Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Fons d’arxiu


by Deixa un comentari

Instantànies d’ultramar: el fons gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Us presentem un recull d’imatges del Fons Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona que pertanyen a l‘arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

El fons de l’antiga Casa d’Amèrica de Barcelona és un referent ineludible per a qualsevol estudi sobre economia i relacions econòmiques entre Espanya i Amèrica des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX.

Aquesta institució es va fundar l’any 1911 sota l’impuls de destacats prohoms de la societat civil catalana de l’època. El seu propòsit va ser el d’establir relacions comercials entre Amèrica i Europa. Ja des dels seus inicis va desenvolupar una intensa activitat cultural.

El seu magnífic fons documental està format per uns 32.000 títols de monografies, 1.000 títols de publicacions periòdiques, unes 800 capses amb retalls de premsa i l’arxiu de la institució.

La col·lecció fou donada a la Fundació Figueras l’any 1982 i, juntament amb la resta de la biblioteca d’aquesta institució, va passar a formar part del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a partir de l’any 1994.

Avui, la totalitat del fons està catalogat en fitxers manuals i és consultable al CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa – Recerca, on s’acabà redirigint donada la seva temàtica.

Tanmateix, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, custodia l’Arxiu Gràfic de la Casa d’Amèrica de Barcelona, un patrimoni fotogràfic únic de l’Amèrica de principis del segle XX i que us proposem descobrir en aquesta exposició virtual.

L’arxiu documental i bibliogràfic d’aquesta institució resulta essencial per abordar les relacions entre Espanya (especialment Catalunya) i Amèrica en un període crucial que va des de la pèrdua de les darreres colònies de Cuba i Puerto Rico, el 1898, fins a l’inici de la dictadura del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. 

 Inventari del fons de 1.000 títols de publicacions editat el 1994 sota el títol Revistes del fons americà de la Biblioteca Josep M. Figueras.

 Inventari del Fons d’arxiu de la Casa d’Amèrica de Barcelona.

L’any 2005 Catalunya recupera la tradició americanista que va tenir la Casa d’Amèrica de Barcelona a través de l’actual Casa Amèrica Catalunya, que pretén convertir-se en un pont de diàleg i col·laboració entre la societat iberoamericana i la catalana. Trobareu més informació sobre el tema a:

 Casa Amèrica Catalunya a la Viquipèdia

 Casa Amèrica Barcelona a la Viquipèdia

 Dalla Corte, Gabriela. El Archivo documental del americanismo catalán: una historia centenaria para la Casa de América (1909-1968) [en línia]. Barcelona: Casa Amèrica Catalunya, 2013. 

L’accés a aquesta informació es pot fer a través de la pàgina web de Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona, apartat de col·leccions especials. Allà hi trobareu el Fons Casa d’Amèrica de Barcelona.

Us convidem a descobrir la riquesa d’aquest fons amb un petit tast de les imatges que custodiem al nostre arxiu!

Volem agrair a Jordi Chico Pérez, estudiant de pràctiques del Grau d’Història de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la feina feta!


by Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República signa acords de col·laboració amb el COMEBE Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i l’AICVAS Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna

Des de fa uns quants anys, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat diversos acords de col·laboració amb diferents institucions tant nacionals com internacionals.

Enguany tenim el plaer de comunicar-vos que n’hem signat dos nous!

Per una banda, amb el COMEBE o Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, entitat que té per objectiu principal recuperar la memòria històrica de la Batalla de l’Ebre, contribuint al coneixement, la difusió dels espais i fets històrics de la Guerra Civil, per tal de fomentar la sensibilització envers la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat.

La recuperació de la història i la memòria i la gestió patrimonial de la Batalla de l’Ebre la duen a terme mitjançant la preservació, la conservació, el manteniment, la recerca, la documentació, la planificació i la difusió dels espais de memòria vinculats a aquest esdeveniment bèl·lic.

