En aquest recurs digital anteposen la qualitat a la quantitat amb uns principis bàsics: la llibertat de premsa i expressió, el sentit crític i el compromís social, i està obert a nous col·laboradors.
Francesc Sánchez és historiador per formació, és Doctor en Història Contemporània amb una tesis sobre la relació d’Espanya amb l’OTAN, membre del Centre d’Investigacions Film Història de la Universitat de Barcelona, i periodista d’ofici, doncs a partir de l’any 2001 va decidir crear aquest projecte de premsa amateur que en passar els anys s’ha professionalitzat.
A l’espai radiofònic d’El Inconformista Digital, ha entrevistat personalitats tan destacades com Eduard Amouroux Alemany, president de l’Associació Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Pelai Pagès Blanch, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, especialitzat en la Segona República Espanyola, la Guerra Civil, el Franquisme i la Transició o Lluís Foix Carnisé, veterà periodista i escriptor, que fou corresponsal a Londres i Washington, de La Vanguardia.
A la pàgina principal de la web del mitjà de comunicació s’hi ha inclòs el logo de Sidbrint!
Finalment, es parla també del llibre “Hablamos diferentes idiomas, pero una misma lengua: multilingüismo y pedagogías en las Brigadas Internacionales” de Lourdes Prades i Ramon Naya, company del CRAI Campus Mundet, que es publicarà properament.
Recordem que els bons d’ajut són bitllets en què s’hi indica una quantitat de diners que s’han de pagar a una empresa, organització, institució o entitat per tal d’ajudar-la econòmicament. A vegades, amb recompensa per a la persona que paga.
Vam dedicar un recurs web a aquesta col·lecció on es poden trobar els bons classificats en tres grans grups: Sindicats, Partits Polítics i Altres.
Posteriorment hem ampliat la col·lecció de Bons d’Ajut amb la col·laboració del nostre estudiant en pràctiques Ruben Gallardo que els ha digitalitzat i de la nostra becària Emma Dotres que els ha incorporat al recurs web. Ara són molts més dels vuitanta-vuit inicials i bona part d’ells els podeu consultar també al Banc d’Imatges.
A l’apartat Sindicats, hi ha bons de la Confederació Nacional del Treball (CNT- AIT) i de Comissions Obreres (CCOO) i se n’ha afegit un de nou, concretament de la CNT, un Donatiu pro-local de l’any 1977.
El grup més nombrós és el de Partits Polítics, on hi ha bons de diverses organitzacions polítiques com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Col·lectius de Joves Comunistes (CJC), el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), entre altres.
Dins d’aquest grup s’han incorporat més d’una desena de bons dels que se’n poden destacar diversos com les Festes del treball del Partit Socialista Unificat de Catalunya i del Partit Comunista d’Espanya, així com també nous bons digitalitzats dels Col·lectius de Joves Comunistes i el Partit dels i les Comunistes de Catalunya, un partit sorgit al 1982 després de desmarcar-se de les línies del PSUC.
Aquestes festes eren mítings dels partits polítics que s’utilitzaven per aplegar els seus simpatitzants i hi tenien lloc actes de caràcter social, polítics i solidaris.
En aquesta mateixa secció de partits, s’ha incorporat un nou subapartat, els bons ajuts del PSC-PSOE.
També dins del subapartat d’altres partits polítics, s’han afegit diferents bons interessants que corresponen a partits com Convergència i Unió, creat l’any 1978, o Convergència Democràtica de Catalunya, fundat l’any 1974; coalicions o unificacions com la Unió de Republicans de Catalunya o la Unificació Comunista d’Espanya; i moviments o crides múltiples com el Moviment Comunista de Catalunya o el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya.
Els bons que formen part d’aquest apartat es van generar fonamentalment per finançar diverses activitats organitzades pels propis partits polítics, com ara mítings, festes o concerts. Els bons, en aquets casos, equivalien a entrades per a accedir a aquests esdeveniments.
Finalment, a l’apartat anomenat “Altres” hi ha incorporats bons de tipologia molt diversa com ara d’associacions de veïns, comitès de treballadors, pacifistes, jovent, solidaritat internacional, etc.
Aquí s’han incorporat més d’una quinzena de bons com els bons de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, que és un sindicat agrari fundat el 1976 que tenia la finalitat de defensar i promoure els interessos dels llauradors i ramaders valencians, així com també els bons del Moviment de Defensa de la Terra, on es convocava l’11 de setembre al Fossar de les Moreres i s’incitava a col·laborar econòmicament en aquest front unitari d’organitzacions polítiques d’esquerres marxistes i independentistes.
