Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Fons d’arxiu


by Deixa un comentari

Exposicions amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Teniu plans per aquest cap de setmana? No sabeu que fer? Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us proposem un recorregut per diferents exposicions on podreu contemplar material del nostre fons i que us poden resultar interessants!

Comencem per una exposició que, degut al seu èxit de públic, s’ha prorrogat fins el dia 1 de març.

Es tracta de la mostra dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política que podeu veure al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

Si us ve de gust, quan sortiu del Memorial, us podeu dirigir cap al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona on actualment podeu visitar l’exposició La màscara no menteix mai que traça un recorregut a través dels usos polítics de la màscara en la modernitat.

Allí trobareu tres exemplars originals de llibres que pertanyen al nostre fons:

Al MUHBA Museu d’Història de Barcelona, fins el mes d’octubre es pot veure l’exposició  Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, on el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb dos cartells ben significatius:  La batalla de l’ou de Fritz Lewy i ¡Guerra a muerte! al emboscado, al agiotista, al acaparador, al que especula… editat per l’organització Socorro Rojo Internacional.

En una altra seu del museu, al MUHBA Oliva Artés, espai configurat com a museu laboratori amb múltiples components expositius, s’hi pot veure Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX una mostra on el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha prestat material del seu arxiu com una sèrie de pamflets editats amb motiu de la Vaga general pacífica de 1959 de la col·lecció de Fulls Volants o un dibuix del barri del Poble Sec que es troba al Fons Personal Fabre i Huertas i que data de l’any 1979.

També podeu optar per pujar fins a Montjuïc i visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya on, entre d’altres, hi ha l’exposició Gaudí, dedicada a l’arquitecte català més popular i reconegut internacionalment. Inaugurada el passat 19 de novembre de 2021 es podrà veure al MNAC fins el dia 6 de març de 2022.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint de diversos exemplars de les publicacions satíriques dels nostres fons com per exemple  L’Esquella de la Torratxa i La Piula. També s’han prestat els llibres: La Semana sangrienta : sucesos de Barcelona : historia, descripciones, documentos, relatos, vistas, etc., etc. de l’any 1909 i  La Revolución de Julio en Barcelona : su represión, sus víctimas, proceso de Ferrer, con el informe del fiscal y el del defensor señor Galcerán / recopilación completa de sucesos y comentarios por José Brissa datat al 1910.

Si us podeu permetre fer una escapada més llarga recordeu que a Tolosa de Llenguadoc hi ha l’exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles, dedicada a aquest psiquiatre català (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que després de la Guerra Civil va viure exiliat a França, i que es considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX. 

La mostra es pot veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie fins el 3 de març de 2022.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb el préstec de dos exemplars originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

Ja veieu que l’oferta és gran i variada!

Vosaltres mateixos… Bon cap de setmana!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Raimunda Maiz Blanco

Bon Any a tothom!

Iniciem de nou nostre blog amb la notícia de la incorporació de més material per al nostre arxiu.

Al llarg del passat 2021, Montserrat Nofre, ha anat cedint al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació diversa de la seva mare Raimunda Maiz Blanco.

Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 15 febrer 1944 – Barcelona, 5 de març de 2021). Va néixer a Alarcón (Conca), on vivia la família i el seu pare era el secretari de l’ajuntament.

Va estudiar a Conca fins que va acabar el batxillerat i, tot i que va començar a preparar l’ingrés a l’Escola de Magisteri, finalment, seguint els consells del seu pare, va deixar els estudis i es va apuntar a la Sección Femenina.

Va passar una temporada a Beniferri (València) formant-se per a ser monitora d’educació física de la Sección Femenina. Després, entre 1964 i 1966, va formar part de la Cátedra Ambulante Francisco Franco, que la va portar a diversos pobles del sud de Tarragona. On més temps va quedar-se va ser a La Cava (actual Deltebre), però va passar per altres pobles, com ara Godall (a l’actual comarca del Montsià), on va conèixer el seu futur marit.

El 1966 va deixar la Càtedra, es va casar i, a partir d’aquell moment, va viure a Godall. No va tenir cap treball remunerat; va ser mare i mestressa de casa i va treballar en el forn de pa de la família, però sense rebre cap sou.

