Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república


2 comentaris

Nou fons personal al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

serra_1Acabem d’inventariar i catalogar un nou fons personal que passarà a formar part del CRAI Biblioteca Pavelló de la República. Es tracta de tot un seguit de documentació i alguns objectes que pertanyen a Salvador Serra Cantavella (Barcelona 1921-2012) i que han estat donats al nostre arxiu pel seu fill Xavier Serra Cumané.

En Xavier ens va explicar la història de la seva família, que eren de Borriana (Castelló) però en temps de la República vivien a Barcelona. L’any 1937, amb 16 anys, el seu pare es va allistar al cos de ciclistes dels carrabiners de la Segona República i va estar en un camp de concentració a França, però al cap d’un any va poder tornar a Barcelona.

Després de la Guerra Civil, Salvador Serra Cantavella, es va dedicar a fer d’escrivent fins que va entrar a treballar a la banca. Hauria volgut fer de mestre, però a causa de la seva sordera no va poder ser-ho. De fet, el van cridar a files però se’n va lliurar gràcies a la seva malaltia. Als anys 70 va participar activament en les mobilitzacions dels treballadors de banca, i va viatjar sovint a Perpinyà per comprar llibres prohibits pel règim franquista. El 1984 va ser reconegut com a membre del Cos de Carrabiners de la Segona República i se li concedí una paga. Va morir el 27 de gener de 2012, amb sepeli civil i una bandera republicana que l’acompanya allà on descansa.

El fons consta de papers personals (quaderns escolars, agendes, fotografies, dietaris), revistes i reculls sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola.

Ens ha cridat l’atenció un quadern amb mapes de les etapes de la XVIII Volta a Catalunya de l’any 1936 i documentació diversa de la Central Obrera Nacional Sindicalista.

Xavier Serra Cumané, juntament amb tot aquest material, també ha fet donació de publicacions periòdiques i monografies que s’han incorporat als nostres fons.


3 comentaris

Edicions Proa al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Enguany se celebren els cinquanta anys del rellançament d’Edicions Proa, editorial catalana nascuda a Badalona l’any 1928 de la mà de Josep Queralt i de Marcel·lí Antic a suggeriment del seu bon amic Pompeu Fabra i sota la direcció literària de l’escriptor Joan Puig i Ferreter. L’objectiu era publicar en català les grans novel·les del moment i del segle XIX.  Amb aquest projecte editorial els seus creadors volien regenerar la societat a través de la cultura.

Sense títol_1

A finals de la Guerra Civil va traslladar la seva seu originària de Badalona a Perpinyà i va aconseguir anar publicant. L’any 1964 va tornar a Barcelona incorporada a l’editorial Aymà sota el patrocini del mecenes català Joan Baptista Cendrós i Carbonell.

L’any 1983, Edicions Proa va ser adquirida per Enciclopèdia Catalana i l’any 2007 va entrar a formar part del nou Grup 62, propietat, a parts iguals, dels grups Planeta i Enciclopèdia Catalana, i l’entitat financera La Caixa.

 Sense títol_2

El seu catàleg abasta col·leccions de narrativa, de poesia, d’assaig, de teatre, estudis literaris, històrics, de debat…  adreçat al públic general, amb la clara voluntat de crear lectors entre la classe mitjana i el públic burgès.

La col·lecció El Camí, dedicada a temes polítics, econòmics i socials, era dirigida per Andreu Nin que va publicar les seves traduccions de Trotski i dels clàssics russos com Dostoievski, Tolstoi i Txèkhov.

A Tot Vent, la col·lecció més emblemàtica, es va crear al 1928, el mateix any del naixement de l’editorial, i s’hi han publicat més de mig miler de llibres. Quan Proa es va integrar al grup Enciclopèdia Catalana,  la col·lecció va iniciar una nova etapa amb un canvi de format (tapa dura, mida més gran, targetes d’informació sobre l’autor, etc.) però mantenint el color carbassa característic que en l’actualitat ja ha desaparegut.

