El passat mes de març el CRAI de la Universitat de Barcelona, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, va inaugurar el Portal de les dones que dona accés als fons patrimonials des d’una perspectiva de gènere, amb l’objectiu de fer valdre i donar visibilitat a les dones més destacades dels àmbits temàtics i disciplines que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona a partir del seu fons patrimonial bibliogràfic i fer-ho de forma conjunta des d’un únic portal web.
Fa pocs dies es va incorporar un nou conjunt temàtic de Dones Brigadistes que inclou dones vinculades a les Brigades Internacionals que van participar en la Guerra Civil Espanyola, presents a la base de dades de SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona, gestionat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals, amb l’objectiu és donar visibilitat als voluntaris internacionals que van venir a defensar la República.
Aquestes dones de procedències diverses, eren infermeres, metgesses, traductores, periodistes… el seu compromís anava més enllà del suport sanitari o humanitari: moltes estaven afiliades a partits d’esquerres o sindicats, i compartien una forta convicció antifeixista, feminista i internacionalista.
Aquest recull busca reconèixer i difondre el seu llegat, sovint oblidat pels relats tradicionals.
A través del projecte SIDBRINT es pot accedir a les seves biografies, testimonis i aportacions, i entendre millor el paper que van jugar com a agents actives d’un canvi històric que va marcar el segle XX.
Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat per a les vostres recerques!
S’ha inaugurat el nou Portal de les dones, que dona accés als fons patrimonials des d’una perspectiva de gènere, amb l’objectiu de fer valdre i donar visibilitat a les dones més destacades dels àmbits temàtics i disciplines que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona a partir del seu fons patrimonial bibliogràfic i fer-ho de forma conjunta des d’un únic portal web.
A més, s’ha posat el nom de Juliana Morell, dona polifacètica que es va convertir en la primera doctora de la història, a l’edifici Baldiri Reixac 2, seu de diverses unitats del CRAIUB.
L’any 1922, la jove de Terol Aurea Javierre s’incorporava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó com la primera arxivera de la seva plantilla. Tan sols un any abans havia ingressat per oposició en el Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. El centenari d’aquesta fita és l’origen de l’exposició Veus Femenines. 900 anys als documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que es pot visitar actualment al Palau del Lloctinent de Barcelona.
Aquesta exposició se suma a l’interès del Ministeri de Cultura, la Subdirecció General dels Arxius Estatals i els seus centres dependents, per difondre el patrimoni documental i científic femení.
Els Arxius Estatals han desenvolupat un projecte de visualització de les dones investigadores entre 1900 i 1970, amb l’objectiu de posar el focus en la ciència en femení durant el segle XX.
La mostra reuneix gairebé seixanta documents dels fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó relatius a tota mena de dones, en totes les èpoques i circumstàncies. Hi ha veus femenines del segle XI i del segle XIX.: dones religioses, treballadores, bruixes, professionals, propietàries, processades, empresonades, en risc de mort …
En evocar el primer segle d’arxiveres en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, es ret un homenatge a totes les professionals que, en els últims cent anys, han treballat en els arxius espanyols. Dones invisibilitzades entre les línies del Patrimoni Històric Documental i que tornen ara, gràcies a les investigadores del present, amb el seu incalculable llegat de saber, coneixement i sostinguda defensa de la igualtat.
Moltes d’elles van obrir el camí a l’estudi de les fonts documentals relatives a dones en el patrimoni històric espanyol. Les seves tesis i estudis van inaugurar vies de recerca que la historiografia posterior va utilitzar per acostar-se a les figures femenines de la Corona d’Aragó i, a partir d’aquesta aproximació, propiciar la diversificació de la historiografia femenina i feminista a Espanya.
L’exposició es complementa amb un cicle de sessions acadèmiques i un altre de concerts, paral·lels a la seva exhibició.
Teniu temps fins al setembre per visitar-la: de dimarts a diumenge de 10.00 a 19.00 hores i és d’ accés lliure.
El Museo Virtual de la Mujer Combatiente MVMC té com a objectiu crear un espai històric, visual i educatiu sobre la participació de les dones com a combatents durant la Guerra Civil Espanyola.
