Cartell que pertany a la col·lecció del CRAI Biblioteca Pavelló de la República. C 3169
La campanya unitària Ara és l’hora ha respost a la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta popular amb un vídeo, publicat sota el lema “El 9-N votaré per tu“, on algunes de les més destacades personalitats de la política, la cultura i la societat catalana dediquen el seu vot a grans personatges de la història del nostre país.
L’emotiu vídeo, dirigit per Lluís Danès, enllaça fins a 20 personalitats del món polític i cultural català que dediquen el seu vot en el procés participatiu del 9-N.
Segons el propi realitzador, el vídeo vol relatar que “som el que som gràcies a la gent que ens ha precedit” i, en aquest punt, a nosaltres ens agradaria reivindicar la figura de Lluís Maria Xirinacs, etern defensor de la independència de Catalunya i amb una vida de dedicació al país.
Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 – Ogassa, Ripollès, 2007) va començar la seva forta activitat reivindicativa durant el franquisme.
Intervingué en la caputxinada a finals dels anys 60, comparegué davant un consell de guerra acusat de ser l’inspirador del Front d’Alliberament de Catalunya l’any 1968, participà en diverses vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el Procés de Burgos, fou un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i un dels promotors de la Marxa de la Llibertat.
Xirinacs va ser senador independent per Barcelona entre 1977 i 1979, i participà en el procés d’elaboració de la que fou la Constitució Espanyola de 1978. També va ser candidat a Nobel de la Pau diverses vegades. A la dècada dels 60 va realitzar cinc vagues de fam, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i va ser empresonat en dues ocasions pel règim franquista.
L’any 1979 encapçalà la candidatura per Barcelona del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) al Congrés de Diputats.
Entre les seves accions reivindicatives destaca que va estar dempeus durant dotze hores al dia davant la presó Model de Barcelona un any i nou mesos fins que no es va aprovar la Llei d’Amnistia dels presos catalans. El 2001 va realitzar una vaga de fam a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar la independència de Catalunya.
El març del 2005, l’Audiència Nacional va condemnar Lluís Maria Xirinacs a dos anys de presó com a autor d’un delicte d’enaltiment del terrorisme per unes declaracions fetes l’11 de setembre del 2002 durant la Diada de Catalunya i va ordenar la seva recerca i captura.
Xirinacs abandonà el sacerdoci el 1990. El seu cadàver va ser trobat en un bosc del Ripollès l’11 d’agost de 2007.
Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu trobar documentació diversa sobre la seva persona tant pel que fa a monografies com a documentació d’arxiu.
Acomiadem aquest post amb les seves paraules:
“He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!”
Acte de Sobirania. Lluís M. Xirinacs i Damians. Barcelona, 6 d’agost de 2007.
M'agrada S'està carregant...
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 