Per tal d’assolir aquests objectius, desenvolupen, entre altres, la relació, la cooperació i l’establiment de vincles amb institucions i entitats de caràcter similar que treballin entorn de la Guerra Civil, així com amb altres institucions i entitats especialitzades que treballin amb els conflictes civils armats i la guerra en general com a fenomen polític, social i cultural a escala global.

És en aquest darrer punt on encaixa l’acord signat amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, per desenvolupar projectes i activitats relacionades amb la recuperació i la difusió de la memòria democràtica.

I, per altra banda, també s’ha signat un acord amb La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna AICVAS, associació que inicialment estava formada per supervivents voluntaris italians que van participar, a les Brigades Internacionals, a la Guerra Civil Espanyola. Actualment, formen part de l’associació familiars dels lluitadors i els que comparteixen els seus principis i valors. Ens són membres també altres lluitadors antifeixistes, així com d’historiadors, escriptors, artistes, intel·lectuals i estudiants.

L’Associació té la seu a Milà i té com a objectius:

  • La promoció i difusió dels ideals que van portar els voluntaris antifeixistes, no només italians, a lluitar i arriscar la vida a Espanya, durant la guerra civil i en altres escenaris europeus i no europeus, abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial.
  • Preservar la memòria dels lluitadors voluntaris antifeixistes, que a Espanya i altres països europeus van donar un exemple inoblidable de coherència i valentia, enfrontant-se a la mort, la mutilació, l’empresonament en camps de concentració i mantenint-se sempre fidels a les seves conviccions democràtiques.
  • Destacar dels valors de democràcia i solidaritat promoguts pels voluntaris antifeixistes italians a Espanya i, posteriorment, pels partidaris a Itàlia, en el context de la lluita d’alliberament nacional contra el nazifeixisme.

La Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna, i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, han establert un acord de col·laboració que inclou entre d’altres els següents punts:

  • Intercanvi de publicacions
  • Col·laboració en el projecte SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, sobre les Brigades Internacionals: amb la incorporació i la contextualització d’informació sobre els voluntaris italians de la Guerra Civil espanyola.
  • Conservació i incorporació al nostre fons documental de la informació rebuda per part de l’AICVAS, sobre els voluntaris italians.
  • Difusió a través de les nostres xarxes socials (Instagram, Blog, Twitter, web corporativa, etc.) de les activitats executades per l’AICVAS, també de forma recíproca.

Ben segur aquestes col·laboracions seran beneficioses per ambdues parts!


by Deixa un comentari

Exposició “Els deportats hospitalencs als camps nazis” al Museu d’Hospitalet amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Recentment, s’ha inaugurat al Museu d’Història de l’Hospitalet l’exposició Els deportats hospitalencs als camps nazis que ens dona a conèixer la trajectòria dels hospitalencs deportats als camps de concentració nazi repartits per a tota la geografia europea.

Qui eren aquestes persones? On vivien? A què es dedicaven? Com van arribar als camps? Van sobreviure? Què va passar amb les seves famílies?

A través d’aquesta mostra es rendeix homenatge als 66 veïns de la ciutat que van patir la barbàrie i es recupera la seva memòria.

L’exposició ens parla de la violència de la guerra, del desolador drama de l’exili i els camps de refugiats francesos. També descobreix els diferents camins cap a la deportació, així com l’autèntic infern dels camps nazis i les seves conseqüències en els presoners hospitalencs. La lluita de les víctimes i dels seus familiars per denunciar i donar a conèixer aquests fets tanca l’exposició amb una reflexió final.

La mostra es complementa amb visites guiades, tallers, una proposta didàctica adreçada als centres d’ensenyament a través de la Guia Intro i un cicle de conferències. Aquest mateix dimecres 3 de maig, a les 19 hores es farà:

  • “El comboi dels 927. El documental com a eina de reparació” a càrrec de Montserrat Armengou, periodista, directora a la Televisió de Catalunya -TV3 dels programes 30 minuts i Sense ficció.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit material per a ser exposat. Si aneu a veure l’exposició trobareu una bandera de la CNT-AIT que la duia un carter quan repartia correu en bicicleta durant la Guerra Civil i que pertany al nostre arxiu. També veureu la bandera republicana que onejava a l’Ateneu SantBoià (Sant Boi del Llobregat) durant la Segona República espanyola que forma part de la col·lecció de material divers dels nostres fons.