Durant els darrers 10-15 anys de la seva vida va formar part d’un equip federat de bitlles catalanes i va competir en lligues regulars i tornejos. Va tenir 2 fills i 5 nets.

El fons conté:

  • un carnet de militant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS de l’any 1963
  • un certificat de l’any 1977 que acredita que per a complir el Servicio Social (deure nacional de totes les dones espanyoles compreses entre els 17 i els 35 anys, concebut com l’equivalent al servei militar masculí) va realitzar el curs La mujer rural, el contingut del qual constava de: cocina, limpieza, conservacion, corte y confección, trabajos manuales, seguridad e higiene en el trabajo.
  • diverses fotografies relacionades amb la seva militància al Frente de Juventudes (anys 50); amb  les seves tasques com a monitora d’educació física de la Sección Femenina (1964-1965); i  amb la seva pertinença a la Cátedra Ambulante Francisco Franco (agrupació de la Sección Femenina encarregada de dur a todos los pueblos de España la doctrina falangista y la cultura indispensable para la mujer campesina), de l’any 1965.
  • una camisa i una jaqueta de dona de color blau maó amb l’escut del Frente de Juventudes dels anys 60, que s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons personal Raimunda Maiz Blanco s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI.


by Deixa un comentari

Nadal 2021

Tenim a tocar les Festes de Nadal 2021 i l’equip del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República us vol desitjar unes Bones Festes i un millor Any Nou!

Enguany com a present nadalenc hem confeccionat un vídeo amb una mostra de la col·lecció de calendaris que custodiem a la biblioteca. Hi ha una petita selecció on trobareu imatges icòniques de diferents èpoques: dels anys 60 fins als nostres dies.

Segur que descobriu algun establiment patrocinador que us sonarà i que ara, malauradament, ja no existeix, algun indret de Barcelona, Catalunya o del món desaparegut, una marca de determinat producte associada a bons records, o bé simplement podreu tafanejar… us assegurem que en trobareu de molt pintorescs!

Recordeu que els CRAI Biblioteca de la Universitat de Barcelona obriran durant el període de Nadal amb els seus horaris habituals amb les següents excepcions:

  • El 24 de desembre de 2021 tancaran dues hores abans del seu horari habitual
  • Del 25 de desembre de 2021 al l’1 de gener de 2022, ambdós inclosos, tots el CRAI Biblioteca romandran tancats
  • El 5 de gener de 2022 tancaran dues hores abans del seu horari habitual
  • El 6 i 7 de gener de 2022 tots els CRAI Biblioteca romandran tancats

Bon Nadal a tothom! Ens retrobem passat festes…


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Diaris íntims (13 octubre 1938 – 24 febrer 1941) d’Eduard Amouroux i Xucla

L’octubre de 2021, Eduard i Pilar Amouroux, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República dos petits quaderns, manuscrits i en català, que el seu pare, Eduard Amouroux i Xucla, va anar escrivint entre el 13 d’octubre de 1938 i el 24 de febrer de 1941 i que va titular Diaris íntims. El seu fill Eduard Amouroux n’ha fet la transcripció.

Eduard Amouroux i Xucla (4 gener 1909 – 21 novembre 1972), fill d’Ernest Amouroux (mort a Filipines) i de Pilar Xucla, va ser mobilitzat el 1937 i es va incorporar al Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització (CRIM) fins al final de la Guerra Civil espanyola.
Atès els seus amplis coneixements de francès i anglès va exercir de traductor amb persones vingudes a ajudar la República, especialment d’Anglaterra. L’amistat amb moltes d’elles va continuar després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, que seguia a través d’algunes publicacions en llengua anglesa que arribaven de tant en tant a les llibreries de Barcelona. Tenia amics arreu del mon.
El 1941 es va casar amb Carmen Alemany i van tenir 3 fills: la M. Pilar (1944), l’Eduard (1947) i el Jaume (1950, traspassat abans de fer un any de leucèmia)
Treballava a les Joieries Bagués i l’any 1954 va fer un viatge per feina a Estats Units, on va visitar Nova York i Washington.
Va ser dels primers socis d’Òmnium Cultural.

