Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Category Archives: Franquisme


by Deixa un comentari

Exposició sobre el 50è aniversari de la Caputxinada a la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 8 de març es va inaugurar l’exposició A 50 anys de la Caputxinada a la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu del 5oè aniversari de la reunió clandestina per a la constitució del SDEUB 50anyscaputxinada_cartell (Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona), al Convent dels Caputxins de Sarrià a Barcelona.

Era el dia  9 de  març de 1966 i la reunió es va allargar dos dies més a causa del setge i posterior assalt de la policia.

L’exposició, de base bibliogràfica, fa una extensió temàtica cap a tot el moviment universitari en lluita contra la dictadura franquista. Reprodueix alguns dels elements del Convent dels Caputxins de Sarrià de Barcelona, amb dibuixos fets a partir de les fotografies de Guillem Martínez que mostren els principals ítems de l’emblemàtica reunió.

Conté també una selecció de documents diversos procedents  del  CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat  de Barcelona, el Centre Documental de la Comunicació (CEDOC), la Biblioteca de la Comunicació i Hemeroteca General i altres documents propis del fons del Servei de Biblioteques de la UAB.

També s’hi mostra una relació detallada del professorat  represaliat, els noms dels assistents a la reunió (estudiants, professors, intel·lectuals, artistes) així com els noms dels frares caputxins més actius.

Un fons sonor acompanya la projecció d’un audiovisual en una pantalla d’ordinador. Es tracta del poema de Salvador Espriu Inici de càntic en el temple de 1965. Va ser vinculat als fets de “La Caputxinada… Espriu hi va dir: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.”

L’exposició presencial la podeu visitar a la Biblioteca de Ciències Socials. Edifici B. Planta 0 de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra del  8 de març al 29 d’abril de 2016. De dilluns a divendres de 09:00 a 21:00 hores.

No us ho perdeu!

 


by Deixa un comentari

Retallables del nostre fons d’arxiu

En aquest post us volem mostrar alguns exemples de retallables que tenim al nostre fons d’arxiu.

Els retallables són un tipus de joc que consisteix en retallar figures de paper amb unes tisores. Sovint han aparegut a revistes i diaris, i han cobert una gran varietat de temàtiques i de períodes.

Les nines de paper són l’exemple més destacat. Es representa la figura d’una  nena o dona acompanyada de diferents peces de roba. Durant molts anys ha estat una forma barata de jugar. Un simple tros de paper pintat permetia passar hores retallant i canviant vestits a les nines. Ajudaven a millorar la precisió i la destresa de tall, fomentaven la imaginació i la creativitat!

Aquest joc, que es va anar perdent amb el temps i amb els anys,  s’ha acabat convertint en objecte de col·lecció. De tota manera, avui dia, encara se segueixen fent. Molts artistes tornen als retallables com una forma d’art.

Com ja hem dit, dels retallables de tota la vida destaquen els de nines i vestits. A tall d’exemple us mostrem el personatge de la Mari Pepa, molt cèlebre a l’època dels anys 60.

També tenim un nen falangista i un llibret sencer de figures per retallar dedicat a l’ex president de la Generalitat Jordi Pujol!

Altres retallables clàssics eren els de soldats. Com aquests de l’exèrcit espanyol.

Us deixem amb aquesta altre col·lecció  de l’exèrcit espanyol amb un nombre destacat de vaixells i també amb una ambulància de l’exèrcit popular!

 

Esperem que us agradin!


by Deixa un comentari

La Setmana Santa i el Florido Pensil (nenes)

Ja tenim la Setmana Santa a tocar! Aquest any el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República tancarà les seves portes del dia 24 fins al dia 28 de març. Els altres dies podeu venir a visitar-nos i a consultar els nostres fons en el nostre horari habitual de 8 a 20 hores.

Ens agradaria recomanar-vos per aquestes festes, que aneu a veure, si encara no ho heu fet, l’obra El florido pensil (nenes) al Teatre Poliorama de Barcelona. Es tracta d’una adaptació del famòs llibre d’Andrés Sopeña sobre l’escola nacionalcatòlica i explica la història de cinc noies sotmeses al sistema educatiu de la postguerra espanyola. Està dirigida per Fernando Bernués i Mireia Gabilondo i la protagonitzen Roser Batalla, Lloll Bertran, Victòria Pagès, Mireia Portas i Isabel Rocatti.

A El florido pensil (nenes) l’escola és el reflex de la societat i de la seva ideologia dominant, masclista i patriarcal. La dona va ser el principal objectiu de l’empresa moralitzadora. Estava destinada al matrimoni i a les labors domèstiques. La seva carrera professional havia de ser la de formar una família i tenir descendència.

Aquí podeu veure algunes imatges significatives que hem extret dels nostres fons que custodien nombrosa informació sobre aquest tema.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podeu aprofitar també per veure l’exposició Vencedors i vençuts, produïda pel Memorial Democràtic i amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que es podrà visitar al vestíbul del Teatre Poliorama fins al 3 d’abril. La mostra romandrà oberta al públic els dies de funció, des d’una hora abans de l’inici de l’espectacle.

Bones vacances de Setmana Santa a tothom!


by Deixa un comentari

“Empremtes de la Vida” article de Jordi Amat a La Vanguardia parlant dels fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

amat_1El passat diumenge dia 6 de març l’escriptor i filòleg Jordi Amat, va publicar a La Vanguardia un article que porta per títol Empremtes de la Vida  parlant de la Caputxinada. Aquests darrers dies s’ha escrit molt sobre el tema perquè enguany s’ha celebrat el 50è aniversari dels fets. Si ho recordeu,  en vam parlar també nosaltres en un post la setmana passada.

En Jordi Amat explica que va venir a la nostra biblioteca per consultar llibres sobre la Caputxinaada per poder escriure un article. Es va trobar que molts d’aquests llibres estaven en préstec! Va poder prendre algunes notes a partir de la lectura de diverses publicacions periòdiques i quan es disposava a marxar, l’arxivera li va proposar la consulta del nostre fons d’arxiu que conté nombrosa informació sobre el tema. Va quedar sorprès del material que hi va trobar. La història és més llarga però no la volem desvetllar aquí en aquestes línies. Només direm que l’autor acaba dient textualment: “Marxo del Pavelló amb la idea de com escriuré l’article”…

Amat va començar a col·laborar al suplement “Cultura/S” del diari La Vanguardia a partir de l’any 2009 i des de juliol de 2014 hi escriu una columna d’opinió. Ha escrit a les principals revistes culturals del país.

És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme de l’editorial RBA, investigador de la Càtedra Josep Pla i membre del consell de redacció de la revista VIA.

Des del nostre blog volem agrair al Jordi les seves paraules i de passada us recomanem la lectura del seu article!

 


by Deixa un comentari

Commemoració del 50è aniversari de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants

Avui divendres dia 11 de març tindrà lloc l’acte de commemoració del 50è aniversari de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al Paranimf de  l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Aquesta commemoració  repassa el  fet i el context històric de l’assemblea constituent del SDEUB, i també les conseqüències immediates que va tenir per al país i per la lluita antifranquista.  S’analitzarà què queda d’aquella mobilització en la Universitat actual.

Aquest acte, presidit per Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya, es presenta com un reconeixement  a aquells estudiants i professors que van ser perseguits i encausats per defensar les llibertats fonamentals i es podrà seguir en directe  pel canal UBtv.

16379_CaputxinadaUB_tríptic_web_Página_1

L’assemblea constituent del SDEUB es va reunir al Convent dels Caputxins de Sarrià per la negativa de les autoritats perquè es dugués a terme en cap espai universitari.  Hi asistiren gairebé cinc-cents estudiants universitaris i un grup de professors no numeraris. També hi van assistir reconeguts intel·lectuals que van donar suport a la reunió, com Jordi Rubió, Raimon Obiols, Antoni de Moragas, Antoni Tàpies i Salvador Espriu, i els professors universitaris  Agustín García Calvo i Manuel Sacristán expulsats del seu lloc de treball. Quan la policia va descobrir la reunió va irrompre a l’edifici, després de dos dies de setge. Aquests fets s’han convertit en un acte de referència de l’oposició catalana al franquisme.

El passat dia 9 de març el Memòrial Democràtic va retre homenatge als participants d’aquesta mobilització popularment coneguda amb el nom de la Caputxinada precisament al Convent dels Caputxins de Sarrià lloc dels fets, amb representants dels estudiants, professorat i frares implicats.

El tríptic informatiu que s’ha editat amb motiu de l’acte ha estat elaborat amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Les fotografies i documents que hi apareixen pertanyen al Fons DU Sèrie Documents Universitat del nostre arxiu.

Us recordem que podeu consultar el nostre post sobre la caputxinada si voleu més informació sobre el tema!


by Deixa un comentari

9 de març 2016: 50 anys de la Caputxinada

La Caputxinada és el nom amb què fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les Facultats i Escoles de Barcelona, així com els convidats -professors i intel·lectuals- durant l’acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9 a 11 de març de 1966 al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona).

A l’assemblea de constitució on s’havien d’aprovar la declaració de principis i els estatuts del nou Sindicat Lliure dels estudiants, hi assistiren més de 500 representants estudiantils, professors i nombroses figures representatives de la cultura catalana (Salvador Espriu, M. Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Montserrat Roig, Mercè Sala, Joan Oliver, etc.). L’acte, convertit en tancada per l’acció policial ordenada pel comissari Vicente Juan Creix, va acabar el dia 11 de març amb la violenta entrada de les forces repressives. El setge policíac va provocar grans manifestacions de solidaritat i la vaga general universitària de Barcelona.

Com diu Joan Crexell, la Caputxinada fou important en cinc fronts: per ella mateixa, com a acte de masses clandestí però lliure i sobirà en el marc d’un règim de dictadura; i per les conseqüències que va comportar: per als estudiants, com a fita d’un procés i com a instrument aglutinador de tots els universitaris durant un cert temps. Com a fet dinamitzador en el camp dels cristians progressistes. per l’àmplia solidaritat popular que va desvetllar. I, finalment, perquè fou el desllorigador que va permetre a l’oposició democrática catalana un primer acord sense exclusions, fet que no s’havia produït d’ençà del 1939: la Taula Rodona, punt de partida de la posterior acció política unitària al nostre país.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República trobareu tot tipus de material per a l’estudi del moviment universitari català durant el franquisme. Pel que fa al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona en particular, el Fons DU. Sèrie Documents Universitats  i alguns fons personals (Font Rius, Gonzàlez Casanova, Solé Vilanova i Termes), contenen moltíssima documentació relacionada amb l’activitat d’aquest sindicat entre les anys 1966 i 1969.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


by Deixa un comentari

Donatiu de Jesús Montes Estrada al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Fa uns quants dies, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República vam rebre la visita de Josep Vicens i Planagumà, personal del Servei de Biblioteques de la UAB,  acompanyat per Jesús Montse Estrada i interessats en conèixer la nostra biblioteca i els seus fons.

Jesús Montes Estrada, conegut amb el sobrenom de Churruca, fou militant antifranquista i va exercir el càrrec de secretari general del Partit Comunista d’Astúries de Xixón entre els anys 1994 i 2003. Va ser també coordinador d’Izquierda Unida de la mateixa ciutat entre 1998 i 2012.

Nascut l’any 1950 a San Martín del Rey Aurelio, a la conca minera del Nalón, va treballar al sector naval tot i ser fill i nét de miners. Durant la dictadura franquista va ser detingut diverses vegades i empresonat. Destaquem també que durant gairebé deu anys va ser secretari  general del metall de CC.OO a Xixón i que es va encarregar de temes relacionats amb la Memòria Històrica  quan va estar a l’Ajuntament de Xixón.

Després de la seva visita, en Jesús va decidir fer un donatiu a la nostra biblioteca. Es tracta de material audiovisual i documental relacionat amb els temes de Segona República, Guerra Civil i comunisme a Astúries, que ha passat a formar part  i a enriquir el nostre fons. Hem fet un taulell al nostre Pinterest per mostrar-vos aquesta donació.

Des del nostre blog volem agrair al Jesús la seva generositat!

jesus_montes


by Deixa un comentari

Nova incorporació de material per a la Fonoteca Digital del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Després de dos anys de feina hem acabat la migració de les cintes de casset del nostre fons. S’ha passat de format analògic a format digital utilitzant un conversor i un programa específic per transformar les cintes a mp3.

Segurament hi haurà algun dels nostres lectors que no ha utilitzat mai aquest tipus de suport. La casset (del francès cassette, “capseta”), també anomenada cinta de casset, és un suport d’emmagatzematge de dades magnètic i analògic. Una cinta magnètica que s’utilitza per enregistrar i reproduir so.  Molt popular a partir dels anys 60, era un sistema molt econòmic que avui en dia ha quedat obsolet amb el predomini del món digital.

Al nostre fons d’arxiu teniem gairebé tres-centes cintes amb discursos, cançons, entrevistes, etc. que volíem conservar i es per això que es va endegar aquesta tasca que forma part del projecte de Fonoteca Digital que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República va iniciar amb la col·lecció Pegaso: memòria obrera, un recull de 59 entrevistes realitzades als treballadors de la fàbrica PEGASO (ENASA), que va ser incorporada a la Memòria Digital de Catalunya.

Aprofitant aquesta conversió s’ha acabat de fer la catalogació del material que podeu trobar en la seva totalitat al nostre catàleg.

Els fons inclouen principalment entrevistes d’exiliats i militants de partits polítics, la col·lecció d’entrevistes festes per la professora Mary Nash per al projecte: Família a la Catalunya dels anys 30,  i d’altres com per exemple a treballadors de la Espanya Industrial. També podeu trobar mítings, conferències, col·loquis sobre la Guerra Civil, cançons de lluita, propaganda electoral, etc.

Esperem que tot aquest material us pugui ser d’utilitat per a treballs i investigacions, i que en un futur es trobi integrat també a la Memòria Digital de Catalunya dins el conjunt de la nostra Fonoteca Digital!

cassettes_pave

 


by 1 comentari

El 20N i el CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Avui 20 de novembre fa quaranta anys de la mort del dictador Francisco Franco.

Fa uns quants dies la Universitat de Barcelona va  presentar Franco 40/40: el franquisme en quarantena, una sèrie d’activitats culturals i divulgatives per revisar els gairebé quaranta anys de règim franquista. Podeu consultar tots els detalls de la programació al web de l’EUROM, l’Observatori Europeu de Memòries.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha prestat assessorament documental i material del seu fons concretament en l’activitat que va tenir lloc a la Sala Ramon y Cajal de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona el passat cinc de novembre. Una taula rodona que va introduir els processos participatius ciutadans en la construcció de la memòria col·lectiva i que portava per títol Memòria i Participació. S’hi van presentar els projectes del futur monument de l’antiga Presó de Dones de Les Corts i del projecte memorial de la Presó Model, impulsats per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de laFundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, i pel Centre de Recerca Polis de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb entitats i associacions locals.

El nostre fons conté un gran nombre de material sobre el règim franquista. Estem preparant una nova web sobre el tema que properament publicarem i que inclourà un recull de llibres, premsa, fons d’arxiu, cartells i material divers.

Us deixem amb un tast d’algunes de les imatges que hi podreu trobar. Us informarem quan tinguem el recurs a punt!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

 

 

 


by Deixa un comentari

Nou fons personal al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Acabem d’inventariar i catalogar un nou fons personal que passarà a formar part del CRAI Biblioteca Pavelló de la República. Es tracta del fons Família Riera i Pararols, cedit per Pere Riera Obiol,  i que consta de tot un seguit de documentació del seu avi Francisco Riera i Soler, el seu pare Josep Riera i Pararols i el seu oncle Pere Pararols i Riera.

El document que pertany a l’avi és un passaport col·lectiu -emès per la Delegació d’Ordre Pública de Girona el 5 de setembre de 1938- a nom de diverses persones que han d’anar a veremar al sud de França. A banda de Francisco Riera, hi ha un nen de 12 anys, jornaler, i tres dones, una d’elles de 10 anys, totes elles de professió “sus labores”.

El material de Josep Riera i Pararols està relacionat amb la seva participació a la Guerra Civil com a soldat de l’exèrcit franquista. Consta de diversos certificats de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS que acrediten que va servir  en diferents unitats i d’una funda de roba del Ejército Español per a guardar-hi la “Cartilla Militar de Tropa”.

La documentació de Pere Parerols i Riera té relació amb uns terrenys que posseïa a la localitat d’Arenys de Mar -que va haver de  cedir a l’ajuntament per a l’ampliació de la carretera de Madrid a França- i amb el pagament d’un Impost de Guerra per ordre del Comité de Milícies Antifeixistes d’Arenys de Mar.

El fons s’ha incorporat a la subsèrie Fons Personals Diversos i es troba ja a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també a la pàgina web de la nostra biblioteca i al catàleg del CRAI.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.