Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


3 comentaris

Article de Gemma Caballer i Queralt Solé a “Cercles: Revista d’Història Cultural”

Ens complau comunicar-vos l’aparició d’un nou article de les nostres usuàries i amigues Gemma Caballer i Queralt Solé a Cercles: Revista d’Història Cultural. Es tracta d’una aproximació a la biografia política de Josep Maria Trias Peitx. L’article forma part del projecte d’investigació El franquisme a Catalunya: Institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979) i és part d’una investigació més extensa sobre la figura de Josep Maria Trias Peitx, militant d’Unió Democràtica de Catalunya que tingué un paper polític clau durant la Guerra Civil i els primers anys d’exili a França

La revista Cercles es dedica a la divulgació de temes d’història contemporània i està editada pel Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i els Intel.lectuals (GEHCI), del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Podeu consultar el text complert de l’article a la pàgina web de la revista.

Us recordem que teniu disponible el Fons Personal Trias Peitx al CRAI Biblioteca Pavelló de la República amb, entre altre documentació, escrits sobre la situació de Catalunya durant la Guerra Civil, els seus contactes amb el govern basc i papers personals relacionats amb les seves activitats a l’exili.

Des del nostre bloc felicitem a ambdues autores!


1 comentari

Publicat un nou títol de la col·lecció “Els papers del Pavelló de la República”

Miquel Ferrer i Sanxis és el protagonista del recentment aparegut novè volum d’ Els papers del Pavelló de la República, que forma part de la col·lecció editada conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i l’Editorial Afers.

En aquesta ocasió l’investigador Miquel-Àngel Velasco Martín, un dels nostres usuaris i amic, ha estat el responsable de l’edició, la introducció i les notes d’aquesta obra que reconstrueix i analitza el contingut de les onze caixes  del Fons Personal Miquel Ferrer i Sanxis (1939-1989), que formen part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i que  és fonamental per conèixer el naixement i l’esdevenir de la comunitat catalana exiliada a Mèxic i el Consell Nacional Català.

Miquel Ferrer i Sanxis ser un promotor cultural, sindicalista i independentista que va participar en la creació del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i va ser membre del comitè central el PSUC.

Expulsat del país, es va establir a Mèxic i va tornar a Barcelona l’any 1965.

 


Deixa un comentari

“El meu nom és Druillet”, un nou documental de TV3 amb la participació del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El proper dimecres dia 16 de maig de 2012, a les 21:50 h, el programa Sense Ficció de TV3 Televisió de Catalunya emetrà el documental El meu nom és Druillet.

Philippe Druillet investigant sobre el seu pare

Philippe Druillet investigant sobre el seu pare

Dirigit per Montserrat Besses i Pere López, el reportatge segueix l’artista francès Philippe Druillet en el procés de descoberta del passat del seu pare, que va tenir un paper important en la repressió d’exiliats republicans a França. Un relat inèdit fruit de la recerca en nombrosos arxius, entre els que destaquem el del CRAI Biblioteca Pavelló de la República.

Victor Druillet, pare de Philippe, havia estat militar, espia, policia i col·laboracionista del règim de Pétain. El documental segueix el seu recorregut vital i històric des de la Primera Guerra Mundial fins al franquisme.

Recull també les experiències de Juan Luis Urraca, fill del policia espanyol i col·laboracionista de la Gestapo, que va ser la peça clau de la repressió dels republicans en territori francès i conegut sobretot per ser l’agent franquista que va detenir i deportar el president Companys, i de Michel Séonnet, autor del llibre La marque du père i fill també d’un col·laboracionista del règim de Vichy.

Us recomanem la visió d’aquest documental sobre dues històries personals que formen part de la nostra història col·lectiva.


Deixa un comentari

“Diccionario bio-bibliográfico de los escritores del exilio republicano de 1939”

Avui us presentem un recurs que ens ha semblat ben interesant, encara que es troba en una fase incipient, es tracta del Diccionario bio-bibliográfcio de los escritores del exilio republicano de 1939, un treball realitzat pels membres del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL), que inclou els autors que van escriure en les quatre llengües de la Segona República (castellà, català, gallec i euskera) tot i que, en aquests moments, únicament es relacionen les seves obres en castellà.

En la redacció de les entrades, amb una estructura de quatre epígrafs, s’ha tingut en compte el talant literari dels autors seleccionats, tot  i que en alguns casos s’han inclòs autors que han destacat més com a polítics, pintors, músics, historiadors, etc.

El Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa del Ministerio de Educación y Ciencia ha finançat parcialment aquest treball que es posa a disposició de tots els investigadors i interessats en el tema contribuint a la reconstrucció de la nostra  memòria històrica i al millor coneixement de la nostra història literària i cultural.


Deixa un comentari

Adéu a Teresa Pàmies

Fotografia de Roger Velàzquez (www.rogervelazquez.com)

Fotografia de Roger Velàzquez (www.rogervelazquez.com)

Com ja sabreu, l’escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919-Granada, 2012) va morir el passat dimarts, dia 13 de març de 2012.  De formació autodidàctica, va ser una gran dona amb una vida marcada pel seu compromís polític.

La seva obra dóna testimoni de la Guerra Civil, la clandestinitat i l’exili. Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podeu consultar bona part dels seus llibres, la majoria autobiogràfics, d’entre els quals volem destacar Testament a Praga, escrit en col·laboració amb el seu pare i que va guanyar el premi Josep Pla (1970),  Quan érem capitans (1974) i Gent del meu exili (1975).

Filla del dirigent marxista, Tomàs Pàmies, va tenir un paper actiu a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Arran de la Guerra Civil, amb 20 anys es va exiliar a França i, després a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment es va establir a Mèxic.

El 1947 va tornar a Europa, a Praga. Va col·laborar a Serra d’Or i a Oriflama des de l’exili i juntament amb Juan Manuel Azcárate Diz va publicar El diario de la Juventud. Es va casar amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC.

L’autor del recull de narracions La gran novel·la sobre Barcelona (1997), Sergi Pàmies, és un dels seus tres fills.

El 1971 va tornar a Catalunya, a Barcelona, aleshores va iniciar una carrera literària publicant novel·les, dietaris, reportatges, etc. alguns en castellà, sempre amb un fons autobiogràfic i de testimoni personal d’uns anys, des de la Segona República espanyola fins al maig francès del 1968, que havia viscut intensament.

El 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2000 va rebre la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona i l’any 2001 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Des del nostre bloc volem sumar-nos a les mostres de condol per la pèrdua d’una de les últimes representants de la generació dels escriptors de l’exili i una de les intel·lectuals més compromeses amb la democràcia, les llibertats i els drets de la dona.


Deixa un comentari

Preneu nota d’aquestes associacions!

Fa uns mesos us presentàvem l’Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat (AMHDBLL), avui volem donar-vos a conèixer altres associacions que han sorgit en el marc del moviment memorialista.

L’Asociación Guerra, Exilio y Memoria Histórica del País Valenciano (AGE-PV) es constitueix l’any 2003. Actualment, la tasca principal que es duu a terme des de l’associació és la recuperació de la memòria del Campo de Concentración de Albatera, objectiu pel qual treballen conjuntament amb altres entitats, com la Comisión para la Recuperación de la Memoria Histórica “Miguel Hernández” de Orihuela i la Plataforma para la Recuperación de la Memoria Histórica de Callosa del Segura.

L’Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya (ARMHC) és una entitat nascuda de la societat civil sense ànim de lucre i des de la qual es vol donar resposta a una necessitat social no coberta per cap estament públic. Entre les diferents activitats que es duen a terme, podem esmentar les següents: recerca, difusió, treballs de camp, tramitació de sol·licituds de familiars davant de les institucions.

El grup Memòria Històrica de les Illes Balears (MHIB) té els seus orígens a principis de l’any 2003, quan un conjunt molt divers de persones es varen unir, a títol individual, per treballar, reivindicar i reflexionar al voltant de la Memòria Històrica de la Guerra Civil a les Illes Balears. L’any 2005 es va posar en marxa el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades a Mallorca. I, més endavant, i com a resultat del seu treball, el 24 de febrer de 2006 va néixer l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM).

Com podeu veure en aquest camp de feina no en falta!


Deixa un comentari

Exposició: “Cinema en temps de guerra, exili i repressió”

Malgrat que ja fa uns quants dies que va començar, us volem presentar l’exposició Cinema en temps de guerra, exili i repressió,  una iniciativa del Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona amb el suport del Memorial Democràtic, que es pot veure a Can Jonch, a Granollers, des del 4 de novembre fins al 22 de desembre de 2011.

La mostra s’estructura en quatre blocs:

  • L’esclat del conflicte i la revolució
  • La producció durant la guerra
  • L’ocupació franquista: la repressió i l’exili
  • La producció cinematogràfica en català durant el franquisme.

Els visitants de Cinema en temps de guerra, exili i repressió podreu veure la reproducció de fotografies, cartells, cartes, carnets de premsa, programes de mà i altres objectes, així com documentació oficial de l’època.

Per a més informació sobre cinema, podeu consultar les obres que tenim a la Biblioteca del Pavelló de la República i també a altres biblioteques de la Universitat de Barcelona.


Deixa un comentari

Projecte: “Devuélveme la voz”

Us presentem el projecte “Devuélveme la voz” de la Universitat d’Alacant. L’objectiu d’aquest projecte és difondre els continguts sonors de les emissores que, a l’exili o de manera encoberta a Espanya, van defensar la democràcia enfront del franquisme. 

L’origen del projecte és la donació que va fer el senyor Julián Antonio Ramírez l’any1999 a la Universitat d’Alacant de l’arxiu sonor de Ràdio París, l’emissora en espanyol de la radiodifusió francesa, una col·lecció integrada per 800 cintes aproximadament. Des de llavors, la Universitat d’Alacant ha treballat en la restauració, digitalització, catalogació i indexació d’aquests materials per transformar-los en aquest portal que recupera la paraula a l’exili.

La importància d’aquest projecte rau en la necessitat de desenvolupar un arxiu sonor radiofònic i un portal temàtic que siguin lloc de referència en un doble sentit divulgatiu i investigador, en sentit ampli i multidisciplinari, ja que aquests fons radiofònics, inèdits fins al moment, resulten de vital importància per a la recuperació de la història i la memòria del país.

 


2 comentaris

Us presentem la “Biblioteca del Exilio” (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)

La Biblioteca del Exilio, és un portal temàtic dintre de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,  on es vol reunir un fons especialitzat en l’exili republicà del 1939 i posar-lo a l’abast de totes aquelles persones que hi puguin estar interessades.

A més de documents de i sobre els exiliats publicats prèviament i que ara podem consultar en línia, també hi podem trobar materials inèdits procedents de fons particulars (fotografies, diaris, cartes, manuscrits, vídeos, música, enregistraments sonors) i fragments de la iconografia de l’exili del 1939, així com tota una relació d’enllaços d’interès sobre aquest tema.

També hi trobareu el  projecte Itinerarios del Exilio, que compta amb dos itineraris: l’exili espanyol a París i l’exili espanyol a Roma, amb la finalitat de mostrar i difondre les diferents rutes dels exiliats espanyols a les dues capitals.

Aprofitem aquesta notícia per recordar-vos que la Biblioteca del Pavelló ha acabat l’actualització del recurs web  sobre l’exili amb la totalitat del fons catalogat!


Deixa un comentari

Un agraïment molt especial

Sovint passen per la nostra biblioteca persones d’una certa edat amb un llibre autoeditat o senzillament relligat manualment, són les memòries de la seva vida.

Solen ser memòries dures, de guerra, de gana, de presó o d’exili, però normalment els nostres visitants estan encara plens d’il·lusions i han treballat molt per aplegar els records que donen fe de la seva vida i de la seva lluita per la llibertat i la dignitat. 

Aprofitem la visita del senyor Jordi Rosell Grau i de la seva filla Carmen que, després  de tota una vida vivint a l’estranger s’han decidit a tornar a viure a Barcelona, per manifestar el nostre agraïment més sincer  a tots els nostres amics retornats.

Molts d’ells es queixen perquè no troben qui publiqui les seves memòries ni gaire suport per part de les nostres institucions. A la Biblioteca del Pavelló sempre tindran un lloc per preservar i difondre el seu llegat.

Vegeu una selecció d’aquestes obres autoeditades i dipositades a la biblioteca, realment s’ho val!