Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Tag Archives: Revistes


by Deixa un comentari

Exposició “En aire commogut…” al CCCB amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ahir, 8 de maig, es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la mostra que porta per títol En l’aire commogut… comissariada per Georges Didi-Huberman, filòsof, historiador de l’art i pensador interdisciplinari.

El vers “En el aire conmovido” del Romancero gitano de Federico García Lorca inspira l’exposició, que explora el pensament crític sobre les emocions i els sentiments, i reivindica el poder transformador de les imatges.

Federico García Lorca obria el seu Romancero gitano, publicat l’any 1928, amb el «Romance de la luna, luna», un poema construït a partir d’una poderosa imatge simbòlica central que relacionava la figura d’un nen i la presència de la lluna sobre l’espai de l’enclusa d’una farga. El primer vers de la segona estrofa –«En el aire conmovido…»– conjugava dos elements invisibles –un d’ells atmosfèric (l’aire) i l’altre psíquic (l’emoció)– en una poderosa imatge que trobaria el seu ressò, pocs anys després, en el contingut de la conferència Juego y teoría del duende que el poeta va impartir el 20 d’octubre de 1933 al teatre Avenida de Buenos Aires. García Lorca intentaria trobar en l’esquiu concepte del duende una clau per desxifrar la naturalesa de la commoció, entesa com un esdeveniment capaç d’afectar una comunitat i un entorn i no només un subjecte psicològic aïllat. En el context del cante jondo, el cantaor sembla connectar amb una força profunda i primitiva que li recorre el cos i que, en ser exhalada en forma de cant, li esquinça la veu, commou l’aire i transforma emocionalment el receptor.

A la mostra s’hi exposen fotografies, pintures, escultures, pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques, totes relacionades amb el concepte de duende de Lorca.

Coproduïda pel CCCB, i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, convida a viure una experiència poètica i crítica a través d’un recorregut de tres-centes obres de figures clau de la cultura europea, des de Bertold Brecht i Camarón, fins a Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin…, sustentades, en bona part, en una acurada selecció bibliogràfica que es presenta al llarg del recorregut. 

El CRAI de la Universitat de Barcelona hi ha participat amb el préstec de dotze obres, que són un reflex del caràcter polièdric del fil expositiu i que pertanyen a diverses biblioteques:

CRAI Biblioteca del Campus Clínic

CRAI Biblioteca de Fons Antic

CRAI Biblioteca de Lletres

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat aquesta revista cultural dirigida per José Bergamín, editada per un grup d’intel·lectuals catòlics entre els anys 1933 i 1936, i on van col·laborar grans escriptors de la literatura espanyola del segle xx, com el mateix Lorca, Luis Cernuda, Eugenio Ímaz Echeverría Ramón Sijé o Miguel Hernández.

Es podrà veure fins al 28 de setembre de 2025. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Revistes subscrites del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

A l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha més d’11.000 títols de revistes, diaris i publicacions periòdiques en general.

Abasten el període cronològic que va des de l’inici de la II República espanyola (1931) fins a l’actualitat, amb especial interès per les etapes de la Guerra Civil (1936-1939), l’exili republicà, el franquisme (1939-1975) i l’oposició al règim i la Transició democràtica (1976-1982).

La major part de revistes provenen d’interncavis o donacions. Moltes estan cessades i ja no es reben. De tots els títols són una excepció les publicacions que tenim subscrites per compra.

Per aquest motiu avui us les volem presentar en aquest post del nostre blog!

Les revistes de subscripció de la nostra hemeroteca són les següents:

Editada a Tolosa des de l’any 2014, aquesta publicació està centrada en temes d’exili republicà a França.

El Centre de Documentació CTDEE és una associació que té com a objectius conservar tota la documentació relativa a l’activitat dels refugiats polítics espanyols a Tolosa de Llenguadoc i la seva regió des de 1939.

Aquesta revista, editada a Manresa des de l’any 2019, es troba en línia, però amb accés restringit a subscriptors.

Va néixer amb la intenció de ser una publicació de referència de pensament crític en català. Volent ser una eina per generar debat polític i reflexió profunda i tenint com a horitzó la transformació de la societat.

