Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us volem desitjar que passeu unes Bones Festes!

Us recordem que tancarem el dia 23 de desembre i tornarem a obrir el 9 de gener.

Podeu consultar els horaris de les biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona que estaran obertes durant aquest període.

Aquest any us mostrem un opuscle nadalenc del nostre fons, dedicat a commemorar el centenari del naixement d’Enric Prat de la Riba, amb un text introductori  i una poesia de Salvador Espriu que porta per títol  Assaig de càntic en el temple. Amb magnífiques il·lustracions de l’artista Josep Guinovart, va ser editat a Barcelona l’any 1971.

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

El poema expressa el desig per part de l’autor de marxar lluny de la seva terra per viure lliurement. És una crítica a la dictadura franquista i a la manca de llibertats.

Jaume Carner i Suñol (1925-1992) fou el mecenes d’aquesta obra, junt amb la seva dona Maria Lourdes Cabana. Carner era un empresari i financer català que va participar en la fundació del Club Catalònia, l’any 1975, des d’on es  defensava el regionalisme, el monarquisme i el liberalisme, en la tradició històrica de la Lliga Catalana.

Era net de Jaume Carner i Romeu, ministre d’hisenda durant la Segona República i membre de la Lliga Regionalista i de Solidaritat Catalana,  i d’ Ildefons Suñol, president de l’Ateneu Barcelonès.

Va passar la seva infantesa amb Raimon Carrasco, fill del líder d’Unió Democràtica de Catalunya Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat per les tropes franquistes l’any 1936, que fou adoptat per la seva família.

Amb Jordi Pujol i Francesc Cabana participà en la fundació de Banca Catalana, de la que n’ocupà la presidència del Consell d’Administració entre 1959 i 1978.

Va desenvolupar una important activitat de recolzament a la cultura catalana de la que en tenim una bona mostra en aquesta obra que us hem presentat.

Bon Nadal a tothom!