Eduard Amouroux comença el seu diari el 18 d’octubre de 1938 dient: Començo aquestes ratlles fent un vertader esforç i sense la convicció de continuar-les… En general , en obrir un “Diari íntim” es comença amb certa emoció i amb el convenciment que la vida ens oferirà coses prou interessants per a ésser narrades. No és pas aquesta la meva esperança, mai en la meva vida havia estat tan mancat d’il·lusions com avui…

Explica que els seus dies són monòtons, es lleva a les set del matí i agafa el metro per anar cap al CRIM núm. 16 on passa la vida des que el van mobilitzar. Dina al Mapama, un menjador tipus B que per cinc pessetes fas veure que menges (un plat de cigrons i un xic de carn amb mongetes). Després a sopar a casa i a esperar l’hora del llit… on podrem donar-nos per ben feliços si la podem passar sencera dormint. Quantes nits he hagut de llevar-me fins a cinc vegades pels maleïts avions.
Al llarg dels dies va narrant multitud d’emocions, anècdotes i vivències col·lectives, laborals i personals:

19 0ctubre 1938: La Carmen s’ha comprat unes sabates amb taló alt per 210 ptes … però molt contenta perquè sembla no hi ha calçat en tot Barcelona…
21 octubre 1938: Una forta explosió ens ha fet trontollar la casa… Tornem a tenir llum elèctrica, això és una cosa extraordinària…
7 novembre 1938: A la nit pels volts de les vuit va haver-hi un atac aeri, van bombardejar dues vegades, una d’elles va produir un fort incendi a la banda del moll… Tinc sort que no conec cap polític, sinó patiria moltes enrabiades… al front només hi van els infeliços …
13 novembre 1938: Avui precisament corren els rumors de la crida de més lleves… Si dura gaire acabaré neurastènic rematat …
24 novembre 1938: Anit no vam poder dormir. A les 7 de la tarda sonaren les sirenes i es pot dir que fins a les 7 del matí d’avui no han parat…
1 desembre 1938: Avui comença l’últim més de l’any… sembla que de les converses de París no n’ha sortit res…
Nadal 1938: Ha començat una ofensiva per part dels rebels atots els fronts catalans, sembla que és molt intensa, hi ha gent que ha distingit el brogit dels canons des de Collblanc i la Diagonal…
8 gener 1939: Els facciosos comencen avançant, si no s’aturen veurem esdeveniments seriosos…, pel dia 11 hi ha anunciada la visita de Chamberlain, a Roma, també es giren els ulls als EEUU. El president Roosevelt ha fet declaracions de franca democràcia…
28 de gener de 1939: En la desfilada d’avui hi havia una gran quantitat de banderes i molta gent saludant amb la mà estesa…
30 gener 1939 : Pels carrers segueixen les cues en espera de pa, llet…
1 febrer 1939: Avui s’ha conquerit Girona, sembla que les forces de Franco segueixen avançant sense dificultats i en pocs dies quedarà llest tot el territori català, en el que no troben resistència
18 de febrer: Entre presoners, detinguts i sense feina, podran fer a poc preu la reconstrucció d’Espanya…
28 març 1939: Al migdia les emissores han anunciat l’entrada de les tropes nacionals a Madrid…
29 març 1939: Ha acabat la guerra. No han servit de res les gestes heroiques dels homes que sense armament, sense menjar, van travessar l’Ebre … i el poble sense menjar, cansat de lladres i traficants no ha pogut resistir més …
19 maig 1939: Segueixen les llistes de detencions com a “rojo-separatista”… segueixen caient els impostos, ara és la “Ficha azul”… També ordenen que tot espanyol de 18 a 50 anys ha de prendre part en l’obra de reconstrucció.
18 agost 1939: Acabaré per no anotar res, porto una vida tan fastigosa… Segueixen les detencions a gran escala…
4 setembre 1939: El dia 1 Alemanya envaí Polònia i ahir Anglaterra i França declaren la guerra a Alemanya.
22 novembre 1939: Aquests dies estan portant el cos de José Antonio des d’Alacant a l’Escorial on hi ha enterrats tots els monarques espanyola. Déu els cria…
11 maig 1940: Ahir Alemanya va envair Holanda, Bèlgica i Luxemburg… El govern anglès està trontollant. Sembla que avui s’ha instituït un govern amb W. Churchill…
17 juny 1940: França ha capitulat…
22 octubre 1940: Hom assegura que el passat dimecres van afusellar Companys i que hi ha moltes altres personalitats detingudes. Ho foren a l’estranger i d’allí portades a Espanya.
24 febrer 1941: Per falta de primeres matèries estan tancant les indústries, establiments, ara tancaran el gas, cada dia més gent parada i els pobres van a bandades pel carrer. Les coses de menjar s’han de comprar caríssimes… Els mateixos falangistes estan espantats…
El diari acaba aquest 24 de febrer amb les paraules: Menys mal que anem tirant amb bona salut.

