Ahir dia 6 de desembre es va commemorar el 42è aniversari de la Constitució espanyola.
Aprofitant l’avinentesa hem volgut mostrar-vos el nostre recurs web sobre el referèndum de la constitució que vam elaborar ja fa uns quants anys i que, recentment, hem renovat, gràcies a la col·laboració de Miquel Casellas, estudiant del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Ja fa uns quants anys, concretament el mes de novembre de 2018, us anunciàvem en aquest matiex blog la presentació d’una exposició especial del Museu d’Art Contemporani de Barcelona que portava per títol Un segle breu: Col·lecció MACBA i que estava concebuda com una mostra permanent que ocupava tota la primera planta de l’edifici del museu de la Plaça dels Àngels de Barcelona.
Des d’aleshores, aquesta mostra que proposa una data d’inici, el 1929, quan va tenir lloc l’Exposició Internacional de Barcelona i que arriba fins als nostres dies, ha anat actualitzant els continguts per enriquir-ne els matisos i posar en valor la pluralitat d’encaixos de la col·lecció MACBA.
El museu va decidir posar l’accent en els anys de creació de l’Escola Nova durant la Segona República amb la renovació pedagògica que promovia l’impuls d’un aprenentatge actiu en contrast amb l’escola tradicional i que va tenir com a figures destacades a Catalunya com el pedagog anarquista Francesc Ferrer Guardia, o el mestre Pere Vergés i Farrés.
El MACBA es va posar novament en contacte amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el treball d’identificació i de selecció de material ha donat lloc a un nou préstec de documents originals que s’han incorporat a l’exposició permanent del museu.
Entre aquests nous documents que hem cedit destaquem els cartells Escola nova : poble lliure de Carme Millà, de Vicencs Ballerster Escuela Nueva : cultura y libertad i Escuela Nueva , un fulletó sobre Ferrer i Guardia escrit l’any 1910 per Auguste Bertrand i que porta per títol La vérité sur l’affaire Ferrer i diversos números de la revista Cu-cut! Setmanari de gresca ab ninots .
Ens complau seguir col·laborant en l’activitat cultural de Barcelona amb aquest nombrós préstec de material que s’allargarà fins a una data indeterminada.
El 25 de gener de 2016 el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni de donació amb la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya en virtut del qual la nostra biblioteca aniria acollint, en diverses etapes, una col·lecció de llibres i publicacions periòdiques de temàtica laboral i sindical de la pagesia, especialment del període franquista.
El mateix any publicàvem una notícia en aquest blog que feia referència a aquesta signatura del conveni de donació.
Aquest acord implicava la incorporació al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República d’una selecció bibliogràfica provinent de les biblioteques de les Cambres Agràries de les quatre províncies catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Aquestes biblioteques tancades des del desembre de l’any 2014 contenien un valuós fons.
Avui us podem notificar que hem finalitzat la catalogació de la totalitat de llibres i revistes!
Personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha anat desplaçant al llarg d’aquests anys a les seus de les quatre Cambres o als locals on s’havien dipositat els diferents fons i ha anat fent una selecció acurada de material. Ha quedat exclosa de la selecció una bona part del fons per raons de pertinença i de duplicitat.
Ara, un cop acabada la catalogació tant de les monografies com de les publicacions periòdiques es pot afirmar que el resultat ha estat molt positiu. Més de 560 títols de monografies s’han incorporat al fons el CRAI i 78 publicacions periòdiques s’han completat o bé han ampliat el fons hemerogràfic.
Esperem siguin del vostre interès!
Enguany, malgrat la pandèmia, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República seguim comptant amb la presència d’estudiants en pràctiques.
Hem fet menció diverses vegades en el nostre blog d’aquests nois i noies que realitzen les seves assignatures pràctiques a la nostra biblioteca i col·laboren en tasques diverses.
Com és el cas del Miquel Casellas, estudiant del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona que, tot i estar confinat a casa seva, ha treballat de valent ajudant-nos a renovar un antic recurs de la nostra pàgina web dedicat a la figura de Joan Comorera i Soler, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República i primer secretari general del PSUC.
L’any 2008, amb motiu del cinquanté aniversari de la seva mort, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va presentar una mostra del seu fons bibliogràfic i documental relacionat amb la figura d’aquest polític català.