A banda d’aquests bons, també se’n poden destacar d’altres de nova incorporació com els que fan referència a comitès de solidaritat o de recolzament, així com crides d’ajut amb altres països com Xilè o Nicaragua.
L’Institut Sant Antoni de Pàdua Salesians de Mataró disposa d’un programa acadèmic anomenat Programa d’Excel·lència per l’etapa de batxillerat destinat a aquell alumnat que busca incrementar els seus resultats acadèmics mitjançant la participació en projectes extraacadèmics.
Així doncs l’objectiu de l’acord que s’ha firmat entre ambdues institucions és formar als alumnes del Programa d’Excel·lència en les tasques pròpies de la nostra biblioteca com són la gestió documental, la classificació de material, la digitalització, etc. perquè en puguin treure el màxim rendiment i iniciar-los als mètodes i bones pràctiques de l’aprenentatge i la recerca universitària.
S’han dut a terme diverses activitats durant aquest mes de març de 2022 planificades en dues sessions de 3 hores cada una, concretament els dies 1 i 8 de març.
Els alumnes han rebut una formacio per part del personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República en relació al coneixement dels fons arxivistics, bibliogràfics, hemerogràfics de la biblioteca, així com en el tractament dels diferents tipus de material.
Per avaluar els alumnes participants s’ha tingut en compte l’assistència a les sessions acordades i els comentaris favorables de la direcció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
L’experiència per la nostra part ha estat fantàstica i esperem que els alumnes ho considerin igualment!
Demà dimarts dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República se suma a la celebració amb un recull de publicacions periòdiques sobre dones que es poden trobar a la nostra hemeroteca.
Si premeu el boto d’inici al Genially que hi ha a continuació hi trobareu butlletins, diaris, revistes, anuaris, informes, etc. que hem seleccionat amb motiu de l’efemèride. Esperem els trobeu tant interessants com ens han semblat a nosaltres!
Dir-vos també que hem afegit aquest recull a la pàgina web que tenim des de fa uns quants anys, dedicada precisament a la celebració del Dia de la Dona amb una selecció del nostre fons bibliogràfic i documental relacionat amb aquesta diada i amb la història de les dones en general. Feu-hi un cop d’ull: segur us agradarà!
L’Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad – Estado y Generalidadfou una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del cos de seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, pertanyents a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.
Segons l’acta de constitució, signada a París el 12 de novembre de 1944: representa als grups civil i uniformat de la policia, té com a objectiu garantir les llibertats i els drets cívics de tot els ciutadans de l’estat espanyol i posar-se al seu servei per garantir l’ordre públic i reprimir els actes que alterin aquestes garanties.
Es constitueix al marge de partits polítics i sindicats i té com a finalitat l’agrupació i control de tots els membres de la policia refugiats a França. S’estructura en Delegacions, s’estipula una quota mensual per als associats i es redacta un manifest per donar a conèixer la creació de l’agrupació a tots els col·legues.
Finalment, es comunica al Prefecte de Policia del Sena (París), a l’Excel·lentíssim President de la República espanyola, a l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya, a l’Excel·lentíssim President de Les Corts, a tots els partits polítics i sindicats antifeixistes espanyols residents a França i a agrupacions militars.
Desconeixem la seva data de dissolució tot i que l’últim número de la publicació Ley custodiada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és del febrer-abril de 1952.
El fons és part de l’arxiu administratiu de l’ASOCS. Conté: els carnets d’aquest funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.
A través d’aquests documents sabem: nom, lloc i data de naixement, si eren civils o uniformats, la seva categoria i historial professional, la seva última destinació a Espanya, si pertanyien a l’Estat o a la Generalitat, el seu domicili i la seva professió a l’exili, la seva situació familiar, la data d’afiliació a l’Associació, el número de carnet, etc.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha creat una base de dades local (de moment amb prop de 800 registres) amb tota la informació generada per l’ASOCS relacionada amb els seus associats. Els nostres estudiants en pràctiques i becaris col·laboren en la incorporació d’informació en aquesta base de dades.
El fons consta també de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.), i material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili.
Comissariada per Narcís Selles, filòleg i doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, repassa els artistes i moviments artístics i culturals d’un moment decisiu en el camí cap a la democràcia, des de la perspectiva de la imatge impresa: gravats, cartells, llibres, revistes i caràtules de discos, entre d’altres.
La mostra posa en relleu la importància de les arts i el conjunt de cultures visuals en la lluita contra la dictadura franquista i en l’avenç democràtic. Les imatges aplegades tenen en comú el fet que van prendre forma mitjançant la impressió gràfica. Aquest fet va ser decisiu per afavorir-ne la seva popularitat.