El primer títol de l’editorial fou precisament dins A tot vent:Manon Lescaut” d’ Antoine-François Prévost, un clàssic, traduït per Domènec Guansé.

Proa sempre va cuidar el disseny dels seus llibres amb portades que sempre aportaven nous dissenys tipogràfics. La contracoberta servia de promoció i oferia una relació dels títols publicats.

Sense títol_3

Julià Guillamón, crític literari, usuari i bon amic del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, ha investigat la història de l’editorial i ha estat el comissari de l’exposició que es va muntar per commemorar el cinquantè aniversari i que va tenir lloc a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona: “La propera festa del llibre serà de color taronja. Cinquanta anys del rellançament d’Edicions Proa“, ara també convertida en llibre, amb el mateix títol, i que ben aviat incorporarem al nostre catàleg doncs en Julià n’ha fet donació a la biblioteca.

Al nostre fons d’arxiu conservem documents de  Proa durant el seu d’exili a Perpinyà.

proa_1

Edicions Proa convoca el Premi Carles Riba de poesia i publica el Premi Sant Jordi de novel·la en llengua catalana, el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions i el Premi El Lector de l’Odissea de narrativa i el Premi Carles Rahola d’assaig.

I per acabar deixar-vos amb l’eslògan promocional a la contracoberta del llibre de Jacques Duboin La gran revolució que ve… de l’any 1935,  que ens ha semblat molt significatiu:

Formeu-vos una bona biblioteca! Els millors noms de totes les literatures us els ofereix la col·lecció de novel·les i d’històries curtes que, dirigida per Joan Puig i Ferreter publica Edicions Proa. Són ja a prop de 100 volums que podeu adquirir d’un sol cop i pagar-los a terminis. Bells volums relligats i a un preu que mai no s’ha vist a Catalunya! No us hi penseu més! Demaneu catàlegs i condicions i adquiriu-los! Una cultura literària de qualitat i això en català correctíssim!

Quan volgueu podeu passar per la nostra biblioteca a gaudir d’aquestes publicacions!


Deixa un comentari

Nova col·lecció de postals sobre l’època franquista (1939-1975) del CRAI Biblioteca Pavelló de la República a Pinterest

Acabem de publicar una nova col·lecció de postals al nostre taulell de  Pinterest, la xarxa social que permet compartir imatges i on podem crear col·leccions temàtiques.

En aquest cas es tracta d’una sèrie de postals de l’època del franquisme (1939-1975).

A tall d’exemple us direm que podeu trobar la col·lecció completa de 30 postals de “Forjadores del Imperio“, que inclou l’estoig original i on a més de la imatge de Franco, apareixen la dels seus generals com Mola, Moscardó, Yagüe i Varela entre d’altres.

O també una edició commemorativa de les bodes d’or de la Caixa de Pensions per la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears o una sèrie sobre los “Voluntarios españoles en el invierno ruso

Us recordem que tenim dos taulells amb postals que pertanyen al nostre fons: un dedicat a l’època de la Segona República espanyola i l’altre a la Guerra Civil.

I com ja us hem comentat en altres ocasions, al CRAI Biblioteca Pavelló de la República utilitzem aquesta aplicació  també per presentar les novetats bibliogràfiques de cada mes.

Esperem que us agradi!

postals_franquisme

 

 


Deixa un comentari

Fons Bultaco (Compañía Española de Motores, S.A.): nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

El CRAI de la Universitat de Barcelona, a través de la  Biblioteca Pavelló de la República ha signat un conveni amb els senyors Àngel Sody de Rivas i Juanjo Gallardo, membres del Colectivo José Berruezo, en virtud del qual cedeixen els materials que van utilitzar per a la publicació de l’obra Bultaco, del mito a la realidad : (1958-1983).

llibre_bultaco

El Fons Bultaco (Compañía Española de Motores, S.A.) -que abasta cronològicament des de la fundació de la fàbrica Bultaco a Sant Adrià del Besós l’any 1958 per l’empresari Francesc Xavier Bultó fins al seu tancament definitiu l’any 1983- permet fer un recorregut per la història dels obrers d’aquesta fàbrica, les dures lluites que van protagonitzar i la repressió empresarial que van patir al llarg dels anys seixanta i setanta per aconseguir millorar les seves condicions laborals.