El Grupo de Estudios del Frente de Madrid és el responsable d’aquesta publicació, que té una periodicitat trimestral irregular des de l’any 2003.

GREFEMA es va iniciar l’any 2002 format per un grup de persones aficionades a l’estudi de la Història d’Espanya, especialment al període que comprèn des de la proclamació de la Segona República Espanyola fins a la finalització de la Guerra Civil dins l’àmbit de la Comunitat de Madrid.

Trobareu els sumaris de la revista a Dialnet.

Publicada per Eneida i coeditada per la Asociación de Historiadores del Presente des de l’any 2002 a Segovia, aquesta revista està patrocinada pel Centro de Investigaciones Históricas de la Democracia Española, grup consolidat de la UNED.

Pretén ser portaveu i aglutinar historiadors de diverses institucions interessats per l’estudi del segle XX espanyol, tot i que també està oberta a les col·laboracions sobre altres països i la història comparada. Es avaluada per parells de forma anònima i sotmesa a controls externs.

Trobareu els sumaris de tots els números de la revista a Dialnet.

Publicada a València pel Centro de la UNED Alzira i l’Instituto de Historia Social, es troba disponible en línia únicament per usuaris de la Universitat de Barcelona.

Es pot consultar a la nostra hemeroteca on tenim tots els números des de l’any 1988 quan va començar a editar-se.

És una revista acadèmica quadrimestral, independent i plural, que té el propòsit de difondre investigacions històriques i reflexions historiogràfiques des del rigor intel·lectual.

La qualitat dels articles s’assegura mitjançant un procés de revisió per parells en què intervenen dos avaluadors externs a la revista, tant nacionals com internacionals.

Tot el procés d’avaluació es realitza a més pel sistema de doble cec, és a dir, sempre es preserva l’anonimat tant dels avaluadors com dels autors.

Trobareu els sumaris dels números de la revista a Dialnet.

Aquesta revista editada des de l’any 1997 per l’Asociación para el Estudio de los Exilios y Migraciones Ibéricos Contemporáneos a Madrid i amb una periodicitat anual, busca contribuir a l’estudi i difusió dels múltiples aspectes de les migracions ibèriques contemporànies, amb extensions a altres àrees de desplaçaments forçosos.

Es pot consultar des de 2000 fins a 2014 a Dialnet, base de dades impulsada per la Universitat de La Rioja que conté el buidatge dels índexs de sumaris i articles de la major part de les revistes científiques i humanístiques publicats a Espanya i Llatinoamèrica.

L’associació edita també un butlletí que trobareu també a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Trobareu els sumaris dels números de la revista a Dialnet.

Editada pel Grupo de Estudios del Exilio Literario GEXEL de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des de l’any 2019, la revista pretén contribuir a la reconstrucció de la memòria històrica, cultural i literària de l’exili espanyol republicà de 1939.

Promou diverses línies de debat al voltant de la producció de les cultures d’exili i els interessen tant les implicacions d’aquestes cultures exiliades en el sistema literari peninsular com la seva condició transnacional, les seves manifestacions, adequació i recepció en el conjunt de sistemes culturals dels diferents països d’acollida.

Es poden consultar els sumaris de cada número a Dialnet.

Possiblement, aquesta és la revista de temàtica històrica més coneguda pel públic en general i la més destacada en llengua catalana. Es distribueix a Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià i té per objectiu divulgar la història dels Països Catalans i del món.

Al nostre fons conservem tots els números des de l’any 2002 que es va començar a publicar a Barcelona. També tenim tots els suplements que s’ha editat amb investigacions que sovint aporten noves dades a fets històrics poc coneguts o ignorats de la història dels Països Catalans.

Revista editada a Torino per l’Istituto di studi storici Gaetano Salvemini . Aquest institut, fundat a Torí l’any 1977, duu a terme activitats de recerca, documentació i difusió en el camp dels estudis d’història italians i internacionals, amb especial consideració a la història política i social contemporània.

La revista, dirigida per Alfonso Botti i Claudio Venza, va néixer l’any 1992 per iniciativa conjunta d’un grup d’estudiosos de la història i la cultura espanyola del segle. XIX i XX.