També el llibre de Manuel Alfonso que porta per títol Diez años de mi vida 1935-1945 de Barcelona a Mauthausen editat per “Memoria Viva”, Asociación para el estudio de la deportación y el exilio español, l’any 2007.

El reconeixement als deportats hospitalencs tindrà també la seva expressió amb les llambordes Stolpersteine que, progressivament, es col·locaran davant dels domicilis d’aquests veïns de la ciutat que van patir l’horror dels camps nazis.

No us perdeu aquesta magnífica exposició! Teniu temps fins al 9 de juliol per anar-la a veure!


by Deixa un comentari

Inauguració del nou complex museístic “Casa de la Història de Barcelona a MUHBA Padellàs” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat mes de març de 2023 es va inaugurar un nou complex museístic del Museu d’Història de Barcelona a la Casa Padellàs, un palau del segle XVI traslladat, fa prop d’un segle, del carrer dels Mercaders al barri gòtic i reconvertit, fa 80 anys, en el Museu de la Història de Barcelona.

És un espai museístic experimental, un projecte amb molts formats, que aborda Barcelona des de la història urbana i el patrimoni en un entorn de recerca i d’activitats participatives.

ARCbcn ha estat l’enginyeria encarregada de la reforma del nou Museu d’Història de Barcelona que ha comptat amb l’arquitectura de l’estudi A+M Arquitectes.

El Nou complex museístic ciutadà inclou:


L’Àgora BCN, una àrea pública i oberta a tothom sobre informació de la ciutat. Alhora, aquí hi ha el museu escola, un punt de trobada dels col·legis que visitin aquest palau.

A les plantes primera i segona es troba l’exposició permanent i experimental Barcelona flashback, que convida els visitants a veure els paisatges humans i urbans de diversos barris amb documents, objectes, arquitectura i paisatge.

 A la primera planta també hi ha l’espai Monografies urbanes, que està destinat a acollir exposicions temporals. La primera mostra que s’estrena en aquesta àrea és Domènech i Montaner, urbanista dedicada al gran arquitecte català amb motiu de la celebració del seu centenari.

A la planta superior, els espais estan dedicats a l’estudi i les seves manifestacions públiques en diferents formats. Hi ha un centre de recerca amb una biblioteca arxiu, i també s’hi faran cursos i seminaris.

Un dels atractius de l’últim pis seran dos grans miradors urbans gratuïts que estaran oberts al públic pròximament.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquest nou projecte cedint un document de la Junta Municipal del Censo Electoral de 1901 i un dibuix del Poble Nou del llibre Tots els barris de Barcelona de Jaume Fabre i Josep M. Huertas editat l’any 1948.

Us recomanem la visita!


by Deixa un comentari

Sant Jordi 2023 al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República!

Com cada any el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República celebrem la diada de Sant Jordi!

Enguany ho fem amb diverses iniciatives:

Per una banda, hem muntat una taula amb llibres duplicats i/o desafectats que els nostres usuaris podran endur-se’n fins a finals de la setmana vinent.

Hem preparat també una exposició virtual sobre com es vivia la diada de Sant Jordi a l’exili a través de textos i fotografies extrets de la revista Germanor publicada a Xile pels catalans exiliats a aquest país sud-americà.

I, en darrer lloc, hem digitalitzat aquest bonic fullet editat també a l’exili, però en aquest cas mexicà, pel polític i escriptor català Jordi Arquer (Barcelona, 1907 – Perpinyà, 1981) que compta amb excepcionals dibuixos del pintor, escenògraf i dibuixant català Josep Bartolí (Barcelona, 1910 — Nova York, 1995):

Dir-vos també que el CRAI de la Universitat de Barcelona ha elaborat aquest punt de llibre per obsequiar els nostres usuaris. Seguint amb l’esperit de cooperació i de difusió de la cultura de la nostra institució aquest any hem col·laborat amb la Fundació Lluís Domènech i Montaner aprofitant la celebració de l’Any Domènech i Montaner. Aquí en teniu el resultat:

Només ens queda desitjar-vos que passeu un magnífic Sant Jordi, replet de llibres i roses!


by Deixa un comentari

Exposició “Refugiats: Andorra país d’acollida” amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 16 de març de 2023 es va inaugurar l’exposició Refugiats, Andorra país d’acollida a Cal Pal, espai sociocultural a Ordino.