Està en constant evolució i els seus continguts s’actualitzen periòdicament, treballant amb fons d’arxius nacionals i internacionals que contenen documentació militar de l’època, així com amb arxius de caràcter provincial o municipal, familiars o privats. D’aquesta manera reconstrueixen les experiències vitals de cadascuna de les combatents documentades.
El MVMC és el resultat del projecte d’insvestigació «Mujeres en guerra: vida y legado de las mujeres combatientes en la guerra civil española» de la Universitat Pompeu Fabra i es va presentar a la seu del Centro Documental de la Memòria Histórica de Salamanca l’any 2022.
Tània Balló, escriptora, productora i directora de cinema, és també una de les investigadores principals.
El CRAI Biblioteca Pavelló de la República té signat un conveni de col·laboració amb el projecte i també hi participem a través de Sibrint, el Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals de la Universitat de Barcelona.
Des de l’esclat de la guerra fins al final hi va haver dones al front. Van travessar l’Ebre i van resistir fins al gener del 1939, igual que els homes. Però no se n’ha parlat gaire. Aquest museu virtual els vol donar més visibilitat i esdevenir un espai educatiu amb una exposició permanent sobre les dones i la guerra civil i també exposicions temporals, com de la que us parlem a continuació i que porta per títol Las ciento catorze que és el nombre de dones, milicianes o soldats que van perdre la vida mentre combatien durant la Guerra Civil.
Els seus noms, anotats en algun document, consten als registres com a difuntes o desaparegudes en combat amb la data on van morir o on se’ls va perdre la pista.
Per tal de donar veu a les seves biografies van demanar la col·laboració a diverses dones de diferents àmbits, entre les quals trobareu l’equip sencer del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:
Alex Berger Lloret, Alba Costas Verde, Amalia Massó Puig, Anna Sospedra, Anna Verde Ferrer, Beatriz García García, Carla Lloret Puig, Carlota Vidal Sánchez, Conchita López Marimón, Eva Martinez Carrasco, Emma Puig, Elisenda Pardo Vidal, Fuensanta Marmolejo Romero, Gemma Gelambi, Helen Casanovas, Iolanda Mauri Sánchez, Judith Montserrat Argelaguet, Lídia Martinez Altarriba, Lourdes Prades Artigas , Maria Abril Pardo, Malena García García, Marianela Mulattieri Suárez, Marta del Castillo Rabascall, Marta Sells Cánovas, Mónica Punsola, Natàlia Cazorla Viejo, Nuria Plana Díez, Olga Giralt Esteve, Paula Lloret Puig, Rosó Gispert Segura, Silvia Abril Pardo, Silvia Togores Prados, Soraya Bravo Oliva, Teresa Diaz Huaringa.
El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència va ser establert l’any 2015 per l’Assemblea General de l’ONU, en la Resolució 70/474/Add.2, amb l’objectiu de promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions.
La igualtat de gènere ha estat sempre un tema central de les Nacions Unides. La igualtat entre els gèneres i l’apoderament de les dones i de les nenes contribueix decisivament no només al desenvolupament econòmic del món, sinó també al progrés respecte de tots els objectius i metes de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
Filla de l’intendent i professor mercantil Joan Buira, últim president de l’ACC Associació de comptables de Catalunya, extingida pel franquisme l’any 1940, es va graduar, l’any 1949, com a Intendent i professora mercantil, l’única dona de la seva promoció i, el 29 de desembre del 1956 va ser nomenada, a Madrid, Catedràtic Numerari d’Escoles de Comerç, més tard d’Escoles Universitàries, la primera dona catedràtica de comptabilitat, a tot l’estat.
El 1955 es va casar amb Manuel Ibars, comptable d’origen mequinensà i amb qui va tenir 3 filles i 2 fills (1956-1964), com corresponia a una dona casada d’aquella època, però no a una professora catedràtica destinada ben lluny de casa, primer a Màlaga i després a València (a 300 km del seu marit i primera filla).