El format de la mostra havia quedat obsolet i amb la col·laboració del Miquel hem aconseguit una nova versió molt més interactiva.
Ja ens direu que us ha semblat!
Des d’aquí donem les gràcies al Miquel i als altres estudiants per la feina feta i encoratgem a futurs candidats perquè s’animin a demanar pràctiques al Pavelló de la República!
En les darreres setmanes al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat la seu de dos rodatges diferents.
Per una banda el passat dijous dia 12 de novembre un equip del programa Sense Ficció de Televisió de Catalunya es va desplaçar al Pavelló per entrevistar a la historiadora i companya del CRAI de la Universitat de Barcelona Gemma Caballer i Albareda.
Especialista en la figura de Josep Maria Trias i Peitx, Gemma Caballer va parlar sobre refugiats i l’ajuda humanitària després de la Guerra Civil, fent especial esmena a la comunitat religiosa dels quàquers.
Recordeu que el fons personal d’aquest polític català exiliat a França després de la Guerra Civil es conserva a l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Si teniu interès en aprofundir en la seva figura us recomanem la lectura del llibre Aidez les réfugiés! : Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers escrit per la pròpia Gemma!
Per altra banda el passat dia 16 de novembre ens va visitar Jordi Vives i Faig, historiador i antic estudiant en pràctiques d’Història Contemporània que vam tenir al Pavelló ja fa uns quants anys, encarregat de coordinar un projecte audiovisual sobre el 20N i tot allò relacionat amb la Prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana, per a Òmnium Cultural.
Coneixedor que al nostre arxiu custodiem nombrosa documentació sobre la temàtica, i acompanyat per un equip de filmació, van utilitzar diferents fons per tal d’il·lustrar el documental com el Fons Personal Antoni Batista i el Fons Personal Xavier Vinader.
El mateix edifici del Pavelló va servir també com a recurs audiovisual!
L’emissió d’aquest documental el divendres dia 20 de novembre pel canal de YouTube d’Omnium, va servir per retre homenatge a Maria Salvo, lluitadora antifranquista, presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i fundadora de l’Associació Les Dones del 36, que ens va deixar precisament la setmana passada.
Us recordem que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va commemorar el centenari de la Maria Salvo amb aquesta entrada del nostre blog.
Tornem a mostrar-vos les darreres novetats bibliogràfiques que han arribat a la biblioteca aquests dies. Com sempre les podeu consultar a través de la xarxa social Pinterest o bé al llistat complet de novetats, del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Si teniu interès per algun exemplar en concret el podeu demanar a través del servei de prèstec del CRAI de la Universitat de Barcelona o del servei de PUC o préstec consorciat.
I si preferiu venir presencialment al Pavelló de la República a buscar un d’aquests llibres recordeu que heu de demanar cita prèvia!
Aprofitem l’avinentesa per agrair a les següents institucions el donatiu de llibres pel nostre fons:
Arxiu del Port de Tarragona
Biblioteca de Investigación de la Casa Velázquez
Memorial Democràtic
Gràcies a tots!
L’historiador Miquel Izard i Llorens, professor jubilat del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, després de visitar l’exposició sobre el Comissariat de Propaganda que actualment es pot veure al Palau Robert de Barcelona, ens ha fet arribar les seves impressions.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República vol remarcar que l’escrit que ve a continuació és una opinió particular del professor Izard. No subscrivim ni compartim les seves idees o impressions.
Per part nostre us recomanem la visita a aquesta magnífica mostra que compta amb la nostra col·laboració! Si voleu més informació podeu llegir el post del blog que li vam dedicar.
“Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939” excel·lent exposició al Palau Robert glossa l’extraordinària tasca -i no sols publicitària- d’aquesta entitat i del seu director en Met Miravitlles, una de tantes iniciatives i mudances d’un període del nostre antany, tan ignorat com engrescador i encoratjador per a molta gent.
No sols s’evidencia el quefer propagandístic, demés revela altres aspectes d’anys d’esperances, enardiment i solidaritat, de l’ajuda a Madrid a l’acollida de refugiats de la resta d’Espanya, del ressò que s’assolí tingués la gesta arreu del món a la quantitat de persones de tota mena que fraternitzaren amb la nostra lluita per una societat equitativa i lliure, dels brigadistes internacionals a figures de la ciència o la cultura.
