fotogràfics que havien format part de l’exposició La Transició (1976-1981) vista per Carlos Bosch, organitzada pel Memorial Democràtic i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació amb motiu del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. L’encarregat de la producció de l’exposició va ser el Sindicat de la Imatge UPIFC i es va poder visitar el 2020 al Palau Robert de Barcelona. Carlos Bosch va morir just tres mesos abans de la inauguració.

Ara, es recupera aquesta exposició com a contribució als actes que es preparen per part del Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc de la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, el pròxim 20 de novembre de 2025.

Justament, les 62 fotografies que formen aquesta exposició resulten de gran interès i valor per apropar-se al convuls període de reconstrucció politicosocial que va seguir al règim franquista. La temàtica de les fotografies, que va molt més enllà de la representació dels canvis polítics i institucionals, ens ofereix una visió més àmplia del moment i les seves tensions i problemàtiques presents, que construeix un relat més ric i matisat de l’habitual.

Carlos Bosch, fotògraf argentí nascut a Buenos Aires (1945), va estudiar Sociologia i Antropologia a la Universitat Nacional de Córdoba; va ser a través d’una recerca que es va apropar a la fotografia per primer cop. Es va començar a formar en l’ofici a l’Editorial Abril, on va treballar entre 1968 i 1975 com a reporter gràfic i fotògraf de moda, arquitectura i publicitat per a moltes agències de la capital argentina. També va exercir l’any 1973 com a cap de fotografia del diari Noticias Buenos Aires.

Arriba a Barcelona el febrer de 1976, en plenes protestes per l’Amnistia i poc abans de la instauració de la dictadura militar argentina, fugint de la persecució política al seu país. Va trobar feina com a reporter gràfic al diari El Correo Catalán i a la revista Cambio 16, i com a editor gràfic a Primera Planta. El 1977 va participar en la fundació de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Premsa i Mitjans de Comunicació de Catalunya. Després va treballar per al diari El País i la revista Interviú i l’any 2007 va retornar al seu país d’origen, on va morir el 22 de juny de 2020.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per aquesta mostra tot un seguit de documents que es conserven al Fons Personal Xavier Vinader, periodista català que va col·laborar en diverses ocasions amb el fotògraf argentí. Entre d’altres hi ha algunes fotografies com aquesta:

O documents com els que us mostrem a continuació:

No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Nou material gràfic rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Universitat Comunista dels Països Catalans

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de Josep Cònsola, activista, escriptor i professor de la Universitat Comunista dels Països Catalans, una col·lecció de 94 fotografies de murs i parets de la ciutat de Barcelona pintats per partits polítics, sindicats i entitats socials diverses entre els anys 1977 i 1978 i que van formar part de l’exposició “Quan les parets parlaven. Una mostra d’art militant”.

La Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) és un projecte formatiu fundat l’any 2007 com una aposta en formació política i ideològica al servei de l’esquerra revolucionària dels Països Catalans. Basada en quatre cursos, distribuïts en quatre anys, té com a objectiu ser una eina per a resoldre la necessitat de formació sòlida en teoria marxista i en clau de Països Catalans.
El projecte va néixer després d’un procés de reflexió entorn de la necessitat expressada des de 1998 per l’Esquerra Independentista de cercar una proposta docent que pogués ser útil a totes aquelles persones i organitzacions que, des del sindicalisme, l’ecologisme, l’associacionisme veïnal, la fàbrica, el camp, els centres educatius, la lluita feminista o en qualsevol altre marc de la lluita de classes, lluitessin activament pel socialisme i la independència dels Països Catalans. Té com a propòsit, per tant, contribuir a superar les mancances i dèficits en aquest àmbit, proporcionant elements per a l’anàlisi i la transformació de la realitat.
A més del seu portal web, disposa d’un campus virtual i també d’una biblioteca, hemeroteca i filmoteca digitals, i compta amb professorat de diversos àmbits acadèmics, com historiadors, economistes, metges, agricultors, filòsofs i sindicalistes. Té com a professors, històrics militants de l’esquerra independentista i activistes com Josep Cònsola, autor de l’exposició “Quan les parets parlaven. Una mostra d’art militant”.