Embarassada de la segona filla, va demanar excedència i el trasllat a Barcelona i va aconseguir la càtedra de comptabilitat a l’Escola Universitària d’Empresarials de Sabadell on va donar classe des del 1959 -i en va ser directora els cursos 81-83 -, fins al 1983, any que va prendre possessió finalment de la Càtedra de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, davant del rector Antoni Maria Badia i Margarit, com li agrada recordar!
Entre els cursos 1972-1983 va ser també professora de Comptabilitat, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB. Sempre en parla com l’etapa més important i feliç de la seva vida, quan podia compatibilitzar l’apassionant vida professional, social i cultural dels anys setanta, amb la seva vida familiar més tradicional.
El 1992, per edat, i – com ella diu- no per capacitat intel·lectual, li va arribar la jubilació forçosa, però va continuar la seva activitat docent que tant l’apassiona, va impartir Cursos i Màsters de comptabilitat a la UB i a altres centres fins al 2006.
La UB la va nomenar professora emèrita, amb caràcter honorífic, el 2004. I va continuar sempre la seva investigació i recerca sobre temes econòmics: societats sense ànim de lucre, sobre l’ICF, la base per la futura hisenda d’una Catalunya Independent, entre d’altres.
Estimada pels seus exalumnes companys, professors i amics, pel seu esperit sempre jove, inquiet i combatiu: impartia les classes en català a la Facultat malgrat rebre amenaces, portava les seves filles i fills de ben petits als concerts de Raimon, Ovidi i Llach i se’n penedia quan arribaven els grisos…
Apassionada per la música clàssica, la literatura, el teatre (de jove, n’havia fet, per vèncer la seva timidesa). Sempre ha dit que ella era de lletres, però els temps i les circumstàncies que li van tocar viure, l’havien portada pel camí dels números. Impressionant el càlcul mental que té, fins i tot actualment.
Interessada per l’actualitat política, social econòmica i cultural, devoradora de diaris en paper i de les rodes informatives del 324.
El 18 d’octubre del 2006 l’ACCID, Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, hereva de l’ACC, li atorgava el premi a l’excel·lència acadèmica, en un acte a la Llotja de Mar, de Barcelona, acompanyada dels seus fills, exalumnes i companys professors.
Malauradament, a 91 anys, un parell d’ictus la van retirar de la vida activa i en l’actualitat viu tranquil·la en una petita residència, entre converses i visites dels seus fills, filles, gendres, nores, nets i netes i algun company de la Universitat.
Apunt biogràfic escrit per Teresa Ibars Buira, la seva filla, que va cedir, l’any 2020, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una col·lecció de monografies, la majoria llibres de text de la Segona República i del Franquisme, que trobareu al nostre catàleg, i tota una sèrie de documents que s’han incorporat als Fons Personals Diversos del nostre arxiu i que comprenen uns quaderns d’exercicis d’italià i d’anglès dels anys 1940, publicitat de l’època franquista i fulls volants del període de la Transició democràtica relacionats amb la qüestió nacional de Catalunya (restabliment de la Generalitat de Catalunya, Estatut de Catalunya, etc.)
La donació constava també d’alguns cartells i mapes que s’han incorporat a les col·leccions del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.
Aviat incorporarem als fons diversos documents i fotografies relacionats amb la biografia de Teresa Buira que la seva filla està seleccionant.
Presentant-vos la figura de la Teresa volem reivindicar l’accés i la participació plena de les dones i nenes en aquest sector on representen menys del 30 % dels investigadors en tot el món.
LesSinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola.
Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.
El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.
La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment.
Les artistes espanyoles del 27 són exemple d’esperit trencador i de modernitat. Van reivindicar el seu paper intel·lectual no només sobre la seva pròpia figura, sinó sobre la vida cultural que les envoltava.
Les seves aportacions estan encara poc estudiades i, en la seva gran majoria, han quedat al marge de les antologies i els manuals d’art i literatura fins als nostres dies, encara que van desenvolupar una activitat constant i destacada en camps tan variats com l’escriptura, la pintura, l’escultura, la il·lustració o la filosofia.
Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent.
L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.
Des del passat dia 14 d’abril, es pot veure al Museu Maricel de Sitges l’exposició Artistes compromeses amb la República, una magnífica mostra que reuneix obres de diverses disciplines, des de cartells fins a olis, fotografies, etc. fetes per dones que van expressar el seu rebuig al feixisme i la seva militància republicana a través de l’art.
La proclamació de la Segona República espanyola el 14 d’abril de 1931, va ser rebuda per la majoria de les dones amb una gran il·lusió i va generar en elles grans expectatives i una gran efervescència de llibertat. Es van introduir canvis legislatius importants destinats a eliminar la discriminació de les dones.
La política cultural de la Generalitat de Catalunya es va dirigir a aconseguir que la cultura fos catalana, democràtica, científica i laica, intentant posar els màxims esforços a elevar el nivell cultural de la població.
S’obriren nous museus i noves sales privades d’exposicions, es crearen tallers escola i nous grups d’artistes a la recerca d’un nou art i moltes dones artistes en van treure profit i hi van participar.
Malauradament, amb l’aixecament feixista, tots els intents de crear un art nou, una avantguarda artística, es van truncar. Les galeries privades van pràcticament tancar: les obres no es venien. Durant els anys de guerra hi va haver dues menes d’activitat: els salons oficials i les exposicions impulsades per partits i sindicats. No obstant això, fou un període de gran creativitat a la zona republicana. La producció artística es va polititzar i posà l’accent en la propaganda.
Organitzada pel Consorci Patrimoni de Sitges aquesta mostra pretén donar llum i fer visibles moltes artistes que, des del primer moment, van prendre partit a favor de la República i de la revolució.
Es posaren al servei de la Generalitat de Catalunya per participar en l’ensenyament, la cultura, la protecció del patrimoni artístic… Elles, a l’igual que els seus companys, jugaren un gran paper en la comunicació d’informació i en la transmissió ideològica.
S’afiliaren als sindicats d’artistes, participaren en exposicions i col·laboraren amb els seus dibuixos i fotomuntatges en diferents revistes del moment.
Amb aquesta exposició es recuperen i donen a conèixer les obres realitzades per aquestes dones artistes, la iconografia de les quals mostra diferents aspectes de la vida durant els anys de la Segona República espanyola (1931-1939) que han quedat oblidades de la història i la memòria i ara es podrà esmenar la seva vàlua.
Aquest projecte expositiu pretén exhumar i interpretar les arrels sobre les quals s’edifica la situació present de l’art espanyol, partint de l’escassa memòria que la cultura artística ha concedit al paper exercit per la dona en el món de l’art, una situació que s’agreuja encara més en la historiografia que aborda la història de l’art contemporani.
L’exposició s’articula en 6 blocs mostrant un recorregut per la història de l’art a Espanya des del 1804 fins al final de la Guerra Civil l’any 1939. Dins el gran nombre d’artistes presents a la exposició, no només hi ha artistes espanyoles, sinó que també hi són presents estrangeres que van treballar a Espanya, aportant les seves creacions al panorama artístic i contribuint a modernitzar el panorama de la plàstica espanyola
Es poden contemplar 111 obres procedents de 40 institucions espanyoles i 17 col·leccions particulars. Entre elles destaquen, per nombre d’obres prestades, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía amb 11 obres, el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb 8 obres, la Biblioteca Nacional de España amb 6 obres, el Centro Documental de Memoria Histórica de Salamanca amb 5 obres, la Diputació Provincial de Barcelona amb 4 obres, el Museo Nacional del Prado amb altres 4 obres i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que hem deixat dues obres en prèstec:
Aquesta mostra forma part del projecte ‘Mujeres Artistas en España, 1804-1939’ (MAE) dirigit per Concha Lomba (Universitat de Saragossa). Integren part del projecte investigadors i investigadores de quatre universitats: Jaime Brihuega, Estrella de Diego i Alicia Fuentes (Universitat Complutense de Madrid), Rafael Gil i Ester Alba (Universitat de València), Magdalena Illán (Universitat de Sevilla) i Alberto Castán (Universitat de Saragossa).
L’exposició s’exhibirà a l’IAACC Pablo Serrano fins al 19 de juny de 2022 i ha estat realitzada per la Direcció General de Cultura del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Institut Aragonès de la Dona (IAM) i el Consorci de Museus de la Generalitat de València els qui l’acolliran entre el 30 de juny i el 18 de setembre al Museu de Belles Arts de València.
Aprofitant que avui, 8 de març, commemorem el Dia Internacional de les Dones, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us vol presentar els fons personals de dones que custodiem al nostre arxiu amb aquest nou recurs web que conté un recull de documentació destacada de cada fons.
Aprofitem l’avinentesa per dir-vos que hem renovat la mostra bibliogràfica que ja teníem sobre la temàtica, amb l’ajut de Miquel Casellas, estudiant en pràctiques del Màster d’Humanitats Digitals de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.
Avui Maria Salvo Iborra fa 100 anys! Possiblement molts de vosaltres no coneixeu la història d’aquesta dona nascuda a Sabadell filla d’un fuster i d’una minyona.
Us la volem explicar…
La Maria va néixer a Sabadell un 27 de maig de 1920 i va créixer al barri de la Creu Alta. Set anys més tard va marxar amb la família cap a Barcelona, a on es van instal·lar en una porteria del carrer Balmes, al cor de l’Eixample.
La Maria al centre de la imatge acompanyada per Lluís Martí Bielsa i Antonia Jover
L’any 1935, just abans de començar la Guerra Civil, va freqüentar els centres culturals d’Esquerra Republicana de Catalunya , però influïda per la xicota del seu germà gran, finalment va ingressar a les JSUC, les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.
En esclatar la guerra era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat els sindicats CNT i UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i com a tal participà en la defensa de la Segona República Espanyola.
El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l’exili, però fou empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d’on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.
La Maria al centre de la darrera fila a la presó
Fou detinguda el 1941 a Madrid per activitats clandestines i fou tancada a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí, no va poder ser mare.
El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores a Saragossa i després a la presó de dones de Ventas a Madrid. El mes de febrer de 1946 fou condemnada a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia, tot i que els darrers anys va estar tancada a la d’Alcalá de Henares.
De nou al carrer, l’any 1957, fou desterrada a Santander però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al PSUC i també al moviment feminista.
La seva biografia és reflectida en el llibre El daño y la memoria: las prisiones de Maria Salvo de l’historiador Ricard Vinyes, professor de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona publicat l’any 2004.
A les seves pàgines podreu descobrir la fotografia dels anys de la guerra on la Maria apareix amb poc més de 16 anys, fotografiada per Francesc Boix, conegut per les imatges que va fer al camp de concentració nazi de Mauthausen.
La Maria Salvo ha rebut la Medalla d’Honor de Barcelona l’any 2003. Va ser anomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya el 2004. La Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi l’any 2005.
Des del nostre blog aquest és el nostre homenatge a la Maria i a totes les dones valentes i compromeses com ella. Li desitgem per molts anys i sobretot salut!
I acabem amb aquestes boniques paraules de la Maria:
L’Associació de Dones de 1936
“Quan va començar la guerra, jo no era ni comunista ni socialista. Vaig començar a militar a les Joventuts Socialistes Unificades que s’havien creat un mes o dos abans (…) Primer de tot, s’havia de guanyar la guerra i ajudar a la rereguarda en totes aquelles tasques importants. Puc recordar amb emoció el paper d’aquella generació. Vam aspirar a un món millor, el mateix que la joventut d’avui desitja. No ho vam aconseguir, però no vam assumir la derrota. La prova més evident és que milers i milers de nois i noies van estar empresonades. I a molts i moltes els va costar la vida (…) Desitjo que el record d’aquella joventut sigui un estímul que contribueixi a eliminar les desigualtats existents, i que la llibertat i la pau no siguin una utopia, sinó un dret indiscutible per a tots els pobles.”
La seva biografia és reflectida en el llibre 
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 