Com sol passar amb la Història, la mostra també palesa el “passat del present”, patentitzant el tarannà dels governants actuals.
En primer lloc han trigat 45 anys en evocar tant sorprenent institució. És amnèsia peninsular, La Moncloa ronsejà 32 anys per acordar la Ley de la Memoria Histórica i el Memorial Democràtic de Catalunya, creat a remolc seu, el clausurà Mas, 2011, amb l’excusa de problemes estructurals en l’edifici, es dissimulà, 2012, al castell de Montjuïc i no ressuscità fins 2015 al Raval.
En segon lloc reflecteix alguna de les dèries de la Història Oficial: Un cartell de la Generalitat adreçat als Madrilenys (1937) sosté “el empuje del proletariado catalán, dentro de las mismas calles de Barcelona, venció al fascismo en 45 horas”, però la versió estatal segueix sostenint que foren per damunt de tot les forces de l’ordre públic.
Entre les dates essencials a la cronologia figuren els lamentables fets de la Fatarella; extrapolar-ho com si fos quelcom que succeí a tota Catalunya és un dels encaparraments de la exegesis que satanitza un sol grup, com feia “Víctimes” del Memorial Democràtic, atribuint-li la majoria de les iniquitats quan prou testimonis i cronistes recorden que coordinaren alguns dels canvis més apassionants i transformadors d’una realitat abusiva, desil·lusionant i violenta.
Miquel Izard
Ara fa un any, els alumnes de l’assignatura Didàctica per a la Història del Grau de Mestres d’Educació Primària de la Facultat d’Educació de la UB Universitat de Barcelona , dirigits per la professora Illaria Bellatti, van venir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a documentar-se per a un projecte d’innovació didàctica sobre la Presó Model de Barcelona.
Fruit d’aquella experiència aviat publicaran un vídeo (aquí podeu veure el tràiler) amb totes les actuacions que van dur a terme i que estarà a disposició de tothom al Dipòsit Digital de la UB com a projecte d’innovació docent. El vídeo ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Facultat d’Educació (UB), el Projecte Rimda, el Grup de Recerca Dhigecs i l’Escola Superior de Disseny (ESDI), que és qui ha elaborat el vídeo.
Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, els vam fer primer una sessió teòrica explicant-los quins eren els nostres fons, després els vam proporcionar bibliografia sobre presos i presons durant el franquisme i, finalment, els vam oferir l’oportunitat de treballar amb fonts històriques primàries.
La documentació d’arxiu que van poder consultar de primera mà, i que els ha servit per a l’elaboració del seu projecte, pertany a diversos fons de persones que van ser empresonades després de 1939 o que contenen materials relacionats amb la repressió del règim franquista (Fons Neus Català, Fons Joan Maluquer, Fons Josep Guilera, Fons Salvador Puig Antich, Fons Antoni Batista, entre altres)
Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República volem felicitar els estudiants involucrats en aquest projecte així com a la professora Illaria Ballati i esperem que ben aviat podrem tornar a col·laborar en qualsevol altra experiència vinculada a aquesta interessant proposta d’innovació docent.
Quan el passat 13 de març de 2020 van rebre la notícia de ens havíem de quedar a casa confinats amb motiu de la pandèmia, en principi per un període de 15 dies, que en realitat serien molts més, vam haver de començar a fer teletreball.
En una biblioteca hi ha moltes tasques que són necessàriament presencials, la primera atendre els usuaris però aquesta, tot i ser la prioritària, no és pas la única.
Destaca especialment la gestió dels fons que arriben sigui per compra o per donació: monografies, publicacions periòdiques i documentació d’arxiu que cal seleccionar i processar, etc.
Aquests processos van quedar paralitzats i no s’han pogut reprendre fins a la tornada a la biblioteca però hi ha altres tasques que només necessiten temps i un ordinador amb una bona connexió.
En aquest post us volem explicar una d’aquestes feines que han estat les protagonistes del nostre confinament.
Ja fa uns quants anys que biblioteques, hemeroteques, arxius i moltes institucions públiques i privades han dedicat notables esforços en la digitalització dels seus fons de publicacions periòdiques. L’objectiu és facilitar la feina a estudiants i investigadors posant a l’abast de tothom uns fons que d’altra manera s’haurien de consultar necessàriament dintre de les seves parets.
