L’Esbart Verdaguer fou una entitat artística fundada el 1945 per Josep Benet i Morell (Cervera 14 d’abril de 1920 – Sant Cugat del Vallès març de 2008) i Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 – La Garriga, 19 de desembre del 2017) dedicada a la recuperació i difusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya, i els Països Catalans en general, mitjançant l’espectacle. Com que no es podia cantar ni escriure en català, es va ballar en català. Començà amb el nom Institució Folklòrica Verdaguer l’any 1945 a Barcelona, per a convertir-se en Esbart Verdaguer el 1947, any en què fou registrat com a entitat pública. El 18 d’abril de 1948 es feu la presentació oficial al Palau de la Música Catalana. Des de la seva arrancada l’any 1947, l’Esbart Verdaguer es va saber envoltar de personalitats vinculades al mon de la dansa, el teatre, l’art, la música i la política. Catalunya vivia moments de repressió on les activitats de cultura catalana estaven censurades i les entitats que en podien fer havien d’estar totalment controlades pel règim franquista. Moltes manifestacions públiques com ballades de sardanes, ballets, etc. acabaven amb persecucions pels carrers per part de la policia a cavall i a cop de porra. La primera junta estava formada pel president Salvador Millet i Maristany, vicepresident Josep Ferrer i els vocals Josep Benet i Morell, Manuel Cubeles i Solé, Alexandre Cirici i Pellicer, Jaume Picas i Guiu i Oriol Pascual i Parés. Altres membres foren: Salvador Mel·lo i Nicola, Antoni Ros i Marbà, Josep M. Espada, Ramon Trabal-Artés, Eulàlia Blasi, Anna Garcés i Delgado i Robert de Lanuza i Arús. L’Esbart tingué prop de 4.000 socis. Es va dissoldre l’any 1987. L’Esbart Verdaguer va ser una de les entitats que més va divulgar els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades. Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis. Va actuar en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger.
El Fons Esbart Verdaguer consta fonamentalment de correspondència generada i rebuda per aquesta entitat artística entre els anys 1949 i 1967. Tot i que el nivell de descripció no és la unitat documental, la correspondència està classificada en dos grans apartats: 1- En funció de qui la rebia o enviava:
correspondència personal amb personalitats de la cultura, l’art i la música, intel·lectuals, polítics, mecenes, etc., com per exemple Manuel Blasi, Ferran Valls i Taverner, Josep Vallverdú i Falcó, Aureli M. Escarré (Abad de Montserrat) i un llarg etcètera.
amb entitats diverses: corals, esbarts, orfeons, teatres, mitjans de comunicació, parròquies, sales de concerts, editorials. i un llarg etcètera. Per citar-ne alguna: Agrupación Cultural Folklórica de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música, Orfeó Català, Obra del Ballet Popular, Ràdio Barcelona o La Vanguàrdia.
amb institucions: ajuntaments, governs civils, església, o capitanies generals. Aquesta correspondència sempre està relacionada amb les autoritzacions oficials que havia de sol·licitar l’Esbart Verdaguer per a realitzar les seves actuacions arreu del país.
2- Entre els diversos components de l’Esbart (correspondència interna):
membres dels òrgans de direcció, administratius i de gestió: presidència, regidoria, junta directiva, etc.
socis: comunicats, altes i baixes, reclamacions de quotes, nomenaments, etc.
dansaires: convocatòries, altes i baixes, sol·licituds de permisos per absentar-se d’alguna actuació, etc.
El fons consta també de documentació interna de l’Esbart (formularis de sol·licitud d’ingrés, actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, documentació econòmicofinancera, etc.), programes de mà (manuscrits i impresos), fulls volants relatius a l’Esbart o a altres entitats folklòriques, làmines originals d’Alexandre Cirici i Pellicer i de Jaume Picas i Guiu, retalls de premsa i textos sobre folklore.
Les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Van ser milers d’homes i dones de nacionalitats diverses i que parlaven llengües diferents.
França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes. Així doncs el francès es va convertir en una de les llengües destacades dins les brigades junt amb el polonès. Sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que junt amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, els Australians i els de Nova Zelanda, constitueixen el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar però, el xinès, el mongol, l’alemany, el rus, l’àrab … en fi…. un veritable galimaties!
Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una bona part dels seus fons sobre brigades per elaborar els diferents panels expositius.