El fons consta de 94 fotografies, 49 de les quals estan emmarcades, de murs i parets de la ciutat de Barcelona, pintats entre els anys 1977 i 1978.
Moltes de les parets es van pintar durant la campanya electoral de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 amb l’objectiu de demanar el vot per part dels diferents partits polítics o coalicions electorals que es van presentar a Catalunya com: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme, Esquerra de Catalunya, el Front per la Unitat dels Treballadors, Convergència Democràtica de Catalunya, etc.
També hi ha diverses fotografies de manifestacions així com de parets pintades amb les reivindicacions característiques d’aquells anys, com les conegudes “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”, “Majoria d’edat i dret a vot als 16 anys”, “Volem l’Estatut”, “Legalització de tots els partits polítics”, etc.


La col·lecció constitueix una font curiosa i molt interessant per a l’estudi de la transició política a Catalunya i complementa la multitud de documentació existent al nostre arxiu (cartells, adhesius, fulls volants, calendaris, xapes i material gràfic divers) relacionada amb els moviments socials i amb la propaganda electoral durant els primers anys de la democràcia a Catalunya.

El fons, existent també en format digital i disponible al Banc d’Imatges del Pavelló de la República, abasta cronològicament els anys 1977 i 1978 i s’ha incorporat com a Subsèrie Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) a la Sèrie Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Es pot consultar a través de l’inventari al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca, del Cercabib del CRAI i del Banc d’imatges.


by 3 comentaris

Incorporació de nou material a l’Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Col·lecció de fotografies de la Guerra del Rif

El juliol de 2023 l’historiador local Josep Fabra Llahí va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un àlbum amb 91 fotografies de la Campanya d’Àfrica (1921-1922). L’àlbum pertanyia al senyor Jaume Roig, artiller del 1r Regiment de Muntanya durant la Guerra del Marroc, i va arribar a mans de Josep Fabra a través de la seva esposa Lurdes Casanovas, veïna del Poble-Sec de Barcelona.

Les fotografies son un recorregut per les diverses localitats i territoris del Rif (Marroc) on va fer estada o va lluitar el primer Regiment d’Artilleria de Muntanya de l’exèrcit espanyol després del desastre d’Annual: Melilla, Nador, Segangán, Zoco-el-Had (Beni-Sicar), Tauima, Zeluán (Selouane), Mont-Arruit (Al Aaroui), Istiuen, Laraix, Alcazarquivir (Kasr al-Kabir), Teffer i Mexerah.

Les fotografies mostren diferents situacions del dia a dia de les tropes (el campament, el repartiment de ranxo, les quadres, els barracons, el regiment en acció o descansant, etc.) així com la vida quotidiana de la població local (un casament magrebí, la festa del Ramadà, una mesquita, etc.).

Les últimes fotografies de l’àlbum estan dedicades a dos companys del regiment: Francesc Basté, mort el 10 d’agost de 1921 d’una malaltia fulminant, i Ferran Delort, que morí ofegat a la platja de Ras er Rmel després d’haver rebut l’ordre de repatriació.

L’àlbum inclou un llistat amb la descripció de totes les fotografies i els noms dels qui les van fer, Rius, Pons i Oriol, companys de Jaume Roig al 1r Regiment de Muntanya de l’exèrcit espanyol a la Campanya d’Àfrica.

La col·lecció s’ha incorporat al Fons Arxiu Gràfic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja està a disposició dels investigadors que la vulguin consultar a través de l’inventari (p.87-89) que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al Cercabib del CRAI. Les fotografies estan totes digitalitzades i es poden visualitzar al nostre Banc d’Imatges.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República custodia, també, una col·lecció de fotografies d’Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació en la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923 i que podeu consultar al Banc d’Imatges i a l’inventari del seu Fons Personal, així com nombrosa bibliografia sobre que trobareu al Cercabib del CRAI.


by 2 comentaris

Exposició sobre el fotògraf Antoni Campañà a Montpellier amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Des del passat dia 29 de juny de 2023 es pot visitar al Pavillon Populaire de Montpellier, a França, l’exposició Antoni Campañà. Icônes Cachées. Els images méconnues de la guerre d’Espagne (1936-1939).

La mostra reuneix les fotografies més importants realitzades per fotògraf català durant la Guerra Civil Espanyola (1036-1939).

Els comissaris de la mostra Arnau Gonzàlez i Villalta, Plàcid Garcia-Planas Marcet i Toni Monné Campañà han classificat temàticament algunes de les imatges més importants de la producció de Campañà destacant els següents blocs: Davant la guerra, Cop d’estat i revolució, Matar a Déu, Les milicianes, La ruta pel front d’Aragó, Les trinxeres d’Aragó i la mort de Durruti, La Madonna Anarquista, Propaganda, Barcelona soviètica, Mobilització i guerra interna, Bombardejos i fam, Refugiats, Victòria franquista, Manipulacions, La retirada, Comparacions, Preludi de la Segona Guerra Mundial i Franco etern, guerra infinita.

