El dia 1 d’abril de 1939, avui fa 75 anys, va finalitzar la Guerra Civil espanyola. El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha volgut recordar l’efemèride amb aquesta presentació que commemora aquest esdeveniment tan rellevant per la història del nostre país.
El 2 de març de 1974, a les nou quaranta hores, a la presó Model de Barcelona va ser executat per garrot vil Salvador Puig Antich, membre del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament). Tenia 26 anys. El règim franquista l’havia acusat de ser el responsable de la mort del sotsinspector Franciso Anguas Barragán.
S’ha escrit molt sobre aquesta història i sempre hi ha un punt clau: la passivitat amb que van reaccionar les principals forces antifranquistes i les classes influents de la societat catalana.
Quatre anys abans van haver-hi mobilitzacions arreu contra les penes de mort a sis militants d’ETA en el procés de Burgos. Van aconseguir que les penes fossin commutades gràcies a aquesta pressió. A Salvador i als seus camarades del MIL, no els va succeir el mateix. Ells eren revolucionaris anticapitalistes. Hem de recordar que el MIL nasqué com un grup específic de suport a les lluites i fraccions del moviment obrer més radical de Barcelona sota la influència, entre d’altres, del maig del 68.
Cal fer justícia a la història i reconstruir críticament aquells anys.
L’escriptor Jordi Panyella ha escrit Salvador Puig Antic, cas obert llibre on, a partir de nous testimonis, mostra les irregularitats del judici de Puig Antich i revela que el sumari va ser alterat perquè es van fer desaparèixer proves clau que podrien haver evitat la pena de mort.
Actualment, hi ha en procés una querella criminal a l’Argentina per genocidi i crims contra la humanitat comesos a l’estat espanyol entre el 1936 i el 1977, amb més de 150 denúncies, que inclouen els casos de Puig Antich, i els cinc darrers afusellats el 1975, militants d’ETA i del FRAP. És la iniciativa legal més sòlida contra la impunitat del franquisme que hi ha hagut mai.
Al CRAI Biblioteca de la República podeu trobar documentació sobre les accions polítiques i armades del Movimiento Ibérico de Liberación i les seves relacions amb altres grups llibertaris durant els darrers anys del franquisme al Fons MIL que forma part del nostre arxiu. També trobareu al catàleg un gran nombre de monografies sobre la història d’aquesta organització política i dels seus militants així també el fons personal Salvador Puig Antich, amb un recull de premsa, correspondència, documents relacionats amb la seva detenció, judici i execució, poemes i documents dedicats a ell.
Precisament ahir, el diari El País va publicar al seu Quadern dos articles (Mala consciència antifranquista i Puig Antich, cas obert) amb reproduccions de fotografies i cartells del nostre fons.
Us recordem que la Comissió 40 anys de l’assassinat de Puig Antich organitza tota una sèrie d’actes en record del Salvador .
Si voleu llegir més no us perdeu l’article d’Albert Planas i Serra que serà presentat demà en un acte d’homenatge a Olot.
La Confederació Nacional del Treball es va fundar en un Congrés obrer regional de Catalunya convocat per Solidaritat Obrera que va tenir lloc al Saló de les Belles Arts de Barcelona els dies 30 d’octubre a 1 de novembre del 1910. Hi van assistir delegats de més de 100 societats obreres, la majoria de Catalunya, que van decidir constituir una Confederació Nacional del Treball Espanyola. Un any més tard, el 8 de setembre de 1911, la CNT va organitzar el seu primer Congrés.
No és aquest l’espai per sintetitzar cent anys d’història d’una organització sindical amb un protagonisme determinant en la vida política i social del segle XX a l’estat espanyol: vagues revolucionàries de principis de segle (vaga de La Canadenca, 1919); clandestinitat i radicalització sota la dictadura de Primo de Rivera (creació de la Federació Anarquista Ibèrica, 1927); participació en la revolució d’Astúries (1934); intervenció en la majoria d’organismes revolucionaris sorgits a partir del 1936 així com en els governs de la Segona República i de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil; fets de maig de 1937; exili i repressió a partir del 1939; recuperació de l’organització a Tolosa de Llenguadoc; membres dels maquis i primera força d’oposició a la dictadura fins a principis dels anys 50; legalització (1977) i reconstrucció orgànica durant la transició espanyola; protagonista de moltes lluites socials fins a l’anomenat cas Scala (1978), atemptat que -el pas dels anys ho ha demostrat- va ser orquestrat per la mateixa policia per, justament, acabar amb el creixement de la CNT; escissions continuades a partir dels anys 80; relatiu renaixement a partir del segle XXI a mans de joves que, molt crítics amb el sindicalisme d’estat, la globalització i la crisi econòmica i social, volen ser l’alternativa al capitalisme, aconseguir la transformació revolucionària de la societat i marcar nous camins en la lluita anarcosindicalista.