La cinquantena d’obres reproduïdes a l’exposició corresponen majoritàriament a produccions sorgides o editades a Catalunya, però també incorpora algunes de les propostes més interessants generades en altres zones com el País Valencià o les Illes Balears, que van tenir una repercussió notable en el conjunt del territori.
La mostra s’emmarca en els actes commemoratius dels cinquanta anys de la constitució de l’Assemblea de Catalunya vol ser un reconeixement al conjunt de persones, grups, entitats i organitzacions de signe divers que van participar en les lluites per les llibertats individuals i col·lectives.
En paral·lel a l’exposició, s’ha publicat un llibre amb el mateix títol, a càrrec del comissari de l’exposició, que analitza i valora aquesta producció visual. El teniu a la vostra disposició al catàleg del CRAI de la UB.
Us deixem amb un vídeo publicat pel Memorial en col·laboració amb l’Escola Massana: Centre d’Art i Disseny amb motiu de l’exposició:
Teniu temps fins l’1 de juny per visitar-la! No us ho perdeu!
Ahir dijous, dia 24 de febrer, va tenir lloc el Simposi Internacional dedicat a la figura de Manuel L. Abellán a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona amb l’objectiu de reivindicar la figura d’aquest historiador i el seu llegat.
Manuel López Abellán (Barcelona 1938 – Sorède, França, 2011) fou un professor universitari especialitzat en l’estudi de la censura durant el franquisme, va néixer a la Barceloneta.
L’any 1957 va acabar el batxillerat superior a l’Institut Ausiàs March de Barcelona i va ingressar a la Facultat del Seminari Catòlic a estudiar Filosofia fins al 1960 quan, amb només 22 anys, va marxar a treballar i estudiar a França. El 1964 es va diplomar en Ciències Econòmiques i Socials a l’Ecole Pratique des Hautes Études (París) amb el treball Approches morphologiques du catholicisme espagnol, dirigit per M. Desroche.
Dos anys més tard va marxar a sud-amèrica on va exercir de sociòleg a la Universitat de Carabobo a Veneçuela.
En tornar a França va inscriure la seva tesi doctoral a l’École Pratique des Hautes Études sobre Les collectivités libertaires en Catalogne (1936 -1939), però finalment va renunciar a la seva elaboració i el 1968 es va traslladar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura.
Durant 2 anys va ser professor de Literatura i cultura espanyoles a la Universitat de Gröningen i després va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975, compaginà la seva activitat acadèmica amb l’estudi de la censura durant el franquisme. De 1980 a 1993 també va donar classes de llengua i literatura catalanes.
El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”.
El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que alguns havien estat destruïts. Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976), dirigida per Jacques Leenhardt.
A Àmsterdam va organitzar diversos Simposis Internacionals sobre literatura espanyola: Censura y literaturas peninsulares, celebrat el maig de 1985, Medio siglo de cultura: exilio, franquismo y democracia (1939-1989) el 1989, o Cultura peninsular en la década de los cuarenta l’any 1993, i va fundar la revista Cuadernos Interdisciplinarios de Estudios Literarios, una publicació interdisciplinar que s’ajustava al perfil intel·lectual de Manuel L. Abellán, interessat des de sempre per les relacions entre literatura, història, sociologia i política.
També va dirigir, juntament amb F. M. Lorda, el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970 que tenia com a objectiu esbrinar, mitjançant uns qüestionaris adreçats a diversos escriptors catalans i espanyols, com els havia afectat la censura durant el règim franquista.
Als anys 90 va anar diverses vegades a Estats Units a fer classes a les Universitats de Nebraska i de Califòrnia–Berkeley i a donar conferències a Nova Orleans (Tulane University), a Chapel Hill (Universitat de Carolina del Nord) i a Massachussets (Harvard University).
El 1996 va deixar la universitat i es va traslladar a viure al sud de França. A Àmsterdam es va desmantellar el Grup de Sociologia de la Literatura.
El fons personal Manuel L. Abellán, cedit a la Universitat de Barcelona l’any 2016 per la seva vídua Constance Kuijpers, es conserva al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ocupa 3,20 metres lineals i agrupa la documentació generada durant la seva carrera professional. Cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries.
La col·lecció es compon principalment d’expedients de l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i de treballs sobre la censura durant l’època franquista fets pel professor Abellan o pels seus alumnes.
Aquests darrers dies ens hem trobat que són molts els usuaris que ens demanen material sobre Anarquisme.
Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tenim abundant bibliografia sobre la matèria: més de 2000 monografies i gairebé 700 revistes d’ideologia anarquista de principis del segle XX i dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, de l’exili, de la Transició Democràtica, així com de l’actualitat. Custodiem documentació d’arxiu sobre aquesta temàtica que trobareu principalment als inventaris dels Fons FV, el Fons F-FV, el Fons DPP (CNT-AIT) i el Fons DO.