La documentació del fons consta de:

  • escrits generats per la pròpia empresa, en relació fonamentalment amb les mobilitzacions dels treballadors (sancions, notificacions d’acomiadaments, etc.)
  • actes de la Comisión Distribuidora del Plus de Ayuda Familiar, precedent del Jurat d’Empresa, encarregada exclusivament del repartiment “de punts” (assignació econòmica extra) entre els treballadors
  • llibres d’actes, correspondència, comunicats, etc. dels òrgans de negociació dels treballadors: primer el Jurat d’Empresa, després el Comitè d’Empresa
  • actes d’assemblees, fulls volants, informacions, etc. dels treballadors de Bultaco, del col·lectiu “Los Cuervos” (grup minoritari de treballadors de Bultaco)  i d’organitzacions sindicals diverses
  • documents relacionats amb les vagues dels anys 1976 i 1980 (comunicats de solidaritat, aportacions a la caixa de resistència, negociacions amb l’empresa, etc.)
  • materials relacionats amb els conflictes laborals a les fàbriques Montesa (1967) i Construcciones Olasa, S.A. -empresa proveïdora de Bultaco- (1980)

El conjunt de la documentació, que inclou també publicacions periòdiques, fullets i adhesius, es troba ja a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també a la pàgina web de la nostra biblioteca i al catàleg del CRAI.

Des del punt de vista històric aquest material constitueix, juntament  amb el Fons Memòria obrera de la fàbrica ENASA (PEGASO), custodiat també al  CRAI Biblioteca Pavelló de la República, una font molt important per a l’estudi de la historia del moviment obrer durant el franquisme i la transició.


Deixa un comentari

20 anys sense el gran Perich!

Aquest passat diumenge dia 1 de febrer va fer vint anys de la mort del gran humorista gràfic i escriptor català Jaume Perich. Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República hem volgut recordar-lo.

Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 – Mataró, 1 de febrer de 1995) va començar a publicar històries còmiques a la premsa ben entrats els anys seixanta, activitat que va mantenir fins a la seva mort.

Va treballar a les redaccions de diaris com:  El Correo Catalán, La Vanguardia, Tele/eXpres, Diari de Barcelona, Mundo Diario i El Periódico de Catalunyapassant també per l’editorial Bruguera.

Col·laborador en diverses revistes d’humor com Oriflama, En Patufet, Fotogramas, Barrabás, InterviuEl jueves i Hermano Lobo, del que va ser membre fundador, va crear i codirigir, amb el seu gran amic Manuel Vázquez Montalban, una de les revistes d’humorisme gràfic més importants de la transició: Por favor.

Va publicar més d’una vintena de llibres i  va participar en nombroses exposicions col·lectives d’humor a diversos paisos europeus i  llatinoamericans.

El Premi internacional d’Humor Gat Perich s’atorga cada any en honor seu a la localitat empurdanesa de Llançà.

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva un fons documental de 60.000 documents que la seva família  va cedir a l’Ajuntament.

Al CRAI Biblioteca Pavelló de la República podreu trobar bona part dels seus llibres i les revistes on va publicar els seus dibuixos i vinyetes. Conservem en el nostre fons d’arxiu algunes fotografies i vinyetes i també en les nostres col·leccions d’adhesius i cartells.