Com a activitat paral·lela a la mostra, el passat dissabte dia 29 de gener, va tenir lloc la xerrada “Brigades internacionals: multilingüisme, pedagogies i memòria”, que va posar en context el fenomen de les Brigades Internacionals i també es va explicar el projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals.
La xerrada va anar a càrrec dels dos comissaris de la mostra i va tenir un gran èxit de públic!
L’any 2017 la Generalitat de Catalunya va instituir el 5 de febrer com el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.
Un 5 de febrer de 1939, els màxims representants de les institucions republicanes: el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio, van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli a l’Alt Empordà, juntament amb centenars de civils i militars, la major part dels quals no van tornar mai més a casa seva.
Quasi la meitat de les persones, unes 220 mil, que van fugir ho van fer per La Jonquera i el Pertús. La majoria de fotografies que testimonien aquest èxode es van prendre en aquest punt.
Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República també conservem documentació diversa relacionada amb l’exili actual que pateixen els polítics catalans després del referèndum d’autodeterminació del 1r d’octubre del 2017.
Tant de bo, en un futur no molt llunyà, es deixin de produir desplaçaments forçosos de població i aquest tipus d’efemèrides no s’hagin de commemorar.
Com bé sabreu el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, a part de ser considerat un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la transició espanyola, també té un fons important sobre història política internacional del segle XX, especialment rellevant en relació amb la Segona Guerra Mundial que inclou llibres, fulletons, revistes, material d’arxiu, etc.
En aquest post hem fet un recull d’informació sobre projectes i llocs web que trobareu a la xarxa i que tracten sobre temes de la Segona Guerra Mundial.
En primer lloc us recomanem l’arxiu digital Forced Labor 1939-1945 : memory and history, un projecte que vol recordar els més de dotze milions de treballadors forçosos que van haver de treballar, i en molts casos morir, a l’Alemanya nacionalsocialista. Gairebé 600 d’aquests treballadors forçatssupervivents, provinents de 26 països, han estat entrevistats i el resultat és aquest arxiu digital realment interessant.
Al Bundesarchiv o Arxiu Nacional d’Alemanya hi ha un arxiu digital que conserva al voltant de 12 milions de fotografies, pel·lícules i cartells sobre la història d’Alemanya.
Una manera fàcil de trobar informació general sobre la Segona Guerra Mundial és anar a directoris com:
Avui us volem mostrar un vídeo, que forma part de la campanya de promoció d’aquest Museu Virtual, on Judit Casals, Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, juntament amb Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i Neus Verger, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic, han explicat el fons patrimonial del CRAI, en el marc dels Diàlegs del Museu Virtual de la UB.
Amb les col·leccions del CRAI Biblioteca de Fons Antici delCRAI Biblioteca del Pavelló de la República, el Museu Virtual enceta una sèrie dedicada a conèixer les col·leccions del patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona, a través d’un diàleg entre les persones responsables de la seva cura, custòdia i gestió.
Seguidament també trobareu el relat d’una experiència viscuda al voltant de la col·lecció patrimonial custodiada a la nostra biblioteca: l’alumna Anna Sospedra, del màster d’Història Contemporània i Món Actual de la UB, explica la seva experiència de fer les pràctiques amb el fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Fa pocs dies vam rebre la trista i inesperada notícia de la mort de l’escriptor, historiador, polític i activista cultural Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951- 2022).
Imatge feta amb motiu de l’entrevista a Antoni Dalmau per la publicació del seu llibre “El procés de Montjuïc”. Font: El Punt Avui.
L’Antoni Dalmau era usuari habitual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Utilitzava els nostres fons per a les seves recerques i sempre donava les obres que publicava per a la biblioteca, motiu pel qual li estàvem molt agraïts!
Les recerques històriques d’Antoni Dalmau es van centrar principalment en la recuperació de la memòria a l’entorn de l’obrerisme, la Guerra Civil i el primer franquisme.
Més enllà de la seva vàlua professional i de la gran tasca investigadora que va dur a terme en diferents àmbits, volem destacar que era una persona de tracte molt agradable, sempre educat, amable i amb un somriure a punt. El recordem, sobretot, com un gran aficionat al teatre que mantenia llargues converses sobre la temàtica.
Volem expressar la nostra tristesa i donar el condol a la família, en especial al seu fill Pol Dalmau, també usuari nostre, que segueix l’estela del seu pare com a historiador amb un gran nombre de títols publicats que podeu trobar, juntament amb els del seu pare, al nostre catàleg.