Cal Pal de la Cortinada és una de les construccions més representatives de l’arquitectura vernacular andorrana. Tancada durant dècades, ha obert les portes per acollir i oferir un espai de reflexió i debat entorn de la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d’Andorra.

Ara Cal Pal impulsa un projecte de recuperació de la memòria històrica sobre els refugiats per valorar una època en què Andorra va créixer exponencialment, durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

La mostra té un doble objectiu: retre homenatge a tots els refugiats que han passat per Andorra al llarg de la història i plantejar una reflexió sobre el moment actual, ja que, segons l’ACNUR, més de 103 milions de persones han fugit de casa seva a causa de les guerres, una xifra que no para de créixer.

L’exposició inclou textos, material fotogràfic, material de guerra i audiovisuals amb la voluntat de connectar la memòria històrica i la reflexió crítica sobre una dura realitat del món contemporani.

Andorra no ha estat mai escenari de guerres, però sí que ha viscut l’impacte de les dels seus veïns i s’ha convertit en lloc de refugi i de salvació de moltes persones en diferents moments de la història, com ara les guerres carlines o la Primera Guerra Mundial.

El pas i l’acollida de refugiats s’intensifiquen a partir de la Guerra Civil Espanyola. Andorra, una comunitat de menys de 5.000 habitants, veu passar per les seves muntanyes unes 17.000 persones entre el 1936 i el 1939. Fins a 106 guies condueixen molts fugitius en condicions difícils pel clima i l’orografia. Pocs mesos després, durant la Segona Guerra Mundial, són 8.000 els refugiats que passen pel Principat d’Andorra, on actuen les xarxes d’evasió. Molts pilots aliats i famílies jueves salven la vida passant per Andorra, en un moment en què refugiats i andorrans treballen junts en aquestes xarxes, sota el perill i l’amenaça dels nazis.
Andorra, un país petit i diferent, sense camps de refugiats ni grans dispositius de control, practica una política de portes obertes per als refugiats, amb assistència mèdica, tramitació de salconduits i aliments.

Les autoritats exerceixen un cert control en moments crítics i hi ha tensions amb Espanya i França. La població ignora sovint les prohibicions de les institucions i acull en cases, bordes, eres i hotels milers de persones, una acollida feta en col·laboració amb els contrabandistes de les zones frontereres i amb les xarxes d’evasió internacionals.
Entre 500 i 600 d’aquests refugiats arrelen a Andorra i tenen una gran importància en l’evolució econòmica del país. L’exposició homenatja aquest col·lectiu amb les històries d’alguns noms propis en representació de tot aquest sector de població.

Les històries dels refugiats del passat a Andorra permeten comprendre els relats del present, perquè ser refugiat o acollir refugiats són experiències universals i atemporals. Per aquest motiu, en un altre dels espais de Cal Pal, s’hi mostra l’experiència del Medu Art Ensemble, un moviment cultural a Botswana al servei dels exiliats dels anys vuitanta a causa de l’apartheid sud-africà. Aquest col·lectiu d’activistes culturals mostra com, a través de la cultura, es poden millorar les condicions de vida dels refugiats i es pot establir una bona relació amb la població local.