Es poden consultar els sumaris de cada número a Dialnet.

Editada a Saragossa des de 2077, aquesta publicació a porta una visió crítica i pretén no ser solament un instrument per a la difusió de la recerca històrica sinó també revista d’informació cultural de caràcter divulgador que no es dirigeix exclusivament a l’investigador sinó al públic en general que busca una informació de qualitat.

Ara ja teniu més informació sobre el nostre fons hemerogràfic. Esperem que us sigui d’utilitat per les vostres recerques i, si més no, pel vostre interès!


by 1 comentari

“Por qué : semanario de sucesos y actualidades” nova incorporació a la col·lecció de revistes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Acabem d’incorporar, dins la col·lecció de revistes del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les publicacions periòdiques més populars editades a les dècades dels anys 1960 i 1970 a l’estat espanyol: Por què: semanario de sucesos y actualidades dedicada a la crònica negra i als successos que va tenir una molt bona acollida entre el públic en general.

El setmanari Por Qué va ser una rèplica barcelonina a una altra publicació amb les mateixes característiques que s’editava des de Madrid i que va esdevenir molt més popular: El Caso, amb la que tingué una forta competència.

Enrique Rubio Ortiz (1920-2005), periodista de successos i expert en estafes, d’origen castellanomanxec, establert a Barcelona, que després seria popular a la televisió pel programa Investigación en Marcha i per la seva Timoteca Nacional, en va ser el fundador, l’any 1960.

Por Qué s’encarregava de presentar als seus lectors reportatges amb un contingut sensacionalista, centrats en delictes comuns, tragèdies i esdeveniments extrems i extraordinaris, obviant, lògicament, tota informació vinculada a la repressió política del règim franquista.

Temes com les inundacions del Vallès el 1962, les aparicions de la Verge en un poblet càntabre anomenat Garabandal, o les malifetes i fugues d’El Lute van ser exhaustivament tractats.

S’editava setmanalment i, a les últimes planes, tenia una secció fixa anomenada Los Cacos de Joso, amb acudits gràfics il·lustrats. La seva redacció era en un pis antic de l’Eixample, concretament al número 176 del carrer Diputació.

En les seves pàgines es retrata una Espanya de picaresca plena d’incauts. L’avarícia i la vanitat, inherents a la condició humana, ens porten a les més inimaginables històries d’estafes: des de les falses litografies de Dalí fins a les malediccions i enganys de Lola Flores, passant per històries de militars, toreros, religiosos, polítics, actors, músics… tots amb un engany per explicar…

Fins i tot el mateix director de la publicació, Enrique Rubio que, quan va començar com a periodista a l’edat de 14 anys, es va pintar un bigoti amb llapis per semblar més gran a les entrevistes!

La Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Catalunya, mentre passava uns dies de vacances a Tarroja de Segarra. En complir 18 anys va haver d’ingressar a l’Escola Popular de Guerra, situada al col·legi dels Pares Escolapis de Sarrià, a Barcelona. D’allà en va sortir com a oficial d’artilleria antiaèria, però no va arribar a exercir-ne perquè es va iniciar la retirada cap a França. Tancat al camp d’Argelès-Sur-Mer, va ser enviat presoner cap a Espanya, passant pels camps de concentració de Sant Sebastià i Vitòria.

Gràcies als contactes que tenia el seu germà es va salvar de ser executat a la plaça de bous de Vitòria. Més tard, el van enviar a la presó de Torrero, a Saragossa.

Quan va acabar de complir la condemna va sol·licitar l’ingrés a la Xarxa de Ferrocarrils, per ajudar a l’economia familiar. Va començar de telegrafista en una estació el nom de la qual semblava una picada d’ullet del destí: Campo Sepulcro, a Saragossa.

No va trigar gaire a col·laborar, amb les seves caricatures i acudits, a la premsa; primer a diaris com Marca, Dígame o a Informaciones i més tard a Amanecer de Saragossa i Solidaritat Nacional i La Prensa de Barcelona. Va ser el setmanari madrileny Fotos el primer que li va encarregar una sèrie de reportatges, analitzant els preus dels aliments des del seu origen fins a la seva arribada al mercat.