A la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu gran quantitat de bibliografia, publicacions periòdiques i cartells relacionats amb la Confederació Nacional del Treball i els seus dirigents (Salvador Seguí, Buenaventura Durruti, Frederica Montseny, Joan García Oliver, etc.) al llarg d’aquests cent anys.
Pel que fa al material d’arxiu, els fons amb documentació més rellevant relacionada amb la CNT són: Fons DH i F-DH (documents de la CNT entre 1910 i 1939), Fons SA (col·lectivitzacions durant la Guerra Civil), Fons DO (CNT i moviment llibertari a l’exili), Fons FV i F-FV (clandestinitat, transició espanyola i fins als nostres dies), Fons MIL (Movimiento Ibérico de Liberación durant el darrer franquisme) i els fons personals de Carlos Manini (militant del Movimiento Libertario Español a l’exili) i Francisco Ponzàn (militant llibertari i responsable de la xarxa d’evasió anomenada Grupo Ponzán). Podeu consultar els inventaris d’aquests fons a la pàgina web: L’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República!
Si us agrada el cinema, la Filmoteca de Catalunya ha programat per als dies 28, 29 i 30 d’octubre una selecció de films de signatura llibertària produïts en plena Guerra Civil.
En el 70è aniversari de l’assassinat de Lluís Companys i Jové pel règim franquista, la Biblioteca del Pavelló de la República vol sumar-se a aquesta commemoració, d’una banda denunciant la incapacitat de l’estat espanyol per anul·lar la pena de mort al President Companys, de l’altra recordant-vos que, ara fa 10 anys, vam elaborar el recurs web Lluís Companys 1882-1940 on recollíem la nombrosa documentació (material d’arxiu, cartells, adhesius, bibliografia i publicacions periòdiques) sobre aquest President de Catalunya dipositada als nostres fons.
En un post que vam publicar el passat mes de maig, vam informar-vos de tota una sèrie d’actes organitzats per la Comissió de la Dignitat per recordar i reivindicar la figura del President des de la denúncia per la negació de l’actual règim espanyol a anul·lar judicialment la seva sentència a mort.
El primer acte, va tenir lloc el dia 13 d’agost a Baule (Bretanya), i va consistir en la col·locació d’una placa en la casa on fou detingut per la Gestapo l’any 1940.
El segon acte, que va tenir lloc a Madrid el 18 de setembre, es va haver de fer al carrer ja que Esperanza Aguirre no va facilitar l’accés a l’actual seu de la presidència de la Comunitat de Madrid a la Puerta del Sol i antic edifici de la Dirección General de Seguridad del Estado on Companys va ser detingut, vexat i torturat abans de ser traslladat a Barcelona.
El tercer acte tindrà lloc avui 15 d’octubre a les 8 del vespre a l’església de Sant Agustí de Barcelona on se celebraran unes exèquies civils a Companys. Finalment el dia 17 d’octubre diverses corals cantaran en homenatge al President al castell de Montjuïc.
Avui també s’inaugura a El Tarròs, poble natal de Lluís Companys, l’exposició “Per Catalunya! vida i mort de Lluís Companys”, organitzada pel Consell Comarcal de l’Urgell. La Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció de diversos cartells: “Camperol! : la collita és la reraguarda dels que lluiten“, “Auca dels rabassaires“, entre altres.
El Congrés desl Diputats va tornar a rebutjar el passat 17 de setembre una moció d’ERC per aconseguir la nul·litat del judici a Lluís Companys.
Jon Paredes Manot (1954-1975) va ser militant d’ETA políticomilitar durant la dictadura de Franco. Juntament amb el seu company de militància, Àngel Otaegui, i els militants del FRAP José Luís Sánchez, Ramon García Sanz i Humberto Baena, va ser condemnat a mort i executat el 27 de setembre de 1975 a Cerdanyola del Vallès. Van ser les últimes execucions del règim franquista i van desencadenar una gran onada de protestes i condemnes contra el govern d’Espanya, tant des de l’interior com a nivell internacional.