Una part de l’obra d’Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) va romandre oculta i inèdita durant molts anys fins que es va descobrir la ja famosa “capsa vermella” amb 5.000 fotografies que va fer durant els anys de la guerra civil.

L’any 2018 la seva família va trobar, amagades en una capsa, un conjunt format per centenars d’imatges inèdites que el fotògraf havia pres durant la guerra, i que ell mateix havia amagat.

La qualitat artística de les imatges i el fet que eren un testimoni rellevant d’aquest període històric, van suposar una aportació molt destacada pel patrimoni fotogràfic del país.

Tres anys més tard, el Museu Nacional d’Art de Catalunya les va mostrar a l’exposició temporal La guerra infinita. Antoni Campañà i posteriorment en va incorporar una part a la seva exposició permanent.

Precisament, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut identificar qui era la miliciana anarquista d’una de les fotografies més icòniques de Campañà que fou trobada també dins la capsa vermella plena de negatius inèdits.

Es tracta d’Anita Garbin, que es va exiliar l’any 1939 a Béziers, població del sud de França, i no va voler tornar mai a l’estat espanyol, ni va saber que la seva imatge va esdevenir tan popular.

Es va casar amb un militant del Partit Comunista i va morir el 1977.

Enfilada en una barricada al carrer Hospital de Barcelona, somrient i amb una bandera de la CNT/ FAI, es va convertir en la icona de l’anarquisme durant la Guerra Civil.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit les reproduccions de diverses imatges dels llibres:

España un libro de imagenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas editat a Barcelona en múltiples idiòmes per l’Oficina d’Informació Exterior de la CNT i FAI, possiblement l’any 1938 en plena guerra civil:

19 de julio 1936 España editat també a Barcelona, possiblement l’any 1936 per les Oficines de Propaganda de la CNT i FAI.

Aprofiteu les vacances d’estiu per anar-la a veure! Teniu temps fins al 24 de setembre!


by Deixa un comentari

Instantànies d’ultramar: el fons gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us presentem un recull d’imatges del Fons Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona que pertanyen a l‘arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

El fons de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona és un referent ineludible per a qualsevol estudi sobre economia i relacions econòmiques entre Espanya i Amèrica des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX.

Aquesta institució es va fundar l’any 1911 sota l’impuls de destacats prohoms de la societat civil catalana de l’època. El seu propòsit va ser el d’establir relacions comercials entre Amèrica i Europa. Ja des dels seus inicis va desenvolupar una intensa activitat cultural.

El seu magnífic fons documental està format per uns 32.000 títols de monografies, 1.000 títols de publicacions periòdiques, unes 800 capses amb retalls de premsa i l’arxiu de la institució.

La col·lecció fou donada a la Fundació Figueras l’any 1982 i, juntament amb la resta de la biblioteca d’aquesta institució, va passar a formar part del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a partir de l’any 1994.

Avui, la totalitat del fons està catalogat en fitxers manuals i és consultable al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Recerca, on s’acabà redirigint donada la seva temàtica.

Tanmateix, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia l’Arxiu Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona, un patrimoni fotogràfic únic de l’Amèrica de principis del segle XX i que us proposem descobrir en aquesta exposició virtual.

L’arxiu documental i bibliogràfic d’aquesta institució resulta essencial per abordar les relacions entre Espanya (especialment Catalunya) i Amèrica en un període crucial que va des de la pèrdua de les darreres colònies de Cuba i Puerto Rico, el 1898, fins a l’inici de la dictadura del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. 

 Inventari del fons de 1.000 títols de publicacions editat el 1994 sota el títol Revistes del fons americà de la Biblioteca Josep M. Figueras.

 Inventari del Fons d’arxiu de la Casa d’Amèrica de Barcelona.

L’any 2005 Catalunya recupera la tradició americanista que va tenir la Casa d’Amèrica de Barcelona a través de l’actual Casa Amèrica Catalunya, que pretén convertir-se en un pont de diàleg i col·laboració entre la societat iberoamericana i la catalana. Trobareu més informació sobre el tema a:

 Casa Amèrica Catalunya a la Viquipèdia

 Casa Amèrica Barcelona a la Viquipèdia

 Dalla Corte, Gabriela. El Archivo documental del americanismo catalán: una historia centenaria para la Casa de América (1909-1968) [en línia]. Barcelona: Casa Amèrica Catalunya, 2013. 