A Barcelona, ​​va passar de la caricatura i l’acudit als successos policials gràcies a l’atzar. El reporter de successos de Solidaritat Nacional estava malalt i havia d’anar a cobrir un tema al Paral·lel barceloní, concretament a “El Molino”, on estava involucrada la vedette María Yáñez, popularment coneguda com “La Bella Dorita”. Com no tenien a qui enviar, José Fernando Aguirre, el director, va ordenar a Rubio que fes ell el reportatge, que finalment va sortir a primera plana i fou tot un èxit. D’aquesta manera el caricaturista va passar a ser redactor policial.

Després va arribar l’oferta d’El Caso, setmanari de successos nascut l’11 de maig de 1952, en què va ser redactor en cap de Catalunya, Balears i Aragó, des de la seva creació fins a l’any 1960, en què es va fer càrrec de la direcció de Por que, que mantindria, durant 15 anys, com a setmanari barceloní capdavanter en successos.

La premsa escrita no va ser l’únic àmbit d’actuació de Rubio que va debutar a la ràdio l’any 1947, a l’emissora Radio España. Més tard va passar per moltes altres emissores: Ràdio Nacional, Ràdio Peninsular, La Cope, Ondacero, Rac-1, etc.

Va presentar un informatiu a la Televisió de Catalunya Panorama de Actualidad i entre molts altres programes l’any 1971 participà a Investigación en Marcha que va resoldre més de 59 delictes impunes, i va ser premiat amb la placa policial d'”Inspector Honorari”, distinció que va sumar al Premi Nacional de Reportatges Nacionals i Internacionals de 1964 i l’Antena de Oro 1965 per guions originals.

També va participar a TV3 Televisió de Catalunya presentant 26 capítols en català de Picaresca Club al costat de Toni Marín (1996-1997) i d’altres per a Cas Obert, d’Àngel Casas (1997-1998). A Telemadrid i Antena 3 va col·laborar en diversos programes a la secció de successos.

Va escriure diversos llibres sobre crims, estafes i altres successos, destacant la seva famosa trilogia La Timoteca Nacional on es recullen més de 2.000 estafes perfectament classificades.

L’any 1996 la Generalitat de Ctalunya li va atorgar la medalla al treball “President Macià”.

Tot un personatge!

[Aquesta informació sobre la vida d’Enrique Rubió ha estat extreta de la pàgina de la Timoteca Nacional ]

Com diuen Antonio Laguna-Platero i Francesc-Andreu Martínez-Gallego en el seu article Orígenes y desarrollo del periodismo sensacionalista de sucesos en España (1883-1917) Cuad.inf.  no.52 Santiago  2022:

…no debería escribirse la historia del periodismo español, su salto hacia la prensa industrial y de empresa, prescindiendo de la prensa de sucesos y de los periodistas que le dieron vida, los reporteros judiciales y de sucesos. Ellos transformaron el lenguaje del periodismo y ampliaron las estrategias de competencia de las industrias culturales y de las empresas que las regentaban.


by 2 comentaris

Nou recurs web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: La premsa republicana a l’Exili

Estem molt contents d’anunciar-vos que acabem de posar en marxa un nou recurs web sobre les revistes d’exili del nostre fons.

Antigament teníem un mapa virtual de revistes d’exili que, per motius d’obsolescència tecnològica, va deixar de funcionar. Per tal de no desaprofitar la feina feta vam decidir adaptar l’antic recurs web en un de nou que us presentem avui.

La sublevació militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola l’any 1936 va interrompre el procés polític, social i cultural que s’havia iniciat durant el període de la Segona República.

Des de l’inici de 1939 comença l’exili de la població que fugia de la repressió de les tropes franquistes. Homes, dones i infants de totes les edats i condicions socials es van dispersar arreu del món.

La premsa que es va editar durant el període d’exili fou un instrument fonamental per a mantenir viu l’esperit democràtic mentre va durar la dictadura a l’estat espanyol.

A través de la premsa periòdica l’exili expressa la seva fidelitat republicana i democràtica i en el cas de l’exili català, la seva fidelitat a Catalunya, sobretot a la seva llengua i tradicions. La preservació de la llengua es va convertir en un deure primordial.