Txiki va néixer a Zalamea de la Serena (Badajoz). La seva família va emigrar a Zarauz a principis dels anys 60. El 1972 va entrar a EGI-Batasuna i el 1973 va integrar-se al Front Militar d’ETA. El 1975 va formar part dels comandos especials i l’1 d’abril se’l va relacionar amb l’atemptat mortal contra un subinspector de policia a Donostia. Al maig va ser traslladat a Catalunya i el 30 de juliol va ser detingut a la plaça de Llucmajor de Barcelona. Interrogat, torturat i incomunicat durant diversos dies, finalment els seus advocats Magda Oranich i Marc Palmés van aconseguir que s’aixequés el decret d’incomunicació i va ingressar a la presó Model de Barcelona.
A l’agost es va fer públic l’ordre de processament on se l’imputava en diverses accions. Pocs dies després l’autoritat militar va obrir una nova causa en la qual es demanava la pena de mort en judici sumaríssim. El 19 de setembre es va celebrar el Consell de Guerra en què s’acusava Txiki de la mort d’un policia durant un atracament al Banc de Santander de Barcelona. La sentència el va condemnar a mort. Va ser executat al cementiri de Cerdanyola del Vallès a les 8.30 del 27 de setembre de 1975. Va morir cantant l’Eusko Gudariak
El judici va ser totalment irregular: va ser un Consell de Guerra sumaríssim i no un procés civil, la defensa va tenir 4 hores per preparar-se i només 2 hores per presentar recurs i no va poder presentar cap prova. Franco el volia matar.
Va ser enterrat al cementiri de Cerdanyola envoltat de centenars de persones -malgrat que el cementiri estava acordonat per policies- que van llençar clavells vermells mentre cridaven Gora Euskadi Askatuta, Visca Catalunya, Visca Txiki. El trasllat de les seves despulles a Zarauz no es va poder fer fins al cap d’un any.
Quan el 26 de setembre el Consell de Ministres va aprovar l’afusellament de Txiki i de 4 presos polítics més, les protestes, tant a l’estat espanyol com a l’estranger, van ser nombrosíssimes: vaga general a Euskadi en ple estat d’excepció, informes contra les irregularitats del procés per part de la Federació Internacional dels Drets Humans i de la Liga Suïssa dels Drets Humans, retirada de 12 ambaixadors de Madrid, sol·licitud d’expulsió d’Espanya de les Nacions Unides, etc. La resposta del govern: convocar una manifestació d’adhesió al règim a la plaça d’Oriente de Madrid. Va ser l’última aparició pública del dictador.
A la Biblioteca del Pavelló de la República trobareu quantitat de bibliografia, publicacions periòdiques i material d’arxiu relacionats amb les últimes execucions del franquisme.
El Bloc de la Biblioteca del Pavelló de la República es vol sumar a les nombroses institucions i entitats que aquests dies han volgut commemorar el 25è. aniversari de la mort de Salvador Espriu i Castelló i, a la vegada, donar a conèixer la documentació sobre aquest poeta existent als nostres fons.
A banda de l’extensa obra literària d’Espriu, que podeu consultar al catàleg, el fons d’arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República disposa de diverses fotografies, d’unes impressions personals sobre la Guerra Civil que li va encarregar Domènec Pastor Petit l’any 1977 i d’una carta de suport a José Maria Valverde quan va dimitir de la seva càtedra de la Universitat de Barcelona l’any 1965 per solidaritzar-se amb els professors de Madrid E. Tierno Galván, J.L. López Aranguren i A. García Calvo, expulsats per motius polítics. Podeu llegir aquesta carta així com veure la seva peculiar cal·ligrafia en la reproducció que us oferim.
Podeu consultar els inventaris dels fons amb material relacionat amb Salvador Espriu a la nostra pàgina web l’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República > Inventaris de la col·lecció Figueras > Fons Personal Domènec Pastor Petit i Inventaris de la col·lecció CEHI > Fons Personal José M. Valverde i Arxiu Gràfic.
També podeu visitar l’homenatge que va dedicar-li el Bloc de Lletres el dia que va fer vint-i-cinc anys de la seva mort.
Ahir, dia 6 de desembre de 2009, van celebrar-se els 31 anys del referèndum de la Constitució espanyola, un aniversari tristament marcat per la mort, el passat divendres, del polític i jurista Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució.
Nosaltres volem aprofitar aquestes dates per recordar-vos que l’any passat vam realitzar un recurs web monogràfic sobre el Trentè aniversari del referèndum de la Constitució espanyola que potser us vindrà de gust visitar. Com ja sabeu, fa un any no teníem bloc, així que avui disposem d’una nova via per fer més difusió d’aquest recurs on trobareu propaganda de la campanya de totes les tendències, com la que reproduïm en aquest post, editada per Centristes de Catalunya – Unión de Centro Democrático.
Es tracta d’un recurs especialment vigent, sobretot tenint en compte l’actualitat del tema que ens ocupa, la polèmica al voltant de la decisió del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut de Catalunya i el malaurat traspàs de Jordi Solé Tura.
Aquests darrers dies la caiguda del Mur de Berlín ha omplert pàgines i més pàgines de diaris, reportatges de televisió i tertúlies radiofòniques. A la Biblioteca del Pavelló de la República volem sumar-nos a aquest aniversari precisament avui, ja que el Mur de Berlín va caure la nit del 9 al 10 de novembre de 1989, després de més de 28 anys de la seva contrucció. Avui, fa 20 anys, el món es despertava amb una frontera menys.
Volem aprofitar l’avinentesa per recordar-vos que a la Biblioteca del Pavelló trobareu un volum de documentació important sobre Alemanya, que inclou principalment obres sobre Primera i Segona Guerra Mundial, nacionalsocialisme, Guerra Freda, constitució de la República Democràtica Alemanya, relacions hispano-alemanyes durant la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme, etc.
Pràcticament tot aquest fons es pot localitzar a través del catàleg de la UB i un bon exemple és la coberta d’aquest llibre que podeu trobar al Pavelló, a l’igual que d’altres obres sobre el Mur de Berlín.
Després de les vacances estiuenques tornem, tal i com us vam prometre, amb les piles carregades i amb més notícies que segur que us poden interessar.
Tenint present la data en la que reobrim el nostre bloc, i com no podia ser d’altra manera, aprofitem la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya per recordar-vos que podeu localitzar llibres sobre l’ Onze de Setembre al catàleg de la Universitat de Barcelona, així com per oferir-vos una petita mostra del material que tenim dipositat al nostre arxiu sobre la Diada Nacional de Catalunya.
A banda d’una gran quantitat d’adhesius i cartells, tenim algunes fotografies -com aquesta que us mostrem de la multitudinària manifestació celebrada a Barcelona l’any 1977- i , sobretot, moltíssima documentació generada per institucions, organitzacions i entitats de tot tipus, tant durant la segona República i la Guerra Civil, com durant la clandestinitat, l’exili, la transició política i la democràcia .
Localitzareu material d’arxiu sobre l’onze de setembre a diversos Inventaris dels Fons d’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló. Aquesta documentació és especialment rellevant als fons: Fons FV i Fons F-FV.
El 19 de maig de 1929, a les 11 del matí, va tenir lloc la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona al Palau Nacional. Aquest acte, al que s’havia d’assistir amb “chaquet o traje oscuro”, va ser el punt de partida d’una exposició que tenia l’objectiu de donar a conèixer nous avenços tecnològics, així com projectar la imatge de la indústria catalana a l’exterior.
L’Exposició, que no es clouria fins al 15 de gener de 1930, també tenia la voluntat de situar Barcelona en el mercat comercial internacional després de la crisi que havia suposat la Gran Guerra i pretenia, d’altra banda, resoldre en part el greu problema de desocupació de la immigració que arribava a la ciutat.
L’exposició va suposar un banc de proves de nous estils arquitectònics i la urbanització de la muntanya de Montjuïc. Tal i com indicava l’historiador de l’art Santiago Alcolea fent referència a Montjuïc i als terrenys de la Ciutadella, on va ubicar-se l’exposició de 1888: “Per una curiosa conjuntura, els que durant anys i anys havien estat signes de la opressió que patia Barcelona, vigilada constantment des d’aquelles dues fortaleses que mai la defensaren de perills exteriors, al pas del temps es convertiren en un element positiu. Dos llocs de funesta memòria li donaren la possiblitat d’organitzar altres tants parcs públics, a banda i banda de l’aglomeració urbana, excessivament atapeïda, tant al casc antic com en l’adulterat desenrotllament de l’Eixample planejat per Ildefons Cerdà”.
Al catàleg de la UB, sota l’epígraf Exposició Internacional de Barcelona (1929) podreu localitzar monografies i publicacions periòdiques com Diario oficial de la Exposición Internacional : Barcelona 1929 o Barcelona gráfica : gaceta oficial de la Exposición de Barcelona, moltes de les quals es poden consultar a la Biblioteca del Pavelló. També localitzareu documentació, -com la que reproduïm en aquest post– als fons d’arxiu, especialment a: Pavelló de la República > Inventaris dels Fons d’Arxiu > Inventaris de la col·lecció CEHI > Fons AG (Sèrie Arxiu Gràfic) i a Pavelló de la República > Inventaris dels Fons d’Arxiu > Inventaris de la col·lecció Figueras > Fons F-DH (Sèrie Documents Històrics).
Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república 