L’accés a aquesta informació es pot fer a través de la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona, apartat de col·leccions especials. Allà hi trobareu el Fons Casa d’Amèrica de Barcelona.

Us convidem a descobrir la riquesa d’aquest fons amb un petit tast de les imatges que custodiem al nostre arxiu!

Volem agrair a Jordi Chico Pérez, estudiant de pràctiques del Grau d’Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la feina feta!


by 1 comentari

Garbo l’espia català i l’aniversari de la revista Sàpiens

Aquest novembre la revista Sàpiens ha arribat al número 200 amb una una nova exclusiva sobre Joan Pujol, més conegut amb el sobrenom de Garbo, l’espia català que va enganyar els alemanys en fer-los creure que el desembarcament de Normandia seria una maniobra de distracció.

El periodista Jordi Finestres recupera la història de Garbo que ja es va explicar al número 1 de la revista que, precisament han reeditat per celebrar l’efemèride i que es pot obtenir junt amb el número de novembre, reconstruint la vida d’aquest agent doble després de la Segona Guerra Mundial constatant que va continuar fent d’espia i que fins hi tot va provar ser un triple agent en la lluita contra el comunisme durant la guerra freda.

Garbo ha estat un dels espies més importants del segle XX. La seva intel·ligent maniobra de distracció a Normandia  va salvar milers de vides i va canviar el decurs de la Segona Guerra Mundial.

Si voleu saber més coses sobre la figura de Garbo  podeu comprar la revista i també consultar el nostre catàleg on trobareu diversos llibres que tracten la seva fascinant vida.

Volem aprofitar l’avinentesa per informar-vos també que fa pocs dies, inventariant el fons personal del periodista Xavier Vinader, del que ja us hem parlat nombroses vegades en el nostre blog, vam trobar una sèrie de fotografies de Garbo algunes d’elles, poc conegudes que les podreu consultar al nostre arxiu.

Us deixem amb una petita mostra:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Felicitats als companys de Sàpiens per la feina feta. Us desitgem molts més èxits editorials!


by 2 comentaris

Imatges inèdites del Pavelló de la República

La nostra biblioteca té el privilegi d’ocupar l’emblemàtic edifici del Pavelló de la República. Us hem parlat repetides vegades sobre la historia de l’edifici en altres posts del nostre blog i concretament sobre la reconstrucció de l’any 92 que es va fer amb motiu dels Jocs Olímpics a la ciutat de Barcelona.  Fins i tot tenim una pàgina web amb una síntesi històrica i una recopilació bibliogràfica i documental!

Avui us volem mostrar unes imatges inèdites del fons personal d’Emili Martínez Escrig, pare d’una de les nostres companyes, que han estat cedides perquè formin part del nostre arxiu gràfic.

Daten del mateix any 1992 i en elles es pot veure la façana de l’edifici guarnida amb la intervenció efímera de Joan Brossa que portava per títol Poema Visual transitable en tres temps (1984)

Recordeu que el pavelló es va inaugurar el dia 19 de juliol de 1992 i fins el dia 11 de setembre d’aquell mateix any s’hi va poder veure una exposició sobre la renovació que va patir la ciutat de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics.

En aquestes imatges es poden veure els panells d’aquesta exposició així com algunes de les obres que van ser exposades com una escultura de l’artista colombià Fernando Botero.

Esperem que us agradin!


by Deixa un comentari

Seminari “Bales de Plata” sobre fotoperiodisme a la Guerra Civil amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 22 de gener un equip de TV3, Televisió de Catalunya va gravar a la nostra biblioteca una entrevista a Ricard Martínez, fotogràf i historiador, responsable del Seminari Balas de Plata sobre els usos de la imatge durant la guerra civil espanyola.

Organitzat per Grisart Escola Internacional de Fotografia, aquest seminari compta amb la col·laboració de  l’Ajuntament de Barcelona i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.  De fet una de les sessions que s’impartiran, entre els dies 7 de febrer i el 7 de març de 2018, es farà al Pavelló, on es visionaran exemples de publicacions originals del període estudiat.

El seminari es complementarà amb l’exposició que porta per títol Centelles vist per Centelles: imatges de la Guerra Civil, que comptarà amb una selecció de material adquirit per la Fundació Vila Casas i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona que s’inaugurarà el proper dia 8 de febrer.