En aquest recurs trobareu bona part de la premsa, tant catalana, com espanyola,  que es va generar a l’exili republicà.

La premsa catalana estava escrita en bona part en català, tot i que exiliats republicans catalans van col·laborar també en revistes d’exili escrites en castellà.

Sorgiran publicacions de gran prestigi i àmplia difusió de caire polític i cultural que al llarg dels anys s’aniran consolidant i on fins i tot  hi col·laboraren reconeguts escriptors.

A tall d’exemple direm que la Generalitat de Catalunya publicarà a l’exili un Butlletí d’Informació i el Diari Oficial.

Els partits polítics i sindicats mantindran també a l’exili els seus periòdics amb més o menys continuïtat. Aquesta premsa constitueix una font de primer ordre per a l’estudi de l’evolució del pensament dels exiliats.

A l’Amèrica Llatina, l’arribada dels exiliats republicans implica que conviuran publicacions de nova planta amb les publicades fins aleshores per emigracions anteriors. Per exemple, la revista Resurgiment és una de les publicacions catalanes de més llarga durada que fou editada entre els anys 1916 i 1972.

Darrera els títols hi ha tendències polítiques diverses i sovint fins i tot oposades. Algunes, però, no tenen cap filiació a partit polític.

Un bloc important és el constituït per la premsa periòdica d’organitzacions com casals, centres o agrupacions de caire i pretensions diverses. Aquesta literatura permet conèixer les activitats socials dels exiliats republicans i veure com es reproduïen els estils de vida en grups teatrals, orfeons, corals, esbarts dansaries, etc.

Sovint es commemoraven dates assenyalades tant polítiques com culturals. Destaquen els certàmens literaris amb els Jocs Florals a l’exili.

Amb la mort del dictador l’any 1975 i la recuperació gradual de la democràcia a l’estat espanyol va anar desapareixent aquesta premsa d’exili.

Us deixem amb aquesta mostra de la col·lecció de premsa d’exili republicà del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les més importants del món, que representa la lluita per  la llibertat de molts catalans i espanyols.


by 1 comentari

Feina feta al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República durant el confinament

Quan el passat 13 de març de 2020 van rebre la notícia de ens havíem de quedar a casa confinats amb motiu de la pandèmia, en principi per un període de 15 dies, que en realitat serien molts més, vam haver de començar a fer teletreball.

En una biblioteca hi ha moltes tasques que són necessàriament presencials, la primera atendre els usuaris però aquesta, tot i ser la prioritària, no és pas la única.

Destaca especialment la gestió dels fons que arriben sigui per compra o per donació: monografies, publicacions periòdiques i documentació d’arxiu que cal seleccionar i processar, etc.

Aquests processos van quedar paralitzats i no s’han pogut reprendre fins a la tornada a la biblioteca però hi ha altres tasques que només necessiten temps i un ordinador amb una bona connexió.

En aquest post us volem explicar una d’aquestes feines que han estat les protagonistes del nostre confinament.

Ja fa uns quants anys que biblioteques, hemeroteques, arxius i moltes institucions públiques i privades han dedicat notables esforços en la digitalització dels seus fons de publicacions periòdiques. L’objectiu és facilitar la feina a estudiants i investigadors posant a l’abast de tothom uns fons que d’altra manera s’haurien de consultar necessàriament dintre de les seves parets.

Aquest no és un procés ràpid ni barat, per aquest motiu cada institució ha fet una tria del material a digitalitzar prioritàriament així com de la metodologia i el tractament tècnic a seguir. A més, no solen haver col·leccions completes de revistes en una sola institució o sigui que en la majoria de casos, s’han digitalitzat col·leccions parcials amb la notable excepció d’ ARCA, l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.

Però a mida que aquests projectes de digitalització han anat estenent-se en el temps i en el nombre d’institucions i consorcis implicats, podem dir que actualment ja hi ha un volum notable de publicacions periòdiques totalment o parcialment accessibles en línia.