Us recomanem feu un cop d’ull a la pàgina web personal de l’Antoni Dalmau on hi trobareu dades personals referents a la seva activitat política i informació diversa sobre llibres i altres textos publicats: novel·les, assaigs polítics, estudis històrics, articles, traduccions, contes…
Aquesta mostra neix de la voluntat de donar visibilitat al còmic com a un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori, recorrent la història de les migracions a l’Espanya del segle XX a partir d’aquestes creacions artístiques.
L’exposició està dividida en tres àmbits: l’exili, el franquisme i l’època recent i, mitjançant les diferents vinyetes, es fa un recorregut que mostra de manera transversal i diversa l’evolució de la societat.
El còmic ha estat sovint lligat a les migracions. Obres com Superman o altres còmics com Maus van ser escrites per fills de immigrants jueus europeus. Un altre exemple més recent és Persépolis: la seva autora va deixar el seu Iran natal per establir-se a França.
Les vinyetes no són únicament un entreteniment infantil, moltes vegades parlen sobre temes socials o històrics, a més de tenen una gran capacitat divulgativa i de reflexió.
Moltes obres del còmic espanyol han intentat posar paraules a un passat que ha estat molts anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i d’altres migracions cap a diferents parts d’Europa més desenvolupada, per tal de fugir de la misèria de la dictadura franquista, també han trobat espai dins les vinyetes.
Dibuixants que es van haver d’exiliar, com Josep Bartolí o Josep Narro, conviuen en harmonia amb autores actuals tan innovadores com Ana Penyas o Nadia Hafid. Autors tan consagrats com Jaime Martín o Paco Roca comparteixen espai amb les revistes que els exiliats van crear als vaixells que els portaven a Amèrica.
Aquesta exposició és un espai que estableix sinèrgia entre el còmic, la memòria i les migracions. Busca apropar-se a un públic interessat a les qüestions socials i històriques, així com també a aficionats del còmic i qualsevol altre persona que estigui desitjant conèixer d’on venim per tractar d’entendre cap a on anem.
Han comptat també amb la col·laboració, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CEAR Euskadi, el Museu Memorial de l’Exili entre altres entitats.
Es disposa també d’una biblioteca creada gràcies a les editorials col·laboradores i a la Biblioteca Font de la Mina. La selecció d’obres permeten apropar-se al fenomen de la migració mitjançant la lectura.
Des de l’any 2004, a la Masia de Can Serra de Sant Adrià del Besós, es va obrir el Museu d’història de la immigració de Catalunya, un projecte que té una part d’exposició permanent i una altra sala amb exposicions temporals com aquesta que pretenen treballar la temàtica migratòria i el diàleg intercultural.
La mostra es podrà visitar fins al 30 de juliol del 2022. No us la perdeu!
Comencem aquest nou any amb la primera mostra de les novetats bibliogràfiques que ens han arribat a la biblioteca durant aquests darrers dies.
Les podeu consultar-les a través de la xarxa social Pinterest i també al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Volem agrair a la Fundació Josep Irla la nova donació de llibres pel nostre fons:
I també a Ivan Pérez Maza el donatiu de totes aquestes obres!
Comentar-vos que acabem de rebre el catàleg Poesía Brossa: imagen, texto y performatividad de l’exposició del mateix nom celebrada al Museo Universitario Arte Contemporáneo de la Universidad Nacional Autónoma de México, del 30 d’octubre de 2021 fins al 27 de març de 2022. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va cedir material per aquesta mostra que abans d’itinerar cap a Mèxic es va poder veure al MACBA el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, tal i com ja us vam informar en un altre post del blog.
Teniu plans per aquest cap de setmana? No sabeu que fer? Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us proposem un recorregut per diferents exposicions on podreu contemplar material del nostre fons i que us poden resultar interessants!
Comencem per una exposició que, degut al seu èxit de públic, s’ha prorrogat fins el dia 1 de març.
També podeu optar per pujar fins a Montjuïc i visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya on, entre d’altres, hi ha l’exposició Gaudí, dedicada a l’arquitecte català més popular i reconegut internacionalment. Inaugurada el passat 19 de novembre de 2021 es podrà veure al MNAC fins el dia 6 de març de 2022.
Si us podeu permetre fer una escapada més llarga recordeu que a Tolosa de Llenguadoc hi ha l’exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles, dedicada a aquest psiquiatre català (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que després de la Guerra Civil va viure exiliat a França, i que es considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 