Amb una biblioteca i arxiu molt important amb material documental i audiovisual digitalitzat que no deixa d’augmentar amb nous projectes i un centre de documentació on es poden trobar molts recursos digitals: el Centre de Documentació Històric Social el catàleg del qual forma part de la Xarxa de Biblioteques Socials que està treballant per incorporar-hi tots els documents. Pots consultar els que ja han estat catalogats, i també accedir als que estan digitalitzats.
Un fantàstic projecte de recerca interdisciplinari auspiciat per La Virreina Centre de la Imatge i per l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) que té com a objectiu situar i documentar les principals publicacions anarquistes del període objecte dʼestudi —diaris, revistes, opuscles, butlletins i llibres—, parant especial atenció a la seva dimensió gràfica i, a partir dʼaquí, resseguir la vida i obra dʼil·lustradors, fotògrafs, cartellistes, tipògrafs, dissenyadors, caricaturistes, ninotaires i altres professionals vinculats a les arts gràfiques que hi col·laboraven.
Podeu fer cerques avançades per trobar els documents que formen part de l’arxiu o navegar a partir dels diferents autors, publicacions, o els arxius on es troben.
Centre de documentació per a la difusió de la memòria històrica antiautoritaria i llibertària dels processos històrics esdevinguts en l’Estat espanyol al llarg del segle XX. Amb un apartat de documentació on trobarem premsa llibertaria digitalitzada amb Tierra y Libertad o Solidaridad Obrera entre d’altres.
En darrer lloc comentar també que des del passat any 2019 el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va signar un acord de col·laboració amb Virus Editorial, un projecte col·lectiu autogestionat engegat l’any 1991, amb la voluntat de crear una doble estructura d’edició i distribució amb el qual s’estableix com a punt clau l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques, així com la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.
Podeu consultar les publicacions de Virus que tenim a la biblioteca en aquest taulell del nostre Pinterest:
Com sempre, esperem que tota aquesta informació us sigui d’utilitat!
La col·lecció de Paper moneda del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República consta de més de 300 unitats documentals. La majoria són bitllets locals emesos majoritàriament durant el període de la Guerra Civil a Catalunya. També hi ha emissions estatals del període franquista, de la Dictadura de Primo de Rivera i de la II República i d’alguns municipis d’Aragó del període de la Guerra Civil. A més, hi ha una petita mostra de paper moneda de l’estranger (Alemanya, Cuba, Rússia, Vietnam, etc.).
L´origen d´aquesta col·lecció rau en el Decret de la Generalitat de Catalunya del 21 de setembre de 1936, el qual permetia crear una emissió de bitllets locals de curs obligatori a tot el territori català i també per l’àrea republicana del Front d’Aragó, la garantia dels quals la constituïen el propi tresor i els estocs d´or de la mateixa Generalitat.
L’alteració de les circumstàncies econòmiques, ja des dels primers mesos de la guerra, afectà en gran proporció l’activitat financera de Catalunya i, en particular, provocà una gran escassetat de moneda de metall; d’una banda,per l’atresorament de la plata en mans de particulars i del govern republicà i, de l’altra, per la retirada de la xavalla de coure (metall usat en les indústries de guerra). Aquest fet causà greus dificultats per fer transaccions comercials i, en la vida ordinària, la desaparició de la moneda petita o fraccionària.
Conscients d’aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya va emprendre, el mes de setembre del 1936, l’emissió de bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja. Aquesta iniciativa no va prosperar per l’oposició del Govern espanyol, alhora que aquests bitllets tampoc no resolien el canvi menut, ja que els valors nominals eren massa elevats.
Davant d’aquesta situació, el 9 d’octubre de 1936, el Govern de la Generalitat, amb la modificació de la Llei Municipal Catalana dotà els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal.
La majoria dels consistoris catalans van utilitzar aquest privilegi i dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 emeteren paper moneda o bé algun signe monetari local, la qual cosa demostra la importància i la validesa de la mesura per resoldre la difícil situació malgrat l’oposició i la prohibició expressa del Govern de l’Estat, amb seu a València.
Finalment, i en la mesura que els municipis catalans eren ocupats per l’exèrcit feixista del general Francisco Franco, el paper moneda local era anul·lat i retirat en el seu valor econòmic.
Aquesta col·lecció constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l´estudi de la vida política, econòmica i social, principalment de Catalunya durant els anys de la Guerra Civil.
El fet que trobem tot aquest material digitalitzat permet posar a l´abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat un material poc conegut, fins ara, pel fet de pertànyer a col·leccions privades normalment poc accessibles.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 