El següent punt seria: els investigadors coneixen i tenen accés fàcil a totes aquestes publicacions? Creiem que en la majoria de casos no és així i per aquest motiu ja fa temps que ens vam decidir a identificar-les i fer-les accessibles des del nostre catàleg i per extensió des del CCUC (Catàleg Col·lectiu de la Universitats de Catalunya).

Però ha estat ara, arran del confinament que hem pogut dedicar moltes hores a navegar per les diferents institucions i identificar totes aquelles revistes de les quals nosaltres tenim exemplars en paper i que tenen números digitalitzats accessibles en línia.

Si recordeu en un post que vam titular Hemeroteques digitals: un tresor amagat, veureu que la llista és llarga i, tot i que no la donem la feina per acabada, sí que podem dir que hem identificat més de 1.600 publicacions periòdiques dels més de 10.000 títols de la nostra col·lecció que poden ser consultades en línia.

Un cop feta la identificació i verificat el seu correcte funcionament, es passa aquesta informació a les companyes de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona, que fan la catalogació de la versió digital i l’enllaç al catàleg.

Uns exemples amb el procés acabat serien:

La resta de títols identificats s’aniran incorporant al catàleg progressivament.

En circumstàncies normals, i dins de la dinàmica habitual de la biblioteca, resulta difícil tirar endavant aquest tipus de feines que demanen molt de temps i concentració continuada: les tasques canviants del dia a dia ho impedeixen.

Finalment però, haurem d’agrair al confinament que un projecte que anava creixent molt lentament s’hagi pogut accelerar en aquesta proporció!

Us seguirem explicant més feines “confinades”….


by Deixa un comentari

Hemeroteques Digitals: un tresor amagat

Arran de la notícia que la Biblioteca de Catalunya ha posat en marxa un nou recurs: Premsa Catalana Digitalitzada, inventari cooperatiu que inclou una relació de revistes i diaris catalans amb versions digitalitzades, que compta amb més de 2.000 capçaleres d’institucions diverses i que té com a objectius facilitar l’accés a la premsa catalana digitalitzada des d’un únic portal i actuar com a instrument de suport a la planificació de digitalitzacions, volem aprofitar l’avinentesa per parlar de les hemeroteques digitals.

Aquest tipus d’hemeroteques són un recurs imprescindible per la preservació i conservació de la memòria històrica i una eina molt important pels investigadors. N’hi ha cada vegada més tant de caràcter local, regional, nacional o internacional.

No és la primera vegada que parlem d’aquest tema al nostre blog: en ocasions anteriors hem fet entrades parlant de l’Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de Madrid, de la Fundación AG-FITEL, del Diari ABC, o de la Fundación Largo Caballero .

Hem volgut fer un llistat de les més destacades de casa nostra, a nivell de l’estat espanyol i, una breu pinzellada a les europees i internacionals.

Catalunya:

Estat espanyol:

I les hemeroteques dels diaris:

Recomanem el portal Periodicomania: recursos en Internet sobre Publicaciones Periódicas de la Biblioteca Nacional de España per estar al dia de les noves incorporacions i per descobrir nous àmbits hemerogràfics com el de les ciències o l’art.

Europa i altres:

En darrer lloc mencionem també Google News un dels recursos que ofereix Google amb una gran col·lecció de diaris digitalitzats.

Dediquem aquest post del nostre blog a Miquel Velasco, historiador especialista en Guerra Civil i Exili republicà i estimat usuari del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Esperem que aquesta informació li sigui d’utilitat… i a la resta d’investigadors també!


by 1 comentari

Garbo l’espia català i l’aniversari de la revista Sàpiens

Aquest novembre la revista Sàpiens ha arribat al número 200 amb una una nova exclusiva sobre Joan Pujol, més conegut amb el sobrenom de Garbo, l’espia català que va enganyar els alemanys en fer-los creure que el desembarcament de Normandia seria una maniobra de distracció.

El periodista Jordi Finestres recupera la història de Garbo que ja es va explicar al número 1 de la revista que, precisament han reeditat per celebrar l’efemèride i que es pot obtenir junt amb el número de novembre, reconstruint la vida d’aquest agent doble després de la Segona Guerra Mundial constatant que va continuar fent d’espia i que fins hi tot va provar ser un triple agent en la lluita contra el comunisme durant la guerra freda.