Aquí us en deixem una bona mostra! Reviseu la seva obra gràfica i us adonareu de la vigència de les seves vinyetes!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

La llarga tradició de l’humor satíric a Catalunya

Fa uns quants dies tres persones encaputxades van assaltar la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo, que es troba al centre de París, acabant amb la vida d’una dotzena de persones. Des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República, vam voler condemnar aquest terrible succés que no és més que un brutal atac a la llibertat d’expressió.

Aquest no és un fet aïllat, ni molt menys. Al nostre país es podria establir un paral·lelisme amb els anomenats Fets del !Cu-cut! de l’any 1905 quan militars espanyols van assaltar i destrossar la redacció d’aquest setmanari satíric.

Per tot això, creiem que és important recordar la importància de la crítica en els mitjans de comunicació lligada a la història de l’humorisme gràfic.

Tenim una llarga tradició d’humor satíric. L’humor escrit a Catalunya ha existit des de l’època medieval. Durant La Renaixença van sorgir les primeres revistes satíriques. L’humor es va infiltrar a la literatura popular oral i a les auques. Des de finals del segle XIX i principis del segle XX trobem múltiples publicacions humorístiques: La Campana de Gràcia (1870), lEsquella de la Torratxa (1879), Cu-cut! (1902), En Patufet (1904), Papitu (1908), Cuca Fera (1917), El Be Negre (1931)…  Algunes fins hi tot es van seguir publicant durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

Però la derrota republicana després de la Guerra Civil espanyola  va suposar la tornada a un humor costumista on la sàtira es va centrar sobretot en l’esport, la televisió i els costums. La revista espanyola ‘La Codorniz’, editada a Barcelona, podia ser l’excepció. A partir de la Llei de premsa de Fraga de l’any 1966, sorgí una nova generació de ninotaires vinculats principalment a ‘El Correo Catalán’ i ‘Tele Exprés’ que canviaren les perspectives.

Durant la Transició democràtica va arribar el moment àlgid d’aquest tipus de publicacions. Els polítics es van convertir en els protagonistes de les sàtires, amb l’excepció de la família reial espanyola.

humor

L’any que va morir Franco, a Catalunya s’editaven sis revistes d’humor: ‘Matarratos’, ‘Barrabás’, ‘El Papus’ -que l’any 1977 va patir un atemptat feixista amb bomba inclosa- ‘Por Favor’, ‘Muchas Gracias’ i ‘Butifarra!’

 El Jueves (1977), El Be negre amb potes rosses (1979), El Drall (1988), El Triangle (1990), que si bé avui en dia és un setmanari d’informació, va començar com a èmul de la publicació satírica francesa Le Canard enchainé,  Hermano Lobo, ‘La Pipa d’en Roc’, ‘El Pou Calent’,‘El Badall de Gràcia’, ‘o ‘La Bimba’ són  altres exemples destacats.

Actualment han quedat eclipsades per la ràdio i la televisió i per les noves tecnologies.

Finalment ens agradaria recordar la importància d’aquest gènere en l’acostament de la política a les classes populars, ja que ha estat una de les formes més importants de lluita contra l’analfabetisme formal i/o polític.

Us recordem també que si voleu consultar bona part d’aquestes revistes ho podeu fer a través del portal ARCA, on les trobareu digitalitzades, i també en paper al CRAI Biblioteca Pavelló de la República!


8 comentaris

Els Quàquers i la Guerra Civil espanyola

Avui us volem parlar de la Societat Religiosa d’Amics, coneguda pel nom que es dóna als seus membres: Quàquers i la seva relació amb la Guerra Civil espanyola.

La Societat Religiosa d’Amics, va ser creada a mitjans del segle XVII a Anglaterra. Tingué congregacions arreu del món però, sobretot, arrelà fortament als Estats Units. Els seus membres postulen que Déu pot ser experimentat sense mediació de pastors ni sagraments, i són anomenats quàquers (els que tremolen) per la mofa d’un jutge quan un dels seus principals pensadors,  George Fox, va citar “i que tremolin amb la meva paraula” referint-se a Déu.

El seu objectiu era lluitar pel compliment dels drets humans, per les reformes socials, posicionant-se en contra de l’esclavitud i contra l’analfabetisme, a més d’intentar esmenar les conseqüències de les guerres. Aquest darrer punt és el cas que ens ateny. Es van vincular amb la tasca assistencial  a la població més vulnerable durant la Guerra Civil espanyola, de forma desinteressada i des d’una posició política neutral, renunciant al proselitisme i creant una xarxa estructurada d’acollida a la població refugiada, tenint un paper molt important, per exemple, en la constitució de la Comissió Internacional per l’Ajuda dels Nens Refugiats.

Aquest és un tema poc tractat a nivell historiogràfic. A tall d’exemple podeu buscar informació al  catàleg del CRAI de la UB on, fins hi tot, trobareu una revista L’Écho des amis i també a la tesi doctoral de Rosa Serra Sala sobre l”Ajuda  humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil 1936-1939“.

Dins els fons d’arxiu del CRAI Biblioteca Pavelló de la República trobareu el  Fons personal de Domènec Ricart i Grau, col·laborador i Amic quàquer català que durant la Guerra Civil espanyola s’incorporà al Servicio Internacional de los Amigos Cuáqueros organitzant les cantines i ajudant els nens refugiats. Marxà a l’exili el 1939 continuant la tasca dels quàquers, organitzant colònies i tota mena d’ajut als refugiats.

En aquest fons hi ha documents relatius a les seves tasques com a director d’organització del  Servicio Internacional de los Amigos Cuáqueros (1936-1939) i de les seves tasques  a les Cantines de Catalunya (1936-1939) o  com a enviat per la Comissió d’Ajut als Infants espanyols refugiats a França o documents relacionats amb la seva feina de mestre a Anglaterra (1942-1947), correspondència, etc.

Al fons personal de Josep M. Trias i Peitx (Barcelona, 1900 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 1979) també hi ha documentació relacionada amb el tema. Trias i Peitx fou un polític nacionalista català exiliat a París el 1939, on fixà la seva residència, i, a través dels quàquers, ajudà els emigrats.

Us deixem amb unes quantes imatges d’aquests fantàstics fons!

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Novetat editorial: “Camins del Nord” de Jordi Angusto Zambrano

Com que és temps de vacances i potser tenim més temps de llegir, des del CRAI Biblioteca Pavelló de la República us volem recomanar una novel·la de recent publicació que ens porta a conèixer l’època dels maquis i la lluita que van dur a terme  després de la Guerra Civil: Camins del Nord de Jordi Angusto Zambrano.

camins_nordEns explica la història de la família Anglesola on, com a moltes altres llars del nostre país, la Guerra Civil era un tema tabú.

El protagonista, en Jordi Anglesola, cerca en el seu passat i  d’aquesta manera coneixerà la retirada dels perdedors camí del nord, els camps de concen­tració francesos, el maquis al sud de França, l’infern nazi i l’intent fallit de reconquerir Espanya per a la República per part d’uns pocs milers de refugiats espanyols, convertits en guerrillers apàtrides en lluita permanent contra el feixisme.

 L’autor d’aquesta obra és Jordi Angusto (Barcelona, 1955), un economista que escriu la seva primera novel·la, tot i que és autor també de dos assaigs d’economia publicats per Editorial Gregal (I jo quina culpa en tinc, de tot plegat?; I ara què? Entre la crisi i la fal­lida: propostes alternatives) i de força articles sobre la crisi publicats a mitjans i revistes (El País, El Periódico de Catalunya, Valors, Papeles de cambio socioeconómico, Revista Econòmica de Catalunya…).

Una bona lectura d’estiu que no us heu de perdre!

 

 

 


Deixa un comentari

Inauguració de l’exposició “Helios Gómez. La revolució gràfica” al MUME amb participació del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

invitacio electronica HELIOSDemà, dissabte dia 12 de juliol de 2014, s’inaugura l’ exposició de l’artista Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) al Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la població empordanesa de La Jonquera.

 Helios Gómez pertany a una  generació d’artistes d’entreguerres molt compromesa amb les causes polítiques i socials. Conegut pels seus treballs en el camp del disseny i la publicitat, trobem el seu art a capçaleres de diaris, cartells militants i il·lustracions publicades a la premsa. Va destacar també en altres tècniques com el dibuix, l’aquarel·la i la pintura mural.

Va compaginar la seva feina amb una intensa militància política. Les seves idees el van portar  camí de l’exili durant la dictadura de Primo de Rivera. Va estar a París i després a Brussel·les, Amsterdam, Viena i la URSS. Finalment es va instal·lar a Berlín on va col·laborar amb diverses publicacions. En acabar la dictadura, l’any 1930, va anar a Barcelona on col·labora amb revistes com L’Opinió, La Rambla, La Batalla, L’Hora, Nueva España, Mundo Obrero y El Mono Azul. L’any 1936 participa en la creació del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, organisme impulsor del cartellisme militant durant la Guerra Civil espanyola. El mes de juliol del mateix any lluitarà per la defensa de la ciutat de Barcelona a les barricades..

Després de la derrota republicana l’any 1939 es refugia a França on serà internat a camps de concentració. Torna a Barcelona i a causa de la seva activitat política clandestina va ser arrestat en diverses ocasions i tancat a la presó Model de Barcelona, on pintà un oratori conegut amb el nom de La Capilla Gitana i composà un corpus poètic. No va ser alliberat fins al 1954, i va morir dos anys més tard.

En aquesta mostra podrem veure nombrosos dibuixos de l’artista, com els dels àlbums  Días de Ira (Berlin, 1930), Revolución Española (URSS, 1933), i Viva Octubre (Brussel·les, 1936), llibres il·lustrats, diaris i material fotogràfic inèdit.

També és projectarà el documental biogràfic produït per l’ IVAM valencià.

Aquesta exposició l’organitza l’Associació Cultural Helios Gómez, fundada el 1998 per Gabriel Gómez, fill de l’artista, i la historiadora Caroline Mignot. S’encarreguen de promoure la vida i obra de l’artista i de preservar el seu llegat documental i artístic.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República manté una molt bona relació amb la fundació i són nombroses les vegades que hem col·laborat plegats. A tall d’exemple direm que el llibre Helios Gómez, la revolución gráfica,  en el qual es basa aquesta exposició, va ser editat utilitzant material del nostre fons.

 La podeu veure fins al 9 de novembre de 2014. No us la perdeu!

 

 


Deixa un comentari

Fons Darnius (Arxiu 2): nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca Pavelló de la República

L’any 2012 l’Ajuntament de Darnius, poble situat a l’ Alt Empordà (Girona),  va fer donació al CRAI Biblioteca Pavelló de la República d’una part del ser arxiu històrico-administratiu, mitjançant la signatura d’un conveni.

darnius_1darnius_2Després de dos anys de treball s’ha inventariat el fons que ocupa 5 metres lineals i abasta cronològicament des de finals del segle XIX fins a la mort de Franco.

Consta de documents generats i rebuts per l’ajuntament de Darnius que recullen les accions, activitats i transaccions desenvolupades per diferents òrgans i persones de l’administració municipal, local, nacional i estatal.

Per a la seva classificació el fons s’ha organitzat en 13 subsèries documentals: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficència i Serveis socials, Sanitat, Urbanisme i Obres, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura i oci i Jutjat municipal.

El conjunt de la documentació es troba ja a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també la pàgina web de la nostra biblioteca i al catàleg del CRAI.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República custodia també el fons Darnius (Arxiu 1) que consta de documents diversos amb informació destacada sobre sindicalisme (Central Nacional Sindicalista de la província de Girona) i sobre el Movimiento Nacional.