I, finalment, la mostra es fixa en els desplaçats actuals, a causa de la guerra i també cada vegada més, dels desastres climàtics, amb la voluntat d’interpel·lar l’espectador i plantejar la necessitat de respectar els drets humans i posar la dignitat al centre de la vida.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit diversos fitxers per documentar l’exposició com aquests cartells que pertanyen a la nostra col·lecció:

[Madrid] : U.G.T. : Sindicato Profesionales Bellas Artes, [193-?] de José Espert Arcos

[Madrid] : Junta Delegada de Defensa de Madrid. Delegación de Propaganda y Prensa, Sindicato Profesionales Bellas Artes UGT, [1937?] de l’il·lustrador Girón

Madrid : Junta Delegada de Defensa de Madrid. Delegación de Propaganda y Prensa, 1937 del dibuixant Parrilla

Xavier Llovera Massana, és el comissari de la mostra que es podrà veure fins al 7 de gener de 2024. No us la perdeu!


by Deixa un comentari

85 anys dels bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil Espanyola, la ciutat de Barcelona va patir diversos bombardejos per part de les tropes franquistes. El març de 1938 va ser un mes especialment dur per a la ciutat, ja que va ser objecte de diversos atacs que van causar molts danys materials i, lamentablement, també moltes morts.

En un dia com avui, el 17 de març de 1938, cap a les dues del migdia, van caure sobre la ciutat les bombes que portaven els cinc avions Savoia S-79 de l’Aviació Legionària que havien partit de tres bases de les Illes Balears, causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil.

El primer bombardeig va tenir lloc el 16 de març. Les bombes van caure sobre els barris de Gràcia, Sant Gervasi i Sant Andreu, causant la mort d’uns 300 civils i la destrucció de nombrosos edificis i infraestructures. Aquest atac va ser especialment dur perquè les bombes van caure sobre zones poblades, afectant directament a la població civil.

Un tercer atac va tenir lloc el dia 18 de març, quan les tropes franquistes van tornar a bombardejar la ciutat. En aquesta ocasió, les bombes van caure sobre el centre de la ciutat, a la confluència del carrer Diputació i la Gran Via de les Corts Catalanes. Aquesta zona, que en aquell moment era un lloc molt freqüentat per la població, va ser afectada de manera brutal. Es van registrar unes 200 víctimes mortals i molts edificis van quedar completament destruïts.

Sense cap dubte, el moment més terrible es va viure dijous 17 de març a les dues de la tarda quan una bomba va arribar a la cruïlla del carrer Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes un camió militar que transportava dinamita i que anava ocupat per 23 soldats republicans. L’explosió va ser tremenda. Van morir tots els soldats i els transeünts que caminaven pels voltants. El succés va ser portada als diaris francesos, britànics i nord-americans, que van arribar a parlar que els italians havien llançat sobre Barcelona una “superbomba” per les tremendes destrosses i el nombre de víctimes que es van produir.

Aquestes accions van ser un exemple de la brutalitat de la guerra i de la falta de consideració cap a la població civil. Una de les tragèdies més grans de la Guerra Civil Espanyola, en què la població civil va ser la que va patir les conseqüències més greus. Malgrat tot, la gent de Barcelona va demostrar una gran resistència i solidaritat, i va ser capaç de superar aquesta dura prova. Els bombardejos del mes de març són una pàgina trista de la història de Barcelona, però també una mostra de la fortalesa i la perseverança del poble català.

Els bombardejos sobre Barcelona van cessar la resta del mes de març, però es van traslladar a altres poblacions catalanes i de la costa del País Valencià, com el realitzat sobre Alacant el 25 de maig. En total, de gener a juny de 1938, l’aviació legionària italiana va perpetrar 782 atacs aeris en la costa mediterrània espanyola controlada pels republicans, llançant 16.558 bombes.

Al nostre fons d’arxiu conservem totes aquestes imatges sobre els bombardeigs. Pertanyen al Fons Personal José Luis Infiesta.

L’any 2008, Jesús Garay dirigí un documental ficcionat amb el títol Mirant al cel, que se centra en els bombardeigs del 17 de març, i incorpora material de l’època, imatges dels fets i entrevistes amb militars, historiadors i supervivents.