Per a més informació poder visionar també aquest interessant vídeo promocional:

Apunteu-vos! Segur us agradarà!


by 1 comentari

Suport del CRAI de la Universitat de Barcelona al Projecte “Robert Capa y la casa de Peironcely”

Fa un temps la Fundació AGFITEL de Madrid va sol·licitar el suport del CRAI de la Universitat de Barcelona per un projecte que ha rebut el nom de “Robert Capa y la casa de Peironcely”

Es tracta de protegir el lloc on el fotògraf Robert Capa va fer algunes de les seves fotografies més conegudes en les quals per primera vegada apareixen els nens com a víctimes dels efectes de la guerra i que va publicar a la revista francesa Regards el 10 de desembre de 1936, en un article titulat “La capital crucificada”. Les imatges van donar la volta al món al ser publicades també a la revista alemanya Zürcher illustrierte i a la nordamericana Life.

Recordem que Madrid va ser la primera capital europea que va patir bombardeigs aeris durant una guerra. Els bombarders Junker-52 alemanys van causar la mort a nombrosa població civil.

Gràcies al treball del fotògraf José Latova i d’Alberto Martín Escudero se sap que aquelles fotografies  es van fer al barri d’Entrevias al districte de Puente de Vallecas, situat al sud est de Madrid i avui en dia continua sent una zona marginal que acull a famílies molt humils. La imatge més famosa, la d’unes nenes assegudes a una vorera, es va fer davant una vivenda, concretament al carrer de Peironcely número 10. La modesta edificació segueix dempeus avui en dia i a la façana encara conserva els forats de la metralla.

S’ha iniciat una campanya dirigida a la Dirección General de Patrimonio de la Comunitat de Madrid per tal de que aquest espai quedi protegit convertir-lo en Bé d’Interès Cultural.

Algunes de les institucions i persones que també donen suport a aquesta iniciativa són: International Center of Photography (Nova York), Fundación Francisco Largo Caballero, Fundación Cultura de Paz, Asociación de la Memoria Social y Democràtica de España, Casa de Velázquez, Federico Mayor Zarahoza, Nigel Townson, Almudena Grandes, etc.

S’està treballant també en l’edició d’un llibre homenatge per difondre i divulgar la història d’aquest símbol de la memòria col·lectiva.

Els desitgem la millor de les sort per aquesta iniciativa.


by Deixa un comentari

Àlbum fotogràfic d’edificis notables de Barcelona del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és tan divers i sorprenent que no podem evitar fer-vos partícips de les troballes que anem fent!

Fa pocs dies vam catalogar un àlbum fotogràfic amb vint imatges d’edificis destacats de la ciutat de Barcelona que són obra de Josep Esplugas i Puig, germà del també fotògraf Antoni Esplugas i Puig (1852-1929). El seu pare, Antonio Esplugas, era pintor retratista i un reconegut professor de dibuix i pintura que tenia una acadèmia a la rambla de la Boqueria.

Josep començà a treballar amb el seu germà però ben aviat va obrir un estudi propi al carrer Escudellers convertint-se en fotògraf retratista. Es dedicà també a l’educació.

Ho sabem per una notícia de  apareguda el dia 17 d’abril de 1887 a La Vanguardia que diu:

El aventajado fotógrafo de esta capital don José Esplugas Puig, acaba de instalar en la calle Escudiller, número 89, 4º 3ª, unos grandes laboratorios de fotografia que recomendamos especialmente á los aficionados á la misma, ya que en ellos el señor Esplugas, por la módica suma de 10 duros y en solo veinte días, ofrece enseñar practicamente á trabajar bien la fotografia.

Además en dichos laboratorios se toman toda clase de encargos, ya sea para ir á sacar vistas, reproducciones, ampliaciones, tirajes, esmaltes, retoques de clichés, etc., etc. todo con la mayour perfección y á precios equitativos. 

L’àlbum que probablement podem datar a les acaballes del segle XIX, no conté cap informació bibliogràfica. Presenta una enquadernació molt austera amb cartes fotogràfiques, cartrons sobre els quals els fotògrafs adherien els seus retrats, aprofitades d’altres treballs. Cada carta fotogràfica té signatura autògrafa de l’autor.

Les fotografies porten una numeració i el títol de Barcelona Edificios Notables junt amb el nom de l’autor i l’adreça del seu taller.

Podem reconèixer edificis com el modernista Palau Guell d’Antoni Gaudí, la Casa Pascual Pons d’Enric Sagnier d’estètica neogòtica o el neoclàssic Taller Masriera, però molts altres no els hem pogut identificar.