No deixeu de venir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a llegir-lo!!

El fons personal Eduard Amouroux i Xucla s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI.


by 1 comentari

Nou Museu Virtual de la Universitat de Barcelona amb important presència de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 15 de novembre es va inaugurat el nou Museu Virtual de la Universitat de Barcelona MVUB, que emprèn una nova etapa.

Entre les novetats que presenta destaquem la renovació del motor de dades i la interfície de consulta, incorporant un programari que millora l’anterior pel que fa a la usabilitat.

A les disset col·leccions que tenia fins ara, se n’hi han afegit quatre de noves, També s’hi incorporen noves funcionalitats com per exemple: exposicions virtuals per temàtiques i accés a la visita virtual de l’Edifici Històric en català, castellà i anglès.

Tot plegat per posar a l’abast de tota la comunitat universitària i de la ciutadania en general, el ric patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona.

Heu de saber que el Museu Virtual de la Universitat de Barcelona va ser el primer museu virtual d’una universitat creat a Espanya, i va néixer amb l’objectiu de donar a conèixer el ric patrimoni material d’aquesta institució històrica.

Una de les seves singularitats principals és l’heterogeneïtat de les col·leccions, que són un reflex de la diversitat d’àrees acadèmiques de la pròpia Universitat, així com de la diversitat de gènesis, processos de treball i ubicacions que les caracteritzen. Entre les obres que s’hi poden trobar hi ha, des de pintures dels segles XVI al XXI, fins a instruments científics, col·leccions de biodiversitat o fons bibliogràfics de diversos àmbits.

El professor del Departament d’Història i Arqueologia Agustí Alcoberro i Pericay és l’actual vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals des de l’any passat i ha estat el principal impulsor del projecte.

Segons les seves paraules:

«el Museu Virtual presenta, a hores d’ara, les peces més emblemàtiques d’un gran nombre de col·leccions de la Universitat de Barcelona, amb una gran varietat de temàtiques i formes. I ho fa amb un llenguatge informàtic plenament actualitzat, que incita a la interacció i que pretén desvetllar la curiositat de l’usuari». Encara hi falten algunes col·leccions, i cal passar també per una «etapa de gimnàstica, és a dir, d’anar comprovant a la pràctica què funciona i què cal millorar».

Alcoberro creu que el Museu ha de ser una eina viva que ha de generar notícia de manera permanent i ha de crear comunitat.

Del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi podreu trobar una mostra dels nostres fons.

En destaquem els 124 Cartells sobre salut i solidaritat durant el període de la Guerra Civil, que formen part de la col·lecció de Cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb més de 10.000 unitats i molt important pel seu valor històric i gràfic. Aquests 124 cartells il·lustren la temàtica de la salut i la solidaritat durant el conflicte bèl·lic a través d’aspectes com ara l’assistència social, la gent gran, la marginació, els infants o la sanitat.

També hi s’hi han incorporat 52 segells emesos durant la primera meitat del segle XX, pertanyents a la col·lecció Segells i Vinyetes. Formen part de la sèrie editada per l’Asociación de Amigos de la Unión Soviética, amb fotografies de la vida quotidiana a la URSS durant el règim estalinista.

Feu una ullada a la web del museu i descobriu vosaltres mateixos totes les maravelles que s’hi poden trobar!