I el diari ARA, coincidint també amb el 75é aniversari de la tragèdia va recordar els esdeveniments a través dels qui van plantar cara a l’aviació feixista, presentant catalans, herois anònims, que van respondre als atacs excavant refugis, mantenint les fàbriques obertes, rescatant ferits sota les runes o bé amb les armes.

En aquell moment el  CRAI Biblioteca Pavelló de la República va col·laborar amb el diari cedint diverses imatges dels nostres fons com les del suplement de L’Ala d’Italia de l’any 1939 Catalogna : documentario fotografico dell’assedio aereo , i les del fons personal de Joan Maluquer i Wahl, enginyer i escriptor que fou pilot durant la guerra civil.

Aprofitem per recordar-vos que tenim un recurs web sobre Els Bombardeigs durant la Guerra Civil espanyola on trobareu una selecció de recursos existents a la biblioteca, així com un vídeo realitzat amb material del nostre fons.

Si encara no heu visitat aquesta pàgina i el vídeo, us recomanem donar-li una ullada!


by Deixa un comentari

Exposició “Exiliades” al Museu Memorial de l’Exili amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 11 es va inaugurar al Museu de l’Exili de La Jonquera l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades, resseguint l’empremta de vint perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Teresa Fèrriz Roure,responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és la comissària de l’exposició. Ha dirigit nombrosos projectes digitals orientats a l’ensenyament en línia i la difusió en obert i també ha dut a terme projectes d’investigació especialitzats en l’exili català a Amèrica.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món, deutora dels drets socials i civils assolits durant la República, i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’apoderament, després.

Les seves biografies són exemples de resistència i fidelitat als seus compromisos. Al llarg de l’exposició ens podem endinsar en les històries de vida de les exiliades i la seva capacitat d’acció, voluntat i poder per transformar la pròpia vida i la del seu entorn. Anomenem i fem visibles diverses generacions de dones que van mantenir el compromís i la convicció, malgrat tot i malgrat tant.

La memòria present de les exiliades, la d’aquestes que apleguem a l’exposició i moltes més que seguiran visibilitzant-se i estudiant-se els pròxims anys, passa així a formar part insubstituïble de la nostra memòria democràtica.

L’exposició, que s’emmarca dins del programa d’activitats culturals del 15è aniversari del museu, que es va inaugurar el 2008, es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals del MUME fins al diumenge 3 de setembre.

A la mostra hi trobareu el següent material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República exposat:

Un calçat de ganxet, roba de sac i cartó fet a mà que procedeix del camp de refugiades de Magnac-Laval i pertany a la germana d’Enric Odena, una de les peces més emblemàtiques del nostre arxiu.

Un fulletó que era una publicació que servia per buscar les famílies i promoure’n el reagrupament que porta per títol Recerca de Familars editat a Montpeller al final de la guerra.

El document de nacionalitat de Rosa Santacana Vidal que es troba a l’arxiu, un exemplar del llibre d’Anna Murià Via de l’Est: contes, editat a Mèxic l’any 1946 i dues publicacions periòdiques: El Boletin Union de Mujeres Españolas editat a Tolosa i la revista Companya: òrgan del Consell Nacional de la UDC (Unió de Dones de Catalunya) de 1946.

No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

8 de març: Dia Internacional de les Dones 2023

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un any més s’adhereix a la celebració del Dia Internacional de les Dones que reivindica la lluita de les dones per la igualtat i la llibertat, per la seva participació en la societat i el seu desenvolupament com a persona. Una constant que no acabarà fins que arribi la total equitativitat amb els homes.

Enguany hem elaborat un recurs web una selecció de segells i vinyetes amb i/o sobre dones que pertanyen a la col·lecció Segells del Pavelló de la República.

N’hi trobareu de molt diversos: per exemple els segells realitzats per a l’Exposició Internacional de 1929, dels períodes de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, de diverses poblacions catalanes i espanyoles, i una sèrie editada pels “Amigos de la Unión Soviètica”, amb fotografies de la vida quotidiana a l’URSS durant el règim estalinista on les dones tenen una especial rellevància. No us ho perdeu!

Us recordem que, ja fa uns quants anys, vam fer una mostra del nostre fons bibliogràfic i documental relacionat amb aquesta diada i amb la història de les dones en general. Per si hi voleu donar un cop d’ull…


by Deixa un comentari

El CRAI Pavelló de la República col·labora amb la Fundación Díaz-Caneja

La Fundación Díaz-Caneja és una entitat cultural privada de promoció i serveis, sense ànim de lucre, constituïda l’any 1991 per l’Ajuntament de Palència, la Diputació de Palència, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Cultura i per Isabel Fernández Almansa, viuda del pintor Juan Manuel Díaz-Caneja, que té com a objectiu la conservació, exhibició, divulgació i documentació de l’obra de l’artista. També promou la cultura en general incidint especialment en l’art espanyol del segle XX.

Juan Manuel Díaz-Caneja va néixer a Palència el 1905, on va passar la seva infància i adolescència. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid a estudiar Arquitectura, i per preparar-ne l’ingrés, va començar a assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia Libre de Pintura de Daniel Vázquez Díaz. Finalment, deixarà els seus estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

Durant aquests anys d’aprenentatge, es va allotjar a la Residència d’Estudiantes, i allí va conèixer a altres artistes i intel·lectuals com Maruja Mallo, Lorca, Alberti, etc. participant de manera activa en la vida cultural d’avantguarda.

Va passar l’hivern del 1929 a París i va començar a sentir fascinació pel cubisme. Quan va tornar a Espanya, va anar a Saragossa, on el seu pare havia estat destinat com a governador civil. Allí es relacionava amb els cercles avantguardistes i va començar a introduir-se en la ideologia anarquista.

El 1931 va publicar, juntament amb el seu amic Herrera Petere, l’únic número d’una revista provocadora, de tints anarquistes, surrealistes i dadaistes, que portava el nom En España ya todo está preparado para que se enamoren los sacerdotes.

Va passar la guerra civil al Cos de Carabiners de la República. El 1937, any en què es va afiliar al Partit Comunista, va conèixer Isabel Fernández Almansa, que seria la seva companya fins al final de la seva vida. També fou membre de la CNT. En acabar la guerra, Caneja va aconseguir escapolir-se de la repressió. Des de llavors, va viure i treballar a Madrid, on començava a exposar els seus primers paisatges, un tema que, com van fer utilitzar molts altres pintors de l’època, va ser molt recurrent a la seva obra, ja que aquest tipus de composicions no tenien problemes amb la censura.

No obstant això, el 1947 va ser detingut per la seva vinculació al bàndol republicà, i ingressaria a la presó fins al 1951, primer a Carabanchel i després a Ocaña. Durant els tres anys que va estar empresonat no va deixar de pintar. El juny de 1951, ja en llibertat, va fer una exposició al Museu Nacional d’Art Modern de Madrid. Aquell mateix any va participar a la I Biennal Hispanoamericana d’Art, també a Madrid.

Els anys següents va continuar la tasca expositiva per galeries i museus. El 1956, juntament amb altres artistes, va ser seleccionat per representar Espanya a la Biennale di Venezia. Va ser premiat en dues ocasions amb segona i tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el 1958, se li va atorgar el Premi Nacional de Pintura.

Als anys 60 va començar a tenir cert reconeixement, i va participar en diversos Salons de Maig de París. A la dècada dels 70 va iniciar la seva vinculació amb la Galeria Theo de Madrid, on exposaria en nombroses ocasions. El 1980 el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1988. Després de la seva mort es va crear a Palència la Fundació que porta el seu nom i que enguany han volgut reordenar la col·lecció permanent per tal de presentar les obres de l’artista en diàleg amb altres treballs i autors.

Per aquest motiu han demanat la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per a poder mostrar la reproducció d’aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

El primer és obra d’Artur Ballester i Marco (València, 1892 – 1981) dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista valencià que va il·lustrar nombrosos cartells anarquistes durant els anys de la República i la Guerra Civil.

I el segon de SIWE un artista independent que va treballar pel POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista.