Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Tag Archives: Art


by Deixa un comentari

Exposició “Art dispersat pel franquisme” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Del 16 de juny al 18 de juliol de 2025, l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona acull l’exposició Art dispersat pel franquisme. Les obres dipositades a la Universitat de Barcelona. Aquesta mostra, fruit d’una recerca inèdita, ofereix una oportunitat única per conèixer la història i el destí de les obres d’art que van ser confiscades, protegides i redistribuïdes durant i després de la Guerra Civil.

L’exposició posa llum sobre el destí d’obres d’art que, durant la Guerra Civil, van ser protegides, confiscades i, finalment, dispersades per tot l’Estat. El 1942, la Universitat de Barcelona va rebre dos importants dipòsits de pintures, escultures i objectes litúrgics procedents del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), l’organisme franquista encarregat de gestionar el patrimoni artístic confiscat o protegit per la II República i la Generalitat de Catalunya.

Aquestes peces, moltes d’elles amb històries plenes de peripècies, van ser traslladades, amagades o reubicades en diverses institucions, entre les quals vuit universitats espanyoles. L’exposició mostra com, malgrat els intents de protecció, la postguerra i la gestió del SDPAN –limitada per la manca de recursos i d’interès– van provocar una dispersió i, sovint, una pèrdua d’informació sobre l’origen i la propietat de moltes obres.

Entre les obres més destacades de l’exposició hi ha una escultura del Sagrat Cor de Josep Llimona, La continència d’Escipió, atribuïda a l’escola de Luca Giordano, i diverses obres d’art sacre i de temàtica civil. Algunes d’aquestes peces han passat dècades sense contextualització pública, i ara es presenten en un nou marc d’investigació i recuperació històrica.

“Art dispersat pel franquisme” no només presenta les obres, sinó que també revela les cicatrius que la guerra i la dictadura van deixar en elles: quadres amb reversos marcats, etiquetes d’època, i altres testimonis materials que permeten reconstruir la seva història. Aquesta mirada detallada ens apropa a la realitat d’un patrimoni que, més enllà del seu valor estètic, és testimoni d’una època convulsa i d’una memòria col·lectiva sovint silenciada.

Els comissaris de la mostra Arturo Colorado i Santos M. Mateos, a partir de documentació procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, han reconstruït l’itinerari d’aquestes peces: quan van ser requisades, com van arribar a mans del SDPAN i quin paper van tenir en el projecte simbòlic del franquisme.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta mostra dos cartells de la nostra col·lecció:

Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia del Vicerectorat de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona per fer valdre el patrimoni universitari i recuperar la memòria històrica. L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 10:00 a 18:00 hores.

Podeu descobrir les obres exposades visitant la mostra presencialment o accedint a l’exposició virtual.

És una oportunitat única per reflexionar sobre la història recent, la protecció del patrimoni i la importància de la recerca en la reconstrucció de la nostra memòria col·lectiva. Una exposició imprescindible per a tots aquells interessats en l’art, la història i la justícia patrimonial. No us ho perdeu!


by Deixa un comentari

Les arts plàstiques del Pavelló de la República

No és la primera vegada que parlem sobre les obres d’art que es trobaven exposades al Pavelló de la República espanyola de París l’any 1937.

En múltiples ocasions hem escrit notícies sobre el Guernica de Picasso o el Segador de Joan Miró, ben segur les dues obres pictòriques més conegudes que s’exhibien a l’edifici.

Fins i tot hem dedicat una entrada a les principals obres escultòriques que hi estaven exposades, entre les quals destaquen la Montserrat de Juli González o la Font de Mercuri d’Alexandre Calder i també una altra entrada a la figura de Torres Clavé i la butaca homònima del Pavelló.

Avui us volem parlar d’altres artistes i obres pictòriques menys conegudes.

Ja fa uns quants anys que el Museu Nacional d’Art de Catalunya té unes sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

Us ho vam explicar també en un post del nostre blog on parlàvem del paper destacat que tenien les obres que van formar part de l’exposició del Pavelló de la República de l’any 1937 i que ara es conserven a les col·leccions del museu.

La secció d’Arts Plàstiques del Pavelló de la República de l’any 1937, exposava pintures i escultures que anaven rotant per mostrar al públic el nombre més gran de peces possibles. Les obres eren en majoria pintures al·lusives a la guerra enviades des de l’estat espanyol i realitzades per diversos artistes de prestigi.

Al MNAC hi trobem els següents exemples:

Eduardo Vicente (Madrid, 1909-1968)

Format a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, es va relacionar amb artistes i intel·lectuals com Juan Ramón Jiménez, Gerardo Diego, Pedro Salinas, Cristino Mallo, Eugeni D’Ors i Ortega y Gasset, entre d’altres, fet que va contribuir que la seva pintura tingués una gran càrrega literària.

La seva trajectòria va quedar marcada profundament per la guerra. Militant del bàndol republicà, va col·laborar com a il·lustrador a algunes revistes i va fer també cartells i gravats per diferents organitzacions republicanes.

Al Pavelló de la República hi va exposar aquestes obres, tots olis sobre tela:

Milicians de guàrdia, c.1937

Barri bombardejat, c. 1937

Camió de milicians, c.1937

Milicians fent guardia, c.1937

Aquí podeu veure algunes d’aquestes obres exposades al segon pis del Pavelló:

Ramon Puyol (Algesires, 1907-1981)

Pintor i escenògraf que durant la guerra es va dedicar a la realització de cartells i caricatures de caire polític amb una gran capacitat de síntesi. La implicació social i política el va portar a ser empresonat i condemnat a mort quan la guerra es va acabar, tot i que es va salvar d’aquesta condemna.

De la seva producció en destaca una sèrie de litografies amb una visió deformada i morbosa de la realitat que filtra a través de l’humor i personifica en uns personatges arquetípics com l’espia, l’optimista, l’acaparador o el turista.

Al Pavelló també hi van ser exposades aquests olis sobre tela seus:

Descans al front, 1937
Al front, 1937

Miguel Prieto Anguita (Almodóvar del Campo, 1907 – Ciutat de Mèxic, 1956)

Pintor i dissenyador gràfic, fou membre del Partit Comunista, va il·lustrar nombrosos llibres, entre ells el Romancero gitano de Federico García Lorca, i va desenvolupar una intensa activitat com a escenògraf, a més a més de ser responsable artístic de la revista Octubre, dirigida per Rafael Alberti.

En acabar la guerra es va exiliar a Mèxic on continua les seves activitats com a pintor, il·lustrador, escenògraf i dissenyador gràfic.

Aquesta obra seva estava exposada al segon pis del Pavelló:

Espigolaires (tinta la ploma i tinta xinesa sobre paper) c. 1937

Ricard Verde Rubio (València, 1876 -1955)

Pintor i gravador, en un principi es va dedicar a la pintura a l’aire lliure, però més tard es va dedicar al retrat. Va ser professor de pintura i acadèmic a l’Escola de Belles Arts de la seva ciutat natal.

Al Pavelló s’hi va exposar aquesta obra seva:

Espaya, oli sobre tela, 1937

Fernando Briones (Écija, 1905 – Madrid, 1988)

Pinta aquesta obra que és un homenatge al poeta Federico García Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936.

Al·legoria de l’afussellament de Federico Garcia Lorca, oli sobre tela, 1937

Francisco Mateos (Sevilla, 1894 – Madrid, 1976)

Va fer una sèrie de 10 litografies datades l’any 1937 que portén per títol El Sitio de Madrid:

On destaquem aquesta imatge dedicada als requetès que es pot veure a l’anterior imatge del pavelló que us hem mostrat:

Tomàs Fabregat Garcia, del que només sabem que fou un pintor i gravador nascut a Catí, Castelló i que va participar en el pavelló amb aquests gravats:

Així va salvar al seu pare malalt de la terror feixista, 1937
Figures, 1937
Home lluitant amb un drac, 1937
Van passar els feixistes, 1937

Andrés Fernández Cuervo (Leganés, 1897 – Madrid, 1990)

Fa també aquest gravat de 1937

Aquest oli sobre tela de 1937 signat amb el nom de J. Pons que representa Lina Ódena, una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

Lina Ódena, 1937

I, en darrer lloc, trobem a Vicente Gil Franco (Barcelona, 1898 – Boulogne-sur-Mer, 1959) que va fer aquests tres gravats també datats l’any 1937:

Bombardeig (anvers) / Croquis d’un gos (revers)

Figures

Trabajo voluntario

Com podeu comprovar la producció va ser gran i variada. I podríem afegir-ne uns quants més que es troben a altres museus d’arreu de l’estat.

Però això ja serà en un altre post!


by Deixa un comentari

El CRAI Pavelló de la República col·labora amb la Fundación Díaz-Caneja

La Fundación Díaz-Caneja és una entitat cultural privada de promoció i serveis, sense ànim de lucre, constituïda l’any 1991 per l’Ajuntament de Palència, la Diputació de Palència, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Cultura i per Isabel Fernández Almansa, viuda del pintor Juan Manuel Díaz-Caneja, que té com a objectiu la conservació, exhibició, divulgació i documentació de l’obra de l’artista. També promou la cultura en general incidint especialment en l’art espanyol del segle XX.

Juan Manuel Díaz-Caneja va néixer a Palència el 1905, on va passar la seva infància i adolescència. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid a estudiar Arquitectura, i per preparar-ne l’ingrés, va començar a assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia Libre de Pintura de Daniel Vázquez Díaz. Finalment, deixarà els seus estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

Durant aquests anys d’aprenentatge, es va allotjar a la Residència d’Estudiantes, i allí va conèixer a altres artistes i intel·lectuals com Maruja Mallo, Lorca, Alberti, etc. participant de manera activa en la vida cultural d’avantguarda.

Va passar l’hivern del 1929 a París i va començar a sentir fascinació pel cubisme. Quan va tornar a Espanya, va anar a Saragossa, on el seu pare havia estat destinat com a governador civil. Allí es relacionava amb els cercles avantguardistes i va començar a introduir-se en la ideologia anarquista.

El 1931 va publicar, juntament amb el seu amic Herrera Petere, l’únic número d’una revista provocadora, de tints anarquistes, surrealistes i dadaistes, que portava el nom En España ya todo está preparado para que se enamoren los sacerdotes.

Va passar la guerra civil al Cos de Carabiners de la República. El 1937, any en què es va afiliar al Partit Comunista, va conèixer Isabel Fernández Almansa, que seria la seva companya fins al final de la seva vida. També fou membre de la CNT. En acabar la guerra, Caneja va aconseguir escapolir-se de la repressió. Des de llavors, va viure i treballar a Madrid, on començava a exposar els seus primers paisatges, un tema que, com van fer utilitzar molts altres pintors de l’època, va ser molt recurrent a la seva obra, ja que aquest tipus de composicions no tenien problemes amb la censura.

No obstant això, el 1947 va ser detingut per la seva vinculació al bàndol republicà, i ingressaria a la presó fins al 1951, primer a Carabanchel i després a Ocaña. Durant els tres anys que va estar empresonat no va deixar de pintar. El juny de 1951, ja en llibertat, va fer una exposició al Museu Nacional d’Art Modern de Madrid. Aquell mateix any va participar a la I Biennal Hispanoamericana d’Art, també a Madrid.

Els anys següents va continuar la tasca expositiva per galeries i museus. El 1956, juntament amb altres artistes, va ser seleccionat per representar Espanya a la Biennale di Venezia. Va ser premiat en dues ocasions amb segona i tercera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts, i el 1958, se li va atorgar el Premi Nacional de Pintura.

Als anys 60 va començar a tenir cert reconeixement, i va participar en diversos Salons de Maig de París. A la dècada dels 70 va iniciar la seva vinculació amb la Galeria Theo de Madrid, on exposaria en nombroses ocasions. El 1980 el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1988. Després de la seva mort es va crear a Palència la Fundació que porta el seu nom i que enguany han volgut reordenar la col·lecció permanent per tal de presentar les obres de l’artista en diàleg amb altres treballs i autors.

Per aquest motiu han demanat la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per a poder mostrar la reproducció d’aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

El primer és obra d’Artur Ballester i Marco (València, 1892 – 1981) dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista valencià que va il·lustrar nombrosos cartells anarquistes durant els anys de la República i la Guerra Civil.

I el segon de SIWE un artista independent que va treballar pel POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista.


by 9 comentaris

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: documentació diversa de Manuel Viusà i Gertrudis Galí

El passat mes de maig el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de la senyora Imma Gibert Janer documentació diversa de la parella formada pel pintor i gravador Manuel Viusà i Camps i l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré. A causa de la dedicació política i del compromís amb l’independentisme català de M. Viusà, tots dos van haver d’exiliar-se. El gran compromís polític va determinar no solament les seves vides sinó també tota la seva producció artística.

Manuel Viusà i Camps (Barcelona, 14 de desembre de 1917 – París, 11 de febrer de 1998) fou un pintor i activista polític català, relacionat amb el Front Nacional de Catalunya i l’Exèrcit Popular Català. Únicament va ser membre del Front Nacional de Catalunya. N’era el delegat a França, i com a tal, tenia contactes amb altres dirigents de partits, no només catalans, també espanyols, francesos i d’arreu del món.

Fill d’un descarregador del port i d’una planxadora, quan esclatà la Guerra civil espanyola es presentà voluntari i lluità al front d’Aragó amb la Columna Roja i Negra. Més tard lluità amb gent del PSUC a Bell-lloc d’Urgell i el 1938 fou fet presoner pels italians a Seròs. Internat en un camp de presoners a Valladolid, als sis mesos aconseguí tornar a Barcelona. En acabar la guerra es va casar amb l’artista escultora Gertrudis Galí Mallofré. El 1939  es va unir al Front Nacional de Catalunya. El 1948 marxà a l’exili. Instal·lat a Canet de la Marenda (Rosselló), des d’allà editava les revistes Ariel i Per Catalunya. El 1956 es traslladà a París, des d’on es dedicà a la tasca editorial, col·laborà molt activament amb el FNC i també organitzà els concerts a París de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a finals dels anys seixanta, i va dirigir les gestions davant el govern d’Alemanya per tal que Carme Ballester, vídua del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, rebés una pensió com a reparació per víctima de guerra. El 1979 fou acusat pel govern espanyol de ser un dels organitzadors de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), juntament amb Josep Maria Batista i Roca i Jaume Martínez Vendrell, i d’haver gestionat la compra d’armes al traficant catalano-suís Sporri. El govern francès va denegar la sol·licitud per no aportar cap prova. Tanmateix, això l’obligà a exiliar-se novament, aquest cop a Veneçuela, on hi romangué, junt amb la seva muller, prop de tres anys. El 1982 va tornar a Europa i va establir la seva residència entre Andorra la Vella i París. Va morir exiliat a París l’11 de febrer de 1998. Fou un dels pintors catalans importants de la segona meitat del segle xx. La seva obra, figurativa, d’un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d’art internacionals.

Gertrudis Galí i Mallofré (Terrassa, 27 de desembre de 1912 – París, 11 de febrer de 1998), fou una escultora catalana, dedicada també al dibuix, la pintura, el gravat i el tapís. Formada a la Llotja de Barcelona en plena eufòria republicana, acabà dedicant-se a l’escultura. Començà en el dibuix i la pintura en els difícils anys de la postguerra retratant famílies benestants de Terrassa, on s’havia instal·lat amb el seu marit Manuel Viusà, fugint de Barcelona a causa del seu compromís polític. El 1948 s’exilià a Canet de la Marenda des d’on va començar a treballar el fang i feia petites escultures i rajoles de terracota que Manuel Viusà s’encarregava de pintar i enfornar. Arribats a París el 1956, començà a treballar el metall. La figura humana, especialment la femenina, fou la gran protagonista de les seves obres. Fou una polifacètica artista dedicada al dibuix, a la pintura, al gravat, al tapís i especialment a l’escultura. Amb el seu marit compartí llurs grans passions: la família –van tenir 4 fills i mai deixà la seva dedicació artística-, l’art –malgrat les penúries econòmiques que els va tocar viure- i el compromís amb el catalanisme més radical.

El fons conté catàlegs d’exposicions de Manuel Viusà, de Gertrudis Galí i de la seva filla, també artista, Núria Viusà, documentació relacionada amb el Centre de Gravat d’Encamp (Andorra), des d’on la parella realitzava la seva obra i també organitzava tallers i cursos d’estiu, i algunes fotografies. Abasta cronològicament des del anys seixanta fins a l’any de la seva mort, el 1998, i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.


by 2 comentaris

Escultures del Pavelló de la República

Al Pavelló de la República Espanyola, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa per a l’Exposició Internacional de París de 1937, seguint les directrius del racionalisme arquitectònic de Le Corbusier, s’hi va exposar el mundialment famós Guernica de Picasso.

Aquesta obra, malauradament, ha eclipsat moltes altres manifestacions artístiques que es van dur a terme per a ser exposades al pavelló.

Avui us volem parlar d’algunes de les escultures que es van realitzar, tant per a l’interior com per a l’exterior de l’edifici.

Començarem per la que es trobava just a l’entrada, obra de l’artista Alberto Sánchez Pérez (Toledo, 1895 – Moscou, 1962) que porta per títol El poble espanyol té un camí que condueix  a una estrella i que tenia més de 12 metres d’alçada.

Aquest obelisc, tòtem, figura surrealista… de múltiples interpretacions, té un títol que és com una proclama política que posa en relleu el drama i el dolor del poble immers en una guerra.

D’aquesta obra hi ha una còpia a l’exterior de l’entrada principal del Museu Reina Sofia, de Madrid i, a escala reduïda, a la Plaça de Barrionuevo de Toledo. L’original no va tornar mai de França.

Alberto va dissenyar també per a l’edifici les prestatgeries de la secció d’arts populars que es trobaven al segon pis,

La Montserrat obra del gran escultor català Juli González (Barcelona, 1876 – Arcueil (París), 1942), és una altra de les peces destacades que es trobaven just a la façana principal de l’edifici.

L’escultura de ferro representa a una camperola catalana, amb una falç al braç dret i un nadó a l’esquerra. Simbolitza la lluita de la pagesia, de les dones, les víctimes innocents de la Guerra Civil i el futur de la República espanyola.

La importància de La Montserrat no només és des de la vessant artística, sinó també ideològica, doncs simbolitza la resistència al feixisme. Es una representació simbòlica de la república, del poble català i espanyol que lluita pels ideals democràtics.

González converteix una camperola catalana en un símbol, en un model, en un referent per a la seva pròpia obra i, de fet, posteriorment, va realitzar diferents variants o interpretacions en obres como El cap de la Montserrat Cridant, de 1942, que mostra el dolor i el pessimisme de l’artista després del fatal destí de la guerra i el triomf del feixisme.

Aquesta obra mestra de l’escultura es pot contemplar en l’actualitat a Holanda. Concretament al Stedelijk Museum d’Amsterdam. Desconeixem les circumstàncies que la van portar a aquest destí.

Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes a las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil, fou l’autor de La banyista, una figura femenina que es trobava al costat de la rampa que puja al segon pis de l’edifici. Per sort aquesta obra la podem contemplar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a les sales dedicades a l’art durant el període de la Guerra Civil.

Després de la seva mort se li va dedicar un homenatge pòstum al mateix pavelló i es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric, conservat al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

El nord-americà Alexander Calder (Filadèlfia, 1898 – Nova York, 1976) fou l’únic artista estranger convidat a participar al Pavelló de la República. Va realitzar La font de mercuri que significava un pas endavant en la recerca del moviment en escultura.

Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d’Almadén, d’on aleshores s’extreia el seixanta per cent del mercuri mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes durant la Guerra Civil espanyola.

Estava situada al pati interior de l’edifici, just davant del Guernica.

Alexander Calder, en testimoni de l’amistat que l’unia amb Joan Miró, va donar l’obra a la Fundació Joan Miró on la podeu veure en un espai protegit per un vidre, per motius de seguretat, doncs els vapors emesos pel mercuri són nocius per a la salut.

Al Museu Centro de Arte Reina Sofia de Madrid hi ha una maqueta realitzada pel propi Calder l’any 1943.

En darrer lloc dir-vos que Pablo Picasso (Màlaga, 1881 – Mogins, la Provença, 1973) va realitzar altres obres d’art, a part del Guernica, que van estar exposades al pavelló, com aquest Cap de Dona, una escultura que formava part d’una sèrie de quatre caps, tres d’elles exposades també al pavelló.

Van ser realitzades l’any 1931 al seu estudi de Boisgeloup (Gisors), i estaven inspirades en la fisonomia de Marie Thérèse Walter. Les escultures van ser situades, una a l’exterior del pavelló sota l’escalinata de l’entrada, i les altres dues al segon pis.

En opinió de Josefina Alix Trueba: “las «Cabezas de Boisgeloup» pasaron a simbolizar en el imaginario de Picasso a «la República Española amenazada»“.

Actualment és poden contemplar algunes d’elles al Museu Picasso d’Antibes, a França.


by 1 comentari

Nou espai sobre el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937 al MNAC

Des de fa uns quants mesos el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha inaugurat tres noves sales dedicades a l’art produït durant el període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Es mostren més d’un centenar de pintures, dibuixos, gravats, cartells, fotografies, escultures, paper moneda, publicacions il·lustrades… d’una quarantena d’artistes al servei d’ambdós bàndols.

Destaquen temàtiques com el front de guerra, els bombardejos aeris o les massacres i evacuacions de la població civil, el paper de les dones, etc.

Entre aquestes novetats mencionar-vos que hi ha també un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, edifici construït pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, on s’exposà el mundialment famós Guernica de Picasso, La Montserrat obra del gran escultor català Juli González, La font de mercuri de l’artista nord-americà Alexander Calder o El segador de Joan Miró, obra malauradament desapareguda després de la seva exhibició al Pavelló, entre d’altres.

Aquestes obres, i moltes altres menys conegudes, mostraren al món el desplegament cultural que es va produir en defensa del govern legítim de la república i la situació que patia el país a través d’un art creat en temps real, com a resposta als greus esdeveniments que s’anaven succeint.

D’aquesta manera el Pavelló de la República espanyola va ser l’altaveu a Europa de la causa republicana. que tenia com objectiu aconseguir suport internacional en la lluita contra el feixisme.

Moltes de les obres que van ser exposades al pavelló es van considerar perdudes durant anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, algunes d’elles havien retornat a Espanya.

A mitjans dels anys 80 es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de 270 obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.

En aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República. Una selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofía, respectivament.

Entre les obres que van participar a la mostra i que ara els visitants al museu podran contemplar volem destacar-ne algunes com per exemple l’ Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca, feta per l’andalús Fernando Briones l’any 1937.

Arran del recent afusellament del poeta i dramaturg Federico García Lorca, durant l’Exposició Internacional de París es va retre un homenatge a la figura del poeta i dramaturg. Durant aquells dies va ser homenatjat amb recitals de poesia o amb una exposició de llibres seus i fotografies, entre d’altres.

Juntament amb poemaris, també hi havia un retrat de Federico García Lorca amb la frase Poète fusillé à Grenade.

La pintura és un homenatge al Lorca i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L’obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.

Un altre exemple que volem destacar és el retrat de Lina Ódena , una militant comunista i combatent de la República morta durant la Guerra Civil i que va esdevenir un exemple per a moltes dones que van lluitar durant la guerra, convertint-se en una figura heroica.

Es va suïcidar d’un tret el dia 14 de setembre de 1936, prop de Granada quan va trobar un control falangista al costat del Pantà de Cubillas. El xofer que l’ acompanyava va prendre un camí equivocat en un encreuament i abans de caure presonera de l’enemic, va treure la seva pistola i es va tirar un tret.

I en darrer lloc comentar-vos també que el museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament La banyista, de Francisco Pérez Mateo (Barcelona, 1903 – Madrid, 1936), escultor català que va morir al front de Madrid, convertint-se en una de les primeres víctimes en las files republicanes durant l’inici de la Guerra Civil.

En homenatge a la seva figura es va exposar una altra obra seva que representava un os polar, exemple del seu realisme escultòric.

No teniu excusa per visitar aquestes noves sales!


by 3 comentaris

Art al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Dilluns dia 10 de maig, el senyor Antoni Morell i Mestre, arquitecte, dibuixant, escriptor, aquarel·lista i inventor entre altres aficions, va passar la jornada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República pintant aquarel·les.

Durant la seva estada, el senyor Morell ens va explica que li agrada pintar espais que no són a la vista, que cal entrar al seu interior per adonar-se del seu contingut. Aplica la tècnica de fer representacions de 360º, d’aquesta manera es mostren tots els serveis que s’ofereixen als visitants o usuaris.

Aprofita la llum natural, cerca l’espai des d’on es contempla millor la perspectiva total i amb una simple tauleta, dibuixa i pinta les seves obres.

Després d’haver-ho fet a les terrasses d’hotels , a bars i restaurants, i altres llocs que visita, darrerament s’ha dedicat a representar les quaranta biblioteques de la Diputació a Barcelona. Pensa seguir el seu projecte amb les llibreries però abans voldria seguir pintant algunes de les biblioteques més singulars de la ciutat com la Biblioteca Arús, la de Catallunya, etc. Per això va escollir també la nostra!

Aquí teniu un primer dibuix sense aplicar el color del soterrani del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Com podeu comprovar es veuen les zones de treball intern, de consulta dels usuaris i el destinat a les prestatgeries de llibres.

Us mostrem també un segon dibuix on l’autor ja ha aplicat algunes capes de color:

Un cop acabada la tasca d’aplicar color, el senyor Morell s’emporta l’obra al seu estudi. El paper ha d’estar ben sec per poder acabar alguns detalls i completar-la.

Quan va estar definitivament conclosa ens la va fer arribar escanejada per a poder-ne fer difusió. I aquí la teniu:

Aquest és el magnífic resultat de la seva feina. Una meravella oi?

Tan de bo aquesta iniciativa es pugui estendre a altres biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona. Seria molt bonic!

Comentar-vos que si teniu més interès i curiositat al compte de Facebook del senyor Morell podreu veure totes les biblioteques fetes. Hi trobareu també dibuixos a ma alçada del cap i la ma crispada de la Montserrat de l’escultor català Juli Gonzàlez, que representa el dolor i el patiment de la figura femenina per culpa de la Guerra Civil i obra que, precisament, va figurar en el pavelló original de l’Exposició Universal de París l’any 1937.

També un apunt del pati del Pavelló actual fet abans d’aplicar la tècnica dels 360º. Us ho mostrem a continuació:

Volem donar les gràcies al senyor Antoni Morell per la seva generositat i desitjar-li molts anys de vida creativa.


by Deixa un comentari

Visites de l’Escola del Mar de Barcelona al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Just abans d’haver de tancar l’edifici del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República degut a la pandèmia mundial pel Covid-19 vam rebre la visita de la classe de P5 de l’Escola de Mar de Barcelona.

Els responsables de l’escola ens havien explicat previament que al parvulari, a principi de curs, es feia un núvol de preguntes per conèixer els interessos dels infants i poder organitzar diferents  projectes.

Enguany, una nena tenia molt interès per un mural que hi ha l’exterior de l’escola, al costat de la porta del parvulari. Es tracta d’un graffiti que emula el Guernica de Picasso però adaptat a l’escola, i que es va pintar com a regal a una mestra de plàstica. L’elaboració del graffiti va comptar amb l’ajut del destacat artista barceloní Uri Abarca i el resultat és el que veieu a continuació:

Arrel d’aquest interès uns altres nens i nenes van voler aprofundir en l’art de Picasso. Un alumne en concret sabia la història del quadre del Guernica i la va explicar a classe. Van aprofitar així per treballar la figura de l’artista malagueny, visitant el Museu Picasso i també van parlar sobre l’Exposició Internacional de Paris de l’any 1937 i del Pavelló de la República.

També s’havia tractat a classe la relació del Guernica amb l’escola perquè el quadre mostra el bombardeig d’un poble i recordem que l’antiga seu de l’Escola del Mar, al barri de la Barceloneta, va ser bombardejada i destruïda l’any 1938 durant la Guerra Civil espanyola. L’escola va ser traslladada temporalment a Montjuïc, molt a prop de la Font del Gat, a l’edifici que avui és el Museu Etnològic de Barcelona. El mes de novembre de 1948 es va inaugurar el seu tercer emplaçament, al barri del Guinardó, on continua en l’actualitat, ocupant l’edifici de l’antiga masia de can Sors.

Els infants van saber que el Guernica original es troba a un museu de Madrid i que al nostre edifici, hi ha una reproducció, a tamany natural.

Una de les coordinadores del centre es va posar en contacte amb la responsable de la biblioteca per organitzar la visita i poder contemplar la rèplica del Guernica just al lloc per on va ser creat el quadre.

Els pares van fer grups de families i es van repartir les visites en 4 dies dues setmanes consecutives. Va ser una experiència fantàstica i molt gratificant veure als infants com quedaven fascinats davant la pintura de Picasso. Una bona oportunitat de per acabar d’adquirir més coneixements sobre aquesta magnífica obra d’art.

Us mostrem algunes imatges testimonials:

Des del nostre blog enviem a tots els alumnes, pares i mares de P5 de l’Escola de Mar una salutació desitjant que tothom estigui bé.

Va ser un plaer rebreu us a tots!


by Deixa un comentari

Exposició “Damià Escuder. Totes les vides” al Museu d’Història de Girona amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants mesos, concretament el passat 27 d’octubre de 2018, es va inaugurar, al Museu d’Història de Girona, l’exposició que porta per títol Damià Escuder. Totes les vides, comissariada per Lluïsa Faxedas, historiadora de l’art i professora a la Universitat de Girona.

La mostra, organitzada per l’Ajuntament de Girona i el mateix Museu d’Història de la ciutat, compta també amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

A través d’objectes, documents i dels records dels que el van conèixer, es fa un recorregut per la vida de Damià Escuder i Lladó (Sarrià de Ter, 1934 – Barcelona, 2011) artista, poeta, filòsof, home polifacètic i creatiu, que va néixer en una família d’ideals republicans i catalanistes, i que va actuar en diverses disciplines com l’art, el pensament, l’activisme polític i social, l’ecologisme o la pràctica religiosa.

Aquesta exposició fa un recorregut per la seva vida, la seva obra i les seves accions, amb la voluntat que, redescobrint la seva trajectòria personal,  ajudi també a il·luminar aspectes de la història cultural i política recents que, per la seva heterodòxia, han restat sovint al marge dels relats oficials.

Destaquem la seva participació en accions polítiques, com l´Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria detingut, i la seva militancia al FOC (Front Obrer de Catalunya). Novament detingut el mes de maig de 1962 fou  jutjat i condemnat per «rebel·lió militar» i  passarà més d´un any a la presó.

A la sortida, a banda de començar a estudiar Filosofia, Escuder s’acostarà als cercles de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor de l´LSD, poeta i artista visual i autor també de diverses pel·lícules.

Tota aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part de l´ADAG, l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona i de l’Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país.

 

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  col·labora en aquesta exposició amb el préstec del llibre California trip  i un número de la publicació Frente: órgano del Frente de Liberación Popular.

Si voleu saber més sobre la figura de Damià Escuder podeu fer un cop d’ull a aquest l’article escrit per Daniel Bonaventura, cap de cultura del Diari de Girona.

La mostra es pot visitar fins al 10 de març de 2019. No us la perdeu! l’entrada és lliure….


by Deixa un comentari

Exposició “Antoni Tàpies. Biografia política” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Bona entrada d’any a tothom!

Tornem a la feina amb molta informació per a comunicar-vos. Comencem amb una recomanació. Si encara no heu visitat la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona ara teniu un motiu extra: l’exposició Antoni Tàpies. Biografía política, una magnífica mostra on trobareu un viatge per l’obra del genial artista català des de la postguerra fins a la transició seguint el seu perfil polític i la biografia de les seves obres.

 

 

L’obra d’Antoni Tàpies ha travessat condicions polítiques diverses i, malgrat la censura, l’estètica informalista i abstracta de l’artista va esdevenir signe d’una politització silenciosa. A nivell internacional, Tàpies triomfà com el representant d’una nova generació d’artistes de l’Estat espanyol que sintonitzaven amb el cosmopolitisme de l’expressionisme abstracte i l’​art autre impulsat pel crític d’art francès Michel Tapié i que es va convertir en un dels exponents més destacats de l’art modern.

 

 

L’exposició reuneix per primera vegada conjunts i sèries d’obres que a mitjans de la dècada de 1950 i durant la de 1960 van establir la identitat de Tàpies com un dels artistes essencials de la postguerra europea, així com obres que fan palès el compromís del pintor amb la visualització de les lluites polítiques antifranquistes. En el context d’aquesta exposició, les peces del fons de la Fundació i els préstecs procedents de col·leccions europees despleguen la trajectòria de Tàpies a partir d’un exercici biogràfic que no pretén il·lustrar la vida de l’artista sinó examinar la vida de les obres subjectes a una circulació que en pot activar un sentit ric i polisèmic, i on la política no sempre és reconeixible explícitament.

Carles Guerra, comissari de la mostra i director de la Fundació afirma: “Treure a la llum el perfil polític de l’obra d’Antoni Tàpies és el gran desafiament de la nova exposició. El públic sap que ell era un artista compromès, però quan ho vol veure a través de l’art modern topa amb l’abstracció. La gent es demana: i aquí, on és la política?”, i segueix dient: “Allò que he descobert és que la política més important de Tàpies no és solament la del cartell on hi ha una solidaritat explícita, sinó la d’aquestes obres que semblen totalment disfuncionals i que encara avui dia poden recollir esdeveniments d’ara o del futur. Són obres fetes per a l’esdevenidor”

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb les tasques prèvies de documentació i amb la cessió de nombroses imatges que il·lustren el catàleg de la mostra i que esperem rebre en breu a la biblioteca. Us informarem quan el tinguem disponible.

Recordeu que es pot visitar fins al 24 de febrer de 2019. No us la perdeu!