Garbo ha estat un dels espies més importants del segle XX. La seva intel·ligent maniobra de distracció a Normandia  va salvar milers de vides i va canviar el decurs de la Segona Guerra Mundial.

Si voleu saber més coses sobre la figura de Garbo  podeu comprar la revista i també consultar el nostre catàleg on trobareu diversos llibres que tracten la seva fascinant vida.

Volem aprofitar l’avinentesa per informar-vos també que fa pocs dies, inventariant el fons personal del periodista Xavier Vinader, del que ja us hem parlat nombroses vegades en el nostre blog, vam trobar una sèrie de fotografies de Garbo algunes d’elles, poc conegudes que les podreu consultar al nostre arxiu.

Us deixem amb una petita mostra:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Felicitats als companys de Sàpiens per la feina feta. Us desitgem molts més èxits editorials!


by 1 comentari

Digitalitzada la revista “Mujeres Libres” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Tenim una molt bona notícia per anunciar-vos.

La revista Mujeres Libres es troba digitalitzada i en accés lliure al portal del sindicat CGT, la Confederació General del Treball.

L’ organització anarco-feminista anomenada Mujeres Libres va néixer l’any 1936.  Estava vinculada a la  CNT-FAI i va arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Des de les pàgines de la revista van qüestionar la societat patriarcal i consideraven agents opressors tant l’Estat, com el capitalisme, l’església i els mateixos companys del moviment obrer i anarquista.

Des d’aquesta organització es va crear una revista, que portava el mateix nom. Van sortir publicats un total de 14 números que es van convertir en una eina fonamental per desenvolupar el treball formatiu i organitzatiu del moviment.

La publicació destacava per l’originalitat dels seus continguts i per la modernitat en el seu disseny, maquetació i il·lustracions. El darrer número va ser publicat durant la tardor de l’any 1938,  mesos abans d’acabar la guerra civil, però no en va quedar cap exemplar.

Precisament, aquest  darrer número que es conserva, el 13, és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat per ser digitalitzat i d’aquesta manera s’ha pogut completar la col·lecció que apareix al portal.

No deixeu passar l’oportunitat de donar un cop d’ull a aquesta magnífica revista. Segur que us agradarà!


by Deixa un comentari

Signat un conveni de col·laboració amb el Grup de Recerca en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra

El CRAI de la Universitat de Barcelona a través de Biblioteca del Pavelló de la República ha signat convenis de col·laboració amb Grups de Recerca oficials de diverses universitats catalanes. Fa pocs mesos us parlarem del que vam signar amb l’Instituto de Estudios Albacetenses, a tall d’exemple.

En aquesta ocasió us volem informar del conveni signat amb el Grup de Recerca en Periodisme (GRP) de la Universitat Pompeu Fabra, establert des de l’any 2006 i que té la seva seu al Campus de la Comunicació-Poblenou.

Inicialment reconegut per la Generalitat de Catalunya com a grup de recerca emergent (GRE-2009 SGR 1162), en la actualitat gaudeix de la qualificació de grup de recerca consolidat (GRC-2014 SGR 872). El Grup està format per professors i estudiants de doctorat dedicats a la recerca en l’àmbit del periodisme.

Les seves línies d’investigació principals són:

  • Ètica del periodisme
  • Història del periodisme
  • Anàlisi de mitjans digitals
  • Redacció integrada

L’investigador principal de la línia d’investigació de la Història del Periodisme és el professor Jaume Guillamet Lloveras. El seu àmbit de treball és l’estudi de les postures polítiques del període entre 1977 i 1982 a la premsa satírica espanyola. El  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República disposa de col·leccions molt completes de premsa satírica d’aquest període. Concretament la col·laboració es centrarà en les revistes Por Favor, El Papus i El Jueves.

Gràcies a aquest conveni el Grup de Recerca gaudirà de facilitats a l’hora de la consulta i la reproducció d’aquestes publicacions i el CRAI de la Universitat de Barcelona constarà en totes les seves publicacions com a institució col·laboradora.