Aquest no és un procés ràpid ni barat, per aquest motiu cada institució ha fet una tria del material a digitalitzar prioritàriament així com de la metodologia i el tractament tècnic a seguir. A més, no solen haver col·leccions completes de revistes en una sola institució o sigui que en la majoria de casos, s’han digitalitzat col·leccions parcials amb la notable excepció d’ ARCA, l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.
Però a mida que aquests projectes de digitalització han anat estenent-se en el temps i en el nombre d’institucions i consorcis implicats, podem dir que actualment ja hi ha un volum notable de publicacions periòdiques totalment o parcialment accessibles en línia.
El següent punt seria: els investigadors coneixen i tenen accés fàcil a totes aquestes publicacions? Creiem que en la majoria de casos no és així i per aquest motiu ja fa temps que ens vam decidir a identificar-les i fer-les accessibles des del nostre catàleg i per extensió des del CCUC (Catàleg Col·lectiu de la Universitats de Catalunya).
Però ha estat ara, arran del confinament que hem pogut dedicar moltes hores a navegar per les diferents institucions i identificar totes aquelles revistes de les quals nosaltres tenim exemplars en paper i que tenen números digitalitzats accessibles en línia.
Si recordeu en un post que vam titular Hemeroteques digitals: un tresor amagat, veureu que la llista és llarga i, tot i que no la donem la feina per acabada, sí que podem dir que hem identificat més de 1.600 publicacions periòdiques dels més de 10.000 títols de la nostra col·lecció que poden ser consultades en línia.
Un cop feta la identificació i verificat el seu correcte funcionament, es passa aquesta informació a les companyes de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI de la Universitat de Barcelona, que fan la catalogació de la versió digital i l’enllaç al catàleg.
Uns exemples amb el procés acabat serien:
La resta de títols identificats s’aniran incorporant al catàleg progressivament.
En circumstàncies normals, i dins de la dinàmica habitual de la biblioteca, resulta difícil tirar endavant aquest tipus de feines que demanen molt de temps i concentració continuada: les tasques canviants del dia a dia ho impedeixen.
Finalment però, haurem d’agrair al confinament que un projecte que anava creixent molt lentament s’hagi pogut accelerar en aquesta proporció!
Us seguirem explicant més feines “confinades”….
El passat dilluns dia 2 de novembre es va inaugurar la mostra “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939” al Palau Robert de Barcelona.
Aquesta exposició, que es pot visitar del 3 de novembre al 5 d’abril de 2021, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i ens explica els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte bèl·lic. En els dos bàndols van difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional.
El Comissariat de Propaganda, creat l’ 1936, va desplegar una important estratègia comunicativa, treballant per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola.
L’exposició, amb títol que fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada, reconstrueix i difon les accions persuasives que va portar a terme la Generalitat durant el conflicte bèl·lic, les contextualitza i n’explica els motius.
La mostra rendeix homenatge al polític i periodista Jaume Miravitlles, cap del Comissariat, i també als centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes.
Al llarg de l’exposició es pot sentir la cançó El més petit de tots, inspirada en l’estatueta homònima que va crear el Comissariat de Propaganda i que es va considerar “la mascota de la Revolució”.
La mostra dona a conèixer la gran varietat de formes informatives i propagandístiques que el Comissariat va utilitzar i s’hi poden veure un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de diversos llibres, publicacions i altres objectes de propaganda.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit més d’una trentena d’obres com els cartells Defenseu-vos dels atacs aeris : els efectes del bombardeig aeri són molt més temuts que reals o Madrileños catalunya os ama o la magnífica auca del Noi català antifeixista i humà. També fulls volants com el Manifiesto de los intelectuales catalanes, llibres com Cinquanta anys d’esperanto edició del Comissariat de l’any 1937, amb motiu de l’Exposició commemorativa del cinquantè aniversari de l’Esperanto, i publicacions periòdiques com els comunicats de premsa que emetia la presidència del Comissariat en diverses llengües fins hi tot en suec!
Per a més informació us recomanem llegitu l’article: ‘Aixafem el feixisme’: quan el món va sentir el clam de Catalunya de Joan Safont a ElNacional.cat.
No us perdeu aquesta exposició!
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 