Esperem que us agradi!


by Deixa un comentari

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Rafael Ranís i Gimeno

L’octubre de 2021, Lluís Ranís Pauls, va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República correspondència diversa de la seva família, molt especialment les cartes que es van intercanviar els seus pares, Rafel Ranís Gimeno i Teresa Pauls Font, durant la Guerra Civil espanyola, mentre ell era al front, i els primers anys de la postguerra quan, com a presoner de guerra, va estar internat a diversos batallons de treballadors.

Durant la Guerra Civil, Rafel Ranís, tinent de la 32a Divisió, va escriure a la seva esposa Teresa des de diversos fronts: Vedado de Zuera, Tarragona, Tortosa, Cinco Olivas, Granyén, Biescas i novament Vedado de Zuera.

El febrer de 1939, l’escriu des de Perpinyà, on treballava en un hospital militar i, a partir del mes de març, des de Figueres, Espolla i Bescanó on, com a presoner de guerra, va estar internat en diversos batallons de treballs forçats durant tres anys.

També va estar empresonat al País Basc (possiblement al camp de la Universitat de Deusto a Bilbao) i a Andalusia (Algesires o La Línea de la Concepción). D’aquest període no hi ha correspondència perquè va estar desaparegut.

Les cartes de Teresa a Rafael són de l’any 1937 i estan escrites des de Corbins (Lleida).

El fons consta també de correspondència de diversos familiars i amics de Rafael Ranís.

Totes les cartes són manuscrites i estan escrites  en castellà excepte una de Jaime Soler, amic de Rafael Ranís, de setembre 1937, on li diu que l’escriu en català perquè no s’oblidi de la nostra aïmada Catalunya.

La donació d’aquest material inclou diverses fotografies de la família Ranís Pauls i unes memòries orals de Rafael, enregistrades per ell mateix, on explica la seva vida com a tinent durant la guerra, com va arribar a Portbou, el que va veure quan treballava a l’hospital de Perpinyà, el seu pas per Argelers, la possibilitat d’exiliar-se a Mèxic que va rebutjar perquè volia conèixer la seva filla, el retorn a Espanya i l’ingrés a diversos Batallons de Treballadors de Catalunya. Malauradament l’enregistrament és incomplet.

El fons personal Rafael Ranís i Gimeno ocupa 0’10 metres lineals i abasta cronològicament els anys 1937 a 1940. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

El fill de Rafael Ranís, Lluís Ranís Pauls, ens ha passat aquest apunt biogràfic del seu pare, que també hem incorporat a l’inventari.

Rafel Ranís i Gimeno (Barcelona, 24 setembre 1915 – 4 novembre 2000). El gran de tres germans, ell i dues noies. Va ser batejat als 17 anys, perquè la seva àvia, que era mol religiosa, li va prometre un rellotge si ho feia. Els seus pares eren cantants d’òpera i sarsuela. Quan tenia 5 o 6 anys va viatjar a l’Argentina, perquè als seus pares van ser contractats per cantar a Buenos Aires. No sé ben bé com al meu avi li varen proposar ser capatàs a una serradora a l’Amazònia, i ell va acceptar-ho. Van viure allà 7 anys recorrent mig Sud-Amèrica. L’any 1927 van tornar a Barcelona.

Teresa Paüls i Font (Corbins, 5 abril 1912 – Barcelona, 5 desembre 2004). Tercera de quatre germanes i filla de pagesos, als 12 anys la van enviar a Barcelona a treballar de serventa, ja que l’economia dels pares era molt precària.

Durant la República, quan las coses van començar a anar malament, al meu avi, que tenia amics militars, li van aconsellar que en Rafel es matriculés a l’Escola Militar, així, si les coses es complicaven, amb una graduació militar podria disposar d’una situació més aventatjosa. Va sortir de l’Escola amb el grau de tinent.

L’any 1937 en Rafel i la Teresa es van casar pel civil a Barcelona, el 1943 per l’església a Manresa i una tercera vegada pel civil, donat que el règim Franquista va anul·lar el primer casament. D’aquest tercer matrimoni, no en queda constància, donat que un cop realitzat i abonades les taxes, els varen comunicar que quedaria validat el primer matrimoni que es va dur a terme durant la República.

La guerra pel meu pare va durar sis anys, tres de guerra i tres de presons i camps de concentració.

Acabada la guerra en Rafel va fugir a França, primer a Perpinyà, on va treballar en un hospital i després a Argelers. Al cap d’un temps, li varen dir que els que no tinguessin delictes de sang podien tornar a Espanya perquè no hi hauria represàlies. Va ser enganyat ja que en tornar va ser arrestat, empresonat durant tres anys i declarat culpable en un judici del tribunal militar.

El 4 d’octubre de 1938 en Rafel i la Teresa varen tenir una filla, la Maria Rosa, a la que no va conèixer fins que ja tenia 18 mesos. Després del seu captiveri, quan en Rafel va tornar a casa, pesava 37 quilos.

Per a la Teresa, potser encara va ser més complicat, perquè els sogres no l’acceptaven, perquè era de classe baixa (ells tenien aires de grandesa, però mai varen tenir un duro). Amb la Maria Rosa es va estar una temporada a Corbins amb els seu pares, però no sé per quins motius, també va haver de marxar i es va trobar sola amb una criatura petita.

La postguerra també va ser molt difícil. En Rafael, d’ofici sabater, no trobava feina pels seus antecedents penals i per ser “rojo”. S’agafava a tot el que sortia i mentrestant la Teresa fregava terres.

Quan la Mª Rosa tenia 7 anys, emmalaltir del “malt de Pott” (tuberculosi a la columna vertebral) i va estar 5 anys ingressada a un hospital. Les conseqüències d’aquesta malaltia les va arrossegar durant tota la vida, amb un munt d’intervencions d’ossos. Entremig jo, el seu fill, també em vaig posar malalt i vaig ser pràcticament desnonat; em va salvar la penicil·lina, i tot això en la més absoluta misèria. Poc a poc i treballant molt tots dos en diverses feines se’n varen sortir.

La Teresa va patir tota la seva vida unes depressions molt greus i profundes, les quals, afortunadament al llarg dels anys van anar millorant: els motius podem imaginar quins van ser.

Van estar casats 62 anys, la Teresa ens va deixar als 92 anys i en Rafel als 85.

Lluís Ranís i Pauls (Barcelona, octubre 2021)


by Deixa un comentari

“Las leyes de la Frontera” pel·lícula amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes d’octubre s’ha estrenat, a les sales de cinema, la pel·lícula “Las leyes de la Frontera” dirigida per Daniel Monzón (Celda 211 i el Niño, entre d’altres) que adapta la novel·la del mateix nom de Javier Cercas.

Ambientada a finals dels anys setanta, concretament a l’estiu de 1978, narra la història d’ Ignacio Cañas (Marcos Ruiz) un estudiant de 17 anys introvertit i una mica inadaptat que viu a Girona. Quan coneix al Zarco (Chechu Salgado) i a la Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, es veu immers en una carrera imparable de furts, robatoris i atracaments.

El rodatge va començar el setembre de 2020 i es va perllongar durant 9 setmanes. Es va filmar en diferents localitzacions d’arreu de Catalunya, com Girona, Manresa, Montblanc i la Costa del Garraf, entre altres.​

La pel·lícula, inscrita en la tradició d’allò que hom denomina cinema “quinqui”, un subgènere cinematogràfic en auge durant la decada dels 70, sovint interpretat pels mateixos personatges reals, com el Vaquilla o el Torete, compta amb un exhaustiu treball de documentació i recreació de l’època.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha contribuït amb nombrós material que ha servit per il·lustrar moltes de les escenes del film.

Trobareu adhesius i cartells del nostre fons com aquests:

Us recomanem aneu a veure la pel·lícula, actualment encara en la cartellera. No us la perdeu!


by 1 comentari

Exposició “La Déconniatrie: art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 14 d’octubre de 2021 es va inaugurar l’exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles que es podrà veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc fins el 3 de març de 2022.

Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994) és considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.

Va estudiar Medicina i Psiquiatria a Barcelona, i va rebre formació mèdica, entre d’altres, del psiquiatre Emili Mira. Va treballar abans de la Guerra Civil a l’Institut Pere Mata.

Catalanista afí al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), el juliol del 1936 va marxar al front d’Aragó, on va assistir combatents amb psicopaties adquirides a les trinxeres.

Exiliat a França al final de la Guerra Civil, es va instal·lar a Saint-Alban fins als anys seixanta, on va dur a terme una pràctica transformadora que va respondre no solament a unes necessitats terapèutiques, sinó també culturals i polítiques, en un procés que implicava la institució assistencial mateixa.

L’obertura dels hospitals als seus entorns, la vinculació amb el paisatge, l’exploració de sistemes de gestió cooperativa amb els interns, el treball dins i fora dels centres, la producció artesanal i el teatre, el cinema i l’escriptura com a pràctiques col·lectives van ser algunes de les seves propostes al servei de la cura i de la humanització de la vida.

A finals dels seixanta, la Gerència de l’Institut Pere Mata de Reus el va contractar com a director i va liderar la reforma de la institució fins a la seva mort. 

Aquesta exposició que fa dialogar la trajectòria d’aquest psiquiatre republicà exiliat a França durant més de 30 anys amb la cultura dels exiliats, l’art modern i l’art brut.

Tosquelles va centrar els seus estudis en els hospitals i els manicomis, convençut que si s’actuava en les institucions les patologies individuals també troben cura. Amb l’ajuda de la literatura i de l’art, amb artesania i cinema domèstic i tota creació sense altres exigències que donar l’oportunitat a la persona alienada d’aconseguir expressar-se.

L’exposició esta comissariada per Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Masó, professora de literatura francesa de la Universitat de Barcelona, Julien Michel i Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora de Les Abattoirs.

Joana Masó, a més de comissària de la mostra, és també l’autora del llibre: Tosquelles: curar les institucions un document fonamental per a la història de la psiquiatria, la psicoanàlisi i la cultura al nostre país. El treball és el resultat del projecte de recerca del Grup ADHUC de la UB  El llegat oblidat de Francesc Tosquelles, que Masó coordina des del 2017 i que està finançat per la Fundació Mir-Puig. 

Per a Masó, Tosquelles és un home de la República: «Ell estudia durant la dictadura de Primo de Rivera, i és durant la República i la Guerra que posa en pràctica els seus coneixements». Curant els soldats malalts a prop del front, per exemple. Ell no creu que hagin d’anar a hospitals de la rereguarda, sinó que la malaltia s’ha de guarir en l’entorn on es produeix, perquè no només cal curar els soldats, sinó també els metges i les infermeres. Tosquelles guareix «l’estructura» de la guerra. O requisant uns masos a prop de Reus per tal de tractar nens autistes. «És la política en l’època republicana que li permet dur a terme aquestes experiències d’avantguarda. I tota aquesta experiència és la que s’endú a França i posa en pràctica a Saint Alban», recalca Masó.

Francesc Tosquelles és l’eix que articula aquesta exposició que comença amb la Retirada i la fi de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pel Camp de Septfonds i la Segona Guerra Mundial. Es tracta en profunditat el paper que va exercir aquest metge a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, treballant amb els pacients i rendint homenatge a les seves creacions artístiques i intel·lectuals.

Amb aquesta proposta, Les Abattois, Musée continua la seva llarga investigació sobre la creació a l’exili, el post colonialisme i l’estatus de l’obra d’art. La contribució cultural dels exiliats espanyols i la història de l’art regional i rural són l’origen d’aquest projecte que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani.

El projecte reuneix quatre institucions de tres països i circularà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona  i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el 2023 a l’ American Folk Art Museum de Nova York.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició amb el préstec de dos exemplars originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

Per a més informació sobre Francesc Tosquelles veieu la seva entrada al web Galeria de metges catalans, no us deixarà indiferents!

Us informarem quan aquesta extraordinària exposició arribi a Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.


by Deixa un comentari

Exposició “Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut” al MUHBA amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La setmana passada es va inaugurar l’exposició Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, mostra ideada i organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida. 

Des de l’època del Consell de Cent (segle XIII), institució que tenia com una de les seves ocupacions principals assegurar el proveïment i la seguretat alimentària, el govern de la ciutat s’ha esforçat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, bé perquè n’ha tingut la competència directa, bé perquè ha actuat de manera subsidiària, o també perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats.

La intervenció del govern municipal arriba fins avui, amb Mercabarna, gran rebost de Barcelona i de la Mediterrània occidental, i amb una xarxa activa de mercats municipals.
Segons els organitzadors de la mostra, aquesta llarga trajectòria d’implicació municipal decisiva en el proveïment alimentari és una singularitat històrica de Barcelona que no es dona de manera equiparable en la majoria de metròpolis europees.

L’exposició reuneix més de 300 peces i originals provinents de diferents prestadors entre arxius, museus, biblioteques i particulars i es pot visitar en dos espais singulars del Palau Major, el saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. El primer acull la perspectiva històrica i la capella els reptes actuals de l’alimentació sostenible.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa amb dos cartells ben significatius:  La batalla de l’ou de Fritz Lewy i ¡Guerra a muerte! al emboscado, al agiotista, al acaparador, al que especula… editat per l’organització Socorro Rojo Internacional.

Recordar que a l’exposició hi ha també dues peces del CRAI Biblioteca de Reserva: el manuscrit de Sent Soví que es troba dins d’una miscel·lània catalana i l’únic exemplar supervivent de l’edició d’inicis del segle XVI del Llibre de Coch.

La mostra té lloc en el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.

Es podrà veure fins el 15 d’octubre de 2022. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

Incorporació de nou material de l’artista Sim al Fons Personal Joan Prados Tizón

Com ja vam publicar en un post del nostre bloc, el setembre de 2018 Joan Prados Tizón va cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el material recopilat de José Luis Rey Vila i recollit en el llibre SIM dibuixant de la revolució. Aquest any 2021, gràcies novament a Joan Prados que va fer d’intermediari, el fons s’ha ampliat amb 19 plafons, propietat del Districte d’Horta-Guinardó (Barcelona), procedents de l’exposició “José Luis Rey, SIM, pintor de guerres”, celebrada a Barcelona entre el 14 de novembre i el 3 de desembre de l’any 2016, organitzada per Carlota Giménez i comissariada per Joan Prados i Jaume Rodón.

Els 19 plafons, de cartró i de dimensions 100 x 100 cm, estan agrupats en tres blocs diferenciats cronològicament i ofereixen un recorregut complet per la vida i l’obra de Sim.

1- Barcelona 1928-1936: aquest bloc conté una petita biografia de Sim, una cronologia de la seva trajectòria artística, fotografies de la seva vida familiar a Villa Carmen (font del Fargues, Barcelona) i imatges de les seves primeres obres com a il·lustrador d’algunes revistes (Revista Ford, S’Agaró i D’Ací i d’Allà), com a autor de campanyes publicitàries de diverses empreses (Santa Eulàlia, Roca Radiadors, Anís Deu, Dique Flotante) i dels seus dibuixos relacionats amb la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i amb la Guerra del Rif (1920-1926), guerra en la qual va participar a bord del creuer Cataluña.

2- Guerra civil 1936-1939: aquest bloc conté imatges de diverses obres de Sim (Jornadas heroicas: julio 1936, 12 escenas de guerra, Estampas de la Revolución española : 19 julio 1936), de cartells promoguts per la UGT-CNT i la Generalitat de Catalunya, d’il·lustracions a revistes en temps de guerra (Moments, Sias, Mi Revista), i de dibuixos de la Guerra Civil (inèdits i mai publicats) fets directament per Sim al front d’Aragó en els moments de més càstig per a la població civil.

3- París 1937 – 1983: aquest bloc conté imatges de Sim a diverses publicacions durant la Segona Guerra Mundial, il·lustracions de l’obra L’ingenieux Hidalgo Don Quichotte de la Manche (1958), dibuixos dels anys 50 en la nova forma que ell va anomenar ligne essentielle, làmines publicades a diverses obres dels anys 60 i treballs costumistes sobre diversos temes (Maig del 1968, personatges parisencs, esports, especialment l’hípica, temes espanyols, etc.), confeccionats per Sim per encàrrec dels seus clients als anys 70 .

El fons, incorporat a la Sèrie Fons Personals, es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.