Durant els darrers mesos del 1975 i els primers de 1976 s’havia gestat a la ciutat de Vitòria, al País Basc, un conflicte laboral important. La vaga pròpiament dita va començar el 9 de gener de 1976, quan 6500 obrers de diverses fàbriques van deixar de treballar; la vaga va durar prop de dos mesos. La llarga durada del conflicte va anar estenent i radicalitzant la mobilització, davant l’actitud d’una patronal que sabia que tenia el recolzament de les autoritats franquistes. Es pot dir que durant aquells mesos Vitòria va ser una ciutat paralitzada i en estat de setge.

El 3 de març es va convocar una vaga general. Milers d’obrers es van concentrar a l’església de Sant Francesc d’Assís situada al barri obrer de Zaramaga. La policía va envoltar i va exigir desallotjar l’església. Els treballadors s’hi van negar i es va ordenar gasejar el temple. Al mateix temps que a l’interior del temple regnava el pànic, a l’exterior creixia la indignació. Quan els que es trobaven dins de l’esglèsia van sortir en tromba per la porta principal, la policia va obrir foc amb munició real contra els qui provaven d’escapar de l’asfíxia. El resultat varen ser 5 morts i més de 100 ferits de bala, alguns d’ells molt greus. Va ser una autèntica massacre.

Les cintes de les emissores policials mostren que el que va passar va ser més que una intervenció desafortunada: “vamos a por ellos”, “desloja todo lo dasalojable”, “se meten dentro de la iglesia sin tirarnos piedras”, “desalojen a palos”, “vamos a tener que emplear las ramas de fuego”, “gasear la iglesia”, “comunica que esto es una batalla campal”, “que manden fuerza aquí, hemos tirado más de 2000 tiros”, “dile a Salinas que hemos contribuido a la paliza más grande de la historia”, aquí ha habido una masacre” ….

La versió oficial, recollida en la sentència d’un tribunal militar, és que la policia va fer ús de la “legítima defensa per respondre a una agressió dels treballadors”. La justícia militar va reconèixer que es tractava d'”homicidis”, però va arxivar el cas en no trobar culpables. Les víctimes, tot i això, continuen exigint justícia, per la qual cosa han acabat recorrent als tribunals argentins. Després de quaranta anys els responsables polítics d’aquest crim, Manuel Fraga Iribarne i Rodolfo Martín Villa, mai han estat jutjats.

Al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu nombrosa documentació sobre la